Page:Gaston Paris, lepetit poucet et la grande ourse, 1875.djvu/9

Le texte de cette page a été corrigé et est conforme au fac-similé.

Un jour que sa maire aviè quioch, ie fiai : « Peperelet, vai t’en pourtà quela fouasseta à toun paire e à tous fraires que buscaioun dînes tous bos. » E Peperelet qu’èra de bona commanda : « Oui, s’hou dis, maire, ie vou. » Prea la fouasseta jouta soun brasset, e dran dran s’en vai çoum tut omenet. En camin véi veni lou loup ; pecaire ! se dona pôu e vai se rescondre jout’un caulet. Lou loup passet sens lou véire ; mès la vaca que trevava pèr aqui mangèt bu caulét amai lou paure Peperelet

Après un brieu, sa maire que lou vej pa veni, vai defora en lon sounan : res ie respond. À la fin qu’a proun sounat : « Peperelet ! Peperelet ! » ausis una vosseta que ie respond : « Soùi aici, maire. — Ounte ? — Dins lou ventre de la vaca. » La maire mena la vaca à la jassa, e quand caguèt, caguèt Peperelet embè la bousa. Alors sa maire lou prén, lou mes dins una gauda plena d’aiga, pioi lou lava ben, l’assuya ben, ie lava sa fata, e quand saguèt seca, ie carga sa camiseta, sas braietas, soun pichot gourdoun, soun boumbetet, e lou gal cantèt, e la sourneta feniguét.