Mas dedins ne remazo de mortz e d’estendutz :
De cavals e de corses que ilh an retengutz
Ne romas pois vermelha la terra e la palutz.
En Bernatz de Cumenge s’i es ben captengutz,
Qu’ab sa bona companha valens e aperceubutz
De la part del castel on era lor traütz
Als bocals els passatges establitz e tengutz,
Per que l’en deu ben estre lo laus el pretz rendutz.
« Senhors, » so ditz n’Alas, « tot vos vei recrezutz.
« Cavalers, qui pot estre qui nos a deceubutz ?
« Co i es aunida Fransa el nostre pretz perdutz,
« Car una gens vencuda nos a mortz e vencutz !
« Mais valgra que degus no fos vius ni nascutz
« Can omes senes armas nos an totz abatutz. »
Li Frances s’en repairan, mas dins n’a romazutz
Que foro per la vila traïnatz e pendutz.
E escridan « Tolosa ! venguda es la salutz ! »
Per que lo bes comensa ez es lo mals cregutz
D’entr’ambas las partidas.
D’entr’ambas las partidas es crescutz lo mazans ;
Car fora es de Tolosa totz l’orgolhs el bobans,
Que lo coms la governa e la te en estans,
Car el e sos linatges i an estat mans ans,
E Dieus a la i renduda, e par be als semblans :
Que ab petita companha e ses omes estrans,
Desgarnitz, senes armas, ab coratges temprans,
- ↑ Erreur de référence : Balise
<ref>
incorrecte : aucun texte n’a été fourni pour les références nomméesCLXXXV
— 6033. Au lieu de bona companha, restitution de Fauriel, ms. bonha.