Page:La Chanson de la croisade contre les Albigeois, 1875, tome 1.djvu/123

Le texte de cette page a été corrigé et est conforme au fac-similé.
[1212]
111
croisade contre les albigeois.

Certas si ilh aguessan que beure e que manjar,
Nols agran anquer pres ni no i pogran intrar ;
Mas lo cauts es mot grans e nol podon durar.
La setz los destrenh tant quels fai malaudejar,
2430(p. 62)E li potz son secatz, quels fan espaventar :
E l’ost vezon tot jorn creicher e no mermar,
Que lo comte Guio i vigon els anar,
En Folcaut de Merli sus un caval liar,
E son fraire en Joan ab mantel gris e vair,
2435El cantre de Paris que sab gent prezicar,
E mot d’autres baros qu’ieu no vos sai contar ;
E de sai nulh socors els no sabon trobar.
Lo castel lor cove rendre mal lor pezar,
Que lo coms de Montfort fetz be pois refermar,
2440Ab cauts e ab mortier de totas parts serrar.
Eu no volh deus torneis que lai foron parlar,
Que la cansos es granda e nom volh destrigar :
Ma razo ai trencada e volh m’i retornar.
Cant lo castel fo pres no i volgran sojornar,
2445Mas al mens que ilh pogron, e si fan destrapar
Los traps els pabalhos e sobrels cars cargar,
E van s’en a Biron qu’es lai pres de la mar
Que tenc Martis Algais, don soleit garrejar.
Peirigorc e Sentonge s’e[n] son vengut clamar
2450Sai a nostra crozeia.

    — 2433. Réd. en pr. Foucault de Bressas. — 2437-8. Réd. en pr. per las qualas causas fouc forsa aldit del Far, capitani, et autres que an el eran, de rendre ladita plassa et castel ; car no avian degunas novellas del comte Ramon, autant coma si fossa estat mort ou intrat per abisme, et aysso feguen la vida salva et may lor bagues, per s’en anar de la ont lor plaira (p. 47). — 2448-56. Réd. en pr. del qual castel era capitani ung nomat Peyre Alguay, loqual Alguay s’era virat vers lodit comte Ramon, et