Vestir lors gonios ni lors elmes lassar,
Ni lors cavals cubrir de fer e entresenhar,
Dicheratz que .IIII. osts degran desbaratar.
Certas, si cor aguessan nils volgues Dieus aidar
Eu no cre que crozatz lor poguessan durar
Ni sufrir en tornei.
Al pont de Montaudran, can an passat lo guei,
Qu’en van enves la vila, ag .I. estranh tornei.
Una batalha valc, per la fe qu’ieu vos dei,
Que d’una part e d’autra n’i viratz mort[z], so crei,
Plus de .C. et .LXXX., per aitans o autrei.
Pels ortz, fors de Tholosa, non a comte ni rei
Que no cavalg per forsa, e fan aital chaplei
Quin volia ver diire cujeratz fos gabei.
Dels vilas del païs moriron .XXX. e trei,
Pres de la barbacana a la issida d’un prei.
Bertrans lo filhs del comte i fon pres ; donc so crei
Que lor donec .M. sous e tot l’autre arnei ;
Son caval e sas armas n’ag[r]on e son conrei
E tota s’autra chouza.
Senhor, mot fo la osts fera e meravilhosa,
Aisela dels crozatz, e mala e urgulhosa.
L’aiga passan per forsa e van enves Tholosa.