Las grans targas del cor vos dig ses falhiment
Que lhi bon afozenc n’agron .III. verament.
A las albergas tornan cavalier e sirvent,
E aicels de Tholoza repairen essament.
La noit s’esquilgaitero tro a l’alba pareichent ;
Las vinhas e los blatz gastan espesament,
Los albres e tot so qu’en la onor apent.
Meten o en .I. mon delatz un derubent ;
Los fossatz en cujeron omplir segurament,
C’aitals an los coratges.
Li baro de la ost que son proome e sages
Agron paor de dels dins que lor fassan dampnatges :
Tot lo jorn van garnit li omes de paratges,
Cascus als melhs que pot garda sos albergatges,
Car tals es lor costuma de totz e lor uzatges.
N’Uc dal Far es dedins, qu’es arditz sos coratges,
Senescalx d’Agenes, de mot grans vassalatges,
En P. Arces sos fraire el melhs de lor linatges,
E motz bos cavalers que son fers et salvatges ;
Cascus celadament s’arma e sos estatges.
Mas lo coms de Tolosa am pauc totz vius no rapjes :
Car volon issir foras ni far aitals otratges
Cuja se que li volhan toldre sos eretatges,
E nols laicha ichir.
- ↑ — 1814. Agron, ms. Angon — 1819. dal Far, réd. en pr. del Far. — 1820. Arces, réd. en pr. Arcis. — 1823. Réd. en pr. ... s’es pres a corrossar ... car paour abia d’estre trahit (p. 39).
est trop long pour la mesure.