E dels baros d’Alvernhe e dels d’Esclavonia ;
Qui avans qui apres se mezon en la via :
Nols atenderan pas de legua e demia
Cant les viro venir.
L’ost fo meravilhosa aisi co auzetz dir ;
Per trastota la terra comensan a fugir ;
Montferran e los Cassers lor covenc a gurpir
A Tolosa la gran s’en van tuit, so m’albir ;
No remas el païs om que pogues gandir.
Al pont d’Albi la sus comensan a venir.
Rabastencs ni Galhacs non o pogron sufrir
Que els no s’adobessan trastot a lor plazir ;
E per so s’en fugian car om deveit gandir.
Cel de Sant Antoni se prezon a enardir
Per n’Azemar Jorda, mas cant venc al partir
Anc non i ac negu ques ne pogues jauzir.
Si Deus me benazia, anc mens de descofir
No vis mais tan castel pendre e degurpir.
La Garda e Pog Celsi fan corren establir ;
No i troberatz nulh ome que i auzesa dormir
Ans s’en fuisson de noits.
En la ost dels crozatz a gran noiza e grant brug ;
Sent Marcel deroqueron e fonderon, so cut,
E a Sent Antoni s’albergueron trastuit ;
