Car cel que pert sa terra mot n’ai cor engoichos.
Mas denant l’apostoli, car es temps e sazos,
Se leval coms de Foih e aondal razos,
Ez el sap la ben diire.
Ez el sap la ben diire ab sen e ab escient.
Cant lo coms se razona desobrel paziment
Tota la cortz l’escouta e l’esgarda e l’entent ;
Ez ac la color fresca e lo cors covinent,
E venc a l’apostoli e dih li belament :
« Senher dreitz apostolis on totz lo mon apent,
« E tel loc de sent Peire el seu governament,
« On tuit li pecador devon trobar guirent,
« E deus tener drechura e patz e judjament,
« Per so car iest pauzatz al nostre salvament,
« Senher, mos diitz escota e totz mos dreit[z] me rent ;
« Qu’ieu me posc escondire e far ver sagrament
« C’anc non amei eretges ni nulh home crezent,
« Ni volh ja lor paria ni mos cors nols cossent.
« E pos la santa Glieza me troba obedient,
« Soi vengutz en ta cort per jutjar leialment,
« Eu el rics coms mos senher e sos filhs ichament
« Qu’es bels e bos e savis e de petit jovent,
« Ez anc no fe ni dig engan ni falhiment.
« E pos dreh no l’encuza ni razos nol reprent,
« Si non a tort ni colpa a nulha re vivent,
« Bem fas grans meravilhas per que ni per cal sent
« Pot nulhs prosom suffrir son dezeretament.
« E lo rics coms mos senher, cui grans honors apent,
« Se mezeis e sa terra mes el teu cauziment :