Lo pros coms Baudoïs e tuit sei cavaler
S’en tornan als albergas meïsme aicel cer.
A Moisag van trazen tot lo jorn li peirier
Que esfondran les murs e les fan pessier.
No s’es pas meravilha sis dan espaventer,
Car no sabon secors de nulha part aver.
Del comte de Tolosa a be .I. mes entier
C’anec a Savaric a Bordel lai parler,
E anc no i acabec lo valent d’un diner,
Mas que cobrè so filh e i donè gran aver.
A ma razo m’en torni e no la vulh laiser,
E vulh vos d’un miracle un petitet parler
Que fe a cels de l’ost Jhesus lo dreiturer :
Car us grans pans del mur se laisè doncs cazer
La dedins los valatz, don om poira passer.
Can o viroilh borzes nous o cal demander
Sin son espaventat ni ilh nil mainader.
Al comte de Montfort se voldran acorder ;
Mas el lor a jurat per los sants d’outra mer
Non laisara a vida .I. solet escaper
Sils roters no li rendon que l’an fait trebalher.
No sai que von poguessa tot lo jorn acomter :
Mais aman lor meteises que fraire ni molher
Ni parent ni cozi.
Als crozats fo rendutz Moisags .I. bo mati,
Els roters foron pres e menatz en traïn.