La vila es be fortz, que anc e nulh loc plan
Non vi om si garnida, el valats que son grant.
Li ric ome de l’ost, cel qui son sobiran,
Vezon que l’iverns ve e que l’estius reman,
E que nols temeran que valha .Ia. glan ;
E le abas de Pamias ab un seu capelan
Quels prezican tot jorn que la vila perdran
E que aicels de Pamias trastuit que s’en iran,
Si nols socorron tost, e que els se rendran ;
C’aicels de Savardu lor tolol vin el pan,
E no vendemieren, so cug, mais a d’un an ;
E per sela encaiso trastuit en lai s’en van.
A las grandas jornadas se movon l’endeman ;
Pason a Autariba, [on] vengon li Alaman
Lai deves Carcasses on a mot auriban
E trop mot ric penon.
Can cels de Savardu viron tan gonfanon,
Dessendon del castel, fuion a esperon,
El coms de Foiss ab lor, qu’el venc sela sazon,
Ques cuidava dedins metre en garnizon.
No sai que von dichesa nin fessa lonc sermon :
Per trastota Gasconha intreron a bandon ;
Sent Gauzens e Murel, lo castel el dromnhon,
- ↑ — 2639-57. Tirade fort abrégée dans la réd. en pr.
le sety aldit Montalba per le prendre, ainsin que pensava ; mais no ly era pas possible de ho far, car la dita vila era ben forta (v. 2623) e tornejada de valats e fortas muralhas (p. 49). — 2628-34. Cette circonstance n’est pas mentionnée dans la réd. en pr.