E apres los ne menon a lei de trotadors.
Mas lo mals e la ira, la polvera e la calors,
El trebalhs e l’angoicha el perilhs e l’ardors
Que ab lagrimas mescla l’aiga e la suzors,
Els fai crebar el ventre e el cor la dolors,
Per que creis la felnia e merma la vigors.
Per mei la vilas leva lo critz el dols el plors
De baros e de donas e dels efans majors,
E de filhs e de paires, de maires ab serors,
E d’oncles e de fraires ab motz rics ploradors.
« E Dieus ! » ditz l’us a l’autre, « tant mals governadors !
« Senher, cons avetz meses en mas de raubadors !
« O vos nos datz la mort ons rendetz als senhors ! »
El coms de Montfort manda per totas las honors
Que nulhs om no i remanga, ni pala ni fossors
Ni pics ni palagrilhs ni bos cuns brizadors :
Tuit vengan ental comte, e quelh fassan socors
Per destruire Toloza qu’es ses defendedors.
E fa monstrar e diire a sos comandadors
Que per tota la vila anon los picadors,
En aisi que la fondan tro c’om n’intre de cors.
Ladoncs viratz abatre los solers e las tors,
E los murs e las salas e los dentelhs majors !
E detrencan li ome els tetz els obradors,
Els ambans e las cambras complidas de colors,
Els portals e las voutas e los pilars ausors.
Per totas las partidas es tant grans la rumors,
La polvera el frans el trebalhs e l’ardors,
Mesclal soleilh e l’aire el temps e la brumors,
Que sembla terra-tremols, troneires o tambors.
— 5540. Ms. e ins el c. — 5544. Ms. e. de m.