E van dreit a las tendas.
Tuit s’en van a las tendas per mejas las palutz,
Senheiras desplegadas els penos destendutz.
Dels escutz e dels elmes on es li ors batutz,
E d’ausbercs e d’espazas tota la plasan lutz.
El bos reis d’Arago, cant les ag perceubutz,
Ab petits companhos es vas lor atendutz ;
E l’ome de Tolosa i son tuit corregutz,
Que anc ni coms ni reis non fon de ren creütz ;
E anc non saubon mot trois Frances son vengutz,
E van trastuit en la on fol reis conogutz.
El escrida : « Eu sol reis ! » mas no i es entendutz,
E fo si malament e nafratz e ferutz
Que per meja la terra s’es lo sancs espandutz,
E loras cazec mortz aqui totz estendutz.
E l’autri cant o viro tenos per deceubutz ;
Qui fug sa qui fug la : us no s’es defendutz ;
E li Frances lor corro e an totz lor destruitz,
E an les malament de guiza combatutz,
Car cel que vius n’escapa se te per ereubutz.
Entro sus al Rivel es lo chaples tengutz.
E l’ome de Tolosa c’als traps son remazutz
Estero tuit essemps malament desperdutz ;
En Dalmatz d’Enteisehl es per l’aiga embatutz,
- ↑ — 3067. La réd. en pr., très-libre pour tout le récit de la bataille de Muret, suppose que le roi poussait son cri de guerre : Aragon ! — 3075. Car cel, corr. C’aicel ?