L’avesque anec en Fransa prezicar cascun jorn,
E crozan se li princep, li baro elh comdor
El cavaler de lai.
El chantres de Paris, si col libres retrai,
Vengron ab mot gran ost devas Paris en sai.
A Carcassona intrero en lo pais de sai.
E aujatz de Jhesu quinhas vertutz i fai,
Aisi coma lo libres vos ditz e vos retrai.
Aicels de Cabaretz s’en deron gran esglai ;
Lo senher P. Rogiers gran matinet s’en vai
An Bochart, que es pres, en la cambra on jai :
« Bochart, » so li a dit, « vos estes, ben o sai,
« De mot granda natura e proz om e verai ;
« Vos no faretz ja causa que a faire no fai,
« E si ieu vos solvia no sai si i trobarai
« Merce ni cauziment, mas tot o assajarai.
— Anc no fi traïcio ni no la perchasai.
— Doncas, » ditz P. Rogiers, « vos no siretz pres mai,
« E mi e mo castel vos lhivre atrazai. »
Apelè .i. maestre, dels fers traire lo fai,
Tondrel fai e banhar tot suavet, e mai
Una mot bela rauba e un palafre bai
Li a fait amarvir, c’anc nol mes en assai.
Cant aiso viu Bochartz sapchatz mot en fo jai,
Mais non ac tant gran joia des aicel temps en sai
Que de maire nasquet.
- ↑ — 1441. Réd. en pr. l’evesques de Paris. — 1444. Corr. E[r] ? — 1452. ieu, ms. iau.