Que mais crozatz no i venga, ans segon lor esmansa,
Cujan sian vencut, e en aital balansa
Son aicels del pais c’an ab lor esperansa
Co aicels qu’ieus ai dig.
Li baro de Tholosa, co vos avetz auzid,
S’en torneron iratz, cossiros e marrit.
Pertot fan entenden Frances son descofit
E quel coms de Montfort s’en es de noit fugit ;
Rabastencs s’es rendutz e Galhac, tant an dit.
E lo coms Baudoïs, cui Jhesus gart e guit !
Era a Montagut ab Martinet l’ardit.
Mesatges lor venc tost quel baitle an traït,
De Galhac a la Grava, e l’an de mort ferit,
E que an al castel ans que sia establit,
Els borzes de Galhac que o an cosentit.
Donc fero l’issilar ses negun contradit,
E van s’en vas la Grava cant jors fo esclarzit
Tost e isnelament.
Li ome de Galhac en Doat Alamant
Cant viro las baneiras desplegadas al vant
Fortment en son joios trastotz cuminalmant :
Cuidan quel coms R. venga el cap davant
Per la crotz Ramondenca que contral vent resplant,
E can conogo l’autra foron trist e dolant.