Page:La Chanson de la croisade contre les Albigeois, 1875, tome 1.djvu/246

Le texte de cette page a été corrigé et est conforme au fac-similé.
234
[1216]
croisade contre les albigeois.

« Cel que vos fe l’avesques al prim comensament,
« Que Glieiza ni clercia non tragatz a guirent,
5490« E que tuit vos metatz el sieu bon cauziment,
« Senes mala prizo e ses mort ichament :
« O que li fassatz dreit, que pendran jutjament
« Ins en sa cort meteisa aisi co lh’er parvent,
« O que laissetz sa terra eus n’anetz solament
5495« De lui sout e delivre ab un sagel pendent.
— Senhors, » ditz l’us a l’autre, « lhivrat em a turment,
« Car aisi perdonam nostra mort a present.
« E cals cors pot pessar tan estranh parlament,
« Ni tant mal ni tant dur ni tal galiament ! »
5500Un d’aicels de la vila lor crida autament :
« Senhor, ieu m’en volh ir, e lais lo remanent ;
« E donatz me guidatge quem men a salvament. »
E ilh li respondero : « Vos l’auretz, e breument ! »
E mezo l’en las carcers, e no l’i mezo gent,
5505Mas dedins unas boias que no foro d’argent,
Tro Dieus e sos bos astres li det delhivrament.
E l’autri cant o viro an tant gran espavent,
Anc pois no demandero plevi ni sagrament :
Iratz, trist e marrit e pessiu e sufrent
5510Son a merce del comte.

CLXXVIII.[1]

En la merce del comte lor creis ira e dol[or]s,
(p. 139)E de la mort maligna e dels mals parladors.
El coms de Montfort manda sos ministres tortors,

  1. — 5511-2. Une lacune entre ces deux vers, qui se suivent mal, est d’autant plus probable qu’il y a changement de feuillet au v. 5512.