Page:La Chanson de la croisade contre les Albigeois, 1875, tome 1.djvu/117

Le texte de cette page a été corrigé et est conforme au fac-similé.
[1211]
105
croisade contre les albigeois.

Que mais crozatz no i venga, ans segon lor esmansa,
Cujan sian vencut, e en aital balansa
2280Son aicels del pais c’an ab lor esperansa
Co aicels qu’ieus ai dig.

CVIII.[1]

Li baro de Tholosa, co vos avetz auzid,
S’en torneron iratz, cossiros e marrit.
Pertot fan entenden Frances son descofit
2285E quel coms de Montfort s’en es de noit fugit ;
Rabastencs s’es rendutz e Galhac, tant an dit.
E lo coms Baudoïs, cui Jhesus gart e guit !
Era a Montagut ab Martinet l’ardit.
Mesatges lor venc tost quel baitle an traït,
2290De Galhac a la Grava, e l’an de mort ferit,
E que an al castel ans que sia establit,
Els borzes de Galhac que o an cosentit.
Donc fero l’issilar ses negun contradit,
E van s’en vas la Grava cant jors fo esclarzit
2295Tost e isnelament.

CIX.[2]

Li ome de Galhac en Doat Alamant
Cant viro las baneiras desplegadas al vant
Fortment en son joios trastotz cuminalmant :
Cuidan quel coms R. venga el cap davant
2300Per la crotz Ramondenca que contral vent resplant,
E can conogo l’autra foron trist e dolant.

    — 2278. segon, ms. segor.

  1. — 2293. Corr. D. feron il selar ?