« Senher coms de Montfort, lo vostre afortimens
« E la vostra maleza el vostre ardimens
« E la vostra valensa es non res e niens :
« Vos perdetz vostres omes en aisi mortalmens
« Que l’esperitz e l’arma lor es sus en las dens.
« Eu eissi del castel, es es tals l’espavens
« E quim dava Alamanha e que i fos totz l’argens
« Eu lai no remandria, tant es grans lo turmens.
« Passat a .III. semanas qu’ieu vos sai veramens
« Quels es falhida l’aiga e lo vis el fromens.
« Tal paor ai aguda, sim valha Dieus ni sens,
« Que totz lo cors mi trembla em martelan las dens. »
E cant lo coms l’enten, iratz e fel e tents,
Ab cosselh de sos omes e ab lor mandamens,
A tramessas sas letras laïns celadamens
An Dragonet qu’es savis e pervis e sabens,
Que parle ab lo comte : qu’el li fara covens
Ques partira del seti sempre viassamens
Si el li ret sos omes, que us non sia mens.
En Dragonet, qu’es pros e adreitz e valens,
A tant parlat defora e tant parlat dedens
Quel coms de Montfort cobra los baros solamens ;
E lo coms de Tholosa retenc enteiramens
Los cavals els arnes e totz los garnimens.
eran dins lodit castel te manden qu’els no poden plus tenir ny emparar ; car tres jorns a que no an manjat causa que sia (cf. v. 4947) ; car no an pa ny carn, car an manjat tots lors chevals, car ung sol no ne an laissat que no lo agen manjat (ce qui est en contradiction avec le v. 4962).... (p. 76). — 4945. E, corr. Que ? — 4749. Ms. sẽmanas. — 4952. L’exposé de cette transaction est fort développé dans la réd. en pr. (p. 77).