S’el i agues cui metre no l’i agra laisat,
Que en tota la terra non a .I. plus senat,
Ni milhor cavalier ni plus assegurat,
Plus cortes ni plus pros ni ab major leialtat,
Si Dieus me benaziga.
[En] Guilhenmes d’Encontre dis aisela vegia,
Cant se fo perpessatz e [ac] la paraula auzia :
« El nom de Jhesu Crist e de santa Maria,
« Eu remandrai sai dins pois que cascus m’en pria. »
Mas lo coms de Montfort nol volgra laisar mia
S’il ne pogues al faire, mas pois, a la fenia,
Car non a qui remanha, a penas o autreia.
Li baro de la ost e la cavalaria,
Atresi la comtessa, que volon c’aisi sia.
E lo coms de Montfort alh dat per companhia
Crespi de Rocafort qui a gran cortezia
E don Simo lo Saine cui Jhesus benaïa
En Guios qu’es sos fraire ab la cara ardia
E motz d’autres baros que en la ost avia
De Bergonha e de Fransa e de ves Normandia.
Am tan si se soparton, e lo coms tenc sa via
E vai asetjar Terme ab sa gran baronia.
En Wles d’Encontre s’en parti aicel dia
De lui a Poh-Nautier, mas en la pradaria,
E venc a Carcassona ans la luna esclarzia,
Enans que fos grans sers.
- ↑ — 1152. Mas n’est pas satisfaisant ; corr. va s’ ?
— 1034. Guilhenmes, sic ; le mot est en toutes lettres. P.-ê. G. [cel] d’E. ? — 1042. La phrase demeure suspendue ; manque-t-il ici un vers ? ou faut-il corriger que en tuit ?