Lo coms de Montfort li deu l’aver fer e gran.
Cel mante la crozada, que li presta l’argiant,
E pois pres ne en paga draps e vi e fromant :
Tot l’aver de Lava[u]r li mes om dedenant.
Cant la vila fo preza, poichas, tot en .I. an,
Comquezon lo pais entro a Montferran.
Lo coms Baudois i era qu’era pros e valhant.
Sos cors val ben per armas Olivier o Rotlan,
E s’il agues pro terra co motz d’autres princeps an
El conquerria enquera assatz e son vivant,
Lo coms R. sos fraire l’i mes en garnimant.
Si fos lo castel forts aisi col noms es grans,
Nol prezan a lor vida Frances ni Alaman.
XIIII. cavaers e d’autres no sai cant
Son ab lo comte Baudoi que lo setge atant
De Frances orgulhos.
Lo comte Baudoïs es el castel enclous
Ab lui us cavalers, Peires, qui es mot pros,
El vescoms de Montclar, Pons de Tolosal Ros,
El carts es n’Uc del Brolh qui es mot coratjos,
El quins es Sanc Espaza, .I. cavaers mot bos ;
R. de Peirigorc qui es mot temoros.
Car era dels roters cuja morir a estros.
- ↑ — 1658. estros, ms. estrois.
que-t-il un vers. Réd. en pr. : Adonc avia en la compania deldit C. de M. ung grand et riche home, loqual s’apelava de son nom Ramon de Salvanhac, loqual era de Cahours, loqual merchant avia fournit et fornisia grand sumas d’argen... (p. 35). — 1636. deu (debet) n’est guère satisfaisant ; corr. det (dedit) ? — 1640. an, ms. ant. — 1644. Corr. d’autre prince.