Trastotz vius escorgar o el eis s’aucira.
Ja al jorn de sa vida aicel plait no pendra
Nil pejor hom que aia no dezamparara.
Pregan le que s’en torne, ques el se defendra
Lai dins a Carcassona aitant co el porra.
Lo reis monta el caval ab gran dolor que n’a
Car aisi s’es camjatz.
Lo reis P. d’Arago felos s’en es tornatz,
E pesa l’en son cor car nols a delivratz ;
En Aragon s’en torna corrosos e iratz.
Cel de la ost s’acesman per umplir les valatz
E fan franher las brancas e far gatas e gatz.
Li princeps de la ost van tot dia armatz
E gardan per cal loc poiran estre enganatz.
L’evesques elh prior, li monge e l’abatz
Cridan : « Vi’al perdo ! per que vos i trigatz ? »
Lo vescoms e li seu so sus el mur pujatz,
Trazon ab arcs balestas los cairels empenatz,
E d’una part e d’autra en moriron asatz.
Si no fos grans lo pobles que i era amassatz,
Que de tota la terra era laïns intratz,
No foran ja per lor d’un an pres ni forsatz,
Que las tors eran autas e los murs dentelhatz :
- ↑ — 680. D’après la réd. en pr. le roi d’Aragon serait une fois de plus revenu auprès des croisés pour lor rendre la resposte del viscomte, tala que faita ly avia (p. 15) ; circonstance vraisemblablement imaginée par l’auteur de cette rédaction. — 693. C’est ici que la réd. en pr. rapporte la légende des tours qui s’inclinèrent devant Charlemagne (voir plus haut 562-7). Il se peut que la même disposition ait existé dans le ms. d’après lequel a été
laissara tot vieu scorgiar (p. 14).