Page:Documents historiques inédits (II).pdf/261

Le texte de cette page a été corrigé et est conforme au fac-similé.
102
DOCUMENTS HISTORIQUES INÉDITS.

neguna d'aquestes rahons. Et tot ço que aduran de mercaderia a la ciutat alta e a les altres terres sues, no paguen sino solament lo dee . . . . . . . . . de mercaderias, mig dee d'argent e d'or, e no li sia prés de sso que adura de forment e d'ordi . . . . . . . . .feyt, lo qual és acostumat, e sia abatut a els de les mercaderies que aportaran lo dret del rotol qui era acostumat de dar en lo pes: e quan alcu vendra alcuna mercaderia, e lo comprador la aura regoneguda, no la pugo tornar sino era encamarada e falsa. E tot ço que vendran de lurs mercaderies en l'estols, de que agen pagat dret, no li sie prés meg s'en n'i es neguna altra cosa. E sia vedat a aquels qui volran ixir de la ciutat alta, per corssejar en mar, sobre hommes de Malorcha e les sues gents sotsmeses a ela, en leyn gran o poch, de qualque maneria sia, vedament complit, e que sia tornat tot sso que aurien prés, d'aver e de pressones. E axi deia vedar lo rey de Malorcha tots ceyls qui volguessen corssejar per mar, sobe neguna de les gents de la ciutat alta, laqual Deus salvu! en leyn gran o poch, o de qualque altra maneria fos; e si negun n'ixia meyns de sa sabiduria, sia a el que li o vet, e que fees satisfer a aquels tot ço que aurien prés d'aver, ni d'ommes ni de fembres, e que negu no puxc renegar en leyn de corssaris, fins qu'en sien levades les coses que sien de lors; e que negu no compre de les gents de Malorcha ne de les altres terres, de la dom qui corssejas sobre la ciutat d'amunt dita, homens ne fembres, ne altres coses. E atretal la ciutat alta no compre homens ne fembres qui fossen preses ni altres coses que fossen de Malorcha ne de les altres terres sues. E tota nau que fos en lo port de la ciutat alta, o en altres terres sues, a tots las gents de la ciutat o altres, sarrayns fossen o christians, qui anassen o venguessen, en neguna guisa no'ls contrast negu a les gents de Malorcha en demanar viandes ni altres coses. E atretal tota nau que fos en lo port de Malorcha o en altres ports d'aqueles terres, en neguna guisa no'ls contrast a negun de la ciutat alta, qui demanassen viandes o altres coses; e no fos fet a negu greuge de la dita ciutat per negun hom de Malorcha ni per negun altre, e si o fos, lo rey de Malorcha li fassa satisfaction d'aquel. . . . . . a de Malorcha, o que la doana lui fassa satisfactio d'aquel. E que sien tenguts que no davalaren en les terres en que no a doanes, sino per necessitat d'exartia o de viandes, o per altres estruments que aguessen