Amainent le marchant de garniſon
i conſ iſſit parlar a ſon barnat
E cum les ot baiſat e merciat
E il li unt premierſ tot ſon agrat
Si montet el caſtel cor elegrat
Aſ eſtres del palaz ſunt apuiat
Li conſ eſgarde aual u ſunt li prat
E uit tant pauillon tendut e trat
E tant franc cheualer la herbergat
E darmes reluiſanz molt gant clartat
E gonfanun undeent li deſpleiat
Hui uauſ de roſſillon li loinſ el lat
Tant cheualer i ai ueu armat
Qui ſunt mort e finit e li fil nat
Genz uauſ cum hui uoſ uei enluminat
Autreſ treſaurſ ne preſ un micalat
Dex por que uol riſ om aſtar priuat
Nerbergar en ſon cor eſcarſeta⁎t
Car ꝑ uerguigne e prez e cobaitat
Bien a cors recredant de maluaiſtat
Qui ſe part ꝑ ſon grat del tabernat
Enuiz men partirai puis lai cobrat
A un petit ne mant fals coronat
Tot en fol conuertit e predicat
Lai uit uenir ſon fil qua molt amat
Blondet ueſtit bliaut nue de cendat
Non aiaiſ ke cinc anz enquet paſſa⁎t
Ainc ome ne uit tan bel de ſon eat
Tot ſemblant de girart del uis format
E pres lentres ſes braz e lat baiſat
A deus por quel ꝑdet ꝑ quau pechat
Eſtait li cons girarz en ſon palaz
E tient ſon petit fil entre ſes braz
E iuret damlideu e ſas bontaz
Ja ne ſeras nul die deſiertaz
E qui monges deuent molt eſt maluaz
Eu aim molt cheualiers e ai amaz
E ferarai quant uiuerai lor uolentaz
E donrai uolunterſ car ai aſſaz
Trop me ſui longement humiliaz
Nen ert meſ ainemiſ per mei preiaz
Ainſ comfundrai glotonſ oltrecuidaz
Aico fu car tengut e recontaz
Per toz proz cheualers danzelz prezaz
E per ioi de ſon fil ſes alegraz
Mais el ne ſap le dol quen preſ lui aiaz
Aqui un baron gui de riſnel
Que girarz molt auie a ſon fidel
Se ſers fu e ſeſchais de maint caſtel
Quant la paraule auui nō fu ginſ bel
Paor a de la gerre que renoue⁎l