sai m’en reman lo[1] grans destrics,
lo deziriers soven e’l plors.
Ai, mala fos reis Lozoics
que fai los mans e los prezics,
per que’l dols m’es el cor intratz ! »
Quant eu l’auzi desconortar,
ves leis[2] vengui josta’l riu clar.
« Bela, » fi’m eu, « per trop plorar
afola cara e colors ;
e no vos qual dezesperar,
que cel que fai lo bosc folhar[3]
vos pot donar de joi assatz. »
« Senher, » dis ela, « ben o cre[4]
que Deus aia de mi merce
en l’autre segle per jasse,
quon assatz d’autres peccadors ;
mas sai mi tol aquela re
don jois[5] mi crec ; mas pauc mi te,
que trop s’es de mi alonhatz. »
L’autrier jost’una sebissa
trobei pastora mestissa,
de joi e de sen massissa.
E fon filha de vilana,
cap’e gonel’e pelissa
vest e camiza treslissa,
sotlars e caussas de lana.
Ves leis vinc per la planissa :
« Toza, » fi’m eu, « res faitissa,
dol ai gran del ven que us fissa. »[6]
« Senher, » so dis la vilana,
« merce Deu e ma noirissa,
pauc m’o pretz si’l vens m’erissa,
qu’alegreta sui e sana. »
« Toza, » fi’m eu, « cauza pia
destoutz me sui de la via,
per far a vos companhia ;
quar aitals toza vilana
no pot ses parelh paria
pastorgar tanta bestia
en aital loc tan soldana.[7] »
« Don, » fetz ela, « qui que’m sia[8],
ben conosc sen o folia.
La vostra parelharia,
senher, » so dis la vilana,
« lai on se tanh si s’estia,
que tals la cui’en bailia
tener, no’n a mas l’ufans. »
« Toza de gentil afaire,
cavaliers fon vostre paire
que’us engenret en la maire,
car fon corteza vilana.
Con plus vos gart, m’es belaire,
e per vostre joi m’esclaire,
si fossetz un pauc humana. »
« Don, tot mon linh e mon aire
vei revertir e retraire
al vezoig et a l’araire,
senher, » so dis la vilana ;
« mas tals se fai cavalgaire
qu’atrestal deuria faire
los seis jorns de la setmana. »
« Toza, » fi’m eu, « gentils fada
vos adastret, quan fos nada,
d’una beutat esmerada
sobre tot’autra vilana :
e seria’us ben doblada
si’m vezi’una vegada
sobeira e vos sotrana. »
« Senher, tan m’avetz lauzada,
que tota’n sui enoiada[9].
Pos en pretz m’avetz levada,
senher, » so dis la vilana,
« per so’n auretz per soudada
al partir’bada, fol, bada !’
e la muz’a meliana. »
« Toza, fel cor e salvatge[10]
adomesg’om per uzatge.
Ben conosc al trespassatge
qu’ab aital toza vilana
- ↑ els
- ↑ lieys
- ↑ selh. fulhar
- ↑ crey etc.
- ↑ joy
- ↑ d. ai del freg que vos Ap. d. ai del ven R. car lo freitz AIK. Pisa IK.
- ↑ loc tan] luec tan CR, forest A, terra Ap. IKT.
- ↑ fon Ap. ACRT] es Ba.IK.
- ↑ tota’n seri’enveiada Ap. T., CR manquent.
- ↑ fel CR] estranh Ap. AIK. Bella musa me lia elestragn cor e salvatge T.