Pel doutz chan que.l rossinhols fai


Pel doutz chan que.l rossinhols fai,
La noih can me sui adormitz,
Revelh de joi totz esbaitz,
D’amor pensius e cossirans;
C’aisso es mos melher mesters,
Que tostems ai joi volunters,
Et ab joi comensa mos chans.

Qui sabia lo joi qu’eu ai,
Que jois fos vezutz ni auzitz,
Totz autre jois fora petitz
Vas qu’eu tenc, que.l meus jois es grans.
Tals se fai conhdes e parlers,
Que.n cuid’ esser rics e sobrers
De fin’ amor, qu’eu n’ai dos tans !

Can eu remire so cors gai,
Com es be faihz a totz chauzitz,


Sa cortezi’ e sos bels ditz,
Ja mos lauzars no m’er avans;
C’obs m’i auri’ us ans enters,
Si.n voli’ esser vertaders,
Tan es cortez’ e ben estans.

Cil que cuidon qu’eu sia sai,
No sabon ges com l’esperitz
Es de leis privatz et aizitz,
Si tot lo cors s’en es lonhans.
Sapchatz, lo melher messatgers
C’ai de leis, es mos cossirers,
Que.m recorda sos bels semblans.

Domna, vostre sui e serai,
Del vostre servizi garnitz.
Vostr’ om sui juratz e plevitz ,
E vostre m’era des abans.
E vos etz lo meus jois primers,
E si seretz vos lo derrers,
Tan com la vida m’er durans .

No sai coras mais vos veirai;
Mas vau m’en iratz e maritz.


Per vos me sui del rei partitz,
E prec vos que no.m sia dans,
Qu’e.us serai en cort prezenters
Entre domnas e chavalers,
Francs e doutz et umilians.

Huguet, mos cortes messatgers
Chantatz ma chanso volonters
A la reina dels Normans.