Es vengutz ental comte, e dit[z] li en romans.
Denant lui s’agenolha e estec sospirans
Can lo sagel li dona.
Can lo sagel li dona comensa a sospirar,
E [lo] coms lo regarda e pres lh’a demandar :
« Amics, digatz me novas, com va de mon afar ?
— Senher, » ditz lo mesatges, « greus so per recomtar.
— Ai perduda la vila ? — Oc senher, ses doptar ;
« Mas abans quels laichetz garnir ni adobar,
« Si vos i anatz sempre poiretz la recobrar.
— Amix, qui la m’a touta ? — Senher, assatz mi par
« Que a mi e als autres es leu per aze[s]mar :
« Qu’ieu i vi l’autre comte ab gran joi repairar,
« Elh baro de la vila que l’i feiro intrar.
— Amics, a gran companha ? — Senher, nol[s] sai esmar,
« Mas aquels c’ab lui vengo nons fan semblan d’amar,
« Quels Frances que i trobero so sempre a chaplar,
« E l’autri que fugiro sempre a l’encausar.
— Que fan cels de la vila ? — Senher, del ben obrar,
« Els vals e las trencadas els cadafalcs dreissar ;
« Segon mon escientre, c’aisi com a mi par,
« Lo castel Narbones volon asetiar.
— Estan dins las comtessas ? — Senher, oc ben, estar,
« E tristas e marridas, complidas de plorar ;
« Car paor an e temensa d’aucir e de desfar.
— On eran Gui mos fraire ? — Senher, auzi comtar
« Que ab bona companha que vos soletz menar
- ↑ — 6146. Ms. recrobar. — 6151. esmar, ms. aimar.
on pourrait proposer anant ?