Ab lor belas companhas cavalgan de rando
Dreitament ves Belcaire, e perprendol cambo,
E rengan las batalhas deferas pel sablo.
Sel dedins se captenon a guiza de baro,
E escridan : Toloza ! Belcaire ! e Avinho !
Volobrega ! Eldessa ! Malausenna ! Caro !
E an passada l’aiga aicels de Tarasco,
E perprendo las ortas cavaers e geldo ;
E degus envas l’autre no i feric d’espero,
Mas R. Belarots ab n’Aimes de Caro,
Cascus denant los autres anec ferir lo so,
Que las astas debrizan e volan li trenso ;
E non i a plus d’els que colp pre[n]ga ni i do.
E cant la noits se prosma levan li gonfaino,
E van a las albergas cascus per contenso
Tot dreit a Belagarda.
Tot dreit a Belagarda albergan volontiers
E prenon los estables els osdals els soliers,
E ag[r]o la vianda cela quels fo mestiers ;
E an faita la gaita ab totz los escudiers
Car els agron temensa dels enemics sobriers,
Que nols ama Maselha ni nols vol Montpesliers,
E Avinhos e Belcaire los a comes primers.
E lains a Belcaire es tant grans l’alegriers
Que cascus ri e gaba, car lor creis milhoriers ;
E agro los maestres e totz los carpenters,
- ↑ — 4058. Ms. a l’albergada ; mais il y a Belagarda au v. 4057. Réd. en pr. : Et adonc lodit C. de M. s’es tirat a Belagarda (p. 68).
de Montfort a Belcaire.
