Que non o vol laichar.
Lo pros coms de Toloza aizina so afar
Per la gran via longa que cug que voldra far.
Primier ira en Fransa ab son cozi parlar,
E pois a l’emperaire si el lo pot trobar,
Apres ab l’apostoli : totz los vol asajar.
Li abas de Cistel ditz que no li cal anar,
Que si el l’en vol creire nol cal tant trebalhar
Ni per aquesta via tan fort embaratar,
Que tot atertan pot sai ab lui acabar
Co el fara en lai ; mas el non vol estar.
Al comte de Monfort volh ma razo tornar :
Lo vescomte tenc pres e volc lo ben gardar
E tot cant l’era obs mot largamen donar ;
Mas so qu’es a venir no pot hom trespassar :
Le mals de menazo le pres adoncs, som par,
Per quel covenc morir ; mas ans volc cumenjar.
L’avesque de Carcassona lo fe gent aordenar,
E morit en apres la noit a l’avesprar.
E lo coms de Montfort fe que cortes e bar :
A la gent de la terra lo fe el pla mostrar
E que l’anesso planher trastuit e honorar.
Ladoncs viratz lo poble en auta votz cridar.
A gran processio fetz l[o] cors sosterrar.
- ↑ — 918 ss. Dans la rédaction en prose ce récit de la mort du vicomte de Béziers est rapproché de ce qui a déjà été dit plus haut sur le même événement (862 ss.). — 929. processio, ms. professio, faute de copie pour prosessio, qui se reproduit encore plus loin, v. 1433 et 1581.