De la part de la vila van tant espessament
Que li escut debrizan els elms elh garniment,
El baro de lafora ferol departiment.
Al partir de la guerra e al perilhament
Li Franses s’en repairan envas l’aiga sortent,
Els dedins los persegon encausan e firent,
Li omes de la vila milhuran e creichent.
Que per mejas las ondas se feron mantenent ;
El cavaler trabucan e li caval franhent.
E lo coms de Montfort ab lo leo mordent
Aisis revols es vira e fer ardidament
Que defen e restaura totz los sens en perdent ;
Mas empero passeron firen e combatent
L’un bratz de la Garona el ribatge engalment ;
E lo coms s’en repaira complitz de mal talent,
E can foron essems ditz lor iradament :
« Baros, no sai quem diga ni no sai quim reprent :
« Ges non es meravilha si m’es greu e cozent,
« Car una gens falhida quem feiro sagrament
« Mi crechon trastotz dias d’antas e d’aunimens.
« E per la lor venjansa e pel meu ondrament
« Nos n’intrem albergar a Sent Subra laent,
« Que per nulha partida no siran mais fugent. »
Gautiers de la Betona li respon sobdament :
« Per Dieu ! bel senher coms, ilh nos an fait parvent
« Que no vitz milhors homes ni de milhor sement ;
« Que mot valo per armas e per afortiment.
« Tant so mal e salvatge e fissan e mordent
« Qu’ins el vostre leo an meza la serpent :
« Si vos non etz Golfers al sieu delhivrament,
— 7541. siran, corr. serem.