Mos Cominals fai ben parer
Mos Cominals fai ben parer
que, si el pogues dir ni far
cauza que.m degues enoiar,
ill en faria son poder;
mas paubreira villencs l’assaill
e poders e iovens li faill,
per qu’als guerriers non fai paor;
e non a amic ni segnor
que no.l tenha per enoios,
mas tan quant ditz nostras tensos.
E s’ieu lo voill ben dechazer,
que.l voilla tolre mon chantar,
ia non er qui.l don a maniar
ni.l voilla albergar un ser;
per que metrai.l chanz dinz serraill,
per qu’el soven trembl’e badaill;
Que la verchiera de sa oissor
vendet, don son gai mant pastor,
car lai vivi’ ab sos lairos
emblan las fedas e.ls moutos.
Anc ab armas no saup valer
hom mens, tan se.n volgues lauzar,
ni als guerriers, mas ab parlar,
no saup hom meinz de dan tener:
mas soven mou guerra assaill
a cels que an croz e sonaill,
don mil monge dinz refeitor
pregan, plorant, nostre Seingnor,
qu’en Pons-tortz e’n Sainz-Laurenz fos,
si com es, viellz e soffraitos.
Leiautat sol molt mantener
e falsetat totz temps blasmar,
mas al Tornell la.i vim laissar
e del tot metre e non caler;
per que ditz lo paire d’en Eraill
que home qui nafre e taill
e prenda son lige seingnor
ni que.l toilla castel ni tor
no.l deu mantener nuls homs bos,
per qu’el no.l manten n’·n Randos.
Ja nuill marit non cal temer
de lui ni sa moiller gardar,
ans lo pot laissar domneiar
et estar ab leis a lezer;
que quals que.l debois ni.ll entaill,
deboissar lo po d’aital taill:
ses pel, ses carn e ses color
e ses ioven e ses vigor;
e d’ome qu’es d’aitals faichos
non deu esser maritz gelos.