Page:Documents historiques inédits (II).pdf/260

101

TEXTE DES DOCUMENTS.

gratia de Deu, el Miramomeni Aboyahoa Çacharia fil dels amirs Artexedi, mantenga'ls Deus ab sa victoria! els alonch la sua bona ajuda et aja perdurabletat son regne, e mantenga a la universitat de la Morisma la lur gracia! Con sapiats qu'el alcayt honrat Gregori Salembe ar'es en Tuniç (guard la Deus!) demanan la pau, que la volia fermar ab la alta senyoria (assegur la Deus!), per aquel qu'il trames l'exalssat rey e de gran nomenada En Sanxo fil d'el exalçat rey e de gran nomenada En Jacme rey de Malorcha, e de les altres (ilas) a aquela sotsjaens, e sots son regne e sots la sua obediencia, (que fermas ab'el sobre adobar los estaments e que anassen ab goig les lurs voluntats!) segons qu'els mostra d'asso per procuratio publica de part d'aquel qu'il tramet d'amunt dit, e que sia aquesta dita pau per temps de deu ans solars, e asso es vengut en lo més de febrer, en la primeria, lo començament d'el més de Xuuel de l'an de setcents e dotçe, és recontat en asso le covinences que d'aval s......es, que sia: que tots aquels qui venron de la gent de Malorcha e de la sua senyoria, sien segurs de seguretat de Deu alt, en persona e en aver, en l'estament que sera vengut, e que estara; e comprant e venent en la ciutat de Tuniç, la qual Deu alt salvu! e en les altres terres, que ela guarde! ne anant a ela o vinent; e a els no sia estesa ma, ne a els no sia negun greuge per negun d'aquels de la ciutat alta d'amunt dita, ni per neguns altres lochs seus, losquals son sots ela, ni sots la sua obediencia, ni d'aqui avant conquistaran ab voluntat de nostre senyor; e auran fondech en la ciutat alta d'amunt dita, e en bon (bona?), a lur estar apropiat a els, e a els en aquel no sera negun companyo sino a lur voluntat; e auran consol loqual sera jutge entr'eyls, e auran forn en lo dit fondech: e quan appartan en la . . . . . . .ens o malfeytors de gents de Malorcha o de les sues partides, que no o sapie lo rey de Malorcha, no sia res dit ne demanat a negun dels seus mercaders en la ciutat d'amunt dita per rahon d'aquela cosa. E no daran als bastays qui portaran la lur mercaderia la qual pervenia a els de la . . . . .lo quart del loguer del careu qui aura aportada la sua mercaderia de la Goleta. E si sera atrobada a negun dels mercaders neguna cosa amagada, a aquel no sia prés negun altre dret, sino ço que acostumat és de dee et de feyt, e per asso negun altre greuge no li fos feyt. E que no sia cercat lo fondech per