E cels dins, cant o viron que no sera estiers,
Ab afortitz coratges e ab mais reproers
Receubro motas plagas e motz colps mortaliers,
Que de la sanc vermelha an mulhatz los braguers.
Iradament, per forsa, ab los coratges niers
An la torr desparada, e montal senhariers
Del comte de Montfort e dels seus bordoniers,
Ez escridan la joya.
Escrideren la joya e Montfort ! entre lor,
« Que vengutz es lo termes que cobrarem la onor,
« E cobrarem la vila e vos iretz alhor ! »
Mas aquilh responderon, que son en l’autra tor :
« Ans la partiran lansas e espazas e plor ;
« E si vos etz maligne e mal e gabador,
« Nos avem dreit e vila, coratge e senhor. »
Mas non es meravilha sis donero temor,
Car non an rei ni comte ni nulh amparador,
Mas cant Dieu Jhesu Crist quels ama els socor.
E lo coms de Montfort e li sieu valedor
En la tor sobre l’aiga an messa l’auriflor.
Pero tant s’aprosmero li nostre e li lor
Que per mejas las ondas li arquer elh nautor
Se combaton essems tota la noit el jor,
Que los cavals se nafran ins en l’abevrador.
Ab tant veus per la vila una gran resplandor
Quels defen e restaura els torna en color :
En Br. de Casnac es vengutz al santor,
- ↑ — 7688. Réd. en pr. Bernard de Cahusac.
— 7661. s’era ?
