Page:La Chanson de la croisade contre les Albigeois, 1875, tome 1.djvu/31

Le texte de cette page a été corrigé et est conforme au fac-similé.
[1209]
19
croisade contre les albigeois.

385Qu’abans que sian prezi ni morti ni vencu,
Ni aian lors avers ni lor arnes perdu...
D’aco qu’eli perdran c’ades lor seit rendu ;
Si non o volon faire aremandrant tot nu :
Ilh seran detrenchetz am bran d’acer molu
390Ses autra demorea.

XVII.[1]

Quant ac l’avesques sa razo afinea
E lor ac la paraula dita e devizea,
Prega los que s’acordo ab clergues e ab crozea
En abans que ilhs passon al trenchant de la spea.
395Mas al mais del poble sapchatz que no agreia,
(p. 11)Ans dizon ques lairian negar e mar salea
Que ja sela paraula fos per lor autregea,
Ni no auran del lor que valha una dinnea
Per que lor senhoria fos en autra camgea.
400Nos cugen ges per re que l’ost agues durea,
Qu’abans de .XV. jors fos tota desebrea,
Car ben tenon de lonc una granda legueia ;
A penas cabon en cami ni en estreia.
Els de la ciptet cujan que fos tant fort fermea
405E de murs tot entorn enclouza e serrea

    — 386. La phrase reste suspendue ; il est à croire qu’il manque ici un vers ou deux. La réd. en pr. ne serre pas le texte : per que el lor donava per conseilh que al dit legat baillessen et arredessen la dita vila, los asseguran de no perdre res que aguen, non pas tant solament la valor d’un denier ; et que de la perda que els farian el lor promet de los en relevar et satisfar (p. 8). Ces derniers mots sont utiles pour l’intelligence du v. 387. Cependant la leçon du poème s’entendrait si on lisait à ce vers pendran au lieu de perdran.

  1. — 391. Corr. Q. li avesques ac ? — 396. Réd. en pr. : que plus leu manjarian lors effans (p. 8).