Que negus en corseira no pot estre atendens
Que no caia o no tumbe o no s’en an sagnens,
O er de mort feritz, que non er mais guirens ;
Que no lor i ten pro ambans ni bastimens ;
Quel cavaer de Tolosa an cridat autamens :
« Donem ab lor, borzes, que vels vos recrezens ! »
Ab tant prendon la vila e totz los pazimens ;
E no i remas Frances, ni frevols ni manens,
Que tuit no sian pres senes tots cauzimens,
E moriron ab glazis e n’i ag de pendents.
.LX. cavaers i ac de las lors gens,
Dels plus rics, de[ls] plus pros e del[s] plus avinens,
Estiers los escudiers els sarjans combatens.
Ab tant veng .I. mesatjes que non es aprendens ;
E a dig al Capitol, a part, bassetamens.
Qu’en Guis de Montfort ve que es mals e punhens,
E que es a Avinho e que ve tost correns,
Es cuja ab lor combatre sils troba atendens.
Ab tant sonan las trompas areire bonamens,
« Car be nos em vengatz de nostres mal volens. »
Tuit intran a Tolosa alegres e jauzens
Car tant be lor es pres.
Tuit aicels de Tolosa e li lor valedor.
- ↑
— 2861. Réd. en pr. per losquals cops an deroquat ung grand cartier de muralha, et aladonc an donat lodit assault, louqual es estat fort aspre et dur ; et talamen an faict que dedins son intrats (p. 51). — 2870. La réd. en pr. ajoute que le comte de Toulouse fit raser la ville, talamen que peyra sobre peyra no y es demorada que tot non sia anat per terra (p. 51).