La Chanson de la croisade contre les albigeois/Chanson

Guillaume de Tudèle et Anonyme
Traduction par Paul Meyer.
Texte établi par Paul Meyer, Librairie Renouard (1p. 1-384).

CHANSON
DE LA CROISADE
CONTRE LES ALBIGEOIS.
I.[1]

(p. 1)
EL nom del Payre e del Filh et del Sant Esperit
Comensa la cansos que maestre W. fit,
Us clercs qui en Navarra fo a Tudela noirit.
Mot es savis e pros, si cum l’estoria dit ;
5Per clergues e per laycs fo el forment grazit,
Per comtes, per vescomtes amatz e obezit.
Per la destructio que el conosc e vic
En la geomancia, qu’el ac lonc temps legit,
E conoc quel païs er ars e destruzit
10Per la fola crezensa qu’avian cosentit,
E que li ric borzes serian enpaubrezit
De lor grans manentias don eran eriquit,
E que li cavalier s’en irian faizit,
Caitiu, en autras terras, cossiros e marrit,
15Albires e son cor (car era ichernit

E de so que volia apert et amarvit)
Que el fezes un libre que fos pel mon auzit,
Qu’en fos sa savieza e son sen espandit.
Adoncs fe aquest libre es el meteish l’escrit.
20Pos que fo comensatz entro que fo fenit
No mes en als sa entensa, neish a penas dormit.
Lo libres fo be faitz e de bos motz complit,
E sil voletz entendre, li gran e li petit
Podon i mot apendre de sen e de bel dit,
25Car aisel qui le fe n’al ventre tot farsit,
E sel qui nol conoish ni no l’a resentit
Ja no so cujaria.

II.[2]

(p. 2)Senhors, esta canso es faita d’aital guia
Com sela d’Antiocha et ayssis versifia,
30E s’a tot aital so, qui diire lo sabia.
Ben avet tug auzit coment la eretgia
Era tant fort monteia (cui Domni-Dieus maldia !)
Que trastot Albeges avia en sa bailia,
Carcasses, Lauragues tot la major partia.
35De Bezers tro a Bordel, si col camis tenia,

A motz de lor crezens e de lor companhia.
Si de plus o diches ja non mentria mia.
Can lo rics apostolis e la autra clercia
Viron multiplicar aicela gran folia
40Plus for[t] que no soloit, e que creichen tot dia,
Tramezon prezicar cascus de sa bailia.
E l’ordes de Cistel que n’ac la senhoria
I trames de sos homes tropa mota vegia,
Si que l’avesque d’Osma ne tenc cort aramia,
45E li autre legat, ab cels de Bolgaria
Lai dins a Carcassona on mota gent avia ;
Quel reis d’Arago y era ab sa gran baronia,
E qu’en ichit adon[cs] can ac la cauza auzia
Que eretges estavan e aperceubut o avia :
50El trames sos sagels a Roma en Lombardia.
No sai que m’en diches, si Dieus me benaziga :
No prezan lo prezic una poma porria.
.v. ans, o no sai cant, o tengon d’aital guia,
Nos volon convertir cela gent esbaya,

55Qu’en son mant home mort e manta gent peria
E o seran encara tro la guerra er fenia,
Car als estre non pot.

III.[3]

En l’orde de Cistel una abaya ot
Que fo pres de Leire, qu’om Poblet apelot ;
60E si i a[c] un bo home qui abas en estot.
Per so car era savis de gra en gra puiot,
Que d’una autra abadia, Gran Selva (que hom sot
Que el estava lai et hom l’en amenot)
Ad abat l’elegiro ; e pueish, a l’autre mot,
65Fo abas de Cistels per so car Dieus l’amot.
Aicest santimes hom ab los autres alot
Per terra dels heretges, et el les predicot
Ques volcen convertir ; e can plus les preiot
(p. 3)Eli plus l’escarnian el tenian per sot.
70Per so si era legatz, que l’apostolis l’ot
Donat tant de poder quels decaia per tot,
La mescrezuda jant !

IV.[4]

E l’abas de Cistels cui Dieus amava tant,

Que ac nom fraire A., primier el cap denant
75A pe et a caval anavan disputan
Contrals felos eretges qui eran mescrezant,
Els van de lors paraulas mot fortment encausant ;
Mas eli no n’an cura ni nols prezo niant.
Peyre del Castelnou es vengutz ab aitant
80Ves Rozer en Proensa ab so mulet amblant :
Lo comte de Toloza anet escumenjant
Car mante los roters quel pais van raubant.
Ab tant us escudiers qui fo de mal talant,
Per so qu’el agues grat del comte an avant,
85L’aucis en traïcio dereire en trespassant,
El ferit per la esquina am so espeut trencant,
E pueish si s’en fugit am so caval corant
A Belcaire d’on era, on foron sei parant.
Pero, ans que fenis, sas mas al cel levant,
90El preguet Domni-Deu, vezent tota la jant,
Qu’el perdo sos pecatz a cel felo sarjant,

Cant el fo cumenjatz, en la ves lo gal cant ;
El fenic en apres a l’alba pareichant.
L’arma s’en es aleia al Paire omnipotant ;
95A Sant Gilil sosterran ab mot ciri ardant,
Am mot kyrieleison que li clerc van cantant.

V.[5]

Cant l’apostolis saub, cui hom ditz la novela,
Que sos legatz fo mortz, sapchatz que nolh fo bela :
De mal talent que ac se tenc a la maichela ;
100E reclamet sant Jacme, aisel de Compostela,
E sant Peyre de Roma qui jatz en la capela.
Cant ac sa orazo faita escantit la candela.
Aqui fo fraire A., li abas de Cistela,
E maestre Milos qui en lati favela
105Els .XII. cardenals totz en una rodela.
Lai fo lo cosselhs pres per ques moc la fiela
Dont motz homes so mortz fendutz per la buela,
E manta rica dona, mota bela piuzela,
Que anc no lor remas ni mantels ni gonela.
110(p. 4)De lai de Monpeslier entro fis a Bordela
O manda tot destruire si vas lui se revela ;
Aisi co m’o retrais maestre Pons de Mela,
Que l’avia trames lo reis qui te Tudela,

Senher de Pampalona, del castel de la Estela,
115Lo mielher cavalers que anc montes en cela ;
E sap o Miramelis qui los Frances captela.
Lo reis d’Arago i fo e lo reis de Castela.
Tuit essems i feriro de lor trencant lamela,
Qu’eu ne cug encar far bona canso novela
120Tot en bel pargamin.

VI.[6]

Mas l’abas de Cistel qui tenc lo cap enclin
S’es levatz en estans latz un pilar marbrin,
E ditz a l’apostoli : « Senher, per sant Martin !
« Trop fam longa paraula d’aiso e lonc traïn :
125« Car faitz far vostras cartas e escriure en latin
« Aitals cum vos plaira, qu’ieu me met’ en camin,
« E trametre en Fransa e per tot Lemozi,
« Per Peitau, per Alvernha, tro en Peiragorzin ;
« E vos faitz lo perdo de sa tot atersi,
130« Per trastota la terra et per tot Costantin ;
« E qui nos crozara ja non beva de vin
« Ni mange en toalha de ser ni de matin,
« Ni ja no viesca drap de carbe ni de lin,
« Ni no sia rebost, si mor, plus c’un mastin. »
135En aquest mot s’acordo tuit, can venc a la fin,
Al cosselh que lor dona.

VII.[7]

Cant l’abas de Cistel, la ondrada persona

(Que poih fo eleihs arsevesques de Narbona,
Le mielher el plus pros qu’anc i portes corona)
Lor ac dat lo coselh, negus mot no i sona,
140Mas cant de l’apostoli, que mot fetz cara trona :
« Fraire, » so ditz lo papa, « tu vai vas Carcassona
« E a Toloza la gran que se sobre Guarona,
« E conduiras las ostz sobre la gent felona :
« De part de Jhesu Crist lor pecatz lor perdona
145« E de las mias partz los prega els sermona
« Qu’encausan los eretges demest l’autra gent bona. »
Ab tant el s’en depart cant venc a la hora nona,
E ichit de la vila e forment esperona.
Ab lui va l’arsevesques que es de Terragona
150(p. 5)E aisel de Lerida e cel de Barsalona,
E de vas Montpeslier aicel de Magalona,
E d’otral Portz d’Espanha aicel de Pampalona,
E l’evesques de Burcs e cel de Terrasona,
Cest van tuit am l’abat.

VIII.[8]

155Li abas monta tost, cant an pres lo comjad,
E venc s’en a Cistel on eran ajostatz
Trastuit li monge blanc qui eran coronatz
A festa Santa Crotz, qui es lai en estatz,
Al general capitol, si co es costumat.
160Vezen tot lor covent lor a messa cantat,
E can fo defenida el lor ag prezicat
E lor ag la paraula e dig e devizat ;
Poichas a so sagel a cadaü mostrat,

Co an per tot lo mon, sai e lai, demonstrat,
165Aitan co te de lonc santa crestiandat.
Donc se crozan en Fransa e per tot lo regnat
Can sabo que seran dels pecat[z] perdonat.
Ancs mais tan gran ajust no vis pos que fus nat
Co fan sobrels eretges e sobrels sabatatz,
170Car lo ducs de Bergonha s’en es la doncs crozat,
E lo coms de Nivers e manta poestatz.
So que las crotz costero d’orfres ni de cendatz
Que silh meiren el peihs deves lo destre latz.....
E nom mete en plah coment foro armatz
175Ni com foren garnitz ni co encavalgatz,
Ni lor cavals vestitz de fer ni entresenhatz :
Qu’anc Dieus no fetz gramazi ni clergue tant letrat
Que vos pogues retraire le ters ni la maitat,
Ni ja saubes escriure los prestres nils abatz
180Qu’a la ost de Bezers lai foro amassatz
Deforas el sablo.

IX.[9]

Quant lo coms de Toloza e li autre baro
El vescoms de Bezers an auzit lo sermo
Que los Frances se crozan, no cug lor sapcha bo,
185Ans ne son mot irad si cum ditz la canso.

A un parlamen que feiro li clerc sela sazo,
Lai sus a Albenas, venc lo comte Ramon ;
Aqui s’agenolhec e fes s’afliction
Denant mosenher l’abas elh prega quelh perdon.
190E di que no fara, que no n’avia don,
(p. 6)Si lo papa de Roma els cardenals que i son
Nolh fazian premier calque solucion.
No sai que von diches nin fes longa razon :
Lo coms s’en retorne a coita d’esperon ;
195Lo vescomte son bot merceia e somon
Que no guerrei ab lui ni nolh mova tenson,
E que sian amdui a la defension,
Qu’ilh nil païs no caian en mal destruction.
El no li dig anc d’o, enan li dig de no,
200E son se mal partit, el coms s’en vai felo,
E vai s’en en Proenza, az Arle e az Avinhon.

Senhors, oimais s’esforsan li vers de la chanso
Que fon ben comenseia l’an de la encarnatio
Del Senhor Jhesu Crist, ses mot de mentizo.

205C’avia M. CC. e X. ans que venc en est mon,
E si fo lai e mai can florichol boicho.
Maestre W. la fist a Mont Alba on fo.
Certas si el agues aventura o do,
Co an mot fol jotglar e mot avol garso,
210Ja nolh degra falhir negus cortes prosom
Que nolh dones caval o palafre breton
Quel portes suavet amblan per lo sablon,
O vestimen de seda, pali o sisclato ;
Mas tant vezem quel setgles torna en cruzitio
215Quelh ric home malvatz que deurian estre pro,
Que no volon donar lo valent d’un boto ;
Ni eu no lor quier pas lo valen d’un carbo
De la plus avol cendre que sia el fogairo.
Dom[n]i-Dieus los cofonda que fetz lo cel el tro
220E santa Maria maire !

Cant le coms de Toloza de cui era Belcaire
Vit quel vescoms sos botz li era a contraire
E tug sei enemieg li volon guerra faire,
Be sap que li crozat ja no tarzaran gaire
225Que non intron per lui en son prion repaire.
Per l’arsevesque d’Aux qui era sos compaire
Trames lai en Gasconha, car li era vegaire
Qu’el ira al mesatge, no s’en voldra estraire,
E l’abas de Condom, us clergues de bon aire,
230R. de Rabastencs qui era bos donaire,

Lo priors de l’Ospital, us bos feziciaire,
(p. 7)Aicestz iran a Roma e pois a l’enperaire ;
Parlaran am lo papa, car cilh son bon gramaire,
De calsque acordamens.

XI.[11]

235Li mesatge s’en van tost e isnelament
Al plus tost que ilh pogron a Roma batbaten.
No sai que vos anes recomtan longamen :
Tant dizon de paraulas e tant fan de prezent
Qu’am le ric apostoli an fait acordament
240Del comte de Tolosa, e diirai vos coment :
.VII. castels del[s] plus fortz qu’en sa honor apent
Li metra en ostatges per far son mandament.
Lo papa i trames un clergue mot valent
Qui avia nom Milos cui fos obezient ;
245Cel mori a Sant Geli abans d’un an vertent.
E cant le vescoms saub que hom ditz verament
Quel coms a faita patz, on plus pot se repent :
Des volgra acordar, si pogues, ichament.....

Mas el non o volc pendre, tan l’agro e nient !
250E a fait per sa terra tost somonir sa gent,
A pe e a caval, cels que foron valent ;
Dedins a Carcassona aqui las osts atent.
Cels que a Bezers remazo ne foron tug dolent,
Anc no cug n’escapeso ni cincanta ni cent
255C’om nols meta a l’espaza.

XII.[12]

[1209]Senhor, aicesta osts fo aisi comensada
Si co avetz auzit en la gesta letrada.
Li abas de Cistel fo en la cavalgada,
Ab lui li arsevesque e manta gens letrada,
260Que mais dura la rota que fan en l’albergada,
Cant van a parlament o a calc’ asemblada,
Que la ost de Mila cant es tota ajustada.
De l’autra part cavalga ab tota sa mainada
Lo pros dux de Narbona, sa senha desplegada ;
265E lo coms de Nivers sa senheir’ a auzada,
E lo coms de Sant Pol am bela gent armada,
El coms P. d’Ausorre ab tota sa mainada,
El coms W. de Genoa, d’una terra asazada ;
N’Azemars de Peitieus, c’a sa terra mesclada
270Al comte de Fores, qu’es soen guerrejada,

Ab la gent de sa terra que el a amenada ;
P. Bermons d’Enduza ; e ges tro a la vesprada
(p. 8)Nous auria retrait ni tro a la maitinada
Aisels que de Proensa vengro a la crozada,
275Estiers la autra gent que i era amasada,
Que per home del mon no pot estre aesmada,
Ses la cavalaria que ja no i er comtada
Que amenon li Frances.

XIII.[13]

La ost fo meravilhosa e grans, si m’ajut fes :
280.XX. melia cavaliers armatz de totas res
E plus de .CC. melia que vilas que pages ;
En cels no comti pas ni clergues ni borzes.
Tota la gens d’Alvernhe, e de lonh e de pres,
De Bergonha e de Fransa e de Lemozines ;
285De tot le mon n’i ac : Alamans e Ties,
Peitavis e Gascos, Roergas, Centonges.
Anc Dieus no fe nulh clerc per punha que i mezes
Los pogues totz escriure e dos mes o en tres.
Lai es tota Proensa e trastotz Vianes :
290Dels portz de Lombardia tro aval a Rodes
I vengro tug essems pel perdo que grans es :
Lor senheiras levadas s’en aneron espes.
No cujon trobar ome en trastot Carcasses ;
Tholoza cujan pendre mas acordada s’es ;
295Carcassona pendran, so dizon, e Albiges.

Per l’aiga ab navili fan portar lor arnes
E tota la vitalha e los autres arnes.
El comte de Toloza lor va encontra ades :
Que ira ab lor en la ost ben lor a [el] promes.
300Autra ost de crozatz venc de ves Agenes,
Mas non es pas tan grans co sela dels Franses ;
E mogron de lor terra abans denant .I. mes.
Aqui es lo coms Guis, us Alvernhas cortes,
El vescoms de Torena quis n’es fort entremes,
305L’ivesques de Limotges e cel de Bazades,
E lo bos arsevesques qui es de Bordales,
L’evesques de Caortz e cel de Aguades,
Bertran de Cardelhac ab cels de Gordones,
B. de Castelnou ab tot Caersines ;
310Cest prezen Pegua Rocha, que no i troban defes,
E fonderon Gontau e Tonencs an mal mes ;
Mas Cassanolhs es fortz, perque no l’agron ges,
E per la garnizo que l’a mot ben defes,

(p. 9)Ques mes dins de Gascos fortment leugiers de pes
315Que son bon dardasier.

XIV.[14]

Cassanhol asetja l’ostz, e a dins mot a[r]quier
Ab Segui de Balencs, e mot bon cavalier.
Ab tot so lo prezeran si no fos le desturbier
Que lor fe lo coms Guis, car el n’ac gran aver,
320E si c’ab l’arsevesque s’en pres a tensoner ;
No sai co s’en partiro ni cals fo l’acordier.
E cela ost jutgero mot eretge arder
E mota bela eretga ins en lo foc giter,
Car convertir nos volon, tan nols podon preier.
325E l’ivesques del Poi venc lai de ves Chacer ;
Cest ac de la Causada et del Borc mant denier.
Del Borc Sant Antoni, on el venc tot primer,
A l’ost de Cassanolh s’en volra el aler,
Car ilh li paron paucs e vol s’am lor mescler.
330Aicels de Vilamur venc .I. mal destorber :
Que un garso lor dig que l’ost vol caminer
E que de Cassanolh an fait ja destraper ;
E cant ilh o auziron fan lo foc alumner

E arson lo castel lo dilus a lo ser,
335E pois si s’en fugiron can la luna lutz cler.
D’aicesta ostz de sai nous volh oi mais parler :
Tornar vos ai a l’autra que fo a Montpeslier.
Lo coms Ramon les guida, que lor a be mestier,
Que vai primers tot jorn e les fai alberger
340Per la terra son bot qui lo sol guerreger,
Lo filh de sa seror.

XV.[15]

Lo vescoms de Bezers no fina noit ni jorn
De sa terra establir, car mot avoit gran cor.
En tant cant lo mons dura n’a cav[a]lier milhor,
345Ni plus pros ni plus larg, plus cortes ni gensor.
Nebs fo del coms R. e filhs de sa seror.
Sest fo catholicals : de so trag az auctor
Mot clerc e mot canonge qu’estan en refrechor ;
Mas, car era trop joves, avia ab totz amor,
350E sels de son païs, de cui era senhor.
No avian de lui ni regart ni temor,
Enans jogan am lui co si fos companhor.
E tuit sei cavalier e l’autre valvassor
Tenian los eretges, qui en castel qui en tor,
355(p. 10)Per que foron destruit e mort a desonor.
El meteis ne morig a mot granda dolor,
Dont fo peccatz e dans, per cela fort error.
Pero nol vigui anc mas una vetz, laor
Quant lo coms de Tholoza pres dona Elionor,
360La plus bona reïna, tota la belazor,

Que sia en crestias ni en la paianor,
Ni tant can lo mons dura tro en Terra Major.
Tant de be no diiria ni tanta de lauzor
Que mais en lieis no sia de pretz e de valor.
365A ma razo m’en torni. Cant auzi la rumor
Le vescoms de Bezers, e li ostejador
Son de sai Montpeslier, poja el milsoldor
E intrec a Bezers .j. maiti a l’albor,
E enquer jorns no fu.

XVI.[16]

370Li borzes de la vila, li jove el canutz,
Li petit e li gran sabon qu’el es vengutz.
Tost e isnelamen evas lui son venu ;
El lor ditz ques defendan a forsa e a vertu,
Que en breu de termini seran ben socorru :
375« Ieu m’en irai », so ditz, « per lo cami batu
« Lai eves Carcassona, car trop m’an atendu. »
Ab aquestas paraulas s’en es viatz ichu.
Li Juzieu de la vila l’e[n] an apres segu,
E li autre remazo dolent e irascu.
380L’avesque de la vila qui mot prodome fu
Intret dedins Bezers, e cant fo dechendu,
Al mostier general, on a manta vertu,
Les fetz totz asemblar, e can son aseü
Comta lor dels crozatz comen son esmoü,

385Qu’abans que sian prezi ni morti ni vencu,
Ni aian lors avers ni lor arnes perdu...
D’aco qu’eli perdran c’ades lor seit rendu ;
Si non o volon faire aremandrant tot nu :
Ilh seran detrenchetz am bran d’acer molu
390Ses autra demorea.

XVII.[17]

Quant ac l’avesques sa razo afinea
E lor ac la paraula dita e devizea,
Prega los que s’acordo ab clergues e ab crozea
En abans que ilhs passon al trenchant de la spea.
395Mas al mais del poble sapchatz que no agreia,
(p. 11)Ans dizon ques lairian negar e mar salea
Que ja sela paraula fos per lor autregea,
Ni no auran del lor que valha una dinnea
Per que lor senhoria fos en autra camgea.
400Nos cugen ges per re que l’ost agues durea,
Qu’abans de .XV. jors fos tota desebrea,
Car ben tenon de lonc una granda legueia ;
A penas cabon en cami ni en estreia.
Els de la ciptet cujan que fos tant fort fermea
405E de murs tot entorn enclouza e serrea

Que d’u mes tot entier no l’aguessan forsea.
Per so dig Salamos ad Austria la seneia :
« Que d’aiso que fols pessa falh trop a la vegea. »
Cant conosc li evesques la crozada es mesclea
410Ni prezan son prezic una poma peleia,
En la mula es montetz que el ag amenea,
E vai s’en vas la ost que s’es acaminea.
Cels que ab lui s’en ichiro an la vida salveia,
E cilh que dins remazo lan an mot car comprea.
415Si co el oncas pog, ses autra demorea,
A l’abat de Cistel a sa razo comtea
E als autres baros que l’an ben escoutea,
Quels tenon totz per nescis e per gent forsenea.
Be sabon que la mortz lor es aparelhea
420El trebalhs e la pena.

XVIII.[18]

So fo a una festa c’om ditz la Magdalena
Que l’abas de Cistel sa granda ost amena ;
(p. 12)Trastota entorn Bezers alberga sus l’arena.
Er cuh que aquels de dins cresca trebalhs e pena,
425C’anc la ost Menalau cui Paris tolc Elena
No fiqueron tant trap els portz desotz Miscena
Ni tan ric pavalho, de nuits, a la serena,
Com cela dels Frances : que, fors del comte de Brena,
Non ac baro en Fransa no i fes sa carantena.
430Als baros de la vila fo donc malvada estrena
Qui lor dec per coselh c’aicela dioneza.

E so en palotejar en tota la semana.
Ar aujatz que fazian aquesta gens vilana
Que son plus fol e nesci que no es la balena :
435Ab lors penoncels blancs que agro de vil tela
Van corren per la ost cridan en auta alena ;
Cujols espaventar com fai auzels d’avena
Can les crida els uca e sos drapels demena
Maiti can fai jorn clar.

XIX.[19]

440Can lo rei dels arlotz los vit palotejar
Contra l’ost dels Frances e braire e cridar,
Ez un crozat frances aucire e pessejar,
Cant l’agran fait d’un pont per forsa trabucar,
Totz sos truans apela e fals esems justar.
445En auta votz escridan : « Anem los esarrar ! »
Tan tost com o ag dit s’en van aparelhar
Cascus d’una masseta, c’alres no an, som par ;
Plus son de .XV. melia que no an que causar.
En camizas e en bragas comensan a anar
450Trastot entorn la vila per los murs derocar ;
Ins els valatz s’abaton e prezo s’a picar,
Els autres a las portas franher e peciar.
Li borzes cant o viro prezo s’a espaventar ;
E cels de la ost cridan : « Anem nos tuit armar ! »
455La doncs viratz tal preisha a la vila intrar :

Per forsa fan los murs al[s] dins dezamparar ;
E femnas e efans se prendo a portar,
E van s’en a la gleiza e fan los senhs sonar ;
No an plus on gandir.

XX.[20]

460Li borzes de la vila virols crozatz venir
E lo rei dels arlotz que los vai envazir,
Els truans els fossatz de totas partz salhir
E los murs pessiar e las portas ubrir,
(p. 13)E los Frances de l’ost a gran preissa garnir.
465Be sabon e lor cor que nos poiran tenir :
Al moster general van ilh plus tost fugir.
Li prestre e li clerc s’anero revestir
E fan sonar los senhs cum si volguessan dir
Messa de mortuorum per cors mort sebelhir.
470Cant venc a la perfi no los pogron sofrir
Quel truans no i intresson quels ostals van sazir
Aitals co elis volon, que be i pogron cauzir
Cadaüs si so vol .X., sil ve a plazir.
Li ribaut foron caut, no an paor de morir :
475Tot cant pogron trobar van tuar e ausir,
E las grans manentias e penre e sazir.
Tost temps ne seran ric, s’o podon retenir :
Mas en breu de termini lor o er obs a gurpir,
Quel barnatges de Fransa s’en voldra revestir,
480Sitot so an ilh pris.

XXI.[21]

Le barnatges de Fransa e sels devas Paris
E li clerc e li laic, li princeps els marchis
E li un e li autre an entre lor empris
Que a calque castel en que la ost venguis
485Que nos volguessan redre entro que l’ost les prezis,
Qu’aneson a la espaza e qu’om les aucezis,
E pois no trobarian qui vas lor se tenguis
Per paor que aurian e per so c’auran vist.
Ques an pres Monreials e Fanjaus el païs.
490E si aiso no fos ma fe vos en plevis
Ja no foran encara per lor forsa comquis.
Per so son a Bezers destruit e a mal mis,
Que trastotz los aucisdron : no lor podo far pis.
E totz sels aucizian qu’el mostier se son mis,
495Que nols pot gandir crotz, autar ni cruzifis ;
E los clercs aucizian li fols ribautz mendics
E femnas e efans, c’anc no cug us n’ichis.
Dieus recepja las armas, sil platz, en paradis !
C’anc mais tan fera mort del temps Sarrazinis

500No cuge que fos faita ni c’om la cossentis.
Li gartz per los osdals c’an pris se son assis
Que trobon totz d’aveir e manens e farsis ;
Mas Frances cant o viron per pauc no rabgen vis :
Fors los giatan ab pals com si fossan mastis
505(p. 14)E meton els albers les cavals els rocis,
Ca[r] forsa le prat paihs.

XXII.[22]

Le reis e li arlot cugeren estre gais
Dels avers que an pres e ric per tost temps mais.
Quant sels lor o an tout tug escrian a fais :
510« A foc ! a foc ! » escrian li gartz tafur pudnais.
Doncs aporton las falhas tan grandas quom us rais ;
La ciutatz s’en espren e leva se l’esglais.
La vila ars trastota de lonc e de biais.
Aisi ars e ruinet Raols cel del Cambrais
515Una rica ciutat que es pres de Doais ;
Poichas l’en blasmet fort sa maire n’Alazais,
Per[o] el lan cujet ferir sus en son cais.
Cant cel sentirol foc cascus areires trais ;
Donc arson las maizos e trastotz los palais.
520Mot gonios i ars, mot elme e mot gambais
Que foron faitz a Chartres, a Blaia o a Roais,
E mota bona roba c’om cove que la lais.
E ars totz lo mostiers que fetz maestre Gervais :
Pel mieg loc se fendec per la calor e frais,
525En cazeron dos pans.

XXIII.[23]

Senhors, mot fo l’avers meravilhos e grans
Que agren de Bezers los Frances els Normans,
Que a tota lor vida ne foro mais manans
Si no fos lo reis arlotz am los caitieus truans
530Que arseron la vila, las molhers els efans,
E los velhs e los joves, els clercs messa cantans
Que eran revestit ins el mostier laians.
Tres jorns an sojornat en les pratz verdejans ;
Al quart jorn son mogutz cavalier e sirjans
535Per la terra qu’es plana, que no i a desturbans,
Lors estandartz dressatz contral vent banoians.
A un dimartz al ser, a las vespras sonans,
Vengro a Carcassona on eran dins dolans
Per la mort de Bezers qu’ieu vos ai dit davans.
540E lo vescoms estec pels murs e pels ambans,
E esgarda la ost don es meravilhans.
A cosselh apelec cavaliers e sirjans,
Sels qui so bo per armas ni milhors combatans :
« Anatz, baro, » ditz el, « montatz els alferans ;
545« Iscam nos en lai fors e siam quatre sans
(p. 15)« De totz aicels qui an milhors cavals corrans ;
« Ans que sia noit escura ni lo solels colcans
« Podem cels desconfir que son per cels pendans.

XXIV.[24]

« Senhors, » ditz lo vescoms, « totz vos aparelhatz ;

550« Anatz pendre las armas, en los cavals mo[n]tatz,
« Tuit ensemble en l[a] ost cuminalment firatz.
— Per fe, » ditz P. Rotgiers, aisel de Cabaratz,
« Per cosselh qu’ieu vos do la fors non issiratz ;
« Si gardatz vostra vila eu cug que assatz faratz,
555« Quels Frances al mati, can se seran dinnatz,
« S’apropjaran vas vos josta vostres fossatz :
« L’aiga vos voldran tolre don vos tuit abeuratz ;
« Donc i aia tans colps e feritz e donatz. »
A sest cosselh s’acordan trastotz les plus senatz,
560La gaita fan fors faire dels cavaliers armatz
Trastot entorn la vila que es mot fort asatz ;
Que Karles l’emperaire, le fortz reis coronatz,
Les tenc plus de .VII. ans, so dizon, asetjatz,
Qu’anc no l[o]s poc conquerre les ivers nils estatz ;
565Las tors li soplejero can il s’en fo anatz,
565*Per que pois la comquis can lai fo retornatz.
Si la gesta no men, aiso fo veritatz,
Qu’estiers no la pendreitz.

XXV.[25]

Lo vescoms de Bezers s’es la noit ben gaitetz,
A l’alba pareichant s’es al mati levetz ;
570E li baro de Fransa, can se foron disnetz,
Se son per tota l’ost cominalment armetz ;
E cels de Carcassona se son aparelhetz.
(p. 16)Lo jorn i ac mans colps e feritz e donetz,
E d’una part e d’autra mortz e essanglentetz ;
575Motz crozatz i ac mortz e motz esglazietz,
E de dins aichament trop mortz e trop nafretz.
Mais li baron de l’ost se son tant e[s]forsetz
Que lo borc lor an ars trastot tro la ciptetz ;
Es an los aisi fort entorn revironetz
580Que l’aiga lor an touta qu’es Audes apeletz.
Peireiras e calabres an contral mur dresset[z]
Quel feron noit e jorn, e de lonc e de letz.
Aujatz quinha vertut i fe donc Domni-Dieus :
Que li arcbalestiers qui eran el[s] tors montetz,
585Can cujan en l’ost traire no i vait l’una maitetz :
Li cairel de lor arcs lor cason els fossetz.

Certas eu auzi diire, e sai qu’es veritetz,
Que anc corbs ni votors ni auzels c’anc nasques
No volet en la ost en tot aisel estetz ;
590E poichas de vitalha i ac si a plantetz
Donec om .XXX. pas per .I. denier monedetz.
La sal del sali prendon e aqui l’an cargetz,
E aqui restaureron so don son mescabetz :
S[i] el pa an perdut en aquo an gazanhetz ;
595Mas nulhs non al cabal, so sapchatz, recobretz,
Ans cug que plus lor cost.

XXVI.[26]

So fo en aquel mes c’om apela aost
Que fo a Carcassona trastot entorn la ost.
Lo reis P. d’Arago i es vengutz mot tost
600Ab lui .C. cavaliers qu’amena a son cost ;
Cels de la ost se dinnan e mangen carn en rost.
Can los viro venir no so mia escost,
Ans aneron vas lui li princeps elh prebost.
Il los saludet gent ; il li an gent respost :
605« Be siatz vos vengutz. »

XXVII.[27]

En un prat desotz l’aiga e latz .I. boi folhut
Ac lo coms de Toloza son riche trap tendut.
Lai es mosenhel reis e li seu dechendut,
Que son de Catalonha e d’Aragon vengut.

610Can se foron dinnat e que agron begut
Monta el palafre que era bais crenut,
E intra en la vila ses arma e ses escut ;
Tres companhos menet, lh’autre son remazut.
(p. 17)Lo vescoms cant lo vi contra lui es corrut
615E tuit sei cavalier que n’an gran gaug agut.
Que cujan per lui estre ladoncas mantengut,
Que ilh eran sei ome, sei amic e sei drut ;
E si se foran ilh, mas non es pas vengut,

Que el non a poder ni forsa ni vertu
620Mas cant son de preguieira si el ne fos crezut.
Lo vescoms lh’a comtat co li es avengut
De la mort de Bezers e com ilh l’an perdut,
E com lh’an son païs gastat e cofondut.
Cant be l’ot escoutat lo reis l’a respondut :
625« Baro, » so ditz lo reis, « per lo senhor Jhesus
« No m’en devetz blasmar, qu’ieu vos ai defendut
« Que cassesatz eretges e vos ai somonutz,
« Si que en esta vila en so mans plaitz tenutz
« D’aisesta fola erransa.

XXVIII.[28]

630« Vescomte, » ditz lo reis, « de vos ai gran pezansa
« Car etz en tal trebalh ni en aital balansa
« Per unas folas gens e per lor fola erransa.
« Aras no sai ieu als mas cant de la acordansa
« Si o podem trobar ab los baros de Fransa ;
635« Que, segon Dieu e segon ma semblansa,
« Ja per autra batalha ni d’escut ni de lansa
« Non poiriatz a penas aver nulha esperansa.
« Tant es granda lor ost, per que m’en pren doptansa
« Que nous puscatz tenir, can venga a la fi[n]ansa.
640« Vos avetz en la vila qu’es fortz granda fiansa :
« Si no i agues tal gent ni tanta d’amasansa
« De femnas e d’efans, que segon ma semblansa
« Ben poiriatz encara aver calc’ alegransa.
« Tant soi per vos iratz e m’en pren gran pitansa

645« Per l’amor qu’ieu vos port ni per la conoisansa
« Non es res qu’ieu vos fes senes gran malestansa. »
Lo vescoms que mot val la sua acordansa
E dels baros qu’el a.

XXIX.[29]

« Senher, » ditz lo vescoms, « aisi co vos plaira
650« Podetz far de la vila e de tot cant i a,
« Car nos em trastuit vostre es eram estat ja,
« E del rei vostre paire que fortment nos ama. »
Ab aquestas paraulas el palafre monta
E retorne en l’ost : am los Frances parla
655(p. 18)E ab l’abat de Cistel que hom i apela,
Que senes son cosselh ja re fait no i aura.
Lo reis lor a retrait aiso que parlat a
Lai dins ab lo vescomte, e for[t] los ne preia
De lui aitant co pot e del[s] baros que i a.
660Anc tant nos n’entremes ni anet sa e la,
Cant venc a la perfi, re als no i acaba,
Mas per amor de lui la ost aitant fara :
Lo vescoms si dotzes d’aicels que il voldra
Ne laicharan ichir ab l’arnes que i aura,
665E tot le sobreplus a lor voler sera.
Lo reis ditz entre dens : « Aiso s’acabara
« Aisi tost co us azes sus el cel volara. »
Felos e corrossos en la ciutat torna,
Al vescomte e al[s] seus la causa deviza.
670E el cant o auzi ditz c’ans les laichara

Trastotz vius escorgar o el eis s’aucira.
Ja al jorn de sa vida aicel plait no pendra
Nil pejor hom que aia no dezamparara.
Pregan le que s’en torne, ques el se defendra
675Lai dins a Carcassona aitant co el porra.
Lo reis monta el caval ab gran dolor que n’a
Car aisi s’es camjatz.

XXX.[30]

Lo reis P. d’Arago felos s’en es tornatz,
E pesa l’en son cor car nols a delivratz ;
680En Aragon s’en torna corrosos e iratz.
Cel de la ost s’acesman per umplir les valatz
E fan franher las brancas e far gatas e gatz.
Li princeps de la ost van tot dia armatz
E gardan per cal loc poiran estre enganatz.
685L’evesques elh prior, li monge e l’abatz
Cridan : « Vi’al perdo ! per que vos i trigatz ? »
Lo vescoms e li seu so sus el mur pujatz,
Trazon ab arcs balestas los cairels empenatz,
E d’una part e d’autra en moriron asatz.
690Si no fos grans lo pobles que i era amassatz,
Que de tota la terra era laïns intratz,
No foran ja per lor d’un an pres ni forsatz,
Que las tors eran autas e los murs dentelhatz :

Mas l’aiga lor an touta e los potz son secatz
695Per la granda calor e per los fortz estatz.
(p. 19)Per la pudor dels homes que son malaus tornatz
E del gran bestiari qu’es laïns escorgatz,
Que de tot lo païs i era enserratz,
Per los grans critz que cridan devas trastotz los latz
700Femnas e efans paucs don tuit son encombratz,
Las moscas per lo caut les an totz enuiatz
No foron tan destreit depois que foro natz.
Anc no triguè .VIII. jorns quel reis s’en fon tornatz
Quel[s] mandec parlamen .I. rics hom dels crozatz,
705El vescoms i isit can fo aseguratz
Ab pauca de sa gent.

XXXI.[31]

Lo vescoms de Bezers issig a parlament
E ac enviro lui cavaliers mais de cent,
E lo rics homs de l’ost si .XXX. solament.
710« Sire, » so li ditz el, « gi soi vostre parent.
« Aisi m’ajud em valha lo Paire omnipotent
« Com ieu voldria mot lo vostre acordament
« E lo vostre gran pro e de la vostra gent.

« Si vos sabetz socors aver propdanament,
715« Si vos lauzi eu doncas ben lo defendement ;
« Mas vos podetz conoisser que so es de nient.
« Faites ab l’apostoli calque acordament
« E ab los baros de l’ost ; qu’ieu vos dic verament,
« Si vos prendon per forsa, tot aital jutjament
720« Auretz col de Bezers trastotz cuminalment.
« Sol les cors estorcetz de mort e de turment,
« C’asatz auretz diners si vivetz longament. »
Lo vescoms respondet, que la paraula entent :
« Sire, » so li ditz el, « al vostre mandament
725« E al del rei Felip a cui Fransa apent ;
« Faria dreit del tot a lui viassament,
« Si ieu podia anar en l’ost segurament.
— E gius i menarai al vostre salvament,
« E von retornarai, so vos dic leiaument,
730« Sai dins en vostra gent. »

XXXII.[32]

Lo vescoms de Bezers ichit a parlament
E ac entorn de lui cavaliers entorn cent,
E lo rics homs de l’ost si .XXX. solament.
« Sire, » so li ditz el, « gi soi vostre parent.
735« Aisi m’ajut em valha lo Paire omnipotent
« Co eu voldria mot le vostre acordament
(p. 20)« E lo vostre gran pro e de la vostra gent. »
En aquestas paraulas el pavalho estant
Del comte de Nivers on son li pa[r]lamant.

740De totas partz l’esgardan cavalier e sirjant,
Aisi com o retrais pestre messa cantant ;
Qu’el se mes en ostatges de grat e de talant ;
E fe i mot que fols, per lo meu essiant,
Cant se mis en preizo.

XXXIII.[33]

745Lo vescoms de Bezers estec el pabalhon
Del comte de Nivers, el e sei companho ;
Entro a nou n’i ac del mielhs de sa maizo.
Lai l’esgarderon ben Frances e Bergonho....
Li borzes de la viala els cavaliers que i son,
750E donas e donzelas, cascus per contenson,
C’anc no i remas laïns ni sirjant ni garson,
Ni om petitz ni grans, femna ni donzelon.

Trastotz nutz s’en isiron a cocha d’esperon
En queisas e en bragas, ses autra vestizon :
755No lor laicheren als lo valent d’un boton.
Li un van a Tholoza, li autre en Aragon,
E l[i] autre en Espanha, qui aval qui amon ;
E[n] la ciutat s’en intran li crozad a bandon
E garnison la sala, las tors e lo dromon.
760Tota la bela rauba mezo en .I. molon ;
Los chivaus e los muls, de que i a gran foison,
Aisels an devezitz en lai on lor saub bon.
Las ucas van per l’ost cridan ; « Vi’al perdon !
« Que l’abas de Cistel vos vol far .I. sermon. »
765Dont corron en lai tuit e meto s’environ.
Li abas es montetz en .I. marbri peiron :
« Senhor, » so lor a dit, « entendetz ma razon.
« Ar vezetz cals miracles vos fa lo rei del tron,
« Que lunha res no a vas vos defension.
770« Eu vos coman a totz en Dieu devezion
« Que vos non retengatz que valha un carbon
« De l’aver de la vila, qu’en escumenjazon
« Vos metriam ades e e[n] malediction.
« Nos o darem ades a .I. riche baron
775« Que mantendral païs a Dieu benaïcion,
« Que nol recobro mais li eretge felon. »
En aiso s’acorderon tuit a la fenizon
(p. 21)Que li abas lor dit.

XXXIV.[34]

Carcassona fo preza, si co avetz auzit.
780De trastota la terra s’en son per tot fugit ;
Monreial e Fanjaus an de l’ost establit ;
No i remas del pais hom ni gran ni petit.
Peire [l’]Aragones, .I. mainader ardit,
Aisel n’ac mant diner a sa part, si c’om dit.
785Li abas de Cistel no cujetz que s’omblit :
Messa lor a cantada de Sante Esperit,
E si lor preziquet cum Jhesu Crist nasquit ;
Pois ditz que el pais c’an crozatz comquerit
Vol que aia mantenent .I. bon senhor eslit.
790Lo comte de Nivers en a el somonit,
Mas anc no i volc remandre ni estar ab nulh guit,
Ni lo coms de Sant Pol que an apres cauzit :
Dizon que pro an terra, si cadaüs tan vit,
El regisme de Fransa on lor paire nasquit,
795Per so no an ilh cura de l’autrui dezerit.
No i a sel que no cug del tot estre traït
S’asela honor prent.

XXXV.[35]

Lai en aisel consili e en aicel parlament
A un riche baron qui fu pros e valent,

800Ardit e combatant, savi e conoisent,
Bos cavalers e larcs e pros e avinent,
Dous e franc e suau ab bo entendement.
Outra mar esta mot lai en establiment :
A Zaera contrals..... e pertot essament,
805Senher fo de Monfort, de la honor que i apent,
E fo coms de Guinsestre, si la gesta no ment.
Aisel voldran pregar trastotz cominalment
Que prendal vescomtat trastot enteirament,
E tota l’autra terra de la gen mescrezent.
810« Senher, » so li ditz l’abas, « per Dieu l’omnipotent,
« Recebetz la honor de que vos fan prezent,
« Que Dieus e l’apostolis von seran ben guirent,
« E nos seguentre lor e tota l’autra gent,
« E vos ajudarem a tot vostre vivent.
815— Si farai, » dit lo coms, « amb aital covinent
« Quels princes que aisi son me fassan sagrament
« Que si coitam venia c’a mon defendement
« Me vengan tuit socorre al meu somoniment.
(p. 22)— Nos vos o autrejam, » dizon tuit, « leialment. »
820Amtant receub la honor vias ardidament,
La terra el pais.

XXXVI.[36]

Cant lo coms de Monfort fo en l’onor assis,
Que l’an dat Carcassona e trastot lo païs,
El fo mot echarratz e fo fortment pensis,
825Car paucs volo remandre ab lui de sos amis.
Tuit li plusor s’en volo retornar vas Paris.
Las montanhas so feras els passatges esquis,
E no volon pas estre ins el païs aucis ;
Pero si n’i remazo no sai o .VIIII. o dis
830De los plus autz baros e dels poestadis.
Ab lui remas Simos sobrenom de Saissis,
En Roberts de Pequi, Normans, so m’es a vis,
En Wles d’Encontre qui s’en pena totz dis
De son pretz eisaussar, fe que dei sent Danis,
835En Guis lo manescals qu’es pros e afortis,
Roberts de Forsovila e Lambert de Creissis,
Rainers del Caudaro e Raolf cel d’Agis,
En Pons cel de Beumont, en Joans sos cozis,
E granda massa d’autres quels noms non ai apris,
840El vescoms Centonges e en Rotgiers d’Andeles,
En Rogers de l’Issart en Uges de Lases.
Si eu fossa ab lor nils conogues nils vis,
Ni anessa ab lor pel païs c’an comquis.
Plus rics ne forai libres, ma fe vos en plevis,
845E mielher la cansos.

XXXVII.[37]

Can lo coms de Monfort c’om apela Simon
Romas a Carcassona sos companhos somo :
Wles de l’Encontre, cui Domni-Dieus ben don !
Trames en Bederres, car no i avet prodom
850Que melhs saubes gardar ni castel ni domnon,
Ni una rica ciutat ni plus en aviron.
Certas, si Portegals nil regnes del Leon
Fossan en sa comanda ni en sa subjection
Sin sereit capdeletz, si Jhesu Crist bem don,
855Melhs que non es en cels que son fol e bricon,
Que son reis del païs, e nol[s] pretz .I. boton.
Lambert cel de Creissi el trames a Limon
E dels autres baros, qui aval qui amon,
Per la terra gardar en lai on li saub bon.
860(p. 23)E lo coms de Monfort qui a cor de leon
Remas a Carcassona e garda e[n] sa prizon....
E lo vescoms mori apres de menazon ;
E li malvatz tafur e li autre garson
Que no sabon l’afaire co si va ni co non,
865So dizo qu’om l’aucis de noitz a traicion :
El coms no o cosentira, per Jhesu Crist del tron,
Per nulha re c’om sapcha ni sia en est mon
Que hom l’agues aucis.

XXXVIII.[38]

Lo comte de Montfort, si com dabans vos dis,
870Pregeron tuit li comte, li princep el marquis
Que recebes la terra, la honor e lo païs ;
Es el per tal covent s’i es mes, so m’es vis,
Que eli li aidessen si mestier li aguis ;
E so volc que juressen cascus e lo plevis.
875E lo coms de Tholosa a per so filh tramis,
Que li baro de l’ost, aicels de vas Paris,
Le volian vezer, cel qui so sei amis.
R. cel de Recaut l’amenec .I. jousdis ;
Li efans fo mot bels e fo mot gent apris,
880Car Jaufres de Peiteus s’en es ben entremes.
No pot lo dux mudar que el nol congauzis
E lo coms de Sent Pol qui era sos cozis.
Li crozat an regart que l’iverns los prezis,
E son s’en retornatz a Trias e a Paris
885De lai per Montpeslier.

XXXIX.[39]

La grans ost se depart, que no pot plus durer ;
Mas, ans que fos partida, s’en van li mesatgier
A Tholosa la gran, sis voldran acorder ;
En sel mesatge anero mot de bon cavalier ;
890E dizo que faran tant com voldra jutger

L’apostolis de Roma, e que i voldran aler.
Anc deguna autra ren no i pogron acaber
Mas que s’en son tornatz per lo cami plenier,
E van s’en am lor ost tot dreit a Monpeler.
895E lo coms de Tholosa s’es anatz adober,
Car, per mon esientre, a Roma vol aler
Parlar ab l’apostoli, no vol plus demorer ;
E cre que i sia enans de lo mes de genier.
Mas el i a trames sos mesages primer,
900R. de Rabastencs qu’en revenc l’autre ser,
(p. 24)L’abat de Sent Auzart que n’ac avol loger,
Car el esteg be pres aprop de .I. an entier ;
Plus pro abad no vi lunhs hom de son poder.
Aquest iran enans lo Papa nuncier

905Que lo coms R. ve, e que o sapcha de ver
Que non o vol laichar.

XL.[40]

Lo pros coms de Toloza aizina so afar
Per la gran via longa que cug que voldra far.
Primier ira en Fransa ab son cozi parlar,
910E pois a l’emperaire si el lo pot trobar,
Apres ab l’apostoli : totz los vol asajar.
Li abas de Cistel ditz que no li cal anar,
Que si el l’en vol creire nol cal tant trebalhar
Ni per aquesta via tan fort embaratar,
915Que tot atertan pot sai ab lui acabar
Co el fara en lai ; mas el non vol estar.
Al comte de Monfort volh ma razo tornar :
Lo vescomte tenc pres e volc lo ben gardar
E tot cant l’era obs mot largamen donar ;
920Mas so qu’es a venir no pot hom trespassar :
Le mals de menazo le pres adoncs, som par,
Per quel covenc morir ; mas ans volc cumenjar.
L’avesque de Carcassona lo fe gent aordenar,
E morit en apres la noit a l’avesprar.
925E lo coms de Montfort fe que cortes e bar :
A la gent de la terra lo fe el pla mostrar
E que l’anesso planher trastuit e honorar.
Ladoncs viratz lo poble en auta votz cridar.
A gran processio fetz l[o] cors sosterrar.

930Dieus pesse de la arma, si el s’en vol pregar,
Car mot fo grans pecatz !

XLI.[41]

Can li crozat s’en foron en lor païs tornetz
E lo coms de Monfort remas trop echarretz.
N’ot gaire companhos cant ilh s’en so aletz.
935Ab lo comte de Fois si es el afinetz,
E li mes en ostatge son mendre filh de gretz.
Aisesta acordansa no a gaire duretz,
Car trastotz les covens an els pois trespasetz
E so despois en sa durament garregetz.
940Girauds de Pepios s’es vas lui malmenetz
C’avia ab lui patz faita e s’era acordetz ;
(p. 25)Per la mala ochaizon se son pois desebretz :
Son oncle li aucis us Frances de vertez,
Mas lo coms de Montfort ne fo forment iretz,
945Que viu le fetz rebondre ; en .I. cros l’an gitet.
Anc hom per tal forfait no fo si justizetz,
Pero si era de Fransa de mot aut parentetz ;
Perqu’en degra en Guiraus ladoncs estre venjetz.
Per sela ochaizo s’es ab le comte mescletz,
950Que mot fort l’onorava en era sos privetz,
Si c’anc nol defizec ni pres de lui comjets.
Un ric castel li ars, mas s’il i fos trobetz,
Segon mon esientre, el l’agra car compret.

Bochart tenet Saichac que om li oit donet ;
955Ab .L. Frances s’en es un jorn armetz ;
Ab sels de Cabaretz s’es lo jorn encontretz,
E foron ben .LXXXX., que a caval que a petz,
E .XIIII. arquiers, quels an revironetz
E los an durament feritz e essaretz.
960Mas li nostre Frances van serratz e rengetz ;
Per critz ni per menassas nos son espaventetz,
Que d’una part e d’autra n’i a motz de tuetz.
Cant venc a la perfin foron desbaratetz
Sels que son am Bochart, don fo dols e pechetz ;
965El meteis i fon pres e si l’en an menet.
De cels qui mortz i foron fo l’afars oblidetz.
Deus recepja las armas, can lo mons er finetz,
El seu cel glorios !

XLII.[42]

Lo coms sel de Montfort fo fortment cossiros
970De la prison Bochart e de sos companhos.
Trastot aicel ivern anec de sus en jos
Tro lai entai caresme que venc lo temps fulhos,

Que tornec la crozada co fai mantas sazos.
Lo coms anec a Roma, si com ditz la cansos,
975El cossol de Tolosa, que i feiren grans messios.
Primer s’en vai en Fransa e troberon joios
Lo riche rei Felip, mas pois fo cossiros ;
Per l’emperador Otes lor fo apres felos.
La comtessa de Campanha que es corteza e pros
980Sela los receub ben e motz d’autres baros,
El pros dux de Bergonha quelh presenta mans dos ;
E lo coms de Nivers li fo mot amoros,
(p. 26)El fe mant bo ostal.

XLIII.[43]

L’apostolis de Roma e tuit li cardenal
985Lo receubro mot be cum baro natural.
Lo papa li done .I. mantel principal
E un anel d’or fi, que sol la peira val
.L. marcs d’argen, e pochas un caval.
Ladonc devengro els mot bo amic coral.
990Mostrelh la veronica del Paire esperital ;
Can ne toquè la fassa, que sembla om carnal,
Totz sos pecatz li sols que a faitz terminal,
Car tals foron da .l.c. comunal
Amdoi cela vegeia.

XLIV.[44]

995Cant lo coms de Tolosa ac fait so que volia
Pres comjat de lo papa e tenc mot tost sa via.
A mot grandas jornadas ichit de Lombardia,
Que grant paor avet que i prezes malautia.
E Fransa a Paris albergueron un dia,
1000Lai troberon lo rei que fon d’avol paria.
Lo coms s’en es tornatz, e ab sa companhia
El intra a Tolosa, aisi co far solia.
Li borzes de la vila n’agro gran gauh sel dia.
Pois pres un parlamen a aicela vegeia
1005Ab lo coms de Montfort, lai pres d’una abadia ;
Fo i l’abas de Cistel e la autra clercia.
E eu cugei aguessan fait patz e establia,
Que mais no guerregesan a trastota lor via.
Tant agron gran amor que l’us en l’autres fia.
1010Certas de questz .M. ans eu no m’o cujaria
Que l’abas a Tholosa intres, qui m’o plevia.
Del castel Narbones li doneron bailia.
El el vesques Folquetz n’agron la senhoria
E sin foron capdel.

XLV.[45]

1015A Tholosa intrè li abas de Cistel ;
Mot s’en meravilheron li vialh el jovencel
E li un e li autre, neis li petit tozel.
Vezentre tot lo poble lor livret lo castel
C’anc hom en terra plana no vit, se cug, tan bel.
1020Mota carta n’an faita, mot breu e mot sagel
Que el trames pel mon en ot a mon Gibel
Lo reis d’Arago i venc a lui de vas Murel,
E parlè ab dons abas en .I. prat a Portel ;
(p. 27)E anc no i delhivrero que valha .I. anel
1025De nulha avol fivela.

XLVI.[46]

L’evesque de Tholosa Folquets cel de Maselha,
Que degus de bontat ab el no s’aparelha,
E l’abas de Cistel l’us ab l’autre cosselha.
Tot jorn van prezican la gent co nos revelha ;
1030Del prest e del renou l’un e l’autres querelha.
Per trastot Agenes lor tenc aital roelha
Si qu’en cavalguet l’abas tro a Santa Bazelha.
Anc re que preziquesson no mezon dins l’aurelha,
Ans dizon per esquern : « Ara roda l’abelha. »
1035Perqu’ieu, si m’ajud fes, no m’en fas meravelha,
Si om be los confon ni los rauba nils pelha
Ni per forsals castia.

XLVII.[47]

Li borzes de Tholosa cels de la confrairia,
E li borzes del Borc contendion tot dia,
1040E anc no i delhivrero, can venc a la fenia,
Que valha .ia. glan ni una poma porria.
Li crezen dels eretges, que an ab lor paria,
Van dizen que l’avesques, l’abas e la clercia
Les fan mesclar ves lor, e per aital folia
1045Que l’us destrua l’autre ; car qui essems se tenia,
Tuit li crozat del mon dan tener nols poirian.
Al comte fan entendre e a sa companhia
La fola gent malvaza c’an crezut la eretgia.
Encar veiran elh be, si Dieus me benaïa,
1050Cal cosselh lor an dat aicels cui Dieus maldia.
Per so er trastot mort e la terra peria,
E per la gent estranha gastea e issilheia ;
Que li Frances de Fransa e cels de Lombardia
E totz lo mons lor cor els porta felonia
1055Plus que a gent sarrazina.

XLVIII.[48]

Senhors, so fo en estiu, cant l’iverns se declina,
Que reven lo dous temps e torna la calina ;
E lo coms de Montfort de l’ostejar s’aizina.
Al castel de Menerba qu’es lai ves la marina
1060Mes lo setge entorn, c’aitals es sa covina ;

E dressa sos calabres, e fai Mala Vezina
[D]e sas autras peireiras e dona e reïna.
Pessia los autz murs e la sala peirina
Que so faitz de mortier, d’arena e de caucina.
1065(p. 28)Mot bon denier costeron e mota masmudina.
Si lo reis de Marocs ab sa gent sarrazina
Estes en tot entorn, per santa Katerina !
No lor tengra nulh dan valent un’ angevina ;
Mas contra l’ost de Crist que tota gent afina
1070No pot garentir rocha que seit aut ni rabina
Ni castels en montanha.

XLIX.[49]

Lo castel de Menerba non es assis en planha,
An[s], si m’ajude fes, es en auta montanha :
Non a pus fort castel entro als portz d’Espanha
1075Fors Cabaretz e Terme qu’es el cab de Serdenha.
W. sel de Menerba sojorna e se banha.

Laïns s’era el mes ab tota sa companha ;
Mas li nostri Frances e cels de vas Campanha,
Mancel e Angevi e Breton de Bretanha,
1080Loarenc e Friso e celh de Alamanha
Les ne traiso per forsa ans que vengues la granha,
E i arson mant eretge felo de puta canha
E mot fola eretga que ins el foc reganha.
Anc no lor laicha hom que valha .ia. castanha.
1085Pois gitet hom los cors els mes e mei la fanha,
Que no fesson pudor a nostra gent estranha
Aicelas malas res.

Can Menerba fo preza lo coms fortz mogutz es
E venc al Pog-Nautier sa sus en Carcasses,
1090E manda a la comtessa c’a lui aqui vengues.
Ela i venc mot tost cant el i ac trames.
Jes plus savia femna, si m’ajud Dieus ni fes,
No sap om en est mon tant can te lonh ni pres.
Tres jorns a sojornat lai en l’ost que grans es.
1095Un dijous bo mati en .I. palai s’es mes
Ab princeps, ab baros, e fo lo cosselhs pres
Co assetges om Terme la sus en Termenes,
Un castel meravilhos ; mas ans que soit comques
Istra de cors manta arma qu’en morra descofes,
1100E despendra el seti mot marc e mant tornes,
E i aura gazanhat cavals e palafres
E mota autra riqueza e trop mot bel arnes,

Que d’una part que d’autra cel a cui er promes
N[o] i er endestinatz.

LI.[51]

1105Lo coms sel de Montfort es el palais intratz,
(p. 29)E ab lui la comtessa ab tot l’autre barnad.
Sus .I. tapit de ceda se son asetiatz ;
Robertz de Malvezi c’om i a apelatz
En Guis lo manescalcs, cest foron latz e latz,
1110E en Wles d’Encontre, qu’en tot lo vescomtat
No i a .I. plus ric ome ni de major barnat,
E fo natz de Bergonha segon quem fo comtat,
A .II. legas de Nivers ; cest an lo cosselh dat
Com lo castel de Terme sia tost asetjatz,
1115E mot d’autres proomes que lo an autrejat.
Lo cosselh se depart que no a trop durat.
Cant an .I. pauc estat e que foro dinnat
Trastotz cuminalment son al cosselh tornat.
E lo coms de Montfort es forment issarratz
1120De gardar Carcassona cui coman la ciutat ;
Mas cant venc a la fi si l’an acosselhat
Qu’an Lambert de Creissi, qu’es mot ric e ondrat,
O an Rainier de Caudaro : en etz dos an triad ;
Mas ilh no i remandrian cascus per .I. regnat,
1125Tan vezon quel pais es pies de malvestat ;
Mas Wles d’Encontre n’an pois trastuit pregat,
Que dis que i remandria can se fo cossiratz.
Mas lo coms de Monfort ne fo fortment iratz ;

S’el i agues cui metre no l’i agra laisat,
1130Que en tota la terra non a .I. plus senat,
Ni milhor cavalier ni plus assegurat,
Plus cortes ni plus pros ni ab major leialtat,
Si Dieus me benaziga.

LII.[52]

[En] Guilhenmes d’Encontre dis aisela vegia,
1135Cant se fo perpessatz e [ac] la paraula auzia :
« El nom de Jhesu Crist e de santa Maria,
« Eu remandrai sai dins pois que cascus m’en pria. »
Mas lo coms de Montfort nol volgra laisar mia
S’il ne pogues al faire, mas pois, a la fenia,
1140Car non a qui remanha, a penas o autreia.
Li baro de la ost e la cavalaria,
Atresi la comtessa, que volon c’aisi sia.
E lo coms de Montfort alh dat per companhia
Crespi de Rocafort qui a gran cortezia
1145E don Simo lo Saine cui Jhesus benaïa
En Guios qu’es sos fraire ab la cara ardia
(p. 30)E motz d’autres baros que en la ost avia
De Bergonha e de Fransa e de ves Normandia.
Am tan si se soparton, e lo coms tenc sa via
1150E vai asetjar Terme ab sa gran baronia.
En Wles d’Encontre s’en parti aicel dia
De lui a Poh-Nautier, mas en la pradaria,
E venc a Carcassona ans la luna esclarzia,
Enans que fos grans sers.

LIII.[53]

1155Ladoncs W. d’Encontre se part de Pog-Nautier
E venc a Carcassona tan com poc cavalguer,
E si intrè laïns can levo de soper ;
Li ome de la vila ques volian coicher
El sirjan del castel lo coron desarmer :
1160La sus en la gran sala an fait foc el fogier,
Carn de bou e de porc fan asatz asesmer
E dels autras viandas qu’el devian manjer ;
Pois feiren les leits far on els se van colquier,
Car al mati a l’alba les sera ops lever
1165Trastot pels manganels qu’ilh devion guider
E las autras peireiras que fan en cars porter
Lai el seti de Terme pel castel deroquer ;
Que lo coms o comanda, e los vol plus preier
Dels manganels trametre e la ciutat garder
1170Que no fai d’autra cauza que el aia mestier,
E que dedins tres jorns les fassa[n] fort gaiter,
Que can ilh seran lai el los fara dresser.
E en Wles d’Encontre ses plus de demorer
Les fai fors de la viala traire ins el gravier
1175E metre en las carretas que tiron li saumer
Tost e isnelament.

LIV.[54]

A Cabaretz s’en vai tost e isnelament

Una espia de l’ost, [e] a lor dich mantenent
Que lo coms a trames vilas e avols gens
1180Que porton las peirieiras, e no son plus de cent
Cels quels devon guizar, que pezos que sirvent ;
E cant ilh o auziro mot fort en so jauzent :
De Cabaretz s’en eisso a la luna luzent,
En P. Rotgiers los capdela, si la gesta no ment,
1185W. Catz, R. Mirs e trastuit lor parens.
Plus foro de .CCC., c’us so par non atent,
Ans van a Carcassona qui plus pot plus corrent.
(p. 31)En Wles d’Encontre que a tant d’ardiment
Fetz gaitar las peireiras e los cars issament ;
1190E cant viro venir los cavaliers ponhent
Las esquilgaitas criden : As armas ! autament ;
« Aonitz soit », ditz cascus, qui be no se defent !
Cant Wles d’Encontre el sieu la votz entent
A sa cavalaria a dit bassetament
1195Qu’els se corran armar, e so delhivrament ;
Que si Jhesus de gloria, lo Paire omnipotent
E santa Maria maire o vol ni o cossent,
El se combatra ab lor, e so probchanament.
No sai que von fezessa pluzor alongament :
1200En P. Rotgiers ni los sieus nos dan nulh espavent :
De lors destriers davalon trastotz cominalment,
Los manganels pessian totz a lors oilhs vezens
E i meto foc am palha, e lo fox s’escomprent ;
Be viatz foran ars si fes .I. pauc de vent,
1205Mas Dieus non o volia.

LV.[55]

Cant Wles d’Encontre ac sela votz auzia,
« As armas ! chivaler, » mantenant lor escria.
Ben .VIII. XX. sirjans ot en sa companhia,
En sels no comti pas l’autra cavalaria ;
1210Las portas fan ubrir el nom santa Maria
E van ferir mest lor e mei la pradaria ;
E l’autri, can los viro, no los soanon mia,
Ans lor van ben encontra com bona gens ardia.
Dieus ! tanta bona asta i ac lo jorn cruicia
1215E tant bon colp ferit sus elmes de Pabia !
En Wles d’Encontre punh lo destrier d’Ongria ;
Lai en la major brega, si Dieus me benaïa,
S’es per forsa embatutz iratz, ples de felnia ;
En l’aiga c’a nom Audes s’es mes sela vegea,
1220Dedins, e mei de l’aiga, a la preicha partia ;
La .I. dels Mironencs trobet e mei la via :
Tant grant colp li donè en la targa fluria
Que l’ausberc no li valc .ia. poma porria ;
E[n] l’aiga lo derocha vezent la baronia.
1225Pois ferit en apres .I. glot que s’en fugia
De costa, en trespassan, ab la espeia forbia ;
E poichas ferit ’n autre en aisela envaïa.
Crespis de Rocafort nin Simos no s’omblia :
(p. 32)Cui els podon atenher no a mestier de via.
1230Firen los an menetz gran pessa d’aital guia,

Aisi qu’en P. Rotgiers ne fetz cara marria
E tuit sei companho cant venc a la fenia ;
Car aisi lor es pres no i a cel nol maldia :
Descofit s’en retornan ab perda aicel dia.
1235En Wles d’Encontre a sa gent aculhia,
A la ciutat s’en intra cui el a establia.
Dels peire[r]s c’ant escozes an mot gran alegria
E tota la mainada que s’en es esbaudia
D’aicela vensezon.

LVI.[56]

1240Cant lo coms de Monfort c’om apela Simon
Ac mes seti a Terme d’entorn e d’environ
E auzit la[s] novelas, sapchatz que belh saub bon
D’en Wles d’Encontre et de son companho
Car el a los engens estortz de trencason,
1245E milhor car avian vencut aisel baron
Que a nom P. Roger, que ja Dieus be nolh don !
Qu’ieu cug qui li donessa trastot l’or de Mascon
Nos dera tan de joia com fe de la razon
Que om li a comteia la granda vencezon
1250Qu’en Wles d’Encontre fe aicela sazon.
Dieus ! e cant be lalh comta .I. gentil donzelon
Qu’en Wles d’Encontre i trames a bandon
Per guidar las peireiras els engeins que i son !

E so fe el mot ben, ses mot de mentizon,
1255Tro al seti de Terme, on avia mot baron,
E mot ric drap de seda e mot ric pavalhon,
Mota jupa de seda e mot ric sisclaton,
Et mot ausberc traslis e mot bon gonfanon,
E mota asta de fraiche, ensenha e penon,
1260E mot bo cavaer e mot bon donzelon
Alaman e Bavier e Saine e Frison,
Mancel e Angevi e Norman e Breton,
Logombart e Lombart, Proensal e Gascon.
Lo senher arsevesques qu’es de Bordel i fon,
1265N’Amaneus de Lebret, e cels de vas Lengon ;
Lai fan la carantena tuit aicel que i son,
Que cant la uni venon e li autre s’en vont ;
Mas R. cel de Terme nols preza un boton,
Que anc plus fort castel no cug que vis nulhs hom.
1270(p. 33)Lai teng[r]on Pentecosta, Pa[s]cha e Ascension,
E la maitat d’ivern, si com ditz la canson.
Oncas no vi nulhs hom tan rica garnizon
Co ac en sel castel, lai de vas Aragon
E de vas Catalonha, que fon de Rosilhon.

1275Mota juncta i ant faita e brizé mant arson,
E mot cavaer mort e mot fort Braimanso,
Perduda manta ensenha e mant ric gomfano
Qu’en pujeron per forsa la sus en sel dompnhon
Malgrat d’aicels de l’ost, o volguessan o non.
1280Manguanels ni peireira nols ten dan d’un boton ;
Vianda an assatz, carn fresca e bacon,
Vi e aiga per beure e pa a gran foison.
Si Dami-Dieus nols dona calque percucion,
Si com fe en apres que lor deg menazon,
1285Ja no foran comques.

LVII.[57]

Senhors, volets auzir cosi Termes fon pres
E co sa gran vertut Jhesu Crist i trames ?
La ost estet entorn entro foron .VIIII. mes,
Que l’aiga lor falhi, que resecada es.
1290Vi avian asatz a dos mes o a tres,
Mas nulhs hom senes aiga no cug vivre pogues.
Pois plog una gran ploja, si m’ajud Dieu ni fes,
E venc .I. grans diluvis, de que lor es mal pres :
En tonas e en vaisels en an ilh asatz mes.
1295De cela aiga prestiron e meiren els conres :
Tais menazos los pres negus no sab on s’es.
Coselh an pres mes[t] lor que cascus s’en fuisses
En abans que morisson en aisi descofes.
Las domnas del castel an sus el dompnho mes ;
1300Cant venc la noit escura, que anc om non saub res,
Ichiron del castel senes autre arnes,

Que, si no son diners, no cug nulhs ne traiches.
Ladoncs R. de Termes dis que hom l’atendes
Qu’el tornara laïns e c’om lo atendes.
1305En aicela tornada l’encontreron Frances
El ne meneron pres lai on lo coms fortz es.
Li autre Catala et li Aragones
S’en fugiron per tal que hom nols aucizes.
Mas lo coms de Montfort i fe mot que cortes :
1310(p. 34)Que no tolc a las donas que valha .I. poges
Ni un diner monedat.

LVIII.[58]

Cant saubo per la terra que Terme an forsat,
Tuit li melhor castel foron dezamparat.
Donc fo pres Albejes, que non fo asetjad.

1315Las garnizos del comte qu’el castel an laichat
No cuja[n] c’a lor vida mais i vengo crozatz.
Dieus i fe grans miracles, qu’es ples de pietat :
Pus bel ivern fazia que no vitz nulh estat.
A ma razo m’en torni car trop ai demorat.
1320Cant lo coms de Tholosa sab, que hom l’o a comtat,
Que Termes era pres, vas Sant Gili es anatz
A .I. gran parlamen quel clerc li an mandat,
Li abas de Cistel e li autre crozat.
Que Milos era mortz, rebost e sosterratz.
1325Mosenhen Gui Gap de porc i a lo coms menat,
Tot lo milhor legista de la crestiandat ;
E si es cav[a]ers e autz om de barnatz :
Tuit li autre no sabo escontra lui un dat.
Aisel mante lo comte, e es ben essenhat,
1330C’ans se traicheran l’olh qu’el agues mot sonat.
Li abas de Cistel s’en es en pes levatz :
« Senhors, » so lor ditz el, « sapchatz qu’es veritatz
« Que lo coms de Tholosa m’a mot fort honorat,
« Sa terra abandonada, don ieu lh’en sai bon grat ;
1335« E pregue vos de lui qu’en siatz fort pregat. »
Donc foron li sagel de Roma desplegat
Que al comte de Tholosa om avia aportat.
Que vos faria lonc comte ? que tant an demandat
Que lo coms R. dis : can so er acabat
1340Non o poiria pagar ab trastot son comtat.
Lo pe met en l’estriub corrossos e irat
E es s’en a Tolosa en son païs tornat,
On plus pot bat baten.

LIX.[59]

Pois fo lo coms R. a autre parlament
1345Que fo faitz a Narbona pres de la S. Vincent ;
Lo reis d’Arago i fo e mota rica gent.
Oncas no i acabero que valha un aiguilent.
Pois ne foro a autre, az Arle, mon ecient ;
Lai escriusen en carta trastot lo jutgament
1350Que bailaran al comte que defors los atent
Ab lo rei d’Arago, ab fort freit e ab vent.
(p. 35)L’abas la lh’amarvic vezent tota la gent,
E maestre Tezis qu’es ab lui issament,
Lo mielher clercs del mon e lo plus conoichent,
1355E l’ivesques d’Uzes ab d’autres clergues cent.
Can lo coms tenc la carta, trastot celadament
Apelet l’escriva, e cant el la entent.
Que el la lh’ac legida trastot paziblament,
Lo rei d’Arago apela iratz per mal talent.
1360« Sa vinetz, sire reis, » so li ditz en rient,
« E aujatz esta carta e l’estranh mandament
« Quem mandan li legat que i sia obedient. »
Lo reis la fai legir autra vetz mantenent ;
E cant la ac auzida, ditz em patz simplament :
1365« Be fai a milhorar, pel Paire omnipotent. »

Lo coms totz cossiros, si que comjat no prent,
La carta e son punh, que no i respon nient,
S’en vai en ves Tolosa on plus pot tost corrent,
E pois a Montalba, a Moisac e Agent,
1370Per tot a una ma.

LX.[60]

Lo pros coms de Tolosa s’en torna en Tolzan
E intra a Tholosa e pois a Montalban,
A Moichac e Agen, sa carta en sa man ;
Pertot la fai legir, que o sapchan de plan
1375Cavaers e borzes, prestre messa cantan.

La carta ditz aisi en lo mot primairan :
Que lo coms tenga patz e cels qu’ab lui ceran,
E laisse los roters o anoit o deman.
Reda lor dreits als clercs, que sian sobiran
1380De trastot aiselo que li demanderan ;
E giet de sa bailia totz los Juzieus trafan ;
Els crezens dels eretges, aicels que ilh diiran,
Que el les reda totz, e so tro a un an,
Per far tot lor plazer e so qu’eli voldran ;
1385E mas de doas carns eli no manjaran,
Ni ja draps de paratge poichas no vestiran,
Mas capas grossas brunas, que mais lor duraran.
Los castels e las forsas trastotz derocharan,
Ni jamais cavalers non esfara en plan,
1390Mas defora els camps co li autre vilan.
E degu mal peatge el[s] camis no prendran,
Mas can los velhs uzatges que foro ancian ;
(p. 36)Catre deniers tolzas a cascun an daran
Als paziers de la terra qu’eli establiran.
1395E tuit li renoier lo renou laicharan,
E si gazanh an pres tot primer lo rendran.
E sil coms de Montfort nil crozatz que vindran

Cavalgan sobre lor coma trop ome fan,
E si prendian del lor, ja non o defendran.
1400Pel lau del rei de Fransa de trastot passaran ;
El coms que pas la mar la vas lo flum Jordan,
E que estia lai tant co li monge voldran
Ol cardenal de Roma o cel qu’eli metran ;
E pois ques meta en orde el Temple o a S. Joan.
1405E cant o aura fait sos castels li rendran ;
E si aiso no fai de tot lo cassaran,
Que nolh remandra res.

LXI.[61]

Li ome de la terra, cavaler e borzes,
Cant auziron la carta que legida lor es
1410Dizon que mais voldrian estre tuit mort o pres
Qu’eli aiso sufrisan ni o fessan per res :
Doncs serian tuit sers o vila o pages.
Li borzes de Moichac e sels de Agenes
Dizon c’ans fugirian per l’aiga en Bordales
1415Que sian lor senhor ni Barrau ni Franses,
O s’en iran estar, si lo coms o volgues,
Ab lui en autra terra on que a lui plagues.

E lo coms cant o au lor ne ret grans merces.
Donc a faitz sos sagels e als pertot trames
1420A trastotz sos amics la sus en Albiges,
E de sai en Bearn e al comte Cumenges,
E al comte de Fois e lai en Carcasses,
E an Savaric pregua que d’aiso li valgues,
Aicel de Malleo, e el lh’o a promes
1425Qu’el l’en ajudara, cui que plaira o pas,
De talent e de cor.

LXII.[62]

A l’intrar de caresma, cant baicha la freidor
E comensa a venir lo dous temps de Pascor,
Si movon li crozat e li ostejador,
1430Que somonitz los an nostre prezicador.
L’avesque de Tholosa, cui Dami-Dieus honor !
En an dedins la vila receubut per senhor
A gran procecio com un emperador.
(p. 37)Del devet los absols, si qu’ieu cugé laor
1435Que aguessan patz faita per totz temps de bon cor ;
Mas pois vi ques mescleron per mot granda iror.

L’avesque anec en Fransa prezicar cascun jorn,
E crozan se li princep, li baro elh comdor
El cavaler de lai.

LXIII.[63]

1440Lo coms P. d’Ausurra, Rotberts de Cortenai,
El chantres de Paris, si col libres retrai,
Vengron ab mot gran ost devas Paris en sai.
A Carcassona intrero en lo pais de sai.
E aujatz de Jhesu quinhas vertutz i fai,
1445Aisi coma lo libres vos ditz e vos retrai.
Aicels de Cabaretz s’en deron gran esglai ;
Lo senher P. Rogiers gran matinet s’en vai
An Bochart, que es pres, en la cambra on jai :
« Bochart, » so li a dit, « vos estes, ben o sai,
1450« De mot granda natura e proz om e verai ;
« Vos no faretz ja causa que a faire no fai,
« E si ieu vos solvia no sai si i trobarai
« Merce ni cauziment, mas tot o assajarai.
— Anc no fi traïcio ni no la perchasai.
1455— Doncas, » ditz P. Rogiers, « vos no siretz pres mai,
« E mi e mo castel vos lhivre atrazai. »
Apelè .i. maestre, dels fers traire lo fai,
Tondrel fai e banhar tot suavet, e mai
Una mot bela rauba e un palafre bai
1460Li a fait amarvir, c’anc nol mes en assai.
Cant aiso viu Bochartz sapchatz mot en fo jai,
Mais non ac tant gran joia des aicel temps en sai
Que de maire nasquet.

LXIV.[64]

Senhors, tot en aisi com denant vos ai dit
1465Lo senhor de Cabaretz no[s] mes pas en oblit :
Un maestre apela, dels fers gitar lo fist,
E de mot richa rauba noblament lo vestit.
Un palafre amblan, c’anc om gensor non vit,
Li donè a chivager ; e can fo be vestit
1470Tres donzels per solatz a chivau li amarvig,
E el anè ab lui tro a deforas per guit ;
Mas ans que s’en anesson nis fossan departit
De lhui e del castel l’a del tot revestit
E lh’en fist omenatge senes tot contradit.
1475(p. 38)En Bochartz li promist elh jurè elh plevit
Que de las soas partz no sera ja traït,
Ni, can venra a la fin, quel plaitz er devezitz,
Nol tindra om per fol nin sera escarnitz.
E el no i falhit doncas, que ben lo atendit
1480So que promes l’avia.

LXV.[65]

Cant lo coms de Montfort e l’autra baronia
E li un e li autre an la noela auzia
Que mesira Bochartz es souts e que venia,
No vos cal demandar s’ilh agron alegria.
1485Tuit van encontra lui a aicela vegia.
Can so [s’]entrebaizé, pregan lo que lor dia
Si el s’es ostatgetz, e el ditz que no mia,
« Ans avem lo castel e la nostra bailia,

« E soi totz souts e quites co auziretz d’aital guia :
1490« Mosenher P. Rotgiers m’a dat la senhoria
« De trastot son castel que contra nos tenia,
« E a preza amistat am mi e gran paria ;
« Es eu li ai promes, si Dieus mi benazia,
« Qu’ilh en sera trop mielhs a trastota sa via,
1495« E li donrai dos tans qu’il n’ot de manentia.
— Doncas, » ditz lo coms fortz, « ben gran tort en auria
« Si no lh’en era melher la nostra companhia.
« Ja mais nulhs om de vos alunhar nol devria.
— Oi Dieus ! » dizon trastuit, « dama santa Maria,
1500« Co a fait gran proeza e granda cortezia !
« No a baro en Fransa, ni cug que mais i sia,
« Que l’agues comensea. »

LXVI.[66]

Tota aisela noit tro en la matineia
A mesira Bochart gran joia demeneia ;
1505E l’endema tan tost co l’alba es crebeia
En es ves Cabaretz lo plus de l’ost aleia.
Lai fon lor acordansa dicha e devizeia ;
Bochartz l’a tot primer, vezent de totz, parleia,
Que als us e als autres de totas partz agreia.
1510La senha al comte fort an sus la tor montea ;
Lo castel establiron ladoncs nostra crozeia ;
Aisi fo Cabaretz comquis esta vegeia.

Ar vejatz cals vertutz i fo doncs demonstreia :
Que si tota la gent que en est mon fo neia
1515Esteso tot entorn e enviro asetgeia
(p. 39)Nol prezeran ja ilh una poma peleia ;
Mas contra la ost de Crist no a castel dureia,
Ni ciutatz que ilh trobon ; tan no es enserreia.
E per so fa que fols qui am crozatz guerreia,
1520C’anc om no s’en gauzi can venc a la fineia,
Que non fos cofondutz.

LXVII.[67]

Tant tost com Cabaretz lo castel fo rendutz
Lo coms cel de Montfort el crozat so mogutz
E van enves Lavaur que lai en Tolza fu.
1525.I. mes e .V. setmanas i an seti tenut ;
Ab genhs e ab calabres l’an fortment combatut.
La vila fo mot fortz : sis fossan defendut
Ni pel comte Ramon fossan be acorrut,
No l’agran si tost preza, fe que deg a Jhesu,
1530Car vitalha era cara, la venda el traü,
Elh borzes de Tolosa qui s’en son irascu
Que vedan del pertrait que no lor seit rendu,
Nin laissan traire armas ni lansa ni escu.
Mas, com ditz lo proverbis, tart se son perseü,
1535Qu’els an claus lor estable el cavals son perdu.
Li crozatz los combaton a forsa e a vertu,
Qu’elh so asetiat.

LXVIII.[68]

Lavaurs fon tan fortz vila que anc e nulh regnat

Plus fort en terra plana non vi om que fos natz,
1540Ni ab milhor clausura ni ab plus prions fossatz.
Dins a mot cavaer que[s] son mot gent armatz :
Le fraire na Girauda i fo, n’Aimerigatz,
Qu’es dona de la vila, laïns s’en es intratz ;
Del comte de Montfort parti senes comjat ;
1545Montreial e Laurac li an tout li crozat
E tota l’autra terra, per que el n’es iratz.
De .CC. cavalers li an son feu mermat.
N’ot plus ric cavaler en Tolza ni el comtat,
Ni plus larc despesaire ni de major barnat.
1550Mala vi los eretges e los ensabatatz,
C’anc mais tant gran baro en la crestiandat
No cug que fos pendutz ab tant cavalier de latz ;
Que sol de cavaliers n’i a ladoncs comtat
Trop mais de quatre vins, so me dig .I. clergat,
1555E de sels de la vila ne mes om en un prat
Entro a .CCCC. que son ars e cremat
(p. 40)Estiers dama Girauda qu’an en .I. potz gitat.
De peiras la cubriron, don fo dols e pecatz,
Que ja nulhs hom del segle, so sapchatz de vertatz,
1560No partira de leis entro agues manjat.
So fo la Santa Crotz de mai qu’es en estat
Que fo Lavaurs destruita, si co vos ai comtat.
La gata aprobjeron ins el fons del valat,
E getan lo pertrait e an aitant cavat

1565Que dedins se rederon, car son pres e forsat.
Ladoncas fo d’els faita aitant grans mortaldat
Qu’entro la fin del mon cug qu’en sia parlat.
Senhor, be s’en devrian ilh estre castiat,
Que so vi e auzi, e son trop malaürat,
1570Car no fan so quels mando li clerc e li crozad ;
C’a la fi o faran can siran desraubat,
Aisi co aisels feiro, e ja non auran grad
De Dieu ni d’aquest mon.

LXIX.[69]

Cant Lavaur fon conquesa en aquela sazon
1575Se moc le coms de Fois el e sei companhon,
E son en sa companha cels del comte Ramon,
Que, sapchatz, lor ajudan escudiers e garson.

Alamans que venian a coita d’esperon
Qu’eran be .V. melia, si com ditz la canson.
1580Can foro a Mont Joi armeros li baro
E van trastuit rengat com a procession.
Mas lo coms sel de Fois, qui a cor de baron,
E cels que ab lui foron nols an mis a razon,
(p. 41)Mas que los envaziron d’entorn e d’environ.
1585Pero bes defenderon l’Alaman el Frizon
Una mot granda pessa dejosta .I. boisson ;
Mas can venc a la fin, sapchatz ses mentizon,
Se laicheron tuit vencer per malvada ochaison.
Lai moriron li plus senes cofession.
1590Li vila de la terre e li tafur garson
Los ausizian ab peiras, ab pals o ab baston,
Per que Mont Jois ne fo mes en destruction.
Si Domni-Dieus de gloria mos pecatz mi perdon,
Qui agues cels vilas penduz coma layron
1595Que los crozats aucizon, a mi sabria bon,
Nils tolgon lor aver.

LXX.[70]

Li vilan de la terra, cous ai dit de primer,
Cant virol coms de Fois tuit li van ajuder,
Que li un que li autre n’agro mot bon diner.
1600Mas ans que l’ost se parta o compraran mot cher :
Us donzels n’escapa c’o vai a l’ost comter.
Cant li Frances o auzo vius cujon enrabger :
Plus de .XIIII. milia en aneron monter,
Tant can lo jorns lor dura no fan mas chivaucher.
1605Mas lo pros coms de Fois no si vol plus tarder :
Cascus al melhs que pot pessa de l’espleiter.
Laïns a Mon Guiscart s’en aneron jazer.
De l’aver que an pres podo ben sojorner
Tres mes e .XV. dias e tot .I. an plenier.
1610[E] li baro de l’ost cant nols pogron trober
Dolent e corrossos meton [s’] al repairer
E tornan a Lantar can om se volc coicher.

Can las novelas saubon li autre cavalier
Tuit n’agro gran esglai.

LXXI.[71]

1615Lo coms P. d’Ausurra e cel de Cortenai
E lo coms de Monfort can no pogron far mai,
E virol coms de Foiss qui s’en fuit e s’en vai,
A Lavaur son tornat on la lor ost estai.
La vila agron preza, si col libres retrai ;
1620Ben .CCCC. eretges del linage putnai
I arseron en .I. foc, e si feron gran rai.
N’Aimerigats fon pendutz e mant cav[a]ler lai ;
Quatre vins n’i penderon com om los lairos fai,
Els meson en las forcas l’u sai e l’autre lai.
1625(p. 42)Na Girauda fo preza que crida e plora e brai,
En un potz la giteron a travers, ben o sai ;
De peiras la cauferon, trop om n’ac gran esmai.
E de las autras donas us Frances cortes gai
Las fe estorcer trastotas com om pros e verai.
1630En la vila an pres mant destrier saur e bai
E mot ric garniment de fer que lor eschai.
Et mot blat e mot vin, mot drap don el son gai,
E mot ric vestiment.

LXXII.[72]

Ramon de Salvanhac, .I. riche merchaant,

1635Que fo natz de Caorts, ric borzes e manant ;
Lo coms de Montfort li deu l’aver fer e gran.
Cel mante la crozada, que li presta l’argiant,
E pois pres ne en paga draps e vi e fromant :
Tot l’aver de Lava[u]r li mes om dedenant.
1640Cant la vila fo preza, poichas, tot en .I. an,
Comquezon lo pais entro a Montferran.
Lo coms Baudois i era qu’era pros e valhant.
Sos cors val ben per armas Olivier o Rotlan,
E s’il agues pro terra co motz d’autres princeps an
1645El conquerria enquera assatz e son vivant,
Lo coms R. sos fraire l’i mes en garnimant.
Si fos lo castel forts aisi col noms es grans,
Nol prezan a lor vida Frances ni Alaman.
XIIII. cavaers e d’autres no sai cant
1650Son ab lo comte Baudoi que lo setge atant
De Frances orgulhos.

LXXIII.[73]

Lo comte Baudoïs es el castel enclous
Ab lui us cavalers, Peires, qui es mot pros,
El vescoms de Montclar, Pons de Tolosal Ros,
1655El carts es n’Uc del Brolh qui es mot coratjos,
El quins es Sanc Espaza, .I. cavaers mot bos ;
R. de Peirigorc qui es mot temoros.
Car era dels roters cuja morir a estros.

La fora, ins el setge, era lo coms d’Alos.
1660Si Jhesu Christ non pensa, qu’es de tot poderos,
Tuit seran mort o pres ans del solelh rescos,
Que lo castels es frevols e desgarnitz e blos
A tot defendemen.

LXXIV.[74]

Li baro de la ost fan cridar parlament
1665Que ano al pertrait trastuit cominalment ;
(p. 43)E cant o ag[r]on fait non viras ges sols .C.,
Que plus son de .X. melia, cascus ad .I. tenent.
Las perreiras dresseron la fors el derrubent ;
La batalha lor donen cavaer e sirvent.
1670Mas lo coms Baudoïs, que es pros e valent,
Ab sa cavalaria on pus pot se defent :
Lo pertrait lor arseron de dins ab foc ardent,
Mas ellh ne gietan autre aqui eiss mantenent.
Gran miracle lor fist Jhesus l’omnipotent
1675Car no foron tuit pres a sel envaziment.
Lo coms sel de Montfort era son be volent
Del comte Baudoï e mot de l’autra gent ;
Pel be qu’en auzon diire grans piitetz lor en prent.
Pels autres no doneren d’una notz lo valent.
1680Mas lo coms de Chalo fist gran essenhament.
Qu’un crozat i trames que cridè autament :
« Senher coms Baudoïs, venet segurament,

« Que mosenher lo coms sai defors vos atent ;
« A totz los baros platz lo vostre acordament. »
1685No sai plus que vos dia pluzor alongament :
Lo coms i es ichitz can la razon entent,
Be sap que no i a gaire pus de defendement ;
Lo castel lor rendè cant venc al feniment,
La vitalha que i era, pan e vi e froment ;
1690E el tuit s’en ichiron ab los lors garnimens.
Sobrels sans evangelis lor feiro sagrament
Que mais no guerregessen crozadz a lor vivent,
Ni que no mantenguessen l’avol gen mescrezent.
E ab aitant gurpiron lo castel e van s’en
1695Ves lai don son vengutz.

LXXV.[75]

La ost tornè atras de lai don so vengut,
E prezon Rabastencs, Galhac e Montagut,
E trastot per paor lor o a om rendut,
La Garda e Poi Celsi ; é puis si son venut
1700[C]els de Sent Chantoni ses arma e ses escut,
E ab lor s’acorderon co ome aperceubut.
La Guepia e Pui Celsi son desotz lor tenut.
Tant com tenc Albiges an elh be comquezut.
E l’evesques qu’es pros e bos, si Dieus m’ajut,
1705S’es de trastotas res ab lor ben avengut.

E lo coms Baudoïs qu’ieu vos ai mentaugut
(p. 44)Amparet Brunequel, el lor a defendut,
Qu’ardre le volian per paor qu’an agut
Dels crozatz que venian contra lor irascut ;
1710Que lo coms de Tolosa o agra ben volgut
Si l’ome de la vila l’en aguessan crezud
Qu’eran trist e dolens.

LXXVI.[76]

Lo pros coms de Tolosa es a Brunequel dins.
Del castel s’en volian fugir totas las gens,
1715E lo coms Baudoïs lor a dit bassamens
Quel solvan lo castel, qu’el lor sera guirens,
Mas no vol a so fraire estre obediens.
Az aquel mot escridan cavalers e sirvens :
« Senher, voletz o vos qu’el nos sia guirens ?
1720— Eu ne farei, » ditz el, « los vostres mandamens. »
Vezen totz lor a sols aqui los sagramens,
Am lo comte Baudoi fan lor emprendemens,
E jurolh del castels e paubres e manens.
Donc s’en vai als crozatz qui son sei bevolens,
1725E pregua los quelh dono los asseguramens.
Els dizo que o faran, pero ab tals covens
Qu’el se tenga ab lor, e dels comquerimens

Que el fara ab lor sian sieu bonamens.
Tot aiso li autrejan essems cominalmens,
1730Ab que lor vulha aidar.

LXXVII.[77]

Lo bos coms Baudoïs s’en comensa a tornar
Cant am lo comte fort ac empres son afar,
E venc s’en a Tolosa ab son fraire parlar
Que anc no l’amè gaire, ni anc re nol volc dar
1735Com om fa a so fraire, ni en sa cort ondrar ;
Ans le fe sobre sans .II. vetz o .III. mandar
Ques tengues am crozatz, es el non poc als far.
Comjat a pres de lui, que plus no i volc estar,

E torna s’en en l’ost pel sagramen salvar.
1740Ja ab so nol volgra durament garrejar
Sil castel de Brunequel ta mal noilh fes raubar.
En cela sazo venc lo coms, aicel de Bar ;
E lo coms de Monfort pres n’a lui az anar ;
A Mon Guiscart on era an pres lor albergar,
1745E pois tornè a l’ost e sos pres a sopar,
A Tolosa la gran volon tuit cavalgar,
Quel coms de Bar o vol que l’an om asetjar.
(p. 45)A un dijous mati prezon a destrapar ;
Cels que saubon la via comenson a guidar.
1750Al ga qu’es sobre Ertz comensan a passar.
Us mesatges o vai a Tholosa comtar,
El coms R. el sieu se corregon armar,
E lo coms de Cumenge que lh’es vengutz aidar,
E lo coms sel de Foiss, e li rotier Navar.
1755.D. cavaers foron ques van trastuit armar ;
Las autras gens de pes nos podon azesmar.
Si fossatz dins la vila e los visatz estar,

Vestir lors gonios ni lors elmes lassar,
Ni lors cavals cubrir de fer e entresenhar,
1760Dicheratz que .IIII. osts degran desbaratar.
Certas, si cor aguessan nils volgues Dieus aidar
Eu no cre que crozatz lor poguessan durar
Ni sufrir en tornei.

LXXVIII.[78]

Al pont de Montaudran, can an passat lo guei,
1765Qu’en van enves la vila, ag .I. estranh tornei.
Una batalha valc, per la fe qu’ieu vos dei,
Que d’una part e d’autra n’i viratz mort[z], so crei,
Plus de .C. et .LXXX., per aitans o autrei.
Pels ortz, fors de Tholosa, non a comte ni rei
1770Que no cavalg per forsa, e fan aital chaplei
Quin volia ver diire cujeratz fos gabei.
Dels vilas del païs moriron .XXX. e trei,
Pres de la barbacana a la issida d’un prei.
Bertrans lo filhs del comte i fon pres ; donc so crei
1775Que lor donec .M. sous e tot l’autre arnei ;
Son caval e sas armas n’ag[r]on e son conrei
E tota s’autra chouza.

LXXIX.[79]

Senhor, mot fo la osts fera e meravilhosa,
Aisela dels crozatz, e mala e urgulhosa.
1780L’aiga passan per forsa e van enves Tholosa.

No remas per paor ni per neguna coza
Que no la asetgessan de la on es plus clouza.
Plus de gent ac laïns si fos tant poderoza,
Que de totas ciutatz es cela flors e roza ;
1785Mas non es tant ardida cela gens e tant osa
Que no es la dels crozatz, so nos retrais la gloza,
E fan o ben parvent.

LXXX.[80]

Can lo pros coms de Bar ag pres l’envaïment
(p. 46)E lo coms de Chalo e tuit cominalment,
1790Las grans targas bulhidas de cuir primeiramens
Portan ves lo valat per forsa mantenent,
Per so que dels cairels lor fes defendement ;
Pois portan lo pertrait que gietan dins corren.
Can cels dedins o viro forment en son dolens :
1795A l’encontre lor van e ferols durament,
Que d’una part que d’autra n’i a mortz mais de .C.
E be .D. plagatz que tuit eran sagnent.
E lo coms de Cumenge, segon mon ecient,
I perdec a l’estorn .I. cavaer valent,
1800R. at de Castelbo ; plaints fo per manta gent.
Tant se son combatut d’ambas partz asprament
Cels de l’ost s’en torneron, mas non portan nient :

Las grans targas del cor vos dig ses falhiment
Que lhi bon afozenc n’agron .III. verament.
1805A las albergas tornan cavalier e sirvent,
E aicels de Tholoza repairen essament.
La noit s’esquilgaitero tro a l’alba pareichent ;
Las vinhas e los blatz gastan espesament,
Los albres e tot so qu’en la onor apent.
1810Meten o en .I. mon delatz un derubent ;
Los fossatz en cujeron omplir segurament,
C’aitals an los coratges.

LXXXI.[81]

Li baro de la ost que son proome e sages
Agron paor de dels dins que lor fassan dampnatges :
1815Tot lo jorn van garnit li omes de paratges,
Cascus als melhs que pot garda sos albergatges,
Car tals es lor costuma de totz e lor uzatges.
N’Uc dal Far es dedins, qu’es arditz sos coratges,
Senescalx d’Agenes, de mot grans vassalatges,
1820En P. Arces sos fraire el melhs de lor linatges,
E motz bos cavalers que son fers et salvatges ;
Cascus celadament s’arma e sos estatges.
Mas lo coms de Tolosa am pauc totz vius no rapjes :
Car volon issir foras ni far aitals otratges
1825Cuja se que li volhan toldre sos eretatges,
E nols laicha ichir.

LXXXII.[82]

Li baron de Tholosa non o volgro suffrir,
Que a mal grat del comte van las portas obrir,
E van a cels de l’ost de doas partz salhir,
1830(p. 47)Un dimercres mati, si cum eu auzi dir ;
Ben era pres de tercia qu’en volian ichir ;
An dinnat cels de l’ost can les vengro envaïr ;
Mas lo coms de Monfort anc nos volc desgarnir
Nils pluzors de la ost lors aubercs desvestir ;
1835Tost e isnelamens van els destriers salhir.
Aqui viratz tans colps de doas partz ferir
Dels espieuts sus los elmes que los fan retendir,
Tant escut peciar e fendre e croichir,
De tot lo mon dicheratz que cujava perir.
1840[E]n Estaci de Caus, senes trastot mentir,
Auciso li de Tolosa, don fe om mant sospir,
Sibe s’era arditz, can s’en volc revenir
E als seus retornar.

LXXXIII.[83]

Mot fo grans lo torneis, si Jhesu Crist m’ampar,
1845Can feriro en l’ost li Tolza el Navar.
Adonc viratz en aut los Alamans cridar ;
Tuit li pluzor cridavan : A Bar ! a Bar ! a Bar !
En Estaci de Caus, a .I. pontet passar,

Li deron tan gran colp c’anc no s’en poc levar,
1850D’una asta de fraiche ab .I. gonfano vair,
Que no i poc estre abora lo prestre a l’ordenar
Quel dones penedensa nil fessa cofessar ;
Anquer no a .ii. jorns ques fe penedensar,
Per qu’ieu cre Jhesu Crist l’en voldra perdonar.
1855Cant li Frances o viron tuit li van ajudar ;
Mas li mainader felo comenson a tornar
Cant viro cels de l’ost venir e enpreissar ;
Be sabon e lor cor no lor poiran durar ;
Que so que an comquist podon asats portar
1860Si no fos cel qu’aucizon, don motz ne fan plorar,
Car mot era el riches e de mot gran afar.
Sei ome fan lo cors en sa terra portar,
Que els lo voldran lai a onor sosterrar.
Al matinet a l’alba, cant lo jorn pareih clar,
1865Cant ag[r]on .XV. jorns las vinhas fait talar,
Prezon los pabalhos els traps a destrapar,
Que, pel meu esient, els se voldran mudar :
La vitalha es trop cara, no lor pot abastar ;
Un pan val be .II. sol. a un petit disnar.
1870Si no fossan las favas no agran que manjar,
(p. 48)E las fruitas dels albres can las podon trobar.
Sobrel comte de Foiss comensan ad anar ;
La sus ad Autariba van tuit lo pon passar.
Trastot aicel estiu i voldran ostejar,
1875Quel plus o an en cor.

LXXXIV.[84]

Sobrel comte de Foiss, can l’alba par el jor,
Vai lo coms de Monfort el crozatz li pluzor ;
Quel coms d’Alo s’en torna car fait a gran sojor.
El voleit mot l’acort de Toloza laor
1880Si no fossol Frances, li princep elh comtor,
L’avesques e la gleiza e li prezicador
Que parlan dels eretges, de lor fola error.
C’als Cassers ne trobero rescotz en .Ia. tor
Ben .LXXXX. e .IIII. de cels fols traïdors,
1885Que cels de Rocovila, c’avien [ab] lor amor,
I tenian rescotz malgrat de lor senhor.

So me comtec n’Izarns que era adoncs prior
De trastot Vielh Mores e d’aicela onor.
Can aguen trop estat vas Fois l’ostejador
1890C’an fait mal, cel que pogro, en cel païs laor,
Gastada la vitalha, lo blat e la labor,
Se departi la ost can defalh la calor.
E lo coms de Monfort vai ves Rocamador ;
Li abas de Cistel estec el refrichor
1895En la c[l]austra a Caortz, que no n’eis per paor,
Ni no cuh que n’ichis ans vindreit lo Pascor,
Si el no l’en traiches.

LXXXV.[85]

Li crozat s’en partiron si com denan vos diss ;
E lo coms de Montfort s’es en la via mis :
1900Vai a Rocamador car el o a promis.
Li abas de Cistel estè, so m’est a vis,
Lai dedins a Caortz ab baros del païs,
E prega e amonesta que cadaüs plevis
Al comte de Montfort e qu’el tengal païs ;
1905E fai faire sas cartas e escriure en pargamis
Que tramet en Proensa a trastotz sos amis.
Cant lo coms s’en anè, el ab lui n’es ichis,
E vai en sa companha lo pros coms Baudoïs.
A Sant Antoni jagon que poisas an malmis,
1910E van s’en a Galhac.

LXXXVI.[86]

Le coms de Montfort torna e a Sent Antoni jac,
(p. 49)E vai sen ves Lavaur e passec per Galhac,
E pois a Carcassona que es lai part Laurac.
L’abas s’en va as Albi e poia a Saichag.
1915Del comte de Tolosa se donan gran esmag.
Manda l’ost per Tolosa, per Agen, per Moysag
E per tota sa terra en tota canta n’ag.
An Savaric trames .C. .M. salutz per pag,
Que deu venir ves lui, e jac a Bragairag,
1920Ab sa cavalaria.

LXXXVII.[87]

Cant lo coms de Tolosa ac la noela auzia
Que lo coms de Montfort a sa cort departia ;
El somonic sa terra tanta co el n’avia,
E manda sos amics, cels c’ab lui an paria,
1925Que s’asesmo trastuit a aicela vegia.
Lo comte de Cumenge que Sent Gauzens tenia,
E lo comte de Fois ab mot gran baronia,
E motz d’autres baros i vengon a .I. dia.
Lo senescalx d’Agen qui a Pena en bailia
1930E trastuit li roter se mistrent en la via,
E cels de Montalba que ieu no omblit mia,
Ni Castel Sarrazi, si Dieus mi benazia.
Un dimenge mati, can l’alba [es] esclarzia,
Auziro la novela qu’en Savarics venia :
1935Mot n’agron tuit gran joia e granda alegria,
Mas els no saubon pas cals er la defenia.

Oi Dieus ! glorios paire, daima santa Maria,
Qui vi anc si fort gent ni si be fort garnia
Co aicels de Tolosa, ni tal cavalaria !
1940Tuit aicel de Mila, de Roma e de Lombardia
Diseratz ben que i eran, e aicels de Pabia,
Cant so foras el plan.

LXXXVIII.[88]

Senhors, mot fo la ost meravilhosa e gran
Del comte de Tolosa e d’aicels de Tolzan.
1945Tholoza e Moysac i son e Montalban,
E Castel Sarrazi e la Isla en Jordan,
E trastotz Agenes, que degus no i reman ;
Tuit aicels de Cumenge e cels de Fois i van ;
Savarics de Malleo de que gran joia fan,
1950E Gascos de Gasconha, e de vas Pog Serdan.
Plus so de .CC. melia can son rengatz el camp ;
Las carrugas cargadas e del vi e del pan
(p. 50)E d’autres garnimens tocan fort li vilan.
Le trabuquet porteron li brufol el bou gran.
1955Lo comte fort menassan e cels c’ab lui seran :
Li plus de lor l’apelan trachor, filh de putan.
Lai dedins Carcassona per fort l’asetjaran ;
Si els lo podon penre tot viu l’escortgaran.
Monreial e Fanjaus dizon ilh que pendran ;
1960Entro a Montpeslier per fort cavalgaran,

Pois conquerran Lavaur cant els s’en tornaran
E trastot Albiges.

LXXXIX.[89]

Grans fo l’ost de Tolosa, si m’ajud Dieus ni fes.
Li cavaler frances eisson de Carcasses ;
1965E ac i de roters, de Navars e d’Aspes,
Plus de .M. a caval e de .L. e tres ;
Gascos e Caercis i a e Agenes.
Las senheiras levadas s’en van vas Lauragues ;
No cujan trobar ome entro en Bederres.
1970E lo coms de Montfort somonit tot ades
Tot aitant co el pog de trastotz los Frances.
Per lo vescomte d’Onie a el ladonc trames,
Per mosenhen Bochart que dedins Lavaur es,
E per trastotz les autres e de lunh et de pres,
1975E per Marti Algai ; e lai en Narbones
Trames per n’Aimeric, e que cascus vengues.
Et eli vengon tuit ; no auzan mudar ges
Pus lor o ac mandat.

XC.[90]

Lo coms cel de Montfort somonic sos baros.
1980Un jorn fo a Carcassona, si com ditz la cansos,
E tot enviro lui ben .CCC. companhos
Que foron bos per armas, arditz coma leos :
« Senhors, » so lor ditz el, « escotat mas razos :
« Lo coms cel de Tolosa a sos omes somos,

1985« De trastotas sas terras e de sos companhos.
« Plus son de .CC. M., som ditz us donzelos
« Quem trames per mesatge lo bailes de Limos.
« A Montferran s’ajustan e lai vas Avinhos,
« E volon me asetjar, aitant son coratjos,
1990« Lai on que ilh me trobon, aval o sus o jos.
« Eu vulh vostre cosselh ; quinh lem donaretz vos,
« O que m’en coselhatz ? »

XCI.[91]

Cant lo coms de Montfort los ac amonestatz
(p. 51)N’Uges cel de Laisi s’en es en pes levatz :
1995« Senher, » so li dih el, « pos cosselh demandatz,
« Digan cels que voldran totas lor volontatz ;
« Que, si m’en voletz creire, ja aldres non faratz :
« Si vos en Carcassona dedins vos enserratz,
« S’el vos segon en sai vos seretz asetjatz ;
2000« Sius metetz a Fanjaus e la los trobaratz.
« Tan vos sigran per tot, si lor es espiatz.
« Tro a la fin del mon seretz desonoratz.
« El plus frevol castel, si creire m’en voliatz,
« Que sia en vostra terra, aqui los atendratz.
2005« E si vos ve socors ab lor vos combatatz ;
« Quel cors me ditz a certas que vos los venceratz.
— Per fe ! » so ditz lo coms, « fort be m’acosselhatz.

« Coment que lo plag prenda non seretz trastornatz,
« Que a mi es vejaire que bon cosselh donat. »
2010Non i a .I. ni autre per que fos trespassatz,
Ans an ben tuit essems en auta votz cridat :
« Senher, bon cosselh dona ; pregam vos l’en creatz. »
Am tant se sopartiran es n’es cascus anatz
Els ostals e els albergas, e son els leits colcatz
2015Trosca a la matineia.

XCII.[92]

A l’endema mati, can l’alba fon crebeia,
Lo coms de Montfort leva e tota sa maineia.
Ves lo Castel nou d’arri s’en van asta leveia ;
Aqui atendran l’ost tro sia albergeia.....
2020Pres de lu en .I. camp, prob demeia legueia.
A un dimartz mati, cant la gens fo dinneia,
Vengo al Castel nou albergar per la preia.
Aqui viratz lo jorn denant manta crideia
De la estranha gent que i era amasseia,
2025Disseratz cels e terra s’i era ajusteia ;
Oi Dieus ! e tanta tenda i fo lo jorn fiqueia,
Que avian pom d’aur e aigla tragiteia !

Lo trabuquet dresseron en una caminea,
Mas el no trobon peira en cami ni en estreia
2030A la bruior que fa no seit tota brizeia
Si que .III. n’aporteron d’una granda legueia :
Ad .I. colp que ilh feron an .Ia. tor peceia ;
Ad autre .Ia. sala, vezent totz, deroqueia ;
E a la tersa vetz la peira es trenqueia,
2035(p. 52)Que si aiso no fos mot fora car compreia
[D’]aisels que dins estan.

XCIII.[93]

Lo coms sel de Montfort, si com vos dig denan,
S’es mes al Castel nou vesent de manta jant ;
En Bochartz fo a Lavaur, e d’autre[s] no sai cant....
2040Lo filhs del castela, que fon pros e valhant,
Be son .C. cavaers arditz e combatans ;
Martis Algais i fo se vintes solamant.
Tot dreit al Castelnou al comte fort s’en vant.
L’ivesques de Caortz i era ichamant.
2045Deves Castras anero trastotz cominalmant.
E devas Carcassona don veneit pertrait grant

Al comte de Monfort de vi e de fromant,
De pan coit e d’avena, aicels que dins estant.
Mas lo coms sel de Fois s’en ichi ab aitant
2050Ab tota sa mainada delatz .I. derubant ;
Tuit li rotier i son, que us non i remant,
Ans van en sa companha qui plus pot ab aitant.
No i remas cavalier en l’ost, mon essiant,
Que tuit non i anesso, ni bo ardit serjant,
2055Mos can de Savaric e sei baro Normant
Que romas ab lo comte que se van desduiant.
Bochartz veneit rengatz tot a lors olhs veant.
Si co viro lo comte que si va desduiant
Lo coms de Foiss s’arenga, e son ben .CCCC.,
2060E dizo o de mais, si la gesta no mant,
E cel c’am Bochart foro no foro pas tertant,
Garnitz d’aubercs e d’elmes, per lo meu esiant ;
E cels son ben doa melia, que a caval corrant,
Ausberc o gonio o bo elm que resplant,
2065O bon capel de fer o bon espeut trenchant,
O bona asta de fraisne o masa peciant.
Ara aujatz batalhas mesclar d’aital semblant
C’anc non auzitz tan fera des lo temps de Rotlant,
Ni del temps Karlemaine que venquet Aigolant,
2070Que comquis Galiana la filha al rei Braimant,
En Espanha de Galafre, lo cortes almirant
De la terra d’Espanha.

XCIV.[94]

Li Frances de Paris e cels de vas Campanha
Vengon a Castel nou rengat per mei la planha,
2075Mas lo coms sel de Fois ab tota sa companha
(p. 53)Lor es e mei la via e li roter d’Espanha,
Que no les prezan pas per forsa una castanha ;
Ans dizon entre lor : « Baros, us non remanha
« Que no sian aucis aicela gens estranha,
2080« Si que n’aian paor en Fransa e en Alamanha,
« En Peitau e en Anjau e per tota Bretanha,
« E la sus en Proensa tro als ports d’Alamanha,
« C’aisis castiaran. »

XCV.[95]

Can mosenher Bochartz e cel que ab lui van
2085Venon al Castel nou, don se moc un alban
Que venc de vas senestre sai a la destra man
E anec tant can poc encontra sus volan.
Donc dits Martis Algais : « Sira, per sant Joan !
« Coment que lo plaitz prenga nos sirem sobiran,
2090« E retendretz lo camp e cels c’ab vos seran.
« Mot i perdretz avan e i receubretz gran dan.
— A bonaür ! » dig el, « tot no o pretz .I. gan :
« Sol quel camp levem nos, e aicels que morran,

« Nos seram honorat aitant co mort seran,
2095« E siran trastuit sals aicels c’aisi morran ;
« E si nos i perdem, atersi i perdran
« Del melhs de lor baros. »

XCVI.[96]

Lo coms de Foiss cavalga ab de sos companhos
A Sant Marti a las Bordas, c’aitals era sos noms.
2100Las astas an dressadas els primairas arsos ;
Van escridan : Tolosa ! pel plan qu’es bels e longs.
Li arcbalesters trazon sagetas e bossos.
(p. 54)Tals [fo] lo cridaditz que feron el resos
Disseratz qu’er caira e lo cels e lo tros.
2105Al baichan de las astas es granda la tensos :
Tolzan cridan Tolosa ! e Cumenge ! l’ Gascos ;
E Foiss ! cridan li autre, e Montfort ! e Saissos !
Us cavalers de lai, Girauds de Pepios
Qu’es ab lo comte de Foiss el melhs de sos baros,
2110Vai brochan lo destrier dels trenchans esperos :
Un companh d’en Bochart que era dels Bretos
Trobet e mei la via a l’issent d’us boissos :
Per l’escut le feri, trauquet li los brazos
El perpunch e l’ausberc, que dareir pels arsos
2115Li mes .I. trotz de l’asta, sancnens fo lo penos.
Cel cazec mortz a terra senes confessios.
Can li Frances o viron fortment en so felos ;
A la rescossa corron iratz coma leos
E coma bo vassalh.

XCVII.[97]

2120Li Frances esperonan com baro natural
A l’enan que ilh podon, al pendent d’una val.
Mos senher Bochartz tenc .I. peno de sendal
On a pent .I. leo e sist sobrel chival,
Que, qui ver en vol dire, plus de cent lb. val.
2125Lai en aicela via c’om va a Montreial
Feron sobrels rotiers tuit essems cominal
Dels espeias trenchans, si que lor fan gran mal.
Tals .C. n’i laissan mortz ja no veiran Nadal,
Ni lor fara contraria caresma ni carnal.
2130Lo filhs del castela que tenia Lavaur
Ladoncs fo ab sageta feritz per lo nazal
E per l’ulhal de l’elme, que lo colps fo mortal.
A la terra chai mortz denan lo senescal
Ad aicela envazia.

XCVIII.[98]

2135Mosenher Bochartz broca, cous ai dit, per la via
E li Frances ab lui, que prezon la envazia
Per tot la major preicha que dels de l’ost venia.
En auta votz Montfort ! cascus dels seus escria,
E el desobre totz Dama Santa Maria !
2140El coms de Foiss de sai ab sa gran baronia.
Aqui viratz ladoncs tanta targa brizia,
E tanta asta fronia e meig la pradaria

Lai anar entre pes, la terra n’es junquia,
(p. 55)E tant bon caval sout, que nulhs om nol tenia.
2145Celz de Marti Algai, queque om vos en dia,
S’en fugiro ab lui a aicela envazia
Tro fo vencutz l’estorns, e dig que el venia
Dels rotiers encausar ; cascus aisis cobria
De lors grans malvestatz e de lor vilania.
2150L’evesques de Caortz e la gens desgarnia
S’en fugiron vas Fanjaus .Ia. granda legueia ;
Mas d’aicels sos companhs no m’en meravilh mia.
Tot lo pertrait lor tolguen aicels cui Dieus maldia.
Mas d’aiso feiron els a lors obs gran folia,
2155Car raubavan lo camp entro a la fenia.
Cascus ab so que pres s’en fuig en primaria.
Le bo mulet amblan qu’en Nicholaus avia
Ne menerolh roter ab son garso cel dia,
Mas el s’en escapa am la autra clercia.
2160De lui me saub fort bo, si Dieus me benaïa,
Car mot es mos amics e a ab mi paria
Maestre Nicholas.

XCIX.[99]

Li Frances esperonan tot suau e dapas,
Li elme tuit embronc contra la terra bas.
2165Nous cujetz pas que fuian ni que tornon atras :
De grans colps be ferir no son ilh pas escas.
La plassa es bela e longua e li camp son tuit ras ;
D’ambas partz n’i morion de magre e de gras,
Aissi co m’o retrais maestre Nicholas.
2170Cels de l’ost los esgardan que n’an pois gran esglas,
Car el foron vencu.


Lo comte de Monfort que a Castel nou fu
Mentre qu’els se combaton a forsa e a vertu
Fai tost garnir los seus que ab lui son venu :
2175Ditz lor que[l] companho que defors son ichu
E mosenher Bochartz an perdu lor traü.
Ben sap entre se eih que si el so vencu
El a tota la terra e lo castel perdu,
E que sera dedins e pres e retenu,
2180E jamais no n’istra tro que sei[t] cofondu.
A l’enans que el poc s’en es foras issu,
Garnitz de totas armas, de lansa e d’escu.
Cel que son dins a pe an le castel defendu
Entro que ilh torneron.

2185(p. 56)Lo coms cel de Montfort e cels qu’el castel erent
Lor senhas deplegadas a la batalha anerent.
E cels que sont dedins las portas be fe[r]merent,
E si mestiers lor fos mot be se defenderent ;
Can cels de l’ost los viron fortmen s’en esmai[e]rent :
2190Be sabon tuit lo plus que ladonc vencut erent.
So an fait li rotier que lo camp desrauberent.
Nostri baro frances tuit Monfort ! escrierent,
Santa Maria ajuda !

CII.[102]

Lo coms sel de Monfort de ben ferir s’a[r]gua
2195E venc esperonan el ponh sa espeia nua,
E intra en la batalha per la via batua,
Seguentre lui sa gent qui fortment lo segua ;
Trastot can pot trobar auci e pren e tua.
Li rotier malastruc e la gent mescrezua
2200Cant los viro venir es aisi esperdua
Que ilhs nos saubo pas donar nulha ajua,
Mas cant lo comte de Foiss c’ot la targa fendua ;
De mots colps c’a donatz es l’espea crussua.
Rotgiers Bernartz sos filhs n’a la preissa rompua,
2205El cavaer n’Porada que porta gran massua,
N’Isarts de Pui Laurens ; cest en la forsa agua ;
Elh e l’autre faidit que i son pelan la grua
Tans colps i an donat que motz om i trabua.

Si l’autri fosson tals no fora pas vencua
2210La batalha si tost ni la gens cofondua
Co sels foron, so crei.

CIII.[103]

Senhors, mot a durat la batalha el tornei.
D’ambas doas las parts, per la fe qu’ieu vos dei,
N’i a mortz d’us e d’autres, de ver vos o autrei.
2215Lo castelas de Lavaur i perdet dels filhs trei
Que no n’aveit plus bels, so cug, ni coms ni rei.
E la ostz de Tolosa es sos Castel nou el prei ;
S’en volian anar, tant so en gran efrei ;
Savarigs crida ’n aut : « Senhors, estat tuit quei :
2220« No si mova nulhs om ni pavalho no i plei,
« Que tuit seriatz mort o vencut orendrei.
— Oi ! sire Dieus de gloria, per ta santisma lei
« Gardans de dezonor, » so ditz cascus per sei,
« Que no siam auni ! »

CIV.[104]

2225Cant lo coms de Tolosa la noela auzi
(p. 57)Que lo coms cel de Foiss el lor son decofi,
Ladonc cujan a certas trastuit estre traï :
Els detorson lor ponhs ; cascus a l’autre di :
« Santa Maria dona, tal meravilha qui vi !
2230« Que mais de .X. tans eran li nostre, so vos di. »
R. cel de Recaut es tant espaorzi
Qu’entro a Monferran, vezen totz, s’en fugi ;
Poichas, a cap de pessa, cant el ot resenti
Que lo coms de Montfort no los a envaï,

2235El retornè atras, mas anc nos desgarni,
Ni anc aicela noit no jac nis desvesti,
Ni anc son olh no claus, per fe, ni no dormi,
Ni de tot l’autre dia.

Senhors, aras aujatz, si Dieu vos benaïa,
2240Que fel coms de Montfort ad aisela envazia.
Cant l’estorns fo fenitz, la batalha vencua,
El en Bochartz, cascus en auta votz escria :
« Baros, firetz avant ! que l’ost es descofia. »
Donc prezon tuit essems una grant envazia ;
2245Als trapts e al pavalhos an la ost estormia.
Si no fossolh valat c’ant fait e la trenchia
No lor agra mestiers per tot l’our de Pabia.
Can passar no poc otra cela cavalaria
Se tenc per cofondua, per morta e per traïa ;
2250Entre lors eisses dizon : So seria folia
Si no s’en retornavan, que pro an fait cel dia.
Lo camp tornan raubar a la luna seria
La nostra gens de Fransa, ans que fos desgarnia.
Nulhs hom no pot retraire la granda manentia
2255Que gazanhero lai ; que tots jorns a lor via
Ne seran els manens.

CVI.[106]

Lo coms de Monfort torna ins el castel dedens ;
De la batalha es alegres e jauzens.
E aicels de la ost, can so vengut dedens,

2260Al mati pla a l’alba fan garnir las lors gens
E plegan totz lors draps e totz lors vestimens,
E cargan las carretas trastuit celadamens.
Lo trabuquet laisseron a la ploia e al vens ;
No cug que l’en tornessan per .C.M. marcs d’argens.
2265Fort s’en son esmaiet aicels de Pug Laurens,
(p. 58)Car se son renegat ni an faits sagramens.
Tot primier s’acorderon lai als comensamens
Am lo comte Simo a Lavaur be .V. cens,
E falhirolh premers, tan so obediens
2270Evas la fola erransa !

CVII.[107]

Lo coms cel de Tolosa, lo filhs dama Constansa,
S’en tornec ab sa ost ; e li baro de Fransa
Nols sigran ja d’oi mais, so sapchatz ses doptansa,
Car trop i an ferit d’espaza e de lansa.
2275Aicels de Rabastencs, que an gran esperansa
En los felos eretges e en lor fola erransa,
Se son donc renegat, car cujan ses doptansa

Que mais crozatz no i venga, ans segon lor esmansa,
Cujan sian vencut, e en aital balansa
2280Son aicels del pais c’an ab lor esperansa
Co aicels qu’ieus ai dig.

CVIII.[108]

Li baro de Tholosa, co vos avetz auzid,
S’en torneron iratz, cossiros e marrit.
Pertot fan entenden Frances son descofit
2285E quel coms de Montfort s’en es de noit fugit ;
Rabastencs s’es rendutz e Galhac, tant an dit.
E lo coms Baudoïs, cui Jhesus gart e guit !
Era a Montagut ab Martinet l’ardit.
Mesatges lor venc tost quel baitle an traït,
2290De Galhac a la Grava, e l’an de mort ferit,
E que an al castel ans que sia establit,
Els borzes de Galhac que o an cosentit.
Donc fero l’issilar ses negun contradit,
E van s’en vas la Grava cant jors fo esclarzit
2295Tost e isnelament.

CIX.[109]

Li ome de Galhac en Doat Alamant
Cant viro las baneiras desplegadas al vant
Fortment en son joios trastotz cuminalmant :
Cuidan quel coms R. venga el cap davant
2300Per la crotz Ramondenca que contral vent resplant,
E can conogo l’autra foron trist e dolant.

La d’en Marti Dolitz viron ilh ab aitant
Per lo Tarn contr’Agot ve[s] la vila nadant.
Li nostri cant o viron agron joia mot grant :
2305Lo castel establiro ; queus iria comtant ?
Pons de Belmont lo bailes mori contral gal cant ;
(p. 59)A Montagut torneron .I. jorn al sol colcant,
Puis venc a Brunequel lo comte mantenant ;
Salvanhac a perdut on a de bel fromant,
2310De qu’el es mot iretz.

Li baro de Tolosa s’en son tost retornetz ;
E lo pro coms R. am trastot son barnet
I venc a Rabastencs, e pois s’en son montet
La sus eves Galhac, tot o a recobret :
2315La Garda e Pog Gelsi que tenia en amistet,
Sent Marcel e la Guipia ; per tot a el alet.
Ladonc fo pres Paris quel coms a asetget ;
Cels de Sant Antoni s’en son a lui tornet.
Montagut se redè ans quel mes fos passetz :
2320Mas cant de Brunequel, totz los desamparet.
Om lor fazia creire, fe que dei Dami-Det,
Que lo com[s] de Montfort era del camp raüzetz
E ques n’era fugitz en la terra on fo netz,
E que jamais crozat en trastot [lor] aed
2325No vindran e la terra, quel plus eran tuet.
Mas abans de mieg an er trastot cambiet,
Que lo coms de Montfort a Frances amenet.

Apres, en las Toellas que hom li a livret,
Tots los vilas aucis que el ot lai trobet ;
2330Puis passet Tarn sa otra a pont e senes gued
A .I. pon que avia a Albi la ciutet ;
Ladonc pres Caüzac cant ac .II. jorns estet.
Pel comte Baudoï a ladoncs enviet
A Brunequel on era, e el i venc de gret
2335Ab sa cavalaria.

CXI.[111]

[1212]A Caüzac esteron .VIII. jorns sela vegia,
Que be era de vitalha la vila replenia.
So fo a una festa que a nom Epifania,
Que lo major ivern de trastot l’an fazia ;
2340Sent Marcel asetgero e feiro gran folia :
Oncas no i acabero .Ia. poma porria,
Mas cant de messio, si Dieus me benazia.
Si lo coms o volgues que Montalba tenia,
Meravilhas si no fos cela ost descofia ;
2345Mas n’Alas de Roci tal paor lo[r] fazia
Que anc no i asagero neguna envazia,
En P. de Lhivro, cui Jhesus benazia !
(p. 60)A la vespra de Paschas se mogron ans del dia
E van s’en ves Albi la grans cavalaria,
2350Que vitalha lor falh, non pogron aver mia.
Plus d’u mes e demei esteron d’aital guia.
E poichas venc la rota e la grans companhia
Dels crozatz d’Alamanha e dels de Lombardia,

E dels baros d’Alvernhe e dels d’Esclavonia ;
2355Qui avans qui apres se mezon en la via :
Nols atenderan pas de legua e demia
Cant les viro venir.

CXII.[112]

L’ost fo meravilhosa aisi co auzetz dir ;
Per trastota la terra comensan a fugir ;
2360Montferran e los Cassers lor covenc a gurpir
A Tolosa la gran s’en van tuit, so m’albir ;
No remas el païs om que pogues gandir.
Al pont d’Albi la sus comensan a venir.
Rabastencs ni Galhacs non o pogron sufrir
2365Que els no s’adobessan trastot a lor plazir ;
E per so s’en fugian car om deveit gandir.
Cel de Sant Antoni se prezon a enardir
Per n’Azemar Jorda, mas cant venc al partir
Anc non i ac negu ques ne pogues jauzir.
2370Si Deus me benazia, anc mens de descofir
No vis mais tan castel pendre e degurpir.
La Garda e Pog Celsi fan corren establir ;
No i troberatz nulh ome que i auzesa dormir
Ans s’en fuisson de noits.

CXIII.[113]

2375En la ost dels crozatz a gran noiza e grant brug ;
Sent Marcel deroqueron e fonderon, so cut,
E a Sent Antoni s’albergueron trastuit ;

E no cug que aguessatz a lezer .I. ou coit
Que ilh l’ag[r]on conquis meïsma sela noit.
2380De mortz e de negatz n’i ac be .XXVIII.
Dels borzes de la vila e .X. que s’en so fuit.
Al mostier s’en aneron femnas e ome tuit,
Mas totz los raubè om e si remazo nut ;
Els clercs foron raubatz, e lor fan gran enut
2385Li ribaut els garson.

CXIV.[114]

Sench Antoni fo pres, si com ditz la chanson ;
En Azemar Jorda ne menon en prezon,
E en Pons lo vescomte e no sai cans se son.
(p. 61)Ja Domi-dieus de gloria mos pecatz nom perdon
2390Si, mentr’el combatian, li clerc cela sazon
No cantavan Sancti Spiritus a gran procession,
Que ben de mega lega en auziratz lo son !
No sai que von diches nin fessa lonc sermon :
Un jorn se mog la osts a coita d’esperon,
2395Lo coms cel de Montfort e li autre baron,
El comte Baudoï laissè en garnizon
Lai a Sent Antoni, ab lui sei companhon,
Mas ans anec recebre Moncuc e lo dromnhon.
La osts es caminea e a passat Avinhon,
2400En Agenes s’en vai a Dieu benaïcion.

Arnaut de Montagut e li autre Gascon
Los sabon ben guidar per sela region.
Moncuc desamparero qu’ert del comte Ramon,
Tro a Pena d’Agenes n’an fait arrestazon.
2405Oncas en degun loc no troban contenson
Mas solament a Pena que del rei Richart fon :
Un dimartz l’asetgeron d’entorn e d’environ ;
Aqui ac mot Frances e Norman e Breton,
E i ac mot Alaman, Loarenc e Frizon,
2410E mot baro d’Alvernhe e mot ric Bergonhon ;
Mas lo castels es fortz, que nols preza .I. boton.
Manganels e peireiras i trazon e bosson.
N’Ugs dal Far es dedins qu’es de vas Aragon,
Bausas lo mainaders e en B. Bovon,
2415Girauds de Montf avens que a Moncuc en bailon,
E dels autres gran massa qu’ieu no sai ges qui son.
Lo setis i fo mes de la l’Asencion
E durec tro a setembre, si com ditz la canson,
C’om vol vendemiar.

CXV.[115]

2420Lo setis fo mot grans, si Jhesu Crist m’ampar,
E lo castels fo fortz que nol pog om forsar,
Tantas peiras i gieten aicels crozat de Bar
Am los grans manganels c’am pauc nol fan crebar.
Mot cavaer a dins, mot rotier, mot Navar.
2425Per lo comte Ramon le tenia n’Ugs del Far.

Certas si ilh aguessan que beure e que manjar,
Nols agran anquer pres ni no i pogran intrar ;
Mas lo cauts es mot grans e nol podon durar.
La setz los destrenh tant quels fai malaudejar,
2430(p. 62)E li potz son secatz, quels fan espaventar :
E l’ost vezon tot jorn creicher e no mermar,
Que lo comte Guio i vigon els anar,
En Folcaut de Merli sus un caval liar,
E son fraire en Joan ab mantel gris e vair,
2435El cantre de Paris que sab gent prezicar,
E mot d’autres baros qu’ieu no vos sai contar ;
E de sai nulh socors els no sabon trobar.
Lo castel lor cove rendre mal lor pezar,
Que lo coms de Montfort fetz be pois refermar,
2440Ab cauts e ab mortier de totas parts serrar.
Eu no volh deus torneis que lai foron parlar,
Que la cansos es granda e nom volh destrigar :
Ma razo ai trencada e volh m’i retornar.
Cant lo castel fo pres no i volgran sojornar,
2445Mas al mens que ilh pogron, e si fan destrapar
Los traps els pabalhos e sobrels cars cargar,
E van s’en a Biron qu’es lai pres de la mar
Que tenc Martis Algais, don soleit garrejar.
Peirigorc e Sentonge s’e[n] son vengut clamar
2450Sai a nostra crozeia.

CXVI.[116]

Li coms e li crozats s’en van per mei la estreia
Al castel de Biron l’ouriflama leveia ;
Mot l’agron viatz pres sens autra demorea ;
Marti Algai aucizon a mort desonorea :
2455A chival l’en fan traire, so es veritats proea,
E puis si fon pendutz vezent totz en la prea.
Lo castel comanderon a aicela vegea
A n’A. de Montagut e tota l’encontrea.
Ves Moissac s’en torneron puis en la matinea,
2460Be .III. legas fan els cascun jorn lor jornea.
Aisi co plus pot l’ost s’en vai tota arotea.
Madona la comtessa a adoncs lo coms mandea,
E venc lai per Catus, mot es pros e senea,
Ab .XV. melia omes de bona gent armea.
2465Castus s’era rendutz, on er lor alberguea,
Al comte Baudoï e a nostra crozea.
A Pena d’Agenes s’es la osts ajustea,
A Moncug repaireron mati a la dinnea,
[E] a l’autre a Moissac can tercia fo sonea.
2470Li roters son dedins ab mot granda mainea
(p. 63)Que i esteron lo ser.

CXVII.[117]

Li borzes de Moisac viron l’ost alberger
En la riba de Tarn, entorn lor, pel gravier :
Certas no es meravilha sis prezo a esmaier.
2475Volontiers s’acorderon si no fossolh roter ;
Be sabon que a la longa no i poiran pas durer.
Per las vinhas defors pogran ben escaper ;
De so que val lor vis qu’es a vendemier ?
E feran o d’els tres, be sapchatz qu’ieu dig ver,
2480Que ja plus no i perderan que valha .I. denier,
Mas so qu’es a venir no pot om pas muder.
Cels de Castel Sarrazi se saubon delhivrer
Com proome que son, leial e dreiturer,
Que anc om .I. mal mot non poc oncas comter ;
2485Be sabon que sil coms pot sa terra cobrer,
Ni pot am l’apostoli faire nulh acorder,
O sil reis d’Arago lor es tant sobrancer
Que los puesca en camp vencer ni raüzer,
Quels cobrara adoncs sens autre demorer.
2490En aquest mot nos volo far aucir ni tuer.
Dels borguezes d’Agen ques rendero primer
Prezon aicel essemple que vos m’auzetz comter.
Dels dos mals le mens mal deu om tots temps trier.
So ditz B. d’Esgal : « Si vas per un semder
2495« E ves ton companho en la fanga tumber,
« E si passas a gua, not deus metre primer,
« Mas en mieg loc, que sin ves nulh neier

« Que t’en puscas areire mantenent retorner. »
Per so, si Dieus m’ajut, els non fan a blasmer,
2500Car lor establimens en ques degran fier,
Guiraut de Pepios e tuit sei cavaler,
S’en eisson del castel e foras pel graver ;
Ditz que no i remandria per aur ni per diner,
E vai cels de Moissac aucire e malmener,
2505E lor vila fon preza.

CXVIII.[118]

No sai sis fo pecatz o remas per justiza
C’anc no volgro far patz adonc en nulha guiza
Li borzes de Moissac, lai can Pena fon priza.
Nos cujan c’a lor vida fos la vila comquiza,
2510E la gens de Tolosa que laïns s’era miza
E lor cridan tot jorn cascus e quels atiza.
(p. 64)L’arsevesques de Rems vestic .Ia. pel griza
E sec ins en son trab sus .Ia. coisna biza ;
E lo coms de Montfort el chantres S. Daniza,
2515E la comtessa i es qu’es denant lor asiza,
E manta baronia que delatz lor s’es miza,
En Wles d’Encontre que Dieus aima e priza,
En P. de Lhivro que fort ora en glieiza,
En Lambertz de Limos que viast .Ia. camiza
2520Per la calor que fai que fo faita a Friza :

Cest dero per cosselh que fos la vila asiza,
E i feiro venir l’ost.

CXIX.[119]

A l’intrat de setembre, cant fo passatz aost,
Asetzeron Moissac de totas partz mot tost.
2525Lo comte Baudoïs i fazia gran cost ;
Mota auca i manjet e mot capo en rost,
Aisi co m’o contè sos bailes el prebost.
Las gatas els engens atempren per mei l’ost.
Gran mercat i avia de vi en cela ost
2530E de l’autra vitalha.

CXX.[120]

Al seti de Moisac a soen gran batalha ;
Li rotier de laïns fan en l’ost gran trebalha :
Mot soen n’aucizion d’aicela vilanalha ;
Al comte Baudoï, si Jhesu Crist me valha,
2535Aucizon .I. donzel, c’anc ausberg ni ventalha
Nol pog gandir de mort, que dins per la coralha
No li messol cairel co per .I. sac de palha.
E lo coms de Montfort comanda c’om i alha
(p. 65)A la fusta portar que motz carpentiers talha ;
2540El vai ab lor garnitz, que tem c’om los asalha,
E tuit sei companhon.

CXXI.[121]

Lo comte de Montfort c’om apela Simon
Fai dressar las peireiras e li autre baron,
E fan far .Ia. gata e bastir .I. bosson,
2545Que noit e jorn tabusta sus el mur d’environ.
Aicels dedins Moichag so marrit e felon :
Un jorn s’armeron tuit quedament a lairon,
E van ferir en l’ost a coita d’esperon.
Ardre cujan la gata e i portan mant tizon :
2550« A las armas ! » escridan Frances e Bergonhon ;
De las albergas salhon Peitavin e Guascon,
Flamenc e Loarenc e Norman e Breton ;
Mots aubercs an vestitz e mot bon gonion
E desus mot perpung e mant ric sisclaton.
2555E lo coms de Montfort venc punhen pel sablon,
E portec entresenhs e escud ab leon.
Lo destrier li aucizon a l’issit d’un boichon :
Retengutz fora e pres en aicela sazon
No fos W. d’Encontre, cui Domni-Dieus ben don !
2560E mesira Moreu qu’esteit son companhon,
So es .I. cavalers de mot bela faison,
Que es pros e cortes, arditz e bels e bon.
A la rescossa punh P. cel de Lhivron
E en Folcaus de Merlin am lo comte Guion.
2565A batalha rengada vengron d’aital randon
Quel comte escodiran, o volguessan o non,

Que fo .I. pauc blessetz dereire en lo tendon.
Lo nebot l’arsevesque preson .IIII. garson
E ausizol mantenent.

CXXII.[122]

2570Senhors, mot fo l’estorns meravilhos e grant,
Cant vengro li Frances, li Breto el Normant.
Li roter s’en fugiron e s’en intro ab tant,
E l’arsevesques fo de son nebot dolant.
A l’endema mati, avans tercia sonant,
2575Venian deves Caortz de crozatz no sai cant ;
E cils de Montalba quels camis van gardant
Lor salho a l’encontre [e] dereire e denant.
Las noelas en vengon al seti mantenant ;
Lo coms Baudoïs vest mot tost son garnimant
2580(p. 66)E tuit sei companhon s’arman isnelamant.
Armans de Monlanart qu’a bon caval corrant
El filh d’en Ug del Brolh que son pros e valhant
Entorn e enviro los casseron aitant
Que .VIII. bos cavals n’agro, e ag n’i .I. ferran
2585Que ac us balestiers.

CXXIII.[123]

Lo pros coms Baudoïs e tuit sei cavaler
S’en tornan als albergas meïsme aicel cer.
A Moisag van trazen tot lo jorn li peirier
Que esfondran les murs e les fan pessier.
2590No s’es pas meravilha sis dan espaventer,
Car no sabon secors de nulha part aver.
Del comte de Tolosa a be .I. mes entier
C’anec a Savaric a Bordel lai parler,
E anc no i acabec lo valent d’un diner,
2595Mas que cobrè so filh e i donè gran aver.
A ma razo m’en torni e no la vulh laiser,
E vulh vos d’un miracle un petitet parler
Que fe a cels de l’ost Jhesus lo dreiturer :
Car us grans pans del mur se laisè doncs cazer
2600La dedins los valatz, don om poira passer.
Can o viroilh borzes nous o cal demander
Sin son espaventat ni ilh nil mainader.
Al comte de Montfort se voldran acorder ;
Mas el lor a jurat per los sants d’outra mer
2605Non laisara a vida .I. solet escaper
Sils roters no li rendon que l’an fait trebalher.
No sai que von poguessa tot lo jorn acomter :
Mais aman lor meteises que fraire ni molher
Ni parent ni cozi.

CXXIV.[124]

2610Als crozats fo rendutz Moisags .I. bo mati,
Els roters foron pres e menatz en traïn.

Plus de .CCC. n’aucizon, so cug, per sent Martin,
E si n’ag[r]on arnes e cavals e rocins.
Li borzes se rezesmon plus de .C. marcs d’or fin.
2615Tuit son espaventatz entorn lor lor vezin.
Messire W. d’Encontre ot Castel Sarrazin,
E Montog an donat al comte Baldoïn,
E Verdu sus Garona a l’abat an Perin
Sobrenom de Saissin, puis mezo s’el camin
2620E van vas Montalban.

CXXV.[125]

(p. 67)Lo filhs del coms de Foiss, de lai vas Poi Cerdan,
Ambe .C. cavalers intrè a Montalban.

La vila es be fortz, que anc e nulh loc plan
Non vi om si garnida, el valats que son grant.
2625Li ric ome de l’ost, cel qui son sobiran,
Vezon que l’iverns ve e que l’estius reman,
E que nols temeran que valha .Ia. glan ;
E le abas de Pamias ab un seu capelan
Quels prezican tot jorn que la vila perdran
2630E que aicels de Pamias trastuit que s’en iran,
Si nols socorron tost, e que els se rendran ;
C’aicels de Savardu lor tolol vin el pan,
E no vendemieren, so cug, mais a d’un an ;
E per sela encaiso trastuit en lai s’en van.
2635A las grandas jornadas se movon l’endeman ;
Pason a Autariba, [on] vengon li Alaman
Lai deves Carcasses on a mot auriban
E trop mot ric penon.

CXXVI.[126]

Can cels de Savardu viron tan gonfanon,
2640Dessendon del castel, fuion a esperon,
El coms de Foiss ab lor, qu’el venc sela sazon,
Ques cuidava dedins metre en garnizon.
No sai que von dichesa nin fessa lonc sermon :
Per trastota Gasconha intreron a bandon ;
2645Sent Gauzens e Murel, lo castel el dromnhon,

Samata e la Isla, tro lai en Olaro,
Trastot o an comquist, e la terra Gaston ;
Qu’e nulh loc no troberon nulha defension
Mas sol lo cap de Foiss ; e puis, can lor saub bon,
2650Si s’en son retornat lai en lor region,
Cant an lor carantena faita e lor perdon.
Cel ivern sojorneron puis lo comte Simon,
E gardec ben sa terra ab so frair’en Guion.
Puis fe .I. parlamen en que ac mot baron ;
2655Aqui ac mant ivesque e molt autre prodom.
Trastuit li castela de son païs i son
Que el i a mandetz.

CXXVII.[127]

Al parlament de Pamias a mots clercs ajustetz,
E i ac mant ric ivesque e mant baro de pretz.
2660Uzatge e costuma, co om fai, so sabetz,
Meseron els païs que son e grans e letz ;
(p. 68)D’aiso fan faire cartas e breus ensageletz,
E puissas si s’en son en lor pais tornetz.
En Wles d’Encontre que es pros e senetz
2665A festa Sant Danis fo a Murel els pretz.
Del comte se parti joios e bauds e letz
Ab Perrin de Saisi qu’ab lor s’es ajustet
E ab B. Jorda qu’a la Islha fo netz ;
El remas en sa vila, e cest s’en son aletz,
2670E mougon de la Isla on foron albergetz,
E van s’en vas Verdu on ilh se son dinnetz.
L’endema li roter se son acaminet ;

A Castel Sarrazi corregon tro als fossetz,
Mota berbitz an preza, d’autres avers asetz :
2675Plus de .M. a caval los a om aesmetz.
Tant tost non fo lo critz, per lo païs aletz
Qu’en Wles d’Encontre s’es mantenent armetz,
E mos senher Maureus quelh cavalga de letz,
En Perrin de Saisi que s’es tost asesmetz.
2680No son plus de .LX. can foron conreetz ;
Si petit co els foron les an desbaratetz
Els an tro a Montalba vencutz e encausetz,
Si qu’en l’aiga de Tarn n’a assetz de negetz.
La noits los lor toli, quels a contralietz,
2685E los cavals que eren fort de corre lassetz ;
Los prezes delhivreron e sils an deslietz,
E rescozon la preza.

CXXVIII.[128]

Ladonc W. d’Encontre, ad aicela vegeia,
Se combatec ab lor els tolg tota la prea.
2690El gazanhè de lor e i ac granda mesleia ;
E puis si s’en tornè ab tota sa mainea.
De l’aver que an pris es sa companha lea.
A Castel Sarrazi vengon asta leveia.
Can foron albergat mieja noits es passea,
2695E cant agro manjat pres de la matinea,
Eu cug que ilh dormiron tro tercia fo soneia.
Autra vetz li roter se mezon e la preia,

E corrego Agen e tota la encontreia.
A penas pot anar lor osts tan es carguea.
2700En Wles d’Encontre, cui so pas non agreia,
Lor es salhitz davant ab tota sa mainea.
Lai ac ferit mant colp de lansa e d’espeia
(p. 69)Si que la terra n’era tota essanglenteia,
E de trensos de lansas enviro lor junqueia.
2705Mot gloto viratz mort, sanglent, gola badeia.
Anc nols laichet d’aver que valha .Ia. denrea ;
Trastotz los desconfi ab sa gent aturea
Qu[e] el ot de Bergonha e de Fransa amenea
Sai en aquest pais.

CXXIX.[129]

2710Guilelmes cel d’Encontre, si com denant vos dis,
Venquè totz los roters e lor tolc so que an pris,
E gazanhè de[l] lor e cavals e rocis.
A Castel Sarrazin corregon lo pais
Una autra vegada, mas ma fe vos plevis
2715C’anc del sieu non porteron valent .II. peitavis,
Ans foron descofit e se son en Tarn mis.
Son caval li nafrero de .V. dartz o de .VI. ;
En Wles d’Encontre, vezen totz sos amis.
Si es casutz en terra ; e co om afortis
2720Mes la man a la espea e sauta avan en pis :
En aut crida sa ensenha, aicela de Paris.
Mesira Moreus broca son bon destrier de pris,
E tuit li autri essems i vengro, so m’es vis,
A batalha mescleia, no cujan estre fis

2725Que lo puescan escodre e que om le lor tolis.
En auta votz escridan : Dieus aida ! e S. Danis !
Aqui viratz ladonc mant escudier aucis
D’aicels de la mainea el baile an malmis.
E monta n’en Wles sus .I. caval braidis,
2730E fer sobrels roters si que los descofis,
Tro en l’aiga de Tarn ; e puis apres si ris
Car aisi cazec la.

CXXX.[130]

Senhors, motas vertutz e miraclas Dieus fa
An Wles d’Encontre que tant se trebalha
2735Que totz om li vol be c’una vetz veüd l’a.
Anc certas de Bergonha plus pros om no venc sa
Que sia en la crozada ni ja no sai vendra,
Si no a mais de riqueza o de poder qu’el a.
A ma razo m’en torni que nos laise de la.
2740Lo reis P. d’Arago .Ia. seror dona
Al comte de Tolosa, e puis s’en marida
Un autra a so filh malgrat d’aquels de sa.
Er s’es mes en la guerra, e si ditz que vindra
(p. 70)Ab be .M. cavaliers, que totz pagatz les a ;
2745E si los crozatz troba ab lor s[e] combatra.
E nos, si tant vivem, veirem cals vencera,
E metrem en estoria so que nos membrara,
E escrivrem encara so que nos sovindra,
Aitant cant la materia adenant durara
2750Tro la guerra er finea.

CXXXI.[131]

Ans que la guerra parca ni sia afinea,
I aura mot colp fait e mota asta brizea,
E mot gomfano fresc n’estara per la prea,
E mota arma de cors ne sera fors gitea,
2755E mota daima veuza ne sera essilhea.
Lo reis P. d’Aragon s’en vait am sa mainea,
E a tota sa gent de sa terra mandea,
Si que n’a gran companha e bela ajustea.
A totz a la paraula diita e devizea
2760Quel vol ir a Tolosa contrastar la crozea
Que gastan e destruzo tota la encontrea.
E lo coms de Toloza a lor merce clamea,
Que no sia sa terra arsa ni malmenea,
Que no a tort ni colpa a neguna gent nea.
2765« E car es mos cunhatz, c’a ma seror espozea,
« E eu ai a so filh l’autra sor maridea,
« Irai lor ajudar d’esta gent malaurea
« Quels vol dezeretar.

CXXXII.[132]

« Li clergue els Frances volon dezeretar
2770« Lo comte mon cunhat e de terra gitar,
« Ses tort e senes colpa que om nol pot comtar :
« Mas sol car a lor platz le volon decasar.
« E pregue mos amics, sels quem volen ondrar,

« Que[s] pesson de garnir e de lor cors armar,
2775« Que d’aisi a .I. mes voldrei les portz passar
« Ab totas mas companhas que ab mi voldran anar. »
E eli responderon : « Senher, bes tanh a far ;
« Ja de re que vulhatz nous volem contrastar. »
Ab aitant se partiron e van s’en adobar.
2780Cascus al melhs que poc se pres a enansar ;
Baratan e malevan per lors cors arrezar.
El reis manda a totz que pesson de cargar
Les saumiers e les carrs, car prop es d’estivar,
E trobaran las terras els prats reverdejar
2785(p. 71)Els albres e las vinhas menudament fulhar.
Mentrel reis d’Arago pessa ben d’arrezar,
Lo coms cel de Tolosa se pres a cossirar
Qu’el pot ir als Pujols la vila recobrar ;
E a dit al Capitol e retrait son afar.
2790E el li an respost : « Pessem de l’acabar. »
E fan viasamen per la vila cridar
Que tuit n’iescan ades per la via Molvar.
Els pratz de Montaldran les an faits ajustar.
« Senhors, » so ditz lo coms, « per sous ei faits mandar :
2795« Mos enemics ei faitz aisi prop espiar
« Que nos cujan destruire, ens volo destrigar
« Que no puscam ongan d’esta part estivar ;
« E vels vos aisi prob que son de sa Lantar.
— Senher, » so ditz lo pobles, « anem los enserrar ;
2800« Que pro avetz companhos, si Dieus vos vol aidar,
« Que nos em tuit garnit quels sabrem peciar.
« E lo pros coms de Foiss, que Dieus salve e gar !
« E aicel de Cumenge vos podo afolcar,

« E ab los Catalas queus son vengut aidar.
2805« E pos em tuit garnit, pessem de l’espleitar
« Ans que n’aien saubuda ni s’en puscan tornar
« Li vilan taverner. »

CXXXIII.[133]

Li Frances soldadier son als Pujols intratz,
El rics coms de Tolosa a les revironatz,
2810E ab lui[l] coms de Foiss el pros Rotgier Bernatz,
E lo coms de Cumenge que i venc gent asesmatz ;
Ab lor li Catala quel reis lor ac laissatz,
El pobles de Tholosa que i venc tost e viatz,
Li cavalier el borzes e la cuminaltatz.
2815Primeirament parlet us legista senatz,
Que era de Capitol e es gent emparlatz :
« Senher rics coms marques, si vos platz, escoutatz,
« Vos e trastuit li autre c’aisi etz ajustatz.
« Nos avem las peireiras e los engens cargatz
2820« Per tal quels enemics durament combatatz ;
« Qu’en Dieu ai esperansa que tost sian sobratz,
« Que nos avem gran dreit ed els an los pecatz,
« Car nos vezem destruire las nostras eretatz.
« Per tal o dic, senhors, que de ver sapiatz
2825« Nos avem vistas letras e sagels sagelatz
(p. 72)« De nostres cars amics que nos an eviatz,
« Que si deman al ser no les avem forsatz,
« Lor vindra ajutoris e granda poestatz
« De cavaliers garnitz e de sarjans armatz.
2830« E faran nos gran onta es er lo dans doblatz

« Si nos partem d’aisi trols aiam peciatz.
« Nos avem pro balestas e cairels empenatz,
« E anem al pertrait e siam ben coitatz,
« Si que lo dits el faits sia essems mesclatz.
2835« E anem tuit essems per rama e per blatz,
« E aportem ne tant tro umplam les valatz ;
« Car laïns es la flor de trastotz los crozatz,
« E si los podem pendre er lor orgolhs baisatz
« D’en Simo de Montfort qu’es contra nos juratz.
2840« E[r] fassam a parvent perque em ajustatz,
« E anem al pertrait ! »

CXXXIV.[134]

La osts va al pertrait tost e viassamens,
Que no i a cavaler ni borzes ni sirvens
Que non aport .I. fais sus al col a prezens ;
2845E gieto l’el[s] valatz e umplols belamens,
Qu’al pe de la paret es lors enantimens,
Ques prendon a picar ab los grans ferramens.
Els Frances se defenden e gieton focs ardens,
E grans cairos e peiras, e aquo espessamens ;
2850Apres aiga bulhida desobrels garnimens.
Els dejos, can la sento, s’en parten secodens,
E di[s] laüs a l’autre : « Trop es plus dous pruzens
« Que no son estas aigas que nos gitan bulhens. »
E li arquier lor trazon ca[i]rels espessamens,
2855Que negus dels Frances no i auza estre aparens,
Que no sia feritz o per cais oper dens.
E li peirier que i trazon que lor so mal mirens,

Que negus en corseira no pot estre atendens
Que no caia o no tumbe o no s’en an sagnens,
2860O er de mort feritz, que non er mais guirens ;
Que no lor i ten pro ambans ni bastimens ;
Quel cavaer de Tolosa an cridat autamens :
« Donem ab lor, borzes, que vels vos recrezens ! »
Ab tant prendon la vila e totz los pazimens ;
2865E no i remas Frances, ni frevols ni manens,
Que tuit no sian pres senes tots cauzimens,
(p. 73)E moriron ab glazis e n’i ag de pendents.
.LX. cavaers i ac de las lors gens,
Dels plus rics, de[ls] plus pros e del[s] plus avinens,
2870Estiers los escudiers els sarjans combatens.
Ab tant veng .I. mesatjes que non es aprendens ;
E a dig al Capitol, a part, bassetamens.
Qu’en Guis de Montfort ve que es mals e punhens,
E que es a Avinho e que ve tost correns,
2875Es cuja ab lor combatre sils troba atendens.
Ab tant sonan las trompas areire bonamens,
« Car be nos em vengatz de nostres mal volens. »
Tuit intran a Tolosa alegres e jauzens
Car tant be lor es pres.

CXXXV.[135]

2880Car tant be lor es pres n’an al cor gran sabor
Tuit aicels de Tolosa e li lor valedor.

En Guios de Montfort, cant auzi la rumor
Que li Frances so mort, n’ag al cor gran tristor,
Que ges non pot estar que ab los olhs non plor ;
2885E plora e fai gran dol e mena gran dolor
De la onta que a preza e de la dezonor.
Erals laichem estar, qu’ieus vulh parlar d’alhor,
Quel bos reis d’Arago desus son mialsoldor
Es vengutz a Murel e pauza i l’auriflor,
2890E a l’asetiat ab mot ric valvassor
Quels i a amenatz e traits de lor honor.
De cels de Catalonha i amenet la flor,
E de lai d’Arago trop ric combatedor.
(p. 74)Ben cujan ja no trobon en loc contrastador
2895Ni aus ab lor combattre nulhs om garrejador.
E tramet a Toloza al marit sa seror
C’ades venga a lui, ab lui sei valedor,
E que venga la osts e li combatedor :
Qu’el es aparelhatz quelh renda sa honor,
2900Al comte de Cumenge e al seu parentor ;
Puis ira a Bezers per forsa e per vigor ;
No laissara crozat en castel ni en tor
De lai de Montpesler entro a Rocamador
Que nols fassan morir a dol e a tristor.
2905El pros coms can o saub non o mes en tardor
Ans venc dreit al Capitol.

CXXXVI.[136]

Al Capitol s’en vai lo coms dux e marques :
A lor dig e retrait del rei que vengutz es,
E que amena gens e ques a seti mes ;
2910Deforas a Murel son las tendas espes,
Ques el a ab sa ost asetjadz los Frances,
« E que portem peireiras e totz los arcs turques ;
« E can la vila er preza irem en Carcasses,
« E cobrarem las terras, si Dieus o a promes. »
2915E eli respondero : « Senher coms, so es bes
« S’aisis pot acabar co ilh o an empres ;
« Mas li Frances so mal e dur en totas res,
« E an durs los coratges e an cor leones ;
« E so fortment iratz car ta mal lor es pres
2920« D’aicels que als Pujols avem mortz e malmes.
« E fassam o de guiza que no siam mespres. »
Ab tant cornan la ost li cornador cortes
C’ades n’iesquen trastuit ab trastotz lors arnes.
Tot dreit enta Murel, quel reis d’Arago i es.
2925E eison per los pons cavaer e borzes
El pobles de la vila, viatz e endemes
Son ve[n]gud a Murel, on laiseron l’arnes
E trop bos garnimens e trop ome cortes ;
De que fon grans pecatz, si m’ajut Dieus ni fes,
2930En valg mens totz lo mons.

CXXXVII.[137]

Tots lo mons ne valg mens, de ver o sapiatz,
Car Paratges ne fo destruitz e decassatz

E totz crestianesmes aonitz e abassatz.
Aras aujatz, senhors, co fo, e escoutatz :
2935(p. 75)Lo bos reis d’Arago fo a Murel asesmatz
E lo coms de Sant Gili e trastotz sos barnatz ;
Els borzes de Tolosa e la cominaltatz
Bastiren los peirers e an les redressatz,
E combaton Murel tot entorn per totz latz,
2940Que dins la vila nova son tuit essems intratz,
Els Frances que lai eran an de guiza coitatz
Que el cap del castel s’en son trastotz pujatz.
Ab tant es us mesatges escontral rei anatz :
« Senher reis d’Arago, de vertat sapiatz
2945« Que l’ome de Tolosa son d’aitant avantatz
« Que an preza la vila, si vos o autrejatz,
« E trencatz los solers els albercs barrejatz ;
« E an si los Frances de maneira encausatz
« Que el cap del castel se son tuit amagatz. »
2950Cant lo reis o auzi no s’en te per pagatz ;
Als cossols de Tolosa es el viatz anatz
E de la sua part los a amonestatz
Quels omes de Murel laisso estar em patz,
« Car, si nos les prendiam nos fariam foldatz,

2955« Qu’eu ai agudas letras e sagels sagelatz
« Qu’en Simos de Montfort vindra dema armatz ;
« E can sera laïns vengutz ni enserratz,
« E Nunos mos cozis sera sai aribatz,
« E asetiarem la vila per totz latz,
2960« E pendrem los Frances e trastotz los crozatz,
« Que jamais lor dampnages no sira restauratz ;
« E puis sera Paratges pertot alugoratz.
« Car si nos er prendiam cels qui son ensarratz,
« Simos s’en fugiria per los autres comtatz ;
2965« E si nos lo seguem er lo laguis doblatz.
« Per que valdra be mais siam tuit acordatz
« Quels laissem totz intrar, e puih tindrem los datz,
« E ja nols laissarem trol jogs sia jogatz.
« E vulh quels o digatz. »

CXXXVIII.[138]

2970Li donzel van tost diire al cosselh principal
Qu’els fassan de Murel issir l’ost comunal
E que no i trenquen plus ni bareira ni pal,
Mas quels laisso laïns estar totz de cabal,

E que s’en torn cascus als traps per son cabal ;
2975Quel bos reis lor o manda ab cor emperial
(p. 76)Qu’en Simos i vindra avan de l’avesprar,
E vol lo laïns pendre mais qu’en autre logal.
Els baros cant o auzo eisson tuit comunal,
E vai s’en per las tendas cascus vas son fogal,
2980E manenjon e bevon li pauc el majoral.
E cant ag[r]on manjat viron per un costal
Lo comte de Monfort venir ab so senhal,
E motz d’autres Frances que tuit son a caval.
La ribeira resplan, co si fosso cristalh,
2985Dels elmes e dels brancs, qu’ieu dig per sant Marsal
Anc en tan pauca gent no vis tan bon vassal.
E intran a Murel per mei lo mercadal,
E van a las albergas com baron natural,
E an pro atrobat pa e vi e carnal.
2990E puis a l’endema, can viro lo jornal,
Lo bos reis d’Arago e tuit li seu capdal
Eison a parlament defora en .j. pradal,
E lo coms de Tholoza el de Foih atertal,
E lo coms de Cumenge ab bon cor e leial,
2995E mot d’autri baro, e n’Ugs lo senescal,
Els borzes de Tolosa e tuit li menestral ;
El reis parlè primers.

CXXXIX.[139]

Lo reis parlè primers, car el sap gent parlar :
« Senhors, » so lor a dit, « aujatz queus vulh monstrar :
3000« Simos es lai vengutz e no pot escapar,

« Mas pero eu vos vulh d’aitant asabentar
« Que la batalha er abans de l’avesprar ;
« E vos autres siats adreit per capdelar.
« Sapiatz los grans colps e ferir e donar ;
3005« Que si eran .X. tans, sils farem trastornar. »
E lo coms de Tolosa se pres a razonar :
« Senher reis d’Arago, sim voletz escoutar,
« Eu von diiré mo sen ni que n’er bo per far :
« Fassam entorn las tendas las barreiras dressar,
3010« Que nulhs om a caval dins non puesca intrar.
« E si venoilh Frances, que vulhan asautar,
« E nos ab las balestas les farem totz nafrar ;
« Cant auran les cabs voutz podem los encausar,
« E poirem los trastotz aisi desbaratar. »
3015So ditz Miquel de Luzia : « Jes aiso bo nom par
« Que jal reis d’Arago fassa cest malestar,
(p. 77)« E es mot grans pecatz car avetz on estar
« Per vostra volpilhiaus laichatz deseretar.
— Senhors, » so ditz lo coms, « als non pusc acabar :
3020« Ers sia cous vulhatz, c’abans de l’anoitar
« Veirem be cals sira darriers al camp levar. »
Ab tant cridan ad armas ! e van se tuit armar.
Entro sus a las portas s’en van esperonar.
Si que an los Frances trastotz faits ensarrar ;
3025E per meja la porta van las lansas gitar,
Si quel dins el defora contendon sul lumdar,
Es gieten dartz e lansas es van grans colps donar.
D’entr’ambas las partidas ne fan lo sanc rajar,
Que trastota la porta viratz vermelhejar.

3030Can aicels de lafora no pogron dins intrar,
Dreitament a las tendas s’en prendo a tornar :
Vel[s] vos asetiatz totz essems al dinnar.
Mas Simos de Montfort fai per Murel cridar,
Per trastotz los osdals, que fassan enselar,
3035E fassan las cubertas sobrels cavals gitar,
Que veiran dels defora sils poiran enganar.
A la porta de Salas les ne fan totz anar,
E cant foron defora pres se a sermonar :
« Senhors baro de Fransa, nous sai nulh cosselh dar
3040« Mas qu’em vengutz trastuit per nos totz perilhar.
« Anc de tota esta noit no fi mas perpessar,
« Ni mei olh no dormiron ni pogron repauzar ;
« E ai aisi trobat e mon estuziar
« Que per aquest semdier nos covindra passar,
3045« C’anem dreit a las tendas com per batalha dar ;
« E si eison deforas, quens vulhan asaltar,
« E si nos de las tendas nols podem alunhar,
« No i a mas que fugam tot dreit ad Autvilar. »
Ditz lo coms Baudoïs : « Anem o esajar,
3050« E si eisson defora pessem del be chaplar,
« Que mais val mortz ondrada que vius mendiguejar. »
Ab tant Folquets l’avesques los a pres a senhar.
Guilheumes de la Barra los pres a capdelar,
E fels en tres partidas totz essems escalar

3055E totas las senheiras el primer cap anar,
E van dreit a las tendas.

CXL.[140]

Tuit s’en van a las tendas per mejas las palutz,
(p. 78)Senheiras desplegadas els penos destendutz.
Dels escutz e dels elmes on es li ors batutz,
3060E d’ausbercs e d’espazas tota la plasan lutz.
El bos reis d’Arago, cant les ag perceubutz,
Ab petits companhos es vas lor atendutz ;
E l’ome de Tolosa i son tuit corregutz,
Que anc ni coms ni reis non fon de ren creütz ;
3065E anc non saubon mot trois Frances son vengutz,
E van trastuit en la on fol reis conogutz.
El escrida : « Eu sol reis ! » mas no i es entendutz,
E fo si malament e nafratz e ferutz
Que per meja la terra s’es lo sancs espandutz,
3070E loras cazec mortz aqui totz estendutz.
E l’autri cant o viro tenos per deceubutz ;
Qui fug sa qui fug la : us no s’es defendutz ;
E li Frances lor corro e an totz lor destruitz,
E an les malament de guiza combatutz,
3075Car cel que vius n’escapa se te per ereubutz.
Entro sus al Rivel es lo chaples tengutz.
E l’ome de Tolosa c’als traps son remazutz
Estero tuit essemps malament desperdutz ;
En Dalmatz d’Enteisehl es per l’aiga embatutz,

3080E crida : « Dieus ajuda ! grans mals nos es cregutz,
« Quel bos reis d’Arago es mortz e recrezutz,
« E tant baro dels autres que so mortz e vencutz.
« Jamais tan grans dampnatjes non sera receubutz ! »
Ab tant es de Garona fors de l’aiga issutz,
3085El pobles de Toloza, e lo grans el menutz,
S’en son trastuit essems ves l’aiga corregutz,
E passon cels que pogon, mas mots n’i a remazutz :
L’aiga qu’es rabineira n’a negatz e per[d]utz,
E remas ins el camp trastotz le lor traütz ;
3090Don fo lo grans dampnatges per lo mon retendutz,
Car mans om i remas totz morts e estendutz,
Don es grans lo dampnatges.

CXLI.[141]

Mot fo grans lo dampnatges el dois el perdementz
Cant lo reis d’Arago remas mort e sagnens,
3095E mot d’autres baros, don fo grans l’aunimens
A tot crestianesme et a trastotas gens.
Els omes de Tholosa totz iratz e dolens,
Aicels qui son estortz, que no son remanens ;
(p. 79)S’en intran a Tolosa dedins los bastimens ;
3100En Symos de Montfort alegres e jauzens
A retengut lo camp, don ac mans garnimens,
E mostra e retra trastotz sos partimens.
E lo coms de Tolosa es iratz e dolens,
Ez a dig al Capitol, ez aquo bassamens,
Que al mielhs ques els puescan fassan acordamens,

Que el ira al papa far sos querelhamens :
Qu’en Simos de Monfort ab sos mals cauzimens
L’a gitat de sa terra ab glazios turmens.
Pueih issic de sa terra e sos filhs ichamens.
3110Els homes de Tolosa cum caitieus e dolens
S’acordan ab Simo e li fan sagramens,
E redo s’a la Gleiza, a totz bos cauzimens.
El cardenals trames a Paris ichamens
Al filh del rei de Fransa c’ades venga correns ;
3115Ez el i es vengutz bautz e alegramens.
Ez intran a Tolosa trastot cominalmens,
E perprendo la vila e los albergamens,
Ez albergon ab joia dedins los pazimens.
Els omes de la vila dizon : « Siam suffrens ;
3120« Suffram so que Dieus vol trastot paziblamens,
« Que Dieus nos pot aidar que es nostre guirens. »
El filhs del rei de Fransa qu’es de mal cossentens,
Simos el cardenals en Folcs mescladamens
An dig en lor secret c’an lo barrejamens
3125Per trastota la vila e pois lo focs ardens.
En Simos se perpessa, que es mals e cozens,
Que si destrui la vila non er sos salvamens,
Que mais val sia sens totz l’aurs e totz l’argens.
E pueih fo entre lor aitals emprendemens
3130Ques umplan los valatz, e nulhs om defendens
No s’i puesca defendre ab negus garnimens ;

E trastotas las tors els murs els bastimens
Que sian derrocatz e mes en fondemens.
Aisi fo autrejatz e dig lo jutjamens.
3135En Simos de Montfort remas terra-tenens
De trastotas las terras ques eran apendens
Al comte de Tholosa ni als sieus benvolens,
Qu’el es dezeretatz ab fals prezicamens ;
El reis tornas n’en Fransa.

CXLII.[142]

3140(p. 80)Lo filhs del rei de Fransa fo mot be aculhitz,
Per son paire e pels autres e volgutz e grazitz ;
Es es vengutz en Fransa desobrels arabitz,
E comta al rei son paire cum s’es ben enantitz
En Simos de Montfort, ni cum s’es enriquitz ;
3145El reis no respon mot ni nulha re no ditz.
Hieu cug per cela terra sera mortz e delitz
Simo en Gui so fraire, tant no so ichernitz. —

Ar tornem al pros comte ques n’es anatz faiditz ;
Per terra e per mar a trop estat marritz,
3150Mas, cum que sia fag, Dieus e Sant Esperitz
Lh’a fait tant de miracle qu’es a bon port ichitz,
Ques el e son pauc filh, de mainada escaritz,
S’en son intratz en Roma on se so congauzitz.
Laüs a dig a l’autre que Dieus lor sia guitz.
3155Aqui es lo com[s] de Foih qu’es de parlar aizitz,
N’Arnaut de Vilamur qu’es de bon cor garnitz,
E en P. R. i fo de Rabastencs l’arditz,
Es ac n’i gran re d’autres, de rics e d’amarvitz,
Que mante[n]dran lor dreg si hom lor contraditz
3160Can la cort er complida.

CXLIII.[143]

(p. 81)Cant la cortz es complida es mot grans lo ressos
Del senhor apostoli qu’es vers religios.
Lai fo faitz lo concilis e la legacios
Dels prelatz de [la] Glieza que lai foron somos,
3165Cardenals e avesques e abatz e priors,
E comtes e vescomtes, de motas regios.
Lai fol coms de Tholosa e sos filhs bels e bos
Qu’es vengutz d’Englaterra ab petitz cumpanhos
E trespasec, per Fransa, per motz locs perilhos,
3170Car gent n’Arnaut Topina l’amenet a rescos.
Es es vengutz a Roma on es sagracios,

E mandec l’apostolis que reconciliatz fos :
Qu’anc no nasquec de maire nulhs plus avinens tos,
Qu’el es adreitz e savis e de gentils faisos
3175E del milhor linage que sia ni anc fos,
De Fransa e d’Anglaterra e del comte n’Anfos ;
E fo il coms de Foih qu’es avinens e pros.
E denant l’apostoli gietan s’a genolhos
Per recobrar las terras que foron dels pairos.
3180L’apostolis regarda l’efant e sas faisos,
E conosc lo linatge e saub las falhizos
De Glieza e de clercia que son contrarios :
De pietat e d’ira n’al cor tant doloiros
Qu’en sospira en plora de sos olhs ambedos.
3185Mas lai no val als comtes dreitz ni fes ni razos.
Mas pero l’apostolis, qu’es savis e guiscos
Denant tota la cort e vezen dels baros
(p. 82)Monstra per escriptura e per leials sermos
Quel comte de Tholosa no repren ocaizos
3190Qu’el deia perdre terra ni que mals crezens fos,
Ans l’a pres per catholic en faitz e en respos ;
Mas, per la covinensa c’avian entr’els dos
E per paor de clercia de qu’el es temoros,
Li retenc pueih sa terra en devenc poderos,
3195E volc que la tengues en comandan Simos,
Car en autra maneira no l’en era faitz dos.
Don li comte remazo ab coratges felos,

Car cel que pert sa terra mot n’ai cor engoichos.
Mas denant l’apostoli, car es temps e sazos,
3200Se leval coms de Foih e aondal razos,
Ez el sap la ben diire.

CXLIV.[144]

Ez el sap la ben diire ab sen e ab escient.
Cant lo coms se razona desobrel paziment
Tota la cortz l’escouta e l’esgarda e l’entent ;
3205Ez ac la color fresca e lo cors covinent,
E venc a l’apostoli e dih li belament :
« Senher dreitz apostolis on totz lo mon apent,
« E tel loc de sent Peire el seu governament,
« On tuit li pecador devon trobar guirent,
3210« E deus tener drechura e patz e judjament,
« Per so car iest pauzatz al nostre salvament,
« Senher, mos diitz escota e totz mos dreit[z] me rent ;
« Qu’ieu me posc escondire e far ver sagrament
« C’anc non amei eretges ni nulh home crezent,
3215« Ni volh ja lor paria ni mos cors nols cossent.
« E pos la santa Glieza me troba obedient,
« Soi vengutz en ta cort per jutjar leialment,
« Eu el rics coms mos senher e sos filhs ichament
« Qu’es bels e bos e savis e de petit jovent,
3220« Ez anc no fe ni dig engan ni falhiment.
« E pos dreh no l’encuza ni razos nol reprent,
« Si non a tort ni colpa a nulha re vivent,
« Bem fas grans meravilhas per que ni per cal sent
« Pot nulhs prosom suffrir son dezeretament.
3225« E lo rics coms mos senher, cui grans honors apent,
« Se mezeis e sa terra mes el teu cauziment :

« Proensa e Tholosa e Montalba rendent ;
« E poih foron lhivrat a mort e a turment
(p. 83)« Al pejor enemic e de pejor talent :
3230« An Simon de Montfort quels lhia e los pent,
« Els destrui els abaicha, que merces no lh’en prent ;
« E pos se foron mes el teu esgardament
« So vengutz a la mort e al perilhament.
« Ez ieu meteis, ric senher, per lo tieu mandament
3235« Rendel castel de Foih ab lo ric bastiment.
« El castels es tant fortz qu’el mezeis se defent ;
« Ez avia i pa e vi, pro e carn e froment,
« Ez aiga clara e dousa jos la rocha pendent,
« E ma gentil companha e mot clar garniment,
3240« E nol temia perdre per nulh afortiment ;
« E sap ol cardenals, si m’en vol far guirent.
« Si cum eu lo lhivrei qui aital nol me rent
« Ja nulhs om nos deu creire e nulh bel covenent ! »
Lo cardenals se leva e respondec breument,
3245E venc a l’apostoli e dig li belament :
« Senher, so quel coms ditz, de sol .I. mot no i ment,
« Qu’ieu receubil castel el lhivrei verament ;
« E la mia prezensa i mes son establiment
« L’abas de Sent Tuberi.

CXLV.[145]

3250« L’abas de Sent Tuberi es pros e gent a[i]bitz,
« El castels es mot fortz e ben e gent garnitz,

« El coms a bonament Dieu e tu obezit. »
Ab tant se leva em pes, car estec ben aizitz,
L’evesques de Tholosa de respondre amarvitz :
3255« Senhors, » so ditz l’avesques, « tug auzetz quel coms ditz
« Qu’el s’es de la eretgia delhivratz e partitz :
« Eu dic que de sa terra fo la mager razitz ;
« E el les a amatz e volgutz e grazitz,
« E totz lo seus comtatz n’era ples e farsitz ;
3260« El Pog de Mont Segur fo per aital bastitz
« Qu’el les pogues defendre, els hi a cossentitz.
« E sa sor fo eretja cant moric sos maritz,
« Es estec poih a Pamias plus de .III. ans complitz ;
« Ab sa mala doctrina n’i a mans convertitz.
3265« E los teus peregris per cui Dieus fo servitz,
« Que cassavan eretges e rotiers e faizitz,
« N’a tans mortz e trencatz e brizatz e partitz
« Que lo cams de Montjoy ne remas si crostitz
« Qu’encaran plora Fransa e tun remas aunitz.
3270(p. 84)« Laforas a la porta es tals lo dols el critz
« Dels orbs e dels faiditz e d’aicels meg partitz,
« Que negus no pot ir si no lo mena guitz.
« E cel que los a mortz ni brizatz ni cruichitz

« Ja no deu tenir terra, c’aitals es sos meritz ! »
3275N’Arnaut de Vilamur es sus em pes salhitz,
E fo ben entendutz e gardatz e auzitz ;
Pero gent se razona, no s’es espaorzitz :
« Senhors, si eu saubes quel dans fos enantitz
« Ni qu’en la cort de Roma fos tant fort enbrugitz,
3280« Mais n’i agra, per ver, ses olhs e ses narritz !
— Per Dieu ! » ditz l’us a l’autre, « est es fols et arditz !
— Senher, » so ditz lo coms, « mos grans dreitz m’esconditz,
« E ma leial drechura e mos bos esperitz ;
« E qui per dreg me jutja, hieu so sals e guaritz :
3285« Qu’anc non amei eretges ni crezens ni vestitz,
« Enans me soi rendutz et donatz e ufritz
« Dreitamens a Bolbona on ieu fui ben aizitz,
« On trastotz mos lhinatges es datz e sebelhitz.
« Del Pog de Mont Segur es lo dreg esclarzitz,
3290« Car anc no[n] fo .I. jorn senher poestaditz.
« E si ma sor fo mala ni femna pecairitz,
« Ges per lo sieu pecat no dei estre peritz.
« Car estec en la terra es lo dreitz devezitz,
« E car lo coms mos paire dih, ans que fos fenitz,
3295« Que si el efant avia qu’e nulh loc fos marrit[z],
« Que tornes en la terra en que era noiritz
« E que i agues sos ops e i fos be reculhitz.
« E jur vos pel Senhor qu’en la crotz fo ramitz
« Ques anc bos peregris n[i] lunhs romeus aizitz
3300« Que serques bos viatges que Dieus ha establit[z]

« No fo per me destruitz ni raubatz ni fenitz,
« Ni per ma companhia lor camis envazitz.
« Mas d’aquels raubadors, fais trachors, fe-mentitz,
« Que portavan las crotz per qu’ieu fos destrusitz,
3305« Per me ni per los meus non fo nulhs cosseguitz
« Que no perdes los olhs els pes els punhs els ditz ;
« E sab me bo de lor que ai mortz e delitz,
« E mal d’aquels que son escapatz e fugitz.
« E dic vos de l’avesque que tant n’es afortitz
3310« Qu’en la sua semblansa es Dieus e nos trazitz ;
(p. 85)« Que ab cansos messongeiras e ab motz coladitz,
« Dont totz hom es perdutz quils canta ni los ditz,
« Ez ab sos reproverbis afilatz e forbitz,
« Ez ab los nostres dos don fo enjotglaritz,
3315« Ez ab mala doctrina es tant fort enriquitz
« C’om non auza ren diire a so qu’el contraditz.
« Pero cant el fo abas ni monges revestitz
« En la sua abadia fo sil lums escurzitz,
« Qu’anc no i ac be ni pauza tro qu’el ne fo ichitz.
3320« E cant fo de Tholosa avesques elegitz,
« Per trastota la terra es tals focs espanditz
« Que jamais per nulha aiga no sira escantitz ;
« Que plus de .D. M., que de grans que petitz,
« I fe perdre las vidas els cors els esperitz.
3325« Per la fe qu’ieu vos deg, al[s] seus faitz e als ditz
« Ez a la captenensa, sembla mielhs Antecritz
« Que messatges de Roma !

CXLVI.[146]

« Quel messatge de Roma m’a dig e autrejat
« Quel senher apostolis me rendra ma eretat ;
3330« E ja nulhs hom nom tenga per nesci ni per fat
« S’ieu lo castel de Foih volia aver cobrat,
« Que Dieus ne sab mon cor col tendria membrat.
« Lo cardenals mosenher ne sab la veritat,
« Col rendei bonament, e ab sen e ab grat ;
3335« E aicel que rete so c’om lh’a comandat
« Per dreg e per razo li deu estre blasmat.
— Coms, » so ditz l’apostolis, « mot as gent razonat
« Lo teu dreg, mas lo nostre as .I. petit mermat.
« Eu saubrei lo teu dreg e la tua bontat,
3340« E si tu as bon dreg, cant o aurei proat,
« Cobraras ton castel aisi co l’as lhivrat ;
« E si la santa Gleiza te recep per dampnat,
« Tu deus trobar merce si Dieus t’a espirat.
« Tot pecador maligne, perdut e encadenat
3345« Deu be recebre Glieiza sil troba perilhat,
« Sis penet de bon cor ni fa sa volontat. »
E puis a dig als autres : « Entendetz est dictat,
« Car a totz vulh retraire so que ai ordenat :
« Que tug li meu dissiple anon enluminat,
3350« E porto foc e aiga e perdo e clartat,
« E dossa penedensa e bona humilitat,

(p. 86)« E porto crotz e glavi ab que jutjo membrat,
« E bona patz en terra, e tengan castetat,
« E que porto dreitura e vera caritat,
3355« E nulha re no fassan que Dieus aia vedat.
« E qui mais n’i aporta ni plus n’a prezicat
« Non o a ab mon dig ni ab ma volontat. »
Ramons de Rocafolhs a en aut escridat :
« Senher dreitz apostolis, merce e pietat
3360« Aias d’un effan orfe, jovenet ichilat,
« Filh de l’onrat vescomte que an mort li crozat,
« En Simos de Montfort cant hom li ac lhivrat.
« Ladoncs baichec Paratges lo tertz o la mitat,
« E cant el pren martiri a tort et a pecat.
3365« E no as en ta cort cardenal ni abat
« Agues milhor crezensa a la crestiandat.
« E por es mort lo paire el filh dezeretat,
« Senher, ret li la terra, garda ta dignitat !
« E si no laih vols rendre, Dieus t’en do aital grad
3370« Que sus la tua arma aias lo sieu pecat !
« E si no la li lhivras en breu jorn assignat,
« Eu te clami la terra el dreg e la eretat
« Al dia del judici on tuit serem jutjat !
— Baros, » ditz l’us a l’autre, « mot l’a gent encolpat.
3375— Amix, » ditz l’apostolis, « ja er be emendat. »
E son palaitz s’en intra e ab lui sei privat,
E los comtes remazo sus el marbre letrat.
Ditz Ar. de Cumenge : « Gent avem espleitat ;

« Oimais podem anar car tant es delhivrat
3380« Qu’intra s’en l’apostolis. »

CXLVII.[147]

L’apostolis s’en intra del palaitz en .I. ort
Per defendre sa ira e per pendre deport.
Li prelat de [la] Gleiza vengro a un descort
Tuit denan l’apostoli per traire .I. bel conort,
3385E encusan los comtes mot durament e fort :
« Senher, si lor rens terra nos em tuit demeg mort ;
« Si la datz an Simo em gueritz e estort.
— Baros, » ditz l’apostolis, « nous pes si m’en acort. »
El a ubert .I. libre e conosc .Ia. sort
3390Quel senher de Tolosa pot venir a bon port.
« Senhors, » ditz l’apostolis, « en aisom dezacort :
« Ses dreg e ses razo cum farei tant gran tort
(p. 87)« Quel coms qu’es vers catholics dezerete a tort,
« Ni quelh tolha sa terra, ni que son dreit trasport ?
3395« Nom par razos per far ; mas en aiso m’acort
« Qu’en Simos l’aia tota, car ais la i cofort,
« Ses d’orfes e de veuzas, dal Poi tro a Niort,
« Aquela dels iretges, de Rozer trosc’al Port. »
No i a prelat ni bisbe que no s’en dezacort.

3400Aisi l’a autrejada al comte de Montfort.
Puis per aquela terra l’an a Tholoza mort,
Don totz lo mons alumna e Paratge es estort ;
E, per la fe qu’ieus dei, sap milhor an Pelfort
Que an Folquet l’avesque.

CXLVIII.[148]

3405Folquet lo nostre vesques es denant totz prezens,
E parla am l’apostoli tant com pot umialmens :
« Senher dreitz apostolis, cars paire Innocens,
« Co potz dezeretar aisi cubertamens
« Lo comte de Montfort qu’es vers obediens
3410« E filhs de santa Glieiza e lo teus bevolens,
« E sofre los afans el[s] trebalhs el[s] contens,
« E cassa iretgia, mainaders e sirvens ?
« E tu tols li la terra el[s] locs els bastimens
« Qu’es per crotz conquerida e ab glazis luzens,
3415« Montalba e Tholosa, desobre aquels covens,
« Estiers la del[s] iretges ; e dels lials crezens
« E d’orfes e de veuzas, que aquela n’es mens !
« Ez anc tant durs sofismes ni tant clus dictamens
« No foron ditz ni fait, ni tant grans sobresens.
3420« E aisso que lh’autrejas es dezeretamens,
« Car pel comte R. es lo comensamens :
« Tul receps per catolic e qu’es bos om e senhs,
« El comte de Cumenge el de Fois ichamens ;
« E doncs s’il so catholics ni per catholic[s] prens,

3425« La terra que l’autrejas aisso es lai reprens,
« C’aiso que tu li donas es non res e niens.
« Mas lhivra li la terra tota cominalmens
« E a lhui e al lhinatge ses totz retenemens.
« E si no lalh das tota, qu’el ne sia tenens,
3430« Eu volh que per tot passe glazis e focs ardens.
« Si lalh tols per catolic ni per lor lalh defens
« Eu, que so tos avesques te jur be veramens
« C’us d’els non es catholic[s] ni no te sagramens.
(p. 88)« E si per aisol dampnas tu fas be a parvens
3435« Que no vols sa paria nit membra chauzimens. »
Ditz l’arsevesques d’Aug : « Senher rics car manens,
« Aisso que ditz l’avesqnes qu’es savis e sabens ;
« Sin Simos pert la terra tortz er e dampnamens. »
Cardenals e avesques, arsevesques .III. cens
3440Dizo a l’apostoli : « Senher, totz nos desmens :
« Nos avem prezicat e retrait a las gens
« Quel coms R. es mals e sos captenemens,
« Perque no escairia que fos terra tenens. »
L’arquidiagues se leva, que estè en sezens,
3445Del Leo sobrel Roine, e ditz lor duramens :
« Senhors, no platz a Dieu aquest encuzamens,
« Car lo coms R. pres la crotz primeiramens
« E defendec la Glieiza e fetz sos mandamens ;
« E si Glieiza l’encuza, quelh degra esser guirens,
3450« Ela n’er encolpada e nos valdrem ne mens.
« E vos, senher n’evesque, tant etz mals e punhens
« Qu’ab les vostres prezics e ab durs parlamens,

« Don tug em encolpatz e vos trop magermens,
« Plus de .D. melhiers ne faitz anar dolens,
3455« Los esperitz plorans e los corses sagnens.
« E si nos o aviam totz jurat sobre sens,
« Ab trastotz aicels autres quelh so aisi nozens,
« Ab sol quel senher papa sia dreitz e sufrens,
« Ja l’ondratz filhs del comte, tant es de rics parens,
3460« No er dezeretatz senes clam longamens.
— Senhor, » ditz l’apostolis, « [d]els vostres durs talens
« Ni dels vostres prezics engoichos e cozens
« Que faitz outra mon grat dor eu non so sabens,
« Ni dels vostres talens non deu esser sabens ;
3465« Qu’anc, per la fe qu’ieus dei, no m’ichic per las dens
« Que lo comte R. fos dampnatz ni perdens.
« Senhors, ja recep Glieiza pecadors penedens ;
« E si es encuzatz pel[s] nescis non sabens,
« Si anc fetz re vas Dieu quelh sia desplazens,
3470« El s’es a mi rendutz sospirans e planhens
« Per far los nostres digs e los meus mandamens. »
Apres venc l’arsevesques de Narbona dizens :
« Senher rics paire digne, ara t’aonda sens ;

« E jutja e governa e no sias temens,
3475(p. 89)« Ni not fassa desperdre temensa ni argens.
— Baro, » ditz l’apostolis, « faitz es lo jutjamens :
« Que lo comte es catolix es capte leialmens,
« Mas en Simos tenga la terra.

CXLIX.[149]

« Simos tenga la terra, si Dieus l’o a promes,
3480« E nos jutgem lo dreit aisi com es empres. »
Ez el dicta e jutja si que tug l’an entes :
« Baro, ieu dic del comte que vers catolix es ;
« E sil cors es pecaire ni de re sobrepres,
« Que l’esperit s’en dolha ni s’en clame nilh pes,
3485« Sil cors dampna la colpa be lhi deu esser pres.
« E fas me meravilhas per que m’avetz comes
« C’al comte de Montfort assignes lo paes,
« Que no vei la dreitura per que far o degues. »
Ditz maestre Tezis : « Senher, la bona fes
3490« Del comte de Montfort, a cui tant be es pres
« Can cassec la eretgia e la Glieiza defes,
« Li devria valer que la terra tengues.
— Maestre, » ditz lo papa, « el fa ben contrapes,
« Que destrui los catolics engal dels eretges.
3495« Grans clams e grans rancuras m’en veno cada mes,
« Tant que lo bes abaicha e lo mals es eces. »

Per mei la cort se levan cada dos, cada tres,
Tuit denant l’apostoli, e pois an lo enques :
« Senher rics apostoli[s], ara saps tu com es ?
3500« Que lo coms de Montfort remas en Carcasses
« Per destruire los mals e que i mezes los bes,
« E casses los eretges els rotiers els Valdes,
« E pobles los catolics els Normans els Frances ;
« E poichas ab la crotz el a o tot comques,
3505« Agen e Caerci, Tolzan e Albeges,
« El fort Foig e Tholosa e Montalba, que i mes
« E ma de senta Glieiza, e la Gleiza l’a pres ;
« E pos tans colps n’a datz e receubutz e pres,
« E tanta sanc esparsa ab glazis mortales,
3510« E en tantas maneiras s’en es fort entremes,
« Non es dreitz ni razos c’om ara loilh tolgues,
« Ni non da a vejaire com toldre lalh pogues ;
« E qui la lhi toldria nos li serem defes.
— Baro, » ditz l’apostoli[s], « no pos mudar nom pes,
3515« Car ergolhs e maleza es entre nos ases.
(p. 90)« Nos degram governar per bon dreit tot cant es,
« E recebem los mals e fam perir los bes.
« E sil coms dampnatz era, aiso qu’el pas non es,
« Sos filhs perque perdra la terra ni l’eres ?
3520« E ja ditz Jhesus Christ, que reis e senher es,
« Que pel pecat del paire le filhs non es mespres ;
« E si el o autreja diirem nos que si es ?
« E no a i cardenal ni prelat tan plaides,
« S’aquesta razo dampna, qu’el non sia mespres.
3525« Enquera i a tal prolec que a vos no membra ges :

« Que cant las crotz primeiras vengon en Bederres
« Per destruire la terra e que Bezers fo pres,
« L’efans era tant joves e tant nescia res
« Que el pas no sabia ques era mais ni bes ;
3530« Mais volgra .I. auzelo o .I. arc o .I. bres
« Que no feira la terra d’un duc o d’un marques.
« E cal de vos l’encuza, si el pecaire non es,
« Qu’el deia perdre terra ni la renda nil ces ?
« E de la sua part es lo sieu parentes,
3535« De la plus auta sanc que sia ni que es.
« E car en lui s’es mes us esperitz cortes,
« Que nol dampna nil jutja escriptura ni res,
« Cals bocha jutjaria que aquest se pergues
« Ni que pergua sa vida ab los autruis conres ?
3540« E no li valdra Dieus ni razo ni merces
« De lui que dar devria que d’autre re preses ?
« Car cel que l’autrui serca per pendrels autruis bes,
« Mais li valdria mortz o que ja no nasques. »
De totas partz li dizon : « Senher, no temiatz ges ;
3545« Anen lo paire el filhs lai on promes li es,
« E al comte Simo assigna lo paes,
« E qu’el tenga la terra !

« Simos tenga la terra e[n] sia capdelaire !
— Baros, » ditz l’apostolis, « pus no lalh posc estraire,
3550« Garde la be, si pot, c’om no l’en pusca raire,
« Car jamais per mon grat no n’er om prezicaire. »
Ab tant pres l’arsevesques d’Obezin a retraire :
« Senher rics apostolis, adreitz e bos salvaire,
« Sin Simos de Montfort t’a sai trames so fraire
3555« Ni l’avesque Folquet que s’en fa razonaire,
« Ja lo coms de Montfort no i eretara gaire,
(p. 91)« Car l’onratz nebs del rei l’en pod ben per dreg raire.
« E si el pert per tort la terra de son paire,
« Per dreit e per razo tindra la de sa maire ;
3560« Car eu ei vist lo prolec on escrios lo notaire
« Que Roma e la cortz autrejec lo doaire ;
« E pos de matrimoni est caps e governaire
« L’efans non es dampnatz ni perdutz ni pecaire.
« E car es filhs legismes, gentils e de bon aire,
3565« E del milhor linatge que hom poscha retraire
« Ira doncs per lo mon perilhatz co mal laire ?
« Doncs er lo[rs] mortz Paratges e Merces no val gaire.
— No, » so ditz l’apostolis, « car ges nos tang a faire,
« Car ieu li darai terra aital com’er vejaire :
3570« Veneisi e aquela que fo de l’enperaire.

« E si el ama ben Dieu ni la Gleiza sa maire,
« Qu’el no sia vas lor ergulhos ni bauzaire,
« Dieus lhi rendra Tholosa e Agen e Belcaire. »
Dih l’abas de Belloc : « Senher enluminaire,
3575« Lo teus filhs reis Engles e lo teus cars amaire
« Qu’es devengutz tos hom e t’ama ses cor vaire,
« T’a trames so sagel e de boca mandaire
« Quet remembre merces el jutjamen de Daire ;
« E tramet li tal joia don totz sos cors l’esclaire.
3580« N’abas, » ditz l’apostolis, « eu no i posc al res faire :
« Cascus dels meus prelatz es contra me dictaire,
« Per qu’ieu dins e mon cor soi cubertz e celaire
« Quel sieu nebot no trop amic ni amparaire ;
« Mas eu ai mantas vetz auzit dir e retraire :
3585« Hom joves ab bon cor, can sab dar ni mal traire
« Ni es be afortiz, recobra so repaire.
« E si l’efans es pros, ben sabra que deu faire ;
« Car ja no l’amara lo coms de Montfort gaire,
« Ni nol te per so filh ni el lui per son paire.
3590« Car be o vit Merlis, que fo bos devinaire,
« Qu’encar vindra la peira e cel que la sap traire,
« Si que per totas partz auziretz dir e braire :
« Sobre pecador caia ! »

CLI.[151]

Sobre pecador caiha ! e Dieus aquel ne gar
3595Que deu tenir la terra e l’autre desampar !
El senher apostolis repaira del dictar

Elh prelat de la Glieiza que l’an fait acordar,
(p. 92)E al comte de Montfort fai la terra fermar.
E can las cortz complidas pres a comiadar
3600Vai le coms de Tholosa per acomiadar ;
Le comte de Foig mena que sab ben dir e far,
E troban l’apostoli adreit per escoutar.
E lo coms s’umilia, pres se a razonar :
« Senher, dreitz apostolis, cui Dieus ama e ten car,
3605« Bem fas grans meravilhas cals boca pot parlar
« Que nulhs hom me degues per dreit dezeretar ;
« Qu’ieu non ai tort ni colpa per quem deias dampnar.
« En ton poder me mezi per ma terra cobrar :
« Er son intratz en l’onda on no posc aribar,
3610« Qu’ieu no sai on me vire, o per terra o per mar.
« E anc mais non fo vist ni auzit del meu par
« Que m’avinhes per setgle querir ni mendigar.
« Aras pot totz lo mons a dreit meravilhar
« Car le coms de Toloza es datz a perilhar,
3615« Qu’ieu no ai borc ni vila on posca repairar.
« Cant te rendei Tolosa cugei merce trobar,
« E si ieu la tengues no m’avengra a clamar ;
« E car la t’ei renduda e no la vulh vedar
« Soi vengutz al perilh e al teu mercejar !
3620« Anc no cugei vezer nim degra albirar
« Qu’ieu ab la santa Glieiza pogues tant mescabar !
« Lo teus ditz el meus sens m’a fait tant folejar
« C’ara no sai on m’an ni on posca tornar.
« Ben dei aver gran ira can m’ave a pessar
3625« Que d’autrui m’er a penre, ez ieu solia dar.
« E l’efans que no sab ni falhir ni pecar
« Mandas sa terra toldre e lo vols decassar.

« E tu que deus Paratge e Merce guovernar
« Membret Dieus e Paratges, e nom laiches pecar !
3630« Car tua n’er la colpa s’ieu non ai on estar. »
L’apostolis l’escota e pres lo a gardar,
E pres son cor a planer e soen a blasmar.
« Coms, » so ditz l’apostolis, « not cal desconortar,
« Que ben conosc e sai que m’en cove a far.
3635« Sim laissas .I. petit revenir ni membrar,
« Eu farai lo teu dreit el meu tort esmendar.
« S’ieu t’ai dezeretat, Dieus te pot eretar,
« E si tu as gran ira Dieu[s] te pot alegrar,
(p. 93)« E si tu as pergut Dieus t’o pod restaurar ;
3640« Si tu vas en tenebras, Dieus te pod alunmar.
« E pos Dieus a poder de toldre e de dar,
« De nulha re not vulhas de Dieu desesperar.
« Si Dieus me laisa vivre, que posc’a dreit renhar,
« Tant farei lo teu dreit enantir e sobrar
3645« Que de re no poiras Dieu ni mi encolpar.
« E dig te dels felos quem volo encusar
« Ja no tarzara gaire que m’en veiras venjar.
« En aital aventura t’en poscas retornar
« Que si tu as bon dreit Dieus t’ajut e t’ampar.
3650« E laissar m’as to filh, quem voldrei cosselhar
« En cantas de maneiras le poirai eretar.
— Senher, » so ditz le coms, « el teu sante esgar
« Te lais me e mo filh e tot lo meu afar. »
L’apostolis lo senha al comiat donar ;
3655El coms de Foig remas per sos dreitz demandar,

E mandal l’apostolis son castel recobrar.
Ladoncs se pres lo paire el filhs a sospirar,
Lo filhs per lo remandre el paire per l’anar.
E lo coms eis de Roma can venc al dia clar
3660On l’avenc a la festa a Viterba estar ;
E venc il coms de Foig la noit a l’avesprar,
E estero ensemble per lo jorn onorar.
E pois va s’en lo coms dreit a Sent Marc velhar,
Lo sant evangelista, el sant cors celebrar,
3665E intran s’en a Genoa per so filh esperar
Que a laichat a Roma.

CLII.[152]

L’efan remas a Roma, e no n’a gran dezir,
Car no [i] ve re quelh deia plazer ni abelir,
Car ve sos enemics e nols pot dan tenir.
3670Mas el a tan bon sen, essient es albir
Que so que plus li tira sap celar e cobrir.
.XL. jorns estet en la cort ses mentir
Per gardar e apenre e vezer e auzir
Cos voldra l’apostolis envas lui mantenir ;
3675Mas P. R. li pres de Rabastencs a dir :

« Senher, mais en la cort no podem als complir,
« On mais i estarem ieu cug que pus nos tir. »
Dis W. Porcelencs : « Senher, anem sentir
« Al senhor apostoli cons poirem avenir.
3680(p. 94)— Bel m’es », so ditz l’efans, « que l’anem enquerir. »
Cant lo vit l’apostolis, ab semblant de sospir
Si l’a pres per la ma e vai lo asezir,
E l’efans li comensa sa razo a furnir :
« Senher dreitz apostolis, oimais es temps de l’ir ;
3685« E pos no i posc remandre ni re als nom vols dir,
« Dieus e tu e merces m’an obs a sostenir,
« Qu’ieu non ai tant de terra com poiria salhir.
« E car tu iest mos paire e cel quem deus noirir
« Vulh quem mostres la via on no posca perir.
3690— Filhs, » so ditz l’apostolis, « mot as fah bon cossir.
« Si tes los mandamens qu’ieu te vulh establir
« No poiras en est segle ni en l’autre falhir :
« Sapias Dieu amar e onrar e grazir,
« Els mandamens de Gleiza els sieus sans obezir,
3695« E messas e matinas e las vespras auzir,
« El cors de Jhesu Crist honorar e ufrir,
« E cassar iretgia e bona patz tenir.
« E no vulhas las ordes nils camis envazir,
« Ni l’autrui aver penre per lo teu enantir,
3700« Ni tos baros destruire ni ta gent mal bailir ;
« E laicha t’a merce vencer e comquerir.
« Pero, quit dezereta nit vol dezenantir,

« Bet sapias defendre e ton dreit retenir.
— Senher, » so ditz l’efans, « no er qu’ieu no m’aïr
3705« Car no posc ges essems encausar ni fugir.
« Paubretatz e sofracha es trop greus per sofrir.
« Per so car non ai terra ni no sai on me vir
« M’er de l’autrui a pendre ab quem posca garnir.
« En aquesta razo no cug re sobredir,
3710« Que mais vulh dar e toldre que pendre e querir.
— No far », ditz l’apostolis, « re per que Dieus t’azir,
« Qu’el te dara pro terra si be lo sabs servir ;
« Qu’ieu ai fait a tos obs Veneici retenir,
« Argensa e Belcaire, que t’en poiras suffrir ;
3715« E lo coms de Montfort aura l’autr’a bailir
« Tro que veja la Gleiza si poiras revenir.
— Senher, » so ditz l’efans, « tan greu es per auzir
« Que nulhs hom de Guinsestre aia ab mi a partir !
« Ja Jhesu Crist no vulha, s’a lui platz, cossentir
3720« Qu’en Simos ab mi prenga honor a devezir !
(p. 95)« Que la mortz o la terra la fara sopartir,
« Que laüs l’aura tota tro quel n’er a morir.
« E, pus ieu vei que torna del tot a l’esgremir,
« Senher, re als not vulh demandar ni querir
3725« Mas quem laiches la terra si la posc conquerir. »
L’apostolis l’esgarda e gitet un sospir,
E en apres lo baiza e pres l’a benazir :
« Tu garda que faras e apren que vulh dir,
« Que tot cant que s’escura a obs a esclarzir.
3730« Bet lais Dieus Jhesu Crist comensar e fenir,

« E grans bonaventura quel posca perseguir ! »
El coms issit de Roma ab jornadas complir,
E es vengutz a Genoa, es eu pos vos plevir
Que cant le vi sos paire c’anc no l’anè ferir ;
3735E no tarzero gaire mas sempre de l’issir,
E cavalgan ab joia e pessan del venir
Tro foro a Maselha.

CLIII.[153]

Cant foro a Masselha descendo el ribatge
E foro aculhit de joi e d’alegratge.
3740Al castel de Toneu pres lo coms albergatge ;
Mas can venc al cart jorn veus venir .I. mesatge,
E saludec lo comte e dig e son lengatge :
« Senher coms, al mati no fassatz lonc estatge,
« Car lo mielhs d’Avinho vos aten al ribatge,
3745« E so plus de .CCC. queos faran omenage. »
E can lo coms l’enten, mot li venc d’agradatge.
Lo mati el el filhs se meto el viatge,
E cant foro tant pres que s’encontre el rivatge,

E lo coms deschendet de[l] bo mulet d’Aratge,
3750E trobals a genolhs desobre lo ramage.
E lo coms los receub e ilh [lui] ab alegratge ;
Mas Ar. Audegers, que a bon cor e sage,
E fo natz d’Avinho, d’un gentil parentatge,
Parlec primeirament, car sab tot lor usatge :
3755« Senher coms de Sent Gili, recebetz gentil gatge,
« E vos e le car filh qu’es de lial linatge.
« Totz Avinhos se met el vostre senhoratge,
« Que cadaüs vos lhivra son cor[s] e son estatge,
« E las claus e la vila e los ortz e l’intratge.
3760« E so que vos dizem nous tenguatz a folatge,
« Que no i a falhimen ni orgolh ni oltratge :
(p. 96)« .M. cavalers valens complitz de vasalatge
« E .C. .M. omes d’autres valens de bon corage,
« E an fait sagrament e plevit [per] ostatge
3765« C’oimais demandaran tot lo vostre dampnatge ;
« E tindretz en Proenza tot vostre dreituratge,
« E las rendas els ces el traüt el peatge,
« E non ira camis si no da guidonatge.
« E nos tindrem de Rozer totz los pas el pasatge,
3770« E metrem per la terra la mort el carnalatge
« Tro que cobretz Tholosa ab lo dreit eretatge ;
« El cavaer faidit ichiran del boscatge,
« Que mais no temeran tempesta ni auratge.
« E no avetz el mon enemic tant salvatge
3775« Que, sieus fa mal ni tort, que non prenda ontatge.

— Senher, » so ditz lo coms, « cauziment e barnatge
« Faitz si m’en amparatz, e auretz l’avantatge
« De tot crestianesme e del vostre lenguatge,
« Car restauratz les pros e Joia e Paratge. »
3780L’endema cavalguero e no fan lonc badatge,
E intran a Maselha e no i fan lonc estage,
E vengron a Selho la noit a l’avespratge,
E albergan ab joia.

CLIV.[154]

Ab gran joi albergueron, el mati ab lo ros
3785Cant l’alba dousa brolha el cans dels auzelos,
E s’espandis la folha e la flors dels botos,
Li baro cavalguero doi e doi per l’erbos,
E pessan de las armas e de las garnizos.
Mos Guis de Cavalho de so brun caval ros
3790E dig al comte jove : « Oimais es la sazos
« Que a grans obs Paratges que siatz mals e bos,
« Car lo coms de Montfort que destrui los baros
« E la gleiza de Roma e la prezicatios
« Fa estar tot Paratge aunit e vergonhos,
3795« Qu’en aisi es Paratges tornatz de sus en jos
« Que si per vos nos leva per totz tems es rescos.
« E si Pretz e Paratges nos restaura per vos,
« Doncs es ja mortz Paratges e totz lo mons en vos.
« E pus de tot Paratge etz vera sospeisos,

3800« O totz Paratges morra o vos que siatz pros.
— Gui, » so ditz lo coms joves, « mot n’ai lo cor joios
« D’aiso qu’en avetz dig, en farei breu respos :
(p. 97)« Si Jhesu Crist me salva lo cors els companhos,
« E quem reda Tholoza don ieu soi desiros,
3805« Jamais non er Paratges aonitz ni sofrachos ;
« Que non es en est mon nulhs om tan poderos
« Que mi pogues destruire si la Glieza no fos.
« E es tant grans mos dreitz e la mia razos
« Que s’ieu ai enemics ni mals ni orgulhos,
3810« Si degus m’es laupart eu li seré leos. »
Tant parlan de las armas e d’amors e dels dos
Tro quel vespres s’abaicha els recep Avinhos.
E cant per mei la vila es levatz lo resos,
Non i a vielh ni jove que no i an volontos
3815Per totas las carreiras e foras las maizos ;
Aquel que mais pot corres te per aventuros ;
Li un cridan Tholosa ! pel paire e pel tos,
E li autre la joia ! « c’oimais er Dieus ab nos ! »
Ab afortiz coratges ez ab los olhs ploros
3820Trastuit denan lo comte venon da genolhos ;

E pois dizon ensemble : « Jhesu Crist glorios
« Datz nos poder e forsa quels eretem amdos. »
Es es tant gran la preicha e la processios
Que obs i an menassas e vergas e bastos.
3825El mostier s’en intrero per far lor orazos,
E pois fo lo manjars complitz e saboros,
E mantas de maneiras las salsas els peichos,
E vis blancs e vermelhs e giroflatz e ros,
Els jotglars e las viulas, e dansas e cansos.
3830Lo dimenge mati es retraitz lo sermos
De prendrel sagrament, e las promissios ;
E pois dit l’us a l’autre : « Senher dreitz amoros,
« Ja nous fassa temensa donars ni messios,
« Que nos darem l’aver e metrem los cors bos
3835« Tro que cobretz la terra o que muram ab vos.
— Senhors, » so ditz lo coms, « bels n’er lo gazerdos,
« Que de Dieu e de mi seretz plus poderos. »
E lo coms s’acosselha e ab de sos baros

El anec vas Aurenca valens e deleitos.
3840Entrel comte el princep es faita acordazos
D’amor e de paria que prezon entr’els dos.
El coms joves s’en intra en Veneisi cochos
Per recebre Paernas e metre establizos,
(p. 98)Malaucena e Balmas e maintz castels del[s] sos.
3845Mas en breu de termini er la comensazos
Dels mals e dels dampmatges e de las contensos,
Que li clerc e l’avesques que son contrarios,
Que lo Baus lo guerreja, el g[l]outz et avairos
R. Peletz e Nemzes, Aurenca e Cortezos,
3850Reiambalts de la Calm, Johan de Semic bos,
En Lambert de Montelhs en Lambert de Limos ;
E mans n’i a dels autres ab cors mals e ginhos.
Mas de sai los contrasta Maselha e Tharascos,
La Ilha e Peira Lada en Gui de Cavalhos,
3855N’Azemars de Peitieus e sos filhs Guilhamos,
W. Ar. de Dia, us rics hom coratjos,
En Bernis de Mureus ab adreitz companhos,

En Guiraut Azemar e sos fìlhs Guiraudos,
R. de Montalba en Dragonetz lo pros,
3860N’Aliazars d’Uzest, e apres n’Albaros,
E Bertrans Porcelencs, Pons cui es Mondragos,
En Ricals de Carro en Pons de Sent Just bos.
O[i]mais a plaitz e guerra e contensan Simos,
E sos filhs n’Amalric e sos frair’en Guios,
3865Quel coms dux e marques del linatge n’Anfos
Li calomja sa terra.

CLV.[155]

La terra li calomja lo coms dux qu’es tozetz,
E defen e contrasta los tortz els dezeretz,
E pren castels e vilas e borcs e casteletz ;
3870Mas lo coms el coms joves, en Guis en Dragonetz
En Girautz Ademars e sos filhs Giraudetz
Parlero ab lo comte, car lor platz e lor letz.
« Senhors, » so ditz lo coms, « diiré vos que faretz :
« Eu m’en vau en Espanha e vos tuit remandretz,
3875« Ez en la vostra garda remandran Ramundetz ;
« E, s’es obs e gran coita, que vos l’acosselhetz,
« Que si el cobra terra gran honor i auretz,
« Pero si la perdia tuit vos i dampnaretz.

— Ramon, » so ditz lo coms, « aquetz baros creiretz,
3880« Els mals els bes els gaugs el trebalh que auretz
« E vostras aventuras entre lor suffriretz.
« Els baros d’Avinho per totz temps amaretz
« E l’amor e l’aver largament lor daretz,
« Que si avetz Proensa ab lor la conquerretz.
3885(p. 99)« Als omes de Maselha grandas merces rend[r]etz,
« Els bes e las honors que lor regardonet[z],
« Ez aiso queus perparen bonamen lor penretz,
« E auretz la valensa queus fara n’Ancelmetz.
« E lor de Tharasco totz temps obeziretz
3890« De donar e d’atendre, e fort be los ametz,
« Que si cobratz Belcaire ab lor lo cobraretz.
« E al pe de la rocha estara lo navetz,
« Que si lor toletz l’aiga destrenher los poiret[z] ;
« E no i remanga murs ni porta ni paretz,
3895« E sis cujan defendre que totz los debrizetz,
« E per grat o per forsa verament los prendretz. »
E li baro respondo : « En so no falhiretz.
— Senher, » ditz lo coms joves, « pos en Espanha iretz,
« Als comtes e als reis vostres dreitz monstraretz,
3900« Que pezar lor devra lo vostre dezeretz ;
« E de la cort de Roma forment vos clamaret[z],
« Que nous val Dieus ni fes ni cauzimens ni leitz.
« De tot can que fassatz ni d’aiso que diiretz
« Me trametetz mesatge e so que pessaretz.
3905« Dreitament a Tholosa mesatge trametretz,
« Que per vos e per mi sospiran mantas vetz ;

Car els son tant prohome c’anquer los cobraretz,
« E totz vostres dampnatges ab lor restauraretz.
— Ramon, » so ditz lo coms, « oimais conoicheretz
3910« Quius vol be o quius ama, e veirem que faretz. »
E lo coms pren comjat e va s’en a espleitz
Dreitament en la Espanha als grans cautz e als freitz,
El coms joves tramet cartas e sageletz
Que tuit siei amics vengan celadament e quetz
3915Al seti de Belcaire.

CLVI.[156]

Al seti de Belcaire venc lo coms naturals
Per meg la condamina dretamens als portals :
Ab cosselh de la vila, de totz les plus leials,
Li lhivreron las portas elh renderon las claus ;
3920E demena gran joia ab sos amics corals.
El poble d’Avinho venc per Rozer ab naus ;
De Tharasco ichiron e coron als estraus,
E tuit passero l’aiga e intrero els caus ;

Per mieg la vila cridan : « Nostre senhor coraus
3925« Intra per mieg la vila el gautz esperitaus,
(p. 100)« C’oimais no i remandra ni Frances ni Barraus. »
E abtant repaireron e prezon los ostaus,
E escridan la joia el sojorn el repaus.
Mas en breu de termini creis la guerra mortaus,
3930Qu’en Lambert de Limos, us adreitz senescaus,
Guilhelmes de la Mota, Bernartz Azalbertz faus,
Garniren lor companhas els cors e los chivaus,
E eisson per la porta del castel e dels vaus.
Intran per las carreiras e intran de grans saus :
3935Montfort ! Montfort ! escridan ; oimais parlarem d’als,
Car aissi recomensa lo dampnatges el maus.
Per meg la vila leva lo critz el batistaus,
E coro a las armas lo pobles cominaus,
E es mot grans la preissa dels baros Proensaus,
3940E soneron las trompas e mostran lors senhaus ;
E van cridar Tholoza ! e vai levar l’encaus,
E gietan dartz e lansas e las peiras punhaus,
E cairels e sagetas e apchas e destraus,
E lansas e espazas e bastos e tinaus.
3945Tant durament los coitan de sobrels fenestraus,
De trastotas maneiras ab cairos reversaus
Que las boclas pecian [d]els escutz els peitrals,
Que firent les ne menan e lor dan colps mortaus,
Que senes grat per forsalz an el castel enclaus.
3950Mas els se defendero a lei de bos vassaus,
E garniron las tors els murs els cadafaus.
E lo coms fai barreiras de lhissas e de paus,

E mes a Santa Pasca las mainadas comtaus ;
E dedins en la roca es lo naveis aitaus
3955Que l’aiga e la cresma de tot lor es cabaus.
E en apres escridan : « Abans que fassam aus,
« Combatam la redorta !

CLVII.[157]

« Combatam la redorta, c’ades la poirem pendre. »
Ladoncs virat[z] sautar e correr e des[t]endre,
3960Laûs d’els evas l’autre e cridar e contendre,
C’anc no i remas lo paire per lo filh ni pel gendre,
Que los murs e las portas van debrizar e fendre,
E aportan lo foc es prendo a l’essendre.
Ladoncs pogratz vezer tanta balesta tendre,
3965E tant cairel montar e tant cairo desendre,
Tanta peira lansar e tant bo arc destendre,
(p. 101)Els Proensals combatre e los Frances defendre !
En auta votz escridan : « Avengutz etz al pendre. »
E el lor respondero : « Ben dizetz per entendre.
3970« Enans que nos prengatz nos cujam be car vendre. »
Mas lo fums e lo focs, la flama e l’esendre
Los a tant destreits que son marritz decendre ;
E si ditz l’us a l’autre : « Nols podem mais atendre ;
« Redam nos a merce ans quens laissera esp[r]endre. »

3975En Peire de Sent Frais a fait son plait empendre,
Que hom l’en lais ichir e ves lo comte rendre.
De totas partz auziras tensonar e contendre
Li uni del montar e l’autre del desendre.
En auta votz escridan : « Oimais nons pot mal pendre :
3980« Jhesu Crist glorios que fo mort al divendre
« Nos restaura Paratge !

CLVIII.[158]

« Dieus, restauratz Paratge e esgardatz razo,
« E captenetz dreitura e baichatz traisio ! »
E en apres escridan tuit essems en .I. so :
3985« Combatam lo castel el portal el peiro !
— Senhors, » ditz R. Gaucelm, « cosselh donaré bo :

« Lo castels sera vostre e aquels que lai so,
« Mas premier fassam mur ses caus e ses sablo
« Ab los cadafalcs dobles e ab ferm bescalo,
3990« Ez en cada portal .I. peirier de faiso
« Que tragan lunh e pres e que defendal so ;
« Car nos avem que far ab mal ome felo
« E ses tota merce e ab cor de leo ;
« E sins amena forsa aurem defensio,
3995« C’oimais no temerem nulh assaut c’om nos do. »
Es eli respondero : « Aisi o tenem per bo. »
N’Arbert lo capelas lor a fait breu sermo :
« Senhors, de par[t] de Dieu e del comteus somo,
« Cel que faral mur sec ni re i metra del so,
4000« Que de Dieu e del comte n’aura bon gazerdo,
« E, desobre mas ordes, aura salvacio. »
Trastug essems escridan : « Tuit anem al perdo ! »
Mas la noit s’aparelha ab lo resplanden tro,
E an faita la gaita sirvent e donzelo
4005Els cav[a]ers meïsmes pel castel deviro ;
E a l’albor del dia an levat .I. reso
Que tuit n’iescan essems : negus no ditz de no,
(p. 102)E comensan lo mur el terralh el peiro ;
E anc en nulha obra no vis tan ric masso,
4010Que cavaer e donas aportan lo reblo,
E donzels e donzelas lo pertrait el carbo,
Que cascus ditz balada o verset o canso.
E fero tanta d’obra en petit de sazo
Que mais nols cal temer Frances ni Bergonho ;

4015E dins aquel mur foro li trap elh pavalho.
E a la Santa Pasca mezo establizo,
E an pres lor cosselh que fassa[n] lo bosso
Per lo capdolh combatre e traire [a] cels que i so,
E quel dono per garda an Gui de Cavalho,
4020E a lor de Volobregua que so lial e bo.
E an pres lo ribatge de[l] capdolh enviro
Que degus hom no n’iesca ni i intre a lairo,
Ni cavals no i abeure ni hom aiga nolh do.
E vengo per las terras vendas e lhivrazo,
4025E li bou e las vacas e li porc elh moto,
E aucas e galhinas e perditz e capo,
El blatz e la farina e l’autra venazo,
El vis de Genestet que vai tant a bando
Que ladoncs resemblet terra de promissio.
4030Sempre van las novellas dreit al comte Simo
Qu’el a perdut Belcaire, que mais nolh tindra pro ;
En Lambert de Limos, Rainier del Caldaro,
Sus el cap del castel e l’autra garnizo.
E cant au las novelas adonc li saub tan bo
4035Com si hom l’agues mort n’Amaldric on Guio ;
Ples d’ira e de felnia el ne venc d’espero ;
En Guis de Montfort manda e prega e somo
Que tuit sei amic vengan per aqui on el so.
E cant foron ensemble ilh el seu companho,
4040E sos nebs n’Amaldric e n’Alas e n’Ugo,
Ab lui G. de Levi, Folcaut e Salamo,

Ab lor belas companhas cavalgan de rando
Dreitament ves Belcaire, e perprendol cambo,
E rengan las batalhas deferas pel sablo.
4045Sel dedins se captenon a guiza de baro,
E escridan : Toloza ! Belcaire ! e Avinho !
Volobrega ! Eldessa ! Malausenna ! Caro !
E an passada l’aiga aicels de Tarasco,
(p. 103)E perprendo las ortas cavaers e geldo ;
4050E degus envas l’autre no i feric d’espero,
Mas R. Belarots ab n’Aimes de Caro,
Cascus denant los autres anec ferir lo so,
Que las astas debrizan e volan li trenso ;
E non i a plus d’els que colp pre[n]ga ni i do.
4055E cant la noits se prosma levan li gonfaino,
E van a las albergas cascus per contenso
Tot dreit a Belagarda.

CLIX.[159]

Tot dreit a Belagarda albergan volontiers
E prenon los estables els osdals els soliers,
4060E ag[r]o la vianda cela quels fo mestiers ;
E an faita la gaita ab totz los escudiers
Car els agron temensa dels enemics sobriers,
Que nols ama Maselha ni nols vol Montpesliers,
E Avinhos e Belcaire los a comes primers.
4065E lains a Belcaire es tant grans l’alegriers
Que cascus ri e gaba, car lor creis milhoriers ;
E agro los maestres e totz los carpenters,

E dressero los murs e los ambans entiers,
E barreiras e lhissas e peitrals traversers,
4070E manganels e gousas e engens a doblers ;
E al pe del castel an dat cuminalers,
Que an messas las gardas e gaitas e porters
Ab les garnimens dobles e ab trencans acers,
Que non intre ni esca negus hom lauze[n]gers.
4075E jos bas en la rocha an triatz nautoniers
Que lor an touta l’aigua e fondutz lo[s] rochers.
Els coms joves tramet cartas e mesatgiers
Als baros de sa terra e als seus domengers,
Per trastotas las terras lai on sab soldadiers :
4080Qui vol aur ni argent ni bos cavals corsers,
Al seti de Belcaire es lo dos el loguiers.
En Lambert de Limos cui es lo cossiriers
A empres parlament am los seus companhers ;
Belament se razona e ditz motz vertaders :
4085« Senhors, nos em enclaus en tors e en solers
« E an nos establit los portals els torrers,
« Que negus non pot ir si nos torna espa[r]vers,
« Qu’ieu vei venir las peiras dels engenhs montaners
« Ab quens volon combatre per trastot am perers ;
4090(p. 104)« E es obs grans e coita que tuit siam obrers
« E que fassam gueridas per los murs batalhers.
« Mas en petita d’orans es vengutz desturbers
« Qu’els nos an touta l’aiga els pons els escaliers.
« Mas pro avem vianda d’aquetz dos mes entiers ;
4095« Pois, si torna a coita, manjarem los destriers.

« Del castel lo coms joves es per dreit eretiers,
« E si nos pot decebre quens aia preizoners
« Be nos fara semblansa que nons vol a pariers ;
« Perquens val mais la mortz no quens aia estiers.
4100« E lo coms de Montfort es massa bos guerriers,
« E cant saubra las novas el vindra volontiers ;
« E es tant afortitz e tant humils parlers
« Per que fara desperdre los milhors cossirers.
« En aquesta aventura es nostre milhorers. »
4105Rainiers de Caldairo a parlat estremiers :
« Senhors, remembre vos Guilhelmet al cort nes,
« Co al seti d’Aurenca suffri tans desturbiers :
« O de mort o de vida siam tug cavalers,
« Que ja Montfort ni Fransa no n’aion reproers ;
4110« Que sil coms nos pot pendre, datz es nostre loguers ;
« Car sel er plus astruc que sera mortz primers.
— Ben es dreitz e razos, » ditz maestre Ferrers,
« Que vos siatz crezutz e vostre castiers. »
El coms de Montfort passa e camis e sendiers,
4115E pregua sos amics e totz los loguadiers,
E per totas partidas lai on ac soldadiers ;
E cavalgon lo jorn e la noit ab tempiers
Tro que venc a Belcaire e dechent els gravers ;
En Guis e n’Aimiric e n’Alas e Rogers
4120Ab lor belas cumpanhas i son vengutz primers,
E resonan las trumpas per atendrels derriers ;
El coms de Montfort garda entrels murs els clochers
E vit los de laïns arditz e presentiers,

E el cap del castel es sos gomfanorers
4125El leos e la ensenha que bandeja els torrers.
D’ira e de felnia en devenc trastotz ners,
E a ditz a sos omes que descargol saumers,
E que fico las tendas e trencols olivers ;
Ladoncas s’alberguero per orts e per vergers.
4130Oimais dins e deforas er lo setis pleniers
Cant Montfort e Belcaire se son fait frontalers ;
(p. 105)Mas Dieus sab be conoicher cals es pus dre[i]turers,
Per qu’el ajut e valha als plus dreitz dreiturers,
Car engans e dreitura se son faitz cabalers
4135De tota aquesta guerra.

CLX.[160]

De tota aquesta guerra es parvens e semblans
Que Dieus renda la terra als seus fizels amans ;
Car orgulhs ses dreitura, lialtatz e engans
Son vengut a la soma, car aprosmal demans ;
4140Car una flor novela s’espandis per totz pans,
Per que Pretz e Paratges tornara en estans ;
Car lo valens coms joves qu’es adreitz e prezans
Demanda e contrasta los dezeretz els dans,
Per que la crotz s’enansa el leos es mermans.
4145El coms de Montfort manda los seus baros dictans
Per que vol cosselh pendre car l’es cregutz afans.
E foron ab lui .XXX. dins un verger fulhans ;
E lo coms se razona e aforma sos guans,
E fo gentils e savis e adreitz e prezans :

4150« Senhors, a totz vos autres e a Dieu son clamans
« Dels baros de la terra que so fals e truans ;
« Totz lo cors me sospira e m’es greus e pezans
« Car aisim dezereta us tozetz de .XV. ans :
« Ses poder e ses forsa e ses aver donans
4155« M’a gitat de Proensa e m’es tant contrastans.
« E sobre tot dei estre fortment meravilhans,
« Pos Glieiza la m’autreja e los meos auribans,
« Car me cridan Tholoza ! al ferir e al lans ;
« Ez eu fas de la Glieiza los faitz els ditz els mans.
4160« E car el es pecaire ez eu soi mersejans,
« Fasme grans meravilhas co vol Dieus so enans. »
Primeiramen dels autres li respondet n’Alans :
« Senher coms, lo tieus ditz e l’orgolhs el bobans
« Nos fara sai remandre de totz bes desirans,
4165« Car enans seretz velhs e canutz e ferrans
« Que mais aiatz la vila, la tor ni los ambans.
« Et a mi ez als autres es vejaire e semblans
« Que Jhesu Cristz no volha que mais cregua l’engans.
« Pero, sil coms es joves ni tozetz ni efans,
4170« E es de bona natura e bos e bels e grans,
(p. 106)« E a poder e forsa e de bos amparans,
« Quens destruiens abaicha ens amermals balans.
« E es ben de lhinatge ques milhor e s’enans,
« Qu’en Richartz fo sos oncles e sos parens R.
4175« Qui quel fassa pecaire eu dic qu’el es enfans,
« Que senas a gitadas a tot lo primer lans.
« E pos cosselh demandas, non es dreit quel soans :

« Tramet li .II. mesatges que sian ben parlans,
« Qu’el te renda tos omes e totz los alferans ;
4180« E car nols potz socorre, s’aran perdias tans
« Grans seria la onta el dampnatges el dans ;
« E s’il les te vol rendre, que li digas elh mans
« Quelh laisaras Proensa, que mais no lalh demans,
« C’ap tota l’autra terra potz estre be anans.
4185— N’Ala, los meus coratges es en aiso doptans
« Quel cosselhs no seria adreitz ni ben estans.
« En abans n’er sagnens lo meus pung el teus brans
« Que de mal ni de be sia am mi acordans ;
« Car si m’auci mos omes eu l’en ai mort dos tans,
4190« E si los pren per forsa non dei estre blasmans,
« Car aisim valha Dieus ni m’ajut sent Johans
« Qu’eu enans estaria en est seti .VII. ans
« Tro qu’ieu aia la vila en fassa mos talans ! »
E en apres escrida a totz los sens amans
4195Que debrizo las brancas e aportols verjans,
E fassan las barreiras e las lissas pels cams,
Qu’hom nols posca decebre en dormen ni en velhans.
E cant la noit s’aprosma es levatz lo mazans
Per establir las gaitas e las trompas sonans,
4200Car dedins e deforas son mordens e fisans
Per enantir la guerra.

CLXI.[161]

Per enantir la guerra se son tant afortit

Que tota noit estero selat e amarvit,
Que negus sobre l’autre no posca far envit.
4205E a l’albor del dia, cant lo temps abelit,
D’entre ambas las partz se son trastuit garnit
Dels aubercs e dels elmes ab lo fin or brunit,
E d’escutz e de lansas totz le cams resplandit ;
El coms parla tant aut si que tuit l’an auzit :
4210« Baro, ben devem estre galhart e ischernit,
« Car lo crestianesme nos a pel melhs legit ;
« E pos lo melhs de[l]s autres an triat e chauzit,
(p. 107)« Sim laichatz perdre terra, tuit ne seretz aunit.
« Tot quant ai gazanhat ni ab vos conquerit
4215« Vos ai be largament donat, e sopartit,
« Que degus no pot diire qu’ieu li sia falhit.
« E pos tant vos ai dat ni vos a mi servit,
« S’ieu perdia la terra pauc m’auriatz servit.
« Del castel de Belcaire m’an despoestadit,
4220« E s’ieu non pren venjansa los meus faitz son petit.
« Pos l’arsevesque d’Arle m’en avia sazid
« Ben dei aver gran ira car m’an dessenhorit.
« E so laïns mei home deceubut e marrit,
« E mostran me la ensenha c’ades seran perit ;
4225« E car nols pos socorre ai tant lo cor partit.
« Mas aitant vos pos diire, car m’an desenantit,
« S’ieu los trop en batalha breument er devezit,
« Que mais me vulh combatre c’aisim laicho aonit. »

E li baro responden : « Tuit em vostre plevit,
4230« Perqueus devem atendre so quens avetz querit. »
Mas lo valens coms joves al portal establit,
Elh baro de la terra el cavaler faizit,
El sirvent e l’arquier gent armat e garnit.
Rostans de Carboneiras lor a monstrat e dit :
4235« Baro, nos avem tuit .I. mandament plevit,
« Que si negus fugia, senes nulh contradit
« L’us puscha diire l’autre so senhor a trazit ;
« Per ques gart que no port lo mal capel vestit. »
Ditz Bertrans d’Avinho : « Breument er devezit
4240« Cals deu aver la terra ni qui aura mais guit ;
« Car nos avem proat lo mal e resentit
« Qu’en aiso que dizian an los clergues mentit,
« Que per mort que per glazi e per foc espandit
« E per nostre senhor qu’en fassam ir faidit
4245« Auriam bonament Jhesu Crist obezit.
« Mas er tinrem tal via per que sirem guerit,
« On pot cascus salvar per dreit son esperit :
« Degunas de las armas no metatz en omblit,
« Tinetz las amarvidas tro be n’aiatz ferit ;
4250« E sel que bes capte[n]ga darem lh’en tal merit
« Que de Dieu e del comte li er forment grazit,
« E aura son linatge per totz temps enriquit. »
En Guirautz Azemars lor a mostrat e dit :
(p. 108)« Baro, estem membrat e cert e amarvit,
4255« C’ades aurem la coita, qu’ieu conosc lor ardit.
« Si a la primeira coita poden estre suffrit
« Nostra sira l’ondransa si eli so descofìt. »
Abtant levas la coita e lo bruit e l’escrit ;

E li corn e las trompas els grailes esclarzit,
4260An tota la ribeira e lo ca[m]p esbaudit.
E els punho ensemble, e an tant enantit
Que dins la major preissa se son entreferit,
Mas per lor de Belcaire foron be aculhit.
Mas li bran de Colonha e l’acer rebulhit
4265E las massas redondas e li clavel bulhit,
E las achas moluas e li escut forbit
E li dart e las flechas e li cairel polit
E penas e sagetas e li espieut brandit ;
Els cavalers ab lor valent e amarvit,
4270Els sirvens els alquiers que veno totz ardit,
E las autras companhas de be ferir aizit,
En totas las partidas an tal chaple bastit
Quel camps e la ribeira e la terran fremit.
Mas lo coms e n’Alans en Folcaut an sufrit
4275En Guis en P. Mirs lo chaplament el crit.
Ladoncs pogratz vezer tant ausberc desmentit
E tant bo escut fendre e tant demei cruisit,
E tant ponh e tant bras e tant pe sopartit,
E tanta sanc esparsa e tant servel fronzit,
4280Que non i a tant simple que non aia sentit.
Pero ilh de Belcaire son tant apoderit
(p. 109)Que firen los ne menen per lo cami polit.
Mas tant bes defendero no son guaire seguit.
Ladoncs pogratz vezer tant caval fervestit
4285Don foron li senhor trabucat e fenit !

En Guis de Cavalho desobre un arabit
Que abatec lo dia Guilheumes de Berlit,
Si que pois lo penderon en .I. oliu florit.
E can se part la preissa e an lo camp gurpit
4290Ladonc pogratz vezer li cal foron perit,
Al partir de la guerra.

CLXII.[162]

Al partir de la guerra es lo perilhs restat
E ag n’i motz d’alegres e de fels e d’iratz.
Cels dedins s’en intreron ab fis cors esmeratz,
4295E silh de l’ost torneron a las tendas viatz.
El coms de Montfort parla ab sos amics privatz,
E ac i tres avesques e no sai cantz abatz,
E als us e als autres s’es doblament clamatz :
« Senhor, » so ditz lo coms, entendetz e gardatz
4300« Com yeu soi de Proensa issitz desheretatz,
« E vei estar mos homes perdutz e perilhatz ;
« Quem combat lo coms joves car es outracujatz,
« Que pos issit de Roma s’es aitant enansatz
« Que m’a touta ma terra es pren mas eretatz ;
4305« E s’aram tol Belcaire eu soi tant abaichatz
« Que tota l’autra terra mi sembla paubretatz.
« E car per santa Glieiza es l’afars comensatz,
« Si la Glieiza m’omblida eu soi tant mescabatz
« Que non poirai defendre ni rendas ni percatz ;
4310« E aquel que mescaba lai on es leialtatz
« Ses dreit e sens razo pot esser encolpatz.
« E pos en tantas guizas es lo meus cors torbatz

« Volh saber de vos autres cal cosselh m’en donatz. »
Mas l’ivesques de Nemze s’es tant aprimairatz
4315Que primeiramen parla e es ben escoutatz :
« Senher coms, » ditz l’avesques, « Jhesu Crist azoratz,
« E dels mals e dels bes, del tot lo mercejatz.
« Per so es en est segle establitz e pauzatz
« Quels trebalhs els dampnatges devetz suffrir en patz.
4320« Pero quieus desereta, que fort beus defendatz ;
« Que pos lo mals el bes vos es abandonatz,
« Si perdetz en est segle en l’autre gazanhatz.
(p. 110)« Dic vos del cavaler qu’en l’oliu es penjatz,
« Que per amor de Crist es oi martirizatz,
4325« Que a lui e als autres que so mortz e nafratz
« Lor perdona las colpas els forfaitz els pecatz. »
Mas Folcaus de Berzi s’es primers razonatz :
« Per Dieu, senher n’avesques, de tal razo jutjatz
« Per que lo bes amerma e lo mals es doblatz.
4330« E es grans meravilha de vos autres letratz
« Com senes penedensa solvetz ni perdonatz.
« Pero si mals fos bes ni mentirs veritatz
« Aqui on es orgolhs fora humilitatz ;
« Car ieu pas no creiria, si mielhs non o proatz,
4335« Que nulhs hom sia dignes si no mor cofessatz.
— Folcautz, » so ditz l’ivesques, « greu m’es car vos doptatz,
« Que totz om calques sia, neis si era dampnatz,

« Sol c’ab lor se combata es totz penedensat[z].
— Per Dieu, senher n’ivesques, ja per re quem digatz
4340« Oi nom fariatz creire, sitot m’o autrejatz,
« Que per vostres prezics e per nostres pecatz
« Nos sia Jhesu Crist irascutz e iratz ;
« Qu’en aiso qu’en ai vist me soi desesperatz
« Que l’ardimens e l’astres nos sia cambiat[z] ;
4345« Car ieu pas no cujera si la crestiandatz
« Fos en .I. camp garnida e nos de l’autre latz
« Qu’entre totz nos aguessan aunitz ni reüzatz. »
E pois a dit al comte : « Tota l’ost remembratz
« Que nulhs om vielhs ni joves no i estia desarmatz.
4350« Ben er merces complida e tortz adreituratz
« Si nos e vos trobam tot lo dreit que sercatz. »
E pois feiron las gaitas ab los cavals armatz
E las espazas cinctas e los elmes lassatz
D’entr’ambas las partidas tro parec la clartatz ;
4355Car dedins e defora se son tant aïratz
Que mais volon la guerra quel sojorn ni la patz ;
Car dedins en la vila es bes e plenetatz
De totas las viandas quels agrada nils platz,
El cap de[l] castel l’ira e la grans tempestatz,
4360Que nulhs bes no i aonda, ni pas ni vis ni blatz ;
E lo setis defora es aisi trebalhatz
Que nulhs hom no i sojorna ni no i dorm despulhatz,
Ni no i beu ni no i manja ni i esta desarmatz ;
(p. 111)E avels a combatre mantas vetz que nols platz,

4365Car lo valens coms joves a los peirers dressatz
Per lo capdolh combatre e ferir per totz latz,
E las garidas fondre e los murs dentelhatz.
So ditz Raolf del Gua : « Coms, diireus que fassatz :
« Tota l’otz es destreita si lo Rozerls vedatz. »
4370E so ditz lo coms joves : « R. Gaucelm, mandatz
« C’om establisca l’aiga ab totz los lins armatz.
— Senher, » so ditz n’Albeta, « lo naveitz es passatz,
« E tinem los passatges establitz e serratz,
« Que d’aisi entro Arle los avem totz lassatz ;
4375« E desotz lo castel, lai on es lo peiratz,
« Son ilh de Volobrega ab los lins acorsatz,
« Que nulhs hom no i abeura que non torne dampnatz. »
Mentrel coms s’acosselha ab sos amics privatz,
Lo rics coms de Montfort als carpentiers mandatz
4380Trastotz cels de la terra els seus endomenjatz,
E en la bela plassa, entre[l]s murs els fossatz,

Bastic castel e gata gent garnitz e obratz
E de fer e de fust e de cors atempratz ;
E fo la noit el dia ben garnitz e gardatz.
4385E denant .I. calabre que lor estè de latz,
Que tot jorn trai e briza los grans cairos talhatz
Al portal de la vila ab los de[n]tilhs cairatz.
E dedins e defora es lo brutles levatz
C’al socors de la vila venon las poestatz :
4390R. de Montalba qu’es adreg e prezatz,
En Isoartz de Dia mot gent acompanhatz,
W. de Belafar garnitz e acesmatz,
Cotinhac, P. Bonassa e dels autres assatz,
En Peire de Lambesc mot be acompanhatz,
4395En Guiguo de Galbert i son ab joi intratz
Per defendre la vila.

CLXIII.[163]

Per defendre la vila vengon mot valedor
E per lor dins combatre aital combatedor
Cui no platz ni agrada e volgren estre alhor.
4400En Dragonetz apela lo comte so senhor,
E foron al cosselh li baro plus ausor :
« Senher, » ditz Dragonetz, « par que Dieus vos a cor,
« Que pos venguetz de Roma aus tornat en color,
« Que vol cobretz la terra que tengon lh’ancessor,
4405(p. 112)« C’ades baichon e mermon vostri enemic major.
« Car engans e falseza tornen a desonor,

« Que anc no vis sermo de fais prezicador
« Cant ve a la fenida no torno en error ;
« Que so nos fan entendre li bo entendedor
4410« Que mais valol trazitz que no fan li trachor.
« Pel cors santa Maria cui ieu prec e azor,
« Si non etz pros e savis, no sabem mai auctor
« Mos que Pretz e Paratges pert lo gra e la flor.
« E lo coms de Montfort a proesa e valor,
4415« Ardiment e coratge e cosselh valedor,
« E fai castel e gata quens cuja far paor ;
« Mas no leva ni baicha mas cum d’encantador,
« Que l’obra es d’aranha e l’avers perdedor.
« Pero lo seus calabres a tant forsa e vigor
4420« Que tot le portal trenca e briza e gieta por.
« Mas nos metrem aqui nostra forsa major,
« E siran y traïd li firent feridor,
« Li plus ardit el savi el valent el forsor.
— Dragonet, » ditz lo coms, « ben farem lo milhor :
4425« Guiraudet Azemar aura cesta honor,
« Que gardara la porta, el e sei valedor :
« En Joans de Nagor, en Datils, e n’Austor ;
« R. de Montalba e vos seretz ab lor,
« Els cavaers faiditz, tota la noit el jorn,
4430« Que son valent per armas e bon combatedor.
« E si vos torna a cocha, cum cel qui ben socor,
« Serai i ieu meïmes per sofrir la temor,
« Que voldrai ben conoicher cal siran li trachor. »
Ditz Ricartz de Caro : « Franc cavaler senhor,
4435« Sil coms Simons fazia tant d’orgolh ni temor

« Que vengues a la porta, sins defendam de lor ;
« Que de sanc ab cervelas e de carn ab suzor
« Y aia tant esparsa quel romanens ne plor.
— Senhors, » ditz P. R. de Rabastencs, « amor
4440« Nos fal coms de Montfort car no vol ir alhor,
« Car aisi perdra l’astre el cen e la ricor ;
« Que nos estam ab joia e avem grant largor
« E sojorn e repaus e umbra e frescor,
« El vis de Genestet quens tempra la humor ;
4445« E manjam ab deleit e bevem ab sabor.
(p. 113)« E ilh estan lai fors cum autri pecador
« Que no an be ni pauza, mais ira e langor ;
« E sofren la trebalha e polvera e calor ;
« E estan noit e dia en tal garrejador
4450« Que perdon las mainadas tant destrier corredor,
« Per quels fan companhia li corb e li voutor.
« E li mort elh nafrat lor an tan mala olor
« Que non i a tant coinde que no mut la color. »
E aquels del capdolh eisson al mirador ;
4455Al comte de Montfort mostreron de la tor
Una senheira negra ab semblant de dolor.
Per totas las albergas cridon li trompador
Que tuit prengan las armas, li majer el menor,
E garniscan lors cors, e caval milsoldor,
4460Per so qu’ilh de Maselha venon ab gran baudor.
Per mei l’aiga de Rozer cantan li remador ;
El primer cap denant so li governador
Que atempran las velas, e lh’arquier el nautor ;
E li corn e las trompas els cimbol elh tabor

4465Fan retindir e braire la ribeira e l’albor.
Li escutz e las lansas e la onda qui cor,
E l’azurs el vermelhs el vert am la blancor,
E l’aur fis e l’argens mesclan la resplandor
Del solelh e de l’aiga, que partig la brumor.
4470E n’Ancelmetz per terra e sei cavalgador
Cavalgan ab gran joia ab la clara lugor,
Ab sos cavals cubertz e denant l’auriflor.
De totas partz escridan Toloza ! li milhor,
Per l’ondrat fil del comte que cobra sa honor,
4475E intran a Belcaire.

CLXIV.[164]

Per l’intrar de Belcaire lor es tals jois cregutz
Que cascus s’esbaudia es te per ereubutz ;
E per mejas las tendas es tals parlars tengutz
Que dedins a Belcaire lor es poders vengutz.
4480Aisi s’aparelheron e son aperceubutz,
Que guarnirs e combatres lor es jois e salutz ;
Lo retendirs dels grailes les deport’ e desdutz,
El sonetz de las trompas, tro que pareis la lutz.
Pero ilh de la vila lor an tals gens tendutz

4485Quel capdolh el miracle son aisi combatutz
Que lo fust e la peira e lo ploms n’es fondutz ;
(p. 114)E a la Santa Pasca es lo bossos tendutz
Qu’es be loncs e ferratz e adreitz e agutz ;
Tant fer e trenca e briza que lo murs es fondutz,
4490Qu’en mantas de maneiras n’als cairos abatutz.
E cels dins can o viron no son pas esperdutz,
Ans feiron latz de corda qu’es ab l’engenh tendutz,
Ab quel cap del bosso fo pres e retengutz,
Don tuit cels de Belcaire fortment son irascutz,
4495Tro que venc l’enginhaire per que lor fo tendutz ;
E dedins en la roca n’a intrat descondutz
Que cuiderol mur fendre ab los pics esmolutz.
E cels del Capdolh preson, cant los i an saubutz,
Foc e solpre e estopa ins en un drap cozutz,
4500E an leus ab cadena per lo mur dessendutz.
E can lo focs s’alumpna el solpres es fondutz
La sabors e la flama los a si enbegutz
C’us d’els no i pot remandre ni no i es remazutz.
E pois ab las peireiras son s’aisi defendutz
4505Que debrizan e trencan las barreiras els futz.
En la tor sobirana sobrels dentelhs agutz
Lo leos e la flama s’es aisi enbatutz
En mantas de maneras c’a pauc no s’es romputz.
El torrers brama e crida : « Montfort nos a perdutz,
4510« Mas non a tort ni colpa, que no pot estre auzitz,
« Car lo valens coms joves nos a totz deceubutz. »
E mostrec las thoalhas el cotofle que lutz
Per la significansa que sufre lor condutz,

Que lor pas e lor vis es manjatz e begutz.
4515E lo coms de Monfort ques n’es aperceubutz
D’ira e de felnia es en terra assegutz.
En auta votz escria can se fo irascutz :
« Cava[e]r a las armas ! » e fon tan be crezutz
Que per totas las tendas leva lo critz el brutz,
4520Que no i remas om joves ni valent ni canutz,
Que tuit s’armon ensemble am los destriers crenutz ;
E resonan las trompas e los grailes menutz,
E apres remonteron sus el Poi dels Pendutz.
« Senhors, » so ditz lo coms, « bem tenc per cofondutz,
4525« Quel meus leos se clama car lh’es falhitz condutz
« Tant que la fams l’engoicha, per que s’es recrezutz.
« Mas, per la Crotz santisma, oi es lo jorn vengutz
(p. 115)« Qu’er de sanc ab cervelas abeuratz e pascutz.
— Bels fraire, » so ditz n’Gui, « be sia aregutz !
4530« Que si perdem Belcaire lo leos sira mutz,
« El nostre pretz el vostre er totz temp[s] abatutz.
« Cavalguem la batalha tro los aiam vencutz. »
E cil del castel preson, cant los agron veütz,
Los garnimens els armas els capels els escutz
4535E las apchas aizidas e los brans esmolutz
E los dartz e las massas e los bos arcs tendutz,
E en la bela plassa on es l’ cami batutz
Per ambas las partidas es lo chaples mogutz,
E comensa la guerra.

CLXV.[165]

4540Can la guerra comensa es lo jorns clars e beus,

E per mejas las tendas es bastitz lo cembeus,
Que davan lor comensan voutas e guarambeus ;
E aquilh de la vila i vengro a tropeus,
Que lai no volc remandre macips ni jovenceus,
4545Que plus de .XV. melia n’issiren pels porteus
Bon i adreit per armas e ben correns e beus.
Guiraudetz Azemars qu’es adreitz e fizeus
En P. del Lambecs, el e n’Alfans Romeus
E n’Ugs de la Balasta an prezes los capdeus,
4550Mas lo critz e la noiza el frim dels penonceus
E la brumors de l’aire fan brandir los rameus.
Dels corns e de las trompas es aitals lo grajeus
Qu’en retendig la terra en fremig totz lo cels.
Mas en Folcautz e n’Alas en Galters de Pradeus
4555En Guis e en P. Mirs e n’Aimes de Corneus
Primeirament dels autres trespasserol[s] correus,
E lo coms de Montfort mals e fels e cruzeus,
Ben dreitament l’enporta lo siaus cava[l]s moreus.
En auta votz escrida : « S. Peire e S. Miqueus,
4560« Mos mi rendetz la vila ans ques pergal casteus,
« E quem donetz venjansa dels enemics noveus ! »
E intret en la preicha e comensal chapleus,
Que mot n’i abatero sirvent e damiseus.
Mas de lor de la vila es tant grans lo monceus
4565Qu’e mot petita d’ora comenset tals reveus
Per que remas la puncha e l’envaziment beus.
Pero n’Imbert de Laia qu’es valens e isneus
Ferit ins en la preicha Gauceli de Porteus,
(p. 116)Que l’escut li debriza e l’ausberc els frezeus ;
4570Si l’abat el trebucha que i remas lo saureus.

Entrels brans e las massas, espeias e coteus
Recomensa la guerra el perilhs el mazeus.
Peiras e dartz e lansas, sagetas e caireus,
E gazarmas e picas e apchas e dardeus
4575De tantas partz lai vengo que semblo [floc] de neus,
Que debrizan las boclas els cristaus els brodeus
Els ausbercs e las malhas els elmes els capeus
Els escutz e las bendas els fres els cascaveus.
L’escruichir de las astas el cruichir dels claveus
4580Lai recembla tempesta o chaples de marteus.
Tant es mala la guerra, perilhoza e greus
Qu’elh an voutas las regnas als arabitz poldreus,
Elh de dins los encausan ab colps e ab grageus,
E lor fero els nafran los cavals e las peus.
4585Ladoncs viratz remandre e partir a canteus
Cambas e pes e brasses e coradas e leus
E testas e maichelas e cabelhs e cerveus !
Tant es mala la guerra el perilhs el mazeus
Que firen los ne menan e lor tolirol[s] treus
4590E los poigs e las plassas e l’erba els rauzeus.
Al partir de la guerra es aitals lo releus
Que pro i remas vianda als cas e als auzeus.
Entre gran joi ez ira es partitz lo cembeus
D’entr’ambas las partidas.

CLXVI.[166]

4595D’entr’ambas las partidas so aisi meitader
Que l’us rema ab ira e l’autre amb alegrer.
E lo coms se desarma desotz .I. oliver,
Sos garnimens li prendo donzel e escuder ;
Mas n’Alas de Roci li ditz .I. reprovier :
4600« Per Dieu, bel sire coms, far poiriam carner.
« Tant avem gazanhat al trencant de l’acier
« Que cors, obs de la cata, nons costaran denier,
« Que trops n’avem mais oi que non aviam er. »
Mas lo coms ac son cor tan orgulhos e ner
4605Que el mot non li sona ni el plus no l’enquier.
Tot aquel jorn esteron en aital demorer,
E pois feiro las gaitas tuit li milhor guerrier,
E comensan las guerras li sirvent e l’arquier,
El castel e la gata atempran li obrer,
4610(p. 117)E denant .I. calabre que trenca e briza e fier
Lo portal de la Vinha e lo mur batalhier.
E dedins fan barreiras ab cautz e ab mortier
Dont foron li passatge elh bocal traverser,
E i n’amasson per forsa li milhor cavaer.
4615E laïns el capdolh ac tant gran cossirier
Qu’en Lambertz de Limos monta en .I. soler

Ab tota sa companha e demanda e enquier :
« Senhors, » ditz en Lambertz, « nos em trastuit parer,
« E de mal e de be serem tuit parsoner.
4620« E s’a nos Dieus gitatz en aital caitivier
« Que trazem major pena c’arma de renoier,
« Que tota noit el dia nos combatol peirier
« Per trastotas partidas e li arcbalestier.
« Aisi nos son falhidas las arcas elh graner
4625« E de nulh blat del mon no avem .I. sestier ;
« E li nostre caval n’an tan gran desirier
« Que lo fust e l’escosa mane[n]jon volontier.
« E lo coms de Montfort nons pot aver mestier,
« Ni am lo comte jove no trobam acordier,
4630« Ni no sabem carreira ni via ni semdier
« Ab que puscam estorcer del mortal encombrier,
« E de la granda ira e del gran destorbier.
« Primeirament a Dieu e a vos cosselh quier. »
Wles. de la Mota li respondec primier :
4635« Per Dieu, bels sira oncle, pos la fans nos requier,
« No sai autre cosselh al nostre milhorer
« Mas que sian manjat li roci els destrier,
« Que bona fo la carns del mul que manjem ier,

« E passar n’em .La. cada jorn d’un cartier ;
4640« E can er al termini que manjem lo derrier,
« D’aqui enan manenc cascus son companher !
« Sel que peigz se defenda nis do espaventier
« Per dreit e per razol devem manjar premer. »
R. de Rocamaura bat las palmas e fier :
4645« Senhors, ieu que laiche[i] lo meu senhor l’autrier
« Pel comte de Montfort, recebre[i] tal loguier.
« Ben es dreitz qu’ieu o compre pos eu eis mal m’en mier. »
Apres de totz les autres li respondec Rainier :
« Per Dieu, senher Lambert, nos o farem estier.
4650« Wes. de la Mota da cosselh d’averser :
(p. 118)« Anc en homes manjar no vi nulh bo sabrier ;
« Mas can seran manjat li arabit corser,
« Nos avem .I. sol pa e [pro] vi el selier :
« E nom de Jhesu Crist lo senhor dreiturer
4655« Receubam lo seu cors santisme vertader,
« E pois serem garnit finament a doblier,
« E iscam per la porta e passem l’escalier
« E comensem la guerra el trebalh el chapler,
« Que vermelhs ne romanha lo peiralhs el terrer.
4660« Mais val muiram encemble al fer e a l’acier
« Que no fai vida aonida ni siam preizonier.
— Aquest cosselh tindrem, » ditz maestre Ferrier,
« Que mais val mortz ondrada qu’estar en caitivier ;
« E pessem del defendre !

CLXVII.[167]

4665« Nos pessem del defendre, que degus no s’i trig,
« Que tot jorn nos combato li mortal enemig,

« E nos perdem la forsa can lo conduitz falhig ;
« E no avem senhor ni parent ni amig
« Que jamais pro nos tenga del mal ni del destrig,
4670« Per quens val mais la mortz que vius nos cruzifig. »
Ab tant veus per la sala escridan .I. mendig :
« Senhors, prendetz las armas, que la vertat vos dig :
« Tant vei pres la mostela qu’ieu cug c’al mur se fig. »
Ladoncs leved lo brutles cant lo cosselhs partig ;
4675Cascus per sa partida bonamen s’establig.
Ab tant veus la mostela qu’en cuje[t] traire un pig,
Mas lo rics enginhaire ab fi cor e antig
Pres de foc alquitran e la ola umplig,
E firit la mostela tot dreit la on la vig
4680Que la falha s’alumna e lo focs s’espandig
En motas de maneiras, c’a penas s’escantig.
E en la bela plassa on la gatas bastig
D’entr’ambas las partidas tota l’ost se garnig ;
E las trompas el grailes comensan tal repig
4685Que tota la ribeira el castels retendig.
Primeirament del autres Filipot s’enantig ;
Sotz son elme s’enbronca e son espeut brandig :
Cu[i] el fer ni encontra ahonteg e perig.
W. de Bel Afar encontra lui issig,
4690E donec li tal colp tot dreit lai on lo vig
Que l’escut li debriza e l’ausberc li mentig ;
(p. 119)Si l’abat el trabuca que lo cor li glatig.
De tantas partz lo feron c’anc pois no resorzig,
E perdec i la vida e sos cavals morig.
4695Ab tant vec vos lo comte en Gui e n’Amaldrig,
E n’Ala en Folcaut e n’Ug e n’Amerig ;

E de lor de las tendas tan gran preicha issig
Que tota la ribeira e lo camps ne complig ;
Aissi vengo ensemble que la terra tremig.
4700E de lor de la vila cel qui ans pog n’issig ;
E lo valens coms joves per la rua salhig ;
Can Dragonetz l’encontra a la regnal sazig ;
En auta votz escrida : « Lo cors queus afortig
« Deu ben gardar Paratge e Merces on s’alig. »
4705Ladoncs n’eisson emsemble can lo portals s’ubric,
Els cavaers faiditz, que cascus s’enantig.
« Senhor, » ditz [e]n R. de Rabastencs, beus dic
« C’anc nulhs hom per temensa bon pretz no conquerig.
« Si defendam lo nostre, que no prendam destrig.
4710— Senhors, » ditz A. Feda, « aisi aurem abrig. »
Per si e lor defendre de combatre s’aizig.
E lai on s’encontrero tant gran chaples bastig
Dont mot elme debrizan e mota asta cruisig,
E mant pong e mant pe e mant bras so partig,
4715E mota sanc esparsa, mot cervel espandig.
B. de Rocafort qui los pas establig,
Es en P. de Mesoa ab fin cor e ab rig,
En W. de Menerba que la preissa sofrig
Tant fier e trenca e briza tro que la sanc n’issig,
4720E receub tant gran nafra c’a penas ne garig.
Aitant dureg la guerra tro quel temps escurzig
E venc la noitz escura que la guerra partig,

E Filipot enlevan, en Gui lo sebelhic ;
E pois feiron la gaita tro quel jorns abelig ;
4725El coms de Montfort manda los baros que causig,
E foron ab lui .XV., tuit sei fizel amig,
Que vol son cosselh penre.

CLXVIII.[168]

Lo coms per cosselh penre s’es tiratz a .I. estrem,
E dicta e razona e sospira e gem :
4730« Senhor, a totz vos autres pos tan vos am eus tem,
« Vos volh monstrar e diire desenan que farem,
« Si levarem del seti o si mais estarem :
(p. 120)« Car si aran partem onta e blasme n’aurem,
« E si sai remanem l’anta el dan doblarem.
4735« Car, segon ma parvensa, veja[i]re m’es e tem
« Que ja nulh temps per forsa lo capdolh no cobrem,
« Els baros e las armas e los cavals perdrem ;
« E sils pert ses batalha mon cor n’ai greu e sem.
« Pero dels dos mals dobles volh be quel melhs triem. »
4740Tuit li baro l’escotan e laüs l’autre prem :
« Senher, » so dit n’Folcaus, « entendet que diirem :
« Si partiam del seti verament falhirem,
« E si sai remaniam ieu cug que tant perdrem
« Quel vostre pretz el nostre totz temp[s] abaissarem ;
4745« E si m’en voletz creire eu diire[i] que farem :
« Suavet e en patz e membrat estarem,
« E ja lor ni la [vila] d’aras no combatrem,
« E sins venon combatre de lor nos defendrem ;

« E en breu de termini .I. jorn assignarem ;
4750« Per la verges Maria maire desonratz sem
« Que lor dem la batalha e c’ab lor non intrem !
« C. cavalers del nostres, del[s] milhors, triarem,
« Ben complitz de las armas aitals cols legirem,
« E seguentre la gata en agait los metrem,
4755« El castel el calabre denant atemprarem.
« A la meridiana, cant nos conoisserem
« Que ilh dedins repauson, e nos nos armarem ;
« Al portal de la Lissa tuit essems salhirem,
« En tantas de maneiras los esperonarem
4760« Entro que ilh nos feiran, e nos los ferirem.
« E tal crit e tal noiza e tal chaple tenrem
« Que tuit cel de la vila vindran a cel estrem ;
« E e mieja la coita las regnas virarem,
« E nos el nostr’agait a la porta irem ;
4765« E si la trobam sola ab lor nos n’intrarem ;
« E cant dins en la vila nos entremesclarem,
« Dels brans e de las massas tal chaplamen tindrem
« Que totz nos auciiran o totz los aucirem.

« E si’n aiso falhiam, no i ha vela ni rem
4770« Tro que tota Proensa e Belcaire laissem,
« O per cobrar los nostres ab lor nos acordem.
— En Folcautz, » ditz lo coms, « en aisi o farem ;
« E si en aiso falhiam, so que no i falhirem,
(p. 121)« Tot dreit al comte jove messatge trametrem,
4775« Que los baros nos renda, e apres nos n’irem ;
« E si non o fazia tant de l’aver darem
« A totz los seus ministres perque los decebrem.
« En aquesta maneira los baros cobrarem,
« E totz nostres dampnatges apres restaurarem.
4780« Dreitament a Tolosa sempre cavalgarem ;
« E l’aver que lai sia cominalment partrem,
« E per cel que remanha los ostatges trairem ;
« E ab la manentia en Proensa vindrem,
« Avinho e Maselha e Tarasco pendrem
4785« E cobrarem Belcaire.

CLXIX.[169]

« Nos cobrarem Belcaire el castel el cristal,
« Els trachors quel renderon farei pendre al pal ;
« E s’ieu nols pren per forsa neguna res non val ! »
Mas n’Ugues de Laici li respondec per mal :
4790« Per Dieu, bels senher coms, be jutjatz per cabal ;
« Ans i auretz a metre del pebre e de la sal
« Que mais cobretz Belcaire nil castel principal.
« Greu pot hom castel toldre a senhor natural,
« Car ilh lo comte jove per fin’ amor coral

4795« Aman mais trop el volon que Crist l’esperital.
« E si anc trachor foron volon estre leial ;
« Que cant eli jureron ins el libre missal
« Elh corneron forsat e non podion al,
« Que ben es tortz e forsa on dreitz no pot ni val,
4800« Car sagramen forsat a dreitura no val.
« Car cel que comquier terra ni pren l’autrui logal,
« E merma la dreitura e pren l’engan el mal,
« Pert l’onor comquerida e gazanha el cabal.
« E si m’en voletz creire oimais parlarem d’al,
4805« Car anc mai no vi seti tant fort descominal,
« Car cels dedins an joia e sojorn e umbral
« E bon pa e clara aiga e bos leitz e ostal
« El vi de Genestet que lor ve per canal ;
« E nos estam sa fora el perilh terrenal,
4810« E non avem mas polvera e la suzor el cal,
« E vin torbat ab aiga e pan dur senes sal ;
« E estam tot lo dia e la noit a jornal
« Garnitz de totas armas e gardam lo logal
« Que nos venhan combatre e que nos cridan d’al.
4815(p. 122)« E si gaire nos dura sest perilh enfernal
« Nos trazem major pena c’ardent de S. Marsal.
— Per Dieu, n’Ugs, » ditz lo coms, « nous clametz, que nous cal ;
« Que, per la santa missa qu’hom sagra el corporal,
« No veiretz Castelnou ni n’Alas Montreial
4820« Tro qu’ieu cobre Belcaire, la renda el cessal.
— Senher coms, » ditz n’Alas, « fin cor emperial
« Avetz, si Dieus mi valha, e dareus cosselh tal
« Don mermaretz tot dia de pretz e de cabal.

« Pensatz co aiam pro pa e vi e carnal,
4825« E cavals e rocis, que l’autri van a mal ;
« Car aisi tindrem Pascha, Pentecosta e Nadal
« Ans que cobretz Belcaire nin Lambert senescal. »
So ditz en Guis de Lerm : « Senher coms, pessem d’al :
« Pos atendre no volon la batalha champal
4830« Intrar e ichir podon e tornar a lor sal. »
Tant parlan e cosselhan entro la festa anal
De la verge Maria maire celestial ;
Lo coms e tuit li altri el baro el capdal,
E sei filh e sos fraire, dedins lo trap contal,
4835E tota l’ost ensemble belament cominal
Celadement s’armeron, cadaüs en l’osdal.
C. cavaler lai foren ric e valent e mal,
Que son valent e savi e adreit e vassal,
De garniment e d’armas que degus mais no val :
4840En Johans de Berzi, en Robert en Tibal
En P. Mirs e n’Aimes i son el senescal ;
E seguentre la gata e dins en l’ospital
Elh feiren lor agait entrel mur el portal,
A la meridiana quel soleilhs pren l’ombral.
4845El baro de la vila estan a no m’en cal.
Lhi Frances esperonan tuit essems per engal,
E las trompas elh graile e li corn atertal
Fan brandir la ribeira el castel el costal.
Primeirament dels autres venc punhen lo chival
4850Lo coms e n’Amaldric e n’Alas en Folcal,
E las autras companhas que perpendon l’ortal ;
Al portal de la Crotz esperonan engal,
E per totas las lhissas, e ilh del cadafal

En auta votz escridan : « Santa Maria, val
4855« E defen lo tieu poble de dolor e de mal ! »
(p. 123)E li Frances s’en intran pel meg loc del cortal.
Aisi coron as armas li baro Proensal
Que tuit essems s’armeron e mei lo mercadal,
Que tremblan e sospiran e an paor aital
4860Que motz d’els s’en fugiron enta l’aiga naval ;
Mas li milhor el savi el valent el girval,
Elh sirvent e l’arquier e tuit li menestral
S’en vengon a la porta establir lo logal
E defendol passatge e lo mur el rocal,
4865E apres la grant preissa del poble general.
E cant li Frances viron que lor gens no lor val,
Els an voutas las regnas cadaüs al caval :
Entrel mur e las tendas, per la riba del val,
Tuit essems esperonan dreit a l’autre portal ;
4870El baro de la gata e cel de l’ospital
De l’agacil salhiro e perprendol Rozal,
E brizan las barreiras, las trencadas el pal,
E vengon tuit essemble corren e sciental,
E a l’intrat de la porta an mostrat lo senhal.
4875Mas [e]n Ugs de Laens e n’Imbert en Rical
E n’Ugs de la Balasta en Rostains del Pugal
En W. de Menerba el baro el capdal
Defenderol passatge e l’intrat el bocal ;
En Raolf del Gua crida : « Franc cavalier leial,
4880« Anem a l’autra porta sofrir lo dan el mal,
« Que li Frances perprendon l’intramen el costal, »
Ladonc venon ensemble li baro natural,

Que en petita d’ora solh mur elh verial
Complit d’omes e d’armas, el dentelh el frontal ;
4885E las gentils companhas e l’arquier majoral
Ab balestas tornissas de sobrel fenestral.
Can de dins e de fora s’encontreron engal
Recomensa lo chaples de la guerra mortal,
De lansas e d’espazas e d’escutz de coral ;
4890E li dard e las massas e cotels e destral
E gazarmas e picas e brando e tinal
E las apchas furbidas elh cairo reversal
E pals agutz e pertgas e las peiras punhals
E falsartz e sagetas e belsas d’arc manal,
4895L’aiga e la caus bulhida del mur en la canal
De tantas partz lai vengo, de travers e d’engal,
(p. 124)Que debrizan li elme el capmailh el nazal
E l’ausberc e las malhas el frezel el cristal
E l’escut et las celas e li fre el peitral
4900El clavel e las boclas, los fres tot per engal,
E testas e maichelas e bratz e cervigal.
Entre l’acier el glazi e la dolor el mal
A l’intrar de la porta ag tan estranh carnal
Que de sanc ab cervelas son vermelh li senhal.
4905Sis combaton es feron que de nafras ab mal
Cadaüs d’els dizia que remazes cabal.
E cant li Frances viron que res no i faran al,
Repairan a las tendas e ilh dins a l’ostal.
D’entr’ambas las partidas li metge el marescal
4910Demandan ous e aiga e estopa e sal
E enguens e empastres e benda savenal
Pels colps e per las nafras de la dolor mortal.

Mas non aia Belcaires temensa, que nolh cal,
Que lo coms de Montfort ni li autre captal
4915No cobraran la vila !

CLXX.[170]

No cobraran la vila, quels perilhs el[s] turmens,
Los trebalhs e las guerras e los mals els contens,
E las mortz els martiris tornan en parlamens ;
Car lo coms de Montfortz es iratz e dolens,
4920E pregua sos baros e manda sos parens ;
Dedins lo trap del pali on l’aigla es resplandens
Els parlan e cosselhan trastot celadamens :
« Senhors, » so ditz lo coms, « semblansas e parvens
« Me fai Dieus em demostra que soi ichitz de mens ;
4925« Car ieu solia estre rics e pros e valens :
« Ara lo meus afars es tornat e niens,
« Car ara nom val forsa ni genh ni ardimens,
« Com ieu mos baros cobre nils tragua de laens.
« E si ieu part del seti aisi aunidamens
4930« Pois diiran per lo segle que eu soi recrezens.
— Bels fraire, » ditz en Guis, « eu vos dic veramens
« Que Dieus no vol suffrir que vos siatz tenens
« Del castel de Belcaire ni de l’als longamens ;
« Qu’el garda e cossira vostres captenemens :
4935« Ab sol que sia vostre tot l’avers e l’argens
« Vos sol non avetz cura de la mort de las gens. »
Ab tant veus .I. messatge que venc viassamens

(p. 125)Tot dreit al trap del comte, e ditz iradamens :
« Senher coms de Montfort, lo vostre afortimens
4940« E la vostra maleza el vostre ardimens
« E la vostra valensa es non res e niens :
« Vos perdetz vostres omes en aisi mortalmens
« Que l’esperitz e l’arma lor es sus en las dens.
« Eu eissi del castel, es es tals l’espavens
4945« E quim dava Alamanha e que i fos totz l’argens
« Eu lai no remandria, tant es grans lo turmens.
« Passat a .III. semanas qu’ieu vos sai veramens
« Quels es falhida l’aiga e lo vis el fromens.
« Tal paor ai aguda, sim valha Dieus ni sens,
4950« Que totz lo cors mi trembla em martelan las dens. »
E cant lo coms l’enten, iratz e fel e tents,
Ab cosselh de sos omes e ab lor mandamens,
A tramessas sas letras laïns celadamens
An Dragonet qu’es savis e pervis e sabens,
4955Que parle ab lo comte : qu’el li fara covens
Ques partira del seti sempre viassamens
Si el li ret sos omes, que us non sia mens.
En Dragonet, qu’es pros e adreitz e valens,
A tant parlat defora e tant parlat dedens
4960Quel coms de Montfort cobra los baros solamens ;
E lo coms de Tholosa retenc enteiramens
Los cavals els arnes e totz los garnimens.

E cant lo jorns repaira el solelhs es luzens
Lo coms se part del seti.

CLXXI.[171]

4965Lo coms se part del seti de gran felnia ples
E a cobrat sos omes e perde[t] lor arnes ;
Mas cavals e rocis e muls Arabies
El i a tant perdut e de l’autre aver mes
Que pro i remas vianda als auzels e als ches.
4970El castel de Belcaire al coms dux e marques,
Car es valens e savis e adreitz e cortes,
E del milhor linatge e del ric parentes
Del barnatge de Fransa e del bo rei Engles.
El coms de Montfort manda Tolzan e Carcasses
4975E motas de partidas e las gens de Rezes,
Que nulhs hom no i remangua ni sirvens ni pages :
Tuit vengan a Tholosa e cels de Lauragues.
El coms ab sa companha cavalga tant espes
(p. 126)Que de las .V. jornadas non a faitas mas tres :
4980A Montguiscart alberga e per l’autre paes,
E a l’albor del dia, can resplan lo seres,
Lo coms de Montfort s’arma e li autre Frances.
Lor batalhas rengadas cavalgon demanes
Dreitament vas Tholosa per los bels camis ples.
4985Mas de la viala eison cada dos cada tres
Dels milhors cavalers e dels plus rics borzes ;
Lai on viron lo comte si l’an a razo mes ;
Mot dossament li dizon : « Senher coms, sius plagues,
« Be nos fam meravilha com pot esser ni es

4990« Que vos vengatz ab glazi ni ab fer mortales,
« Car quil seu meteis dampna no l’en pot venir bes.
« E s’ab vos mescabavam mal nos seria pres,
« Car entre vos e nos no devria esser res
« Per que mals ni dampnatges ni trebalha cregues.
4995« Bonamens nos aviatz autrejat e promes
« Que de la vostra part nulh temps mals non[s] vengues :
« Ara nons par nins sembla ni pot estre nulhs bes
« Car encontra la vila avetz garnimens pres.
« Vos i degratz intrar ab vostres palafres,
5000« Desgarnit, senes armas, ab las jupas d’orfres,
« Cantant ab las garlandas, cum sel que senher n’es ;
« E so que vos mandessatz om no i contradiches.
« Er aportatz temensa e mal cor leones !
— Baro, » so ditz lo coms, « o vos plassa o vos pes,
5005« Desgarnitz o garnitz o en lonc o en tes,
« Intrarei en la viala, e verei ben qui es ;
« Car aquesta vegada m’avetz a tort comes.
« Vos m’avetz tout Belcaire, per so car no l’ai pres,
« Veneisi e Proensa e tot Valentines,
5010« Que mais de .XX. mesatjes n’ai agut en .I. mes
« Que contra mi vos eratz de sagrament empres,
« E al comte R. que aviatz trames
« Per qu’el cobres Tholosa e que ieu la pergues.
« E per la vera crotz on Jhesu Crist fo mes,
5015« Nom toldrai mon ausberc ni l’elme Pabies
« Tro qu’ieu n’aia ostatges del mielhs que laïns es ;
« E volrai ben conoisser si mi seran defes. »
E el li responderon : « Senher, prengaus merces

« De nos e de la vila e del poble que i es.
5020(p. 127)« Nous avem tort ni colpa valent .I. malgoires,
« Ni anc om contra vos sagrament no i empres ;
« E quius fa so entendre vos vol toldrel paes.
« El vers Dieus Jhesu Crist sab be del tot com es,
« Per quel seus cors nos valha e nostra bona fes !
5025— Baros, » so ditz lo coms, « trop m’etz mal e plaides,
« Car anc pois ni dabans, pos ieu vos aig comques,
« Nous plag nius abelig ma honor ni mos bes. »
E apres el apela n’Gui e n’Ug de Laces,
E n’Ala en Folcaut e n’Aldric lo Flames :
5030« Senher coms, » ditz n’Alas, « obs vos i aura fres
« Quel vostre mal coratge e l’ira retengues,
« Car si baissatz Tolosa pois seret[z] tant deiches
« Que jamais no seretz nulh temps el contrapes.
— Senhors, » so ditz lo coms, « eu soi tant fort esmes
5035« C’ai totas empenhadas mas rendas e mos ces,
« E la mia companha am mostrat e enques,
« Que fraitura e neceira los a tant sobrepres
« Que si en aiso falhia no sabria quem fes.
« E aquels que sai veno volh c’ades sian pres
5040« E c’om sempre los meta el castel Narbones,
« E l’avers e la plata er al nostre promes,
« Tro be siam cregut de poder e d’avers
« Per tornar en Proensa.

CLXXII.[172]

« Nos irem en Proensa can aurem aver pro,
5045« Mas ans metrem Tolosa en tal destructio
« Que ja no i laissarem nulh aver bel ni bo :
« Pos elam tol Proensa cobrarai la del so !
— Senher frair, » ditz en Guis, « .I. bo cosselh vos do
« Si prendetz de l’aver sol lo quint ol carto,
5050« Ab milhor esperansa granaran li broto ;
« E si la destruzetz ab vostre cor felo,
« Per tot crestianesme n’auriatz mal reso,
« E de Jhesu Crist ira e de Gleiza ocaizo.
— Fraire, » so ditz lo coms, « tuit li mieu companho
5055« Si volon departir car ieu non ei quels do ;
« E si destruc Toloza farei o per razo,
« Car ilh m’an mal coratge e ja nols aurei bo.
« De l’aver qu’en aurei ai aital sospeiso
« Qu’en cobrarei Belcaire e n’aurei Avinho. »
5060Ditz maestre Robertz : « Senher coms, .I. sermo
(p. 128)« Vos diire[i] per entendre ab bela enquestio.
« Depois que l’apostoli vos de[t] electio,
« Vos degratz ben gardar dreitura e razo,
« Que no mesesset[z] Glieiza en tribulatio ;
5065« Que pos elh non an fait envas vos traïcio
« No los degratz destruire si per jutjamen no.
« E si gardatz dreitura per encusatio,

« No devon aver perdre ni sofrir passio. »
Tant parleron ensemble tro pres la vila so.
5070Ab tant vec vos l’ivesque ponhen ad espero :
Intran per las carreiras ab benedictio,
E en apres los manda, los prega els somo :
« Baro, ichetz la fora al comte car e bo ;
« E pos Dieus e la Gleiza et eu vos n’ei fait do
5075« Bel devriatz recebre ab gran processio ;
« Que si vos be l’amatz auret[z] ne gazardo,
« En est segle e en l’autre vera confessio ;
« Que re no vol del vostre, ans vos dara del so,
« Et en la sua garda penretz milhorazo.
5080— Senhors, » so ditz l’abat de Sent Cerni, « razo
« Dit[z] mosenher l’ivesque, e perdetz lo perdo ;
« E anatz ental comte recebrel seu leo,
« Que la sua mainada s’albergue a bando
« Per los vostres albercs, e nol digat[z] de no.
5085« E tinetz lor la venda ab bona lhivrazo,
« Que ja nous faran tort lo valent d’un boto. »
Ab aitant s’en ichiro la fora el campo ;
Sel que non ac caval lai anec a peo.
Mas per tota la vila veus venir .I. resso
5090Que lor dit[z] e lor monstra per bona enquestio :
« Baro, car von tornatz suavet a lairo,
« Quel coms demanda ostatges e vol c’om los li do ;

« E sius troba sa foras semblaret[z] ben brico. »
Ez eli s’en torneron viatz e de rando ;
5095Mas mentre s’acosselhan per la vilailh baro,
La mainada del comte, sirvent e donzelo
Lor debrizen las archas e l’aver se prendo ;
E dizo a lors ostes l’escudier els garso :
« Oi recebretz martiri o daretz rezemso,
5100« Car vos etz en la ira de mosenhen Simo. »
Et eli respondero entre dens a lairo :
(p. 129)« Dieus, co nos avetz meses el poder Pharao ! »
Per las carreiras ploran donas e efanto ;
Mas per tota la vila escridan en un so :
5105« Baros, prendam las armas, car vezem la sazo
« Que nos er a defendre del fer e del leo,
« Car mais val mort ondrada que remandre en preizo ! »
De totas partz lai vengo corren e d’espero
Cavaler e borzes e sirvent e geudo,
5110Que cascus d’els aporta complida garnizo :
O escut o capel, perpunt o gonio,
E apcha esmolua, faucilha o pilo,
Arc manal o balesta o bon bran de planso,
O cotel o gorgeira, capmailh o alcoto.
5115E can foro ensemble entrelh filh elh pairo,
E donas e donzelas, cascus per contenso,
Comensan las barreiras, quec denan sa maizo.
Li escon e las archas el tinal el pilo

E li tonel que rotlan, el trau el cabiro,
5120Estan de terra en taula e de bas en peiro,
Per trastota la vila an tal defensio
Que lo crit e lo noiza e las trompas que i son
Fan retendir e braire la carreira el tro,
Montfort ! lor escridero Frances e Bergonho,
5125Cels de laïns Tholosa ! Belcaire ! e Avinho !
Mas lai on s’encontrero ab la gran contenso
Se van entreferir ab mal cor e felo ;
Mas lansas e espazas e astas e tronso
E sagetas e peiras e massas e tizo
5130E flecas e gazarmas e li bran elh peno,
Pics, barreiras e peiras e latas e cairo
De tantas partz lai vengo, de dreit e d’enviro,
Que debrizan li elme e l’escut e l’arso,
E testas e servelas e li peitz el mento,

5135E li bratz e las cambas e li pung el brazo.
Tant es mala la guerra el perilhs el tenso
Que firen los ne menan, lor el comte Guio.
E cant il no conogro nulha autra guarizo
Lo coms de Monfort crida : « An lo foc a bando ! »
5140Ab aitant s’alumnero las falhas el brando.

Ma[s] sobre Sant Remezi, a Juzaigas on so,
E al pla Sent Estefe fan la chaplatio ;
(p. 130)Li Frances e la gleiza e en la tor Mascaro
E el palaitz del bisbe an lor establizo ;
5145E li nostres combato e li foc el carbo,
E fero lor trencadas per cada coviro
Per contrastar la guerra.

CLXXIII.[173]

Per contrastar la guerra e per lor enantir,
E per lor dreit defendre e per lor destruzir,
5150Entrel foc e la flama se van entreferir,
E feiro las barreiras ab trencadas garnir.
L’us pessan de defendre els autres d’escantir ;
E li autre van tost e pendre e sazir
Los Frances c’alberguero de primer al venir.
5155Aquels agro temensa e paor de mor[ir].
Ins en l’ostal del comte de Cumenge bastir
Les van en tal maneira que non pogon ichir.
El coms de Montfort crida si quel pogon auzir :
« Baro, en altra part los anem resentir,
5160« Tot dreit vas Sent Estephe sils poiram dan tenir. »
E lo coms esperona ab lor per tal aïr
C’a l’olm de Santas Carvas fan la terra tremir.
Per lo pla de la gleiza comensan a issir,
Mas anc nulh de la vila no poguo cosseguir.
5165Entrels ausbercs els elmes e las senhas brandir
E los corns e las trompas resonar e glatir
Fan lo cel e la terra e l’aire retendir.

Per la dreita carreira, dreitament al venir
De la crotz Baranho, los van si envazir
5170Quels fustz e las barreiras fan brizar e croissir.
De tantas partz lai vengo per lo chaple sofrir
Cavaler e borzes e sirvent ab dezir,
Qu’entrels brans e las massas los van si adaptir
Que d’ambas las partidas se prendo al ferir,
5175Dartz e lansas e flecas e cotels per sentir,
E espieut ab sagetas e faucil[h’] a brandir.
Aisi vengo esemble c’us no sab on se vir.
Ladonc pograt[z] vezer tant bel chaple bastir,
E tant capmal derompre e tant ausberc mentir,
5180E tant peitz escoichendre e tant elme fronzir,
E tant baro abatre e tant caval morir,
E lo sanc ab cervelas per la plassa espandir !
Aissis van de la vila contra lor afortir.
(p. 131)Quel chaple e la batalha lor an faita gequir.
5185« Senhors, » [so] ditz lo coms, « de vertat vos pusc dir
« Ja per esta partida nols poirem dan tenir ;
« Mas ieu les irai decebre sim voliatz seguir. »
E cil ponhon ensemble c’us no s’en volc gandir :
Per la porta Cerdana cuideron el Borc ir,
5190Mas aquels que lai eran los van si reculhir
Que per mei las carreiras prendo a escremir.
Entre massas e peiras e espazas, qui quels tir,
E destrals e guazarmas per lo chaple endorzir,
Lor feiro la carreira e la plassa sortir.
5195Tant durec la batalha tro pres a escurzir,
E lo coms s’en repaira ab ira e ab cossir

El castel Narbones, on an fait mant sospir.
Els baros de la vila cui ac faitz retenir
Ples d’ira e de felnia los anec enquerir :
5200« Baro, » so ditz lo coms, « ges non podetz fugir ;
« E, per la mort santisma cui Deus venc aramir,
« Nulhs avers qu’el mon sia nous poira pro tenir
« Qu’ieu nous fassal cap toldre e del castel salhir. »
Pero, ilh cant l’auziro jurar e esfelnir,
5205Non i a .I. no tremble per paor de morir.
Mas l’evesques cossira e i met tot son albir
Com el puesca la vila els baros covertir.

La noit fe los mesatges e anar e venir
Per monstrar e retraire e diire e somonir
5210Lo sen e la semblansa, don cuidero guerir
Aisi que sa doctrina lor a faita obezir ;
E al mati a l’alba, cant pres a l’esclarzir,
Lai fors a Vilanova los an mandatz venir,
Pla a l’albor del dia.

CLXXIV.[174]

5215Pla a l’albor del dia, cant parec la clartatz,
Lai dedins la maizo cominal n’ac assatz
Dels milhors de la vila, dels rics e dels ondratz,
Cavaler e borzes e la cominaltatz.
E cant foro ensemble e lo critz fo baissatz
5220L’abas de S. Cerni als primer razonatz,
El prior el prebosdes que li este[c] de latz,
E maestre Robertz .I. legista senatz :
« Senhors baro, » ditz l’abas, « Deus, vera trinitatz,
« E la verges Maria, de la qual el fo natz,
5225(p. 132)« E mosenher l’avesques nos a sai enviatz,
« Que es trist e maritz e dolens e iratz
« Car l’afars de la vila es peritz e torbatz ;
« E mas que d’ambas partz es lo glazi tempratz,
« Sant Esperit i venga ab la sua clartatz,
5230« Qu’entre vos e lo comte meta bo cor e patz,
« Que ja degus no sia falhitz ni enganatz !
« E si vos o voletz nius agrada nius platz,
« Lo vostre acordamens es empres e parlatz ;
« Car mosenher l’avesques vos a tant razonatz
5235« Que vencut an lo comte entr’el e caritatz.
« Tant vos defen l’avesques que lo coms n’es iratz.

« Entrel coms e l’avesque son d’aitant acordatz,
« Que l’avesques vos manda qu’en sa merceus metatz ;
« El meteus vos fiansa Deu e sa[s] dignitat[z],
5240« E las de l’apostoli e de totz los letratz,
« Que ja cors ni aver ni terra no perdatz
« Ni baissament de vila ni autras eretatz.
« E si vos ental comte araus humiliatz,
« Doblament n’er complida la vostra amors el gratz.
5245« E si es negus homs ni estrans ni privatz
« Que de sa senhoria nos tenga per pagatz
« Anar s’en pot delhivres ab adreitz comiatz,
« Que pels seus ni pel comte non er pres ni forsatz. »
E li baro respondo : « N’abas senher, sius platz,
5250« Trop nos fai gran paor la vostra lialtatz.
« Vos el coms e l’avesques nos avetz castiatz,
« Car en mantas maneiras nos avetz esaiatz,
« Que anc re nons tenguetz que mandat nos aiatz.
« E lo coms es tant mals e tant outracujatz
5255« Que ja re nons tindria cant nos agues el latz.
— Senhor baro, » ditz l’abas, « a quest mot entendatz :
« Pos que la santa Glieiza vos aia aseguratz,
« No es lo coms tan nescis ni tan outracujatz
« Que nulha re vos fessa de qu’el sia encolpatz.
5260« E si re vos fazia que fos tortz ni pecatz,
« La Glieiza cridaria en aisi per totz latz
« Que Roma l’auciria e la Crestiandatz.
« E no aiatz temensa de re qu’ara fassatz,
« C’ab lo mel e ab la cera n’iretz sil comte ondratz. »

5265Ditz maestre Robert : « Senhors, mi escoutatz :
(p. 133)« Jes lo coms de Montfort nous recep per dampnatz
« Ni vol que vostres corses ni la vila perdatz,
« Mas cant d’u solamens que es rics e prezatz,
« Que sobre totz les autres es ab lui encolpatz.
5270— Senhors, » ditz n’Aimirics, « ieu soi lo menassatz ;
« Mais volh ir que remandre, e soi n’aparelhatz.
« Ab del mels de la vila e dels emparentatz
« Nos irem, senher n’abas, si vos autrens guidatz. »
Ditz maestre Robert : « N’Aimiric, no fassatz. »
5275E ditz li a l’aurelha : « Faret[z] i que membratz,
« Car entre vos el comte non er bona amistatz. »
Aisi fol parlamens empres e autrejatz,
E apres s’en anero dreitament e viatz
Tot dreit a Vilanova on fol cosselh triatz ;
5280Mas tals i anet soutz que n’er encadenatz,
Si Dieus no lor n’ajuda.

CLXXV.[175]

Si Dieus no lor ajuda e del tot nols socor
El son vengut al bres e al loc perdedor,
Car lo coms e l’avesques an cosselh celador,

5285E que Pretz e Paratges i perdra sa valor.
E cant lo jorn s’esclaira e pren la resplandor
S’en es ichitz l’avesques foras al parlador.
Cavalier e borzes e li baro ausor
I vengon de la vila e van al mirador,
5290E l’avesques e l’abas el prebost el prior
E maestre Robertz esteron denan lor.
E l’avesques comensa sa razo ab dossor ;
En sospiran sermona ab semblansa de plor :
« Senhors, » so ditz l’avesques, « ben ai al cor dolor
5295« Car eu vei entre vos ni trebalh ni ardor.
« E ieu prec Jhesu Crist e de bon cor l’azor
« Qu’en giet la mala saba e la mala humor,
« E queus do bon coratge eus torne a color,
« Que entre vos el comte aia bona amor.
5300« E car Dieus m’a elegit maestre e doctor,
« Que a las suas ovelhas m’a donat per pastor,
« S’elas me volon creire, que no fujan alhor,
« Defendrai las al lob e al mal raubador ;
« E pois fare[i] las paicher erbas ab bona olor,
5305« E conqueriran Dieu e gloria major ;
« Que si unan perdia ni la gitava por,
(p. 134)« Cant ieu redes lo compte al sant comandador,
« Denan lui non auria tant bo razonador
« Que no lam fes sercar, e no sabria or.
5310« E cel que brandis l’albre nin fai perdre la flor
« Ja l’an no culhira fruit de bona sabor.
« E donc, s’ieu vos perdia nius gitava en error,
« Perdrial fruit e l’albre e la digna labor,
« E Jhesu Crist tindriam per fals galiador.
5315« Tota la carn el sanc, la forsa e la vigor
« Voldria quem manjesso bestias e voltor,

« Que vos de re no fossatz forsat ni pecador,
« E qu’ieu vos pogues metre en la gran resplandor
« On estan li apostol e li sant confessor.
5320« E si voletz recebre esperit e lugor
« Monstrar vos ei la via on anetz al santor :
« Prec vos quem detz poder em fassatz esta honor
« Qu’entre vos e lo comte meta patz e amor ;
« Ses aver e ses terra e ses cors perdedor
5325« Meteus en son poder, e ses tota paor,
« E queus am eus perdo el tengat[z] per senhor.
« Si negu n’i avia ab cor cambiador
« Qu’el ni sa senhoria li fes nulha paor,
« Senes tota paor se puesca ir alhor. »
5330Ez eli respondero : « Senher, per bona amor,
« Car vos avem per paire e per governador,
« Trazem vos per guirent e per coselhador.
« Pregam vos per dreitura e per lo Redemptor
« Sins donatz bon cosselh o fariam folor ?
5335— Baros, » so ditz l’ivesques, « Dieu von trac ad auctor
« E la verges Maria el cors sent Salvador
« E trastotas mas ordes e l’abat el prior,
« Qu’eu vos do bon cosselh, que anc non de[i] milhor.
« E si el reus fazia qu’ieu n’auzissa clamor,
5340« Puichas n’auriatz Dieu e mi defendedor. »
Aisi son las paraulas empresas entre lor ;
Mas entre grat e forsa son el latz corredor,
Car sempre li avesque en Gui s’en van am lor
Dreitament ental comte.

CLXXVI.[176]

5345Cant ilh viro lo comte creis la ira e l’efretz.

« Senher coms, » ditz l’avesques, « etz ostages penretz,
« E d’aquels de la vila aitans cans ne voldretz ;
(p. 135)« E sabrem vos ben diire los cals ni cui trietz.
« E si m’en voletz creire ades i enviaretz.
5350— Baro, » so ditz lo coms, « totz mos pres mi rendretz. »
E elilh respondero : « Sempres los cobraretz. »
E hom los li amena, que non fo mens corretz.
El coms tramet messatges que porton bastonetz
Per totas las carreiras, dreitament, ad esp[l]etz,
5355E dizon als pros homes : « Oimais nous rescondretz ;
« Mos senher lo coms manda c’als ostatges anetz
« El castel Narbones, e c’ades i entretz ;
« Ez amic que aiatz no acomiadetz ;
« E s’ades no i anatz tot aitant i perdretz
5360« C’ab s’amor en la vila oimais no remandretz. »
Ladonc viratz plorar las donas els tozetz
Que dizon a lor paires : « Senher, cant tornaretz ? »
Et el s’en remonteron doi e doi e soletz.
Mas lo coms n’i mes tant trol castel es repletz ;
5365En apres el demanda sos baros dreit e quetz.
« Senher coms, » ditz l’avesques, « ara aujam que diretz.
— Baros, » so ditz lo coms, « obs ei quem cosselhetz,
« Car destruirei Toloza, no sei sius o voldretz.
« Pero l’aver que i sia vos autrel partiretz,
5370« E so c’avet[z] perdut aras restauraretz.
— Fraire, » so ditz en Guis, « fe queus deg, no faretz :
« Si destruzetz Tolosa vos meteus destruiretz,
« E si tenetz la vila l’autra terra tindretz,
« E si vos la perdetz lo mon el pretz perdretz.
5375« Car razos es e dreitz e costuma e pretz
« Pos elaus humilia que vos la humilietz,

« E pos que no s’orgulha que vos nous orgulhetz.
« E ieu sai vos ben dire com la gazanharetz :
« La lor cort e la vostra essems ajustaretz,
5380« Els mals e las rancuras els tortz acordaretz ;
« E els que vos perdono e vos quels perdonetz.
« Nos e vos e la vila en lor merce metretz,
« Las honors e las terras bonament lor redretz,
« E las bonas costumas e lor dreitz autrejetz.
5385« E si mai von demandan, que mais lor en donetz,
« E re qu’en est mon sia nols talhatz nils forsetz.
« E pois vostres dampnatges vos lor demonstraretz,
« E l’aver qu’ilh vos dono bonamen lo penretz,
(p. 136)« Que mais val paucs avers, per so que nol compretz,
5390« Que no fa grans esemble don poichas sospiretz,
« E si m’en voletz creire aisi la conquerretz.
— Senher coms, » ditz n’Ala[s], « lo comte n’Gui creiretz,
« E si bel volet[z] creire sapchatz no i falhiretz.
« E car son gentil ome a ondrar los auretz ;
5395« Si bona merce troban milhor la trobaretz,
« Car ges bos nous seria oimais lor deseretz.
— Per Dieu ! coms, » ditz en Folcaut, « nos veirem esta vetz
« Si vos etz pros e sages o si folejaretz,
« Car si perdetz Tolosa ja tant no creicheretz
5400« Que Dieus e pretz e setgles no volha que mermetz.
— Baros, » so ditz Lucatz, « ab vostres mais abetz,
« Si lo coms von crezia vos lo dezeretaretz.
— Lucatz, » so ditz lo coms, « vo[s] me cosselharetz,
« E mos senher l’avesque, que per dreit jutjaretz,
5405« Que voletz tot mon pro, e ja non mentiretz. »

Az una part se trazo e parlero soletz.
« Senher coms, » ditz Lucatz, « aquest mot entendretz :
« Si vos baissatz Tholosa vos meteis ondraretz,
« E si vos la ondratz nos e vos baicharetz.
5410« So ditz lo reproverbis e demonstra la leitz :
« Cui mal fis no t’i fis ; per que vos en gardetz.
« Vos avetz mortz los paires els filhs els parentetz,
« Per que jamais la ira dels cors nols gitaretz.
« E pos els no vos aman no es dreitz quels ametz.
5415« Tant volon l’autre comte e l’ama lor secretz
« Per que ja longament vos no i eretaretz
« Si no prendetz cosselh que totz jorns la baichetz.
— Senher coms, » ditz l’avesques, « aisi comensaretz,
« Monstrar vos ei la via com los apoderetz :
5420« Eu los prezi a merce per aiso quels sobtetz,
« E, si om vos blasmava que melhs von razonetz,
« Que de me e de Glieiza e de mercels gitetz.
« Trastotas las clausuras els plancatz desfaretz,
« Els garnimens e las armas en apres lor prendretz,
5425« E qui las rescondia que de mort l’encolpetz ;
« E per las vostras terras los ostatges partretz ;
« E tot aquel aver quels saubrem nils saubretz
« Per deguna maneira von esmanentiretz,
« Els vostre enemixs ab l’aver confondretz,
5430(p. 137)« E tot vostre linatge e vos enrequiretz ;
« Proensa e Catalonha e Gasconha pendretz,
« E cobraretz Belcaire.

CLXXVII.[177]

« E cobraretz Belcaire, so sapchatz verament ! »
Ditz lo coms de Montfort : « Eu prendrei venjament
5435« Dels baros de Proensa e del meu auniment. »
E a dit als baros mot orgulhosament :
« Ieu tenc aquest cosselh per bo e per valent,
« Que l’afar de la vila tornarai a nient.
— Senher coms, » ditz Tibaut, « be avetz ecient,
5440« E podetz ben conoicher cals vos ditz ver o ment :
« Si vos baichatz Tholosa e l’apertenement,
« Trastota l’autra terra tindretz segurament.
— Tibaut, » ditz lo coms Gui, « vos parlatz folament,
« Car datz cosselh al comte que fassa falhiment ;
5445« Que si el en Tholosa laicha la flama ardent,
« Si laïns no remano mas lo tertz de la gent,
« Jamais no la tindra ses afan longuament.
— Senher coms, » ditz Feris, « diirei vos mon talent :
« Si vos laichatz Tolosa en tal milhurament
5450« Que remangan ses perdre e adreit e manent,
« Membrar lor an li filh e li fraire el parent
« Que vos lor avetz mortz, don an lo cor dolent.
« Can auran l’autre comte en lo velh fondament
« E ab lor bon coratge pendran afortiment
5455« Que vos e l’autra terra metran a dampnament.
« Membreus lo reproverbis de la mala serpent,
« Cel que ditz al vila sobre l’acordament :
« Can eu veirei la ossa nos sirem bevolent,

« Ni tu veiras la forsa, per qu’ieu m’en vauc fugent.
5460— Senhors, » ditz en Folcaut, « laichem est parlament :
« Qui cosselha al comte ni lh’o fai entendent
« Que destruza Tholoza per aur ni per argent,
« Ni desfassa la vila ni l’onrat bastiment,
« Sa mort vol e sa ira e son destruzement :
5465« Que cant perdra Toloza perdra la milhor dent ;
« E si el la rete nil porta ondrament,
« Que el la aia tota per far son mandament,
« A totz los reis d’Espanha auria pro content. »
Ab aitant n’Amiric e mot d’autre valent,
5470E li baro faizit ab assegurament
(p. 138)S’en eisso de la vila tost e isnelament.
E li autre remazon en tal perilhament
Que trop filh de bon paire ne remazo dolent,
Don feiro mot sospir angoichos e cozent ;
5475Quel coms de Montfort manda que anon li sirvent
Per totas las carreiras los ostages prenent ;
E aicels les ne menan menassan e firent
Ins en la boaria del comte tro n’i ac .XX. .C.,
Que tota noit estero a la pluia e al vent,
5480Que degus no i ac joia nis trais son vestiment.
E al l’albor del dia, ab lo jorn resplandent,
Lo coms manda e l’ivesque qu’anon al parlament,
A Sent Peire a Cozinas trastuit cominalment ;
E cant foro esemble parlec primeirament
5485Us dels milhors legistas, si que cascus l’entent :
« Senhors, lo coms mos senher vos a fait mandament
« Queus gitetz de merce e de tot lo covent.

« Cel que vos fe l’avesques al prim comensament,
« Que Glieiza ni clercia non tragatz a guirent,
5490« E que tuit vos metatz el sieu bon cauziment,
« Senes mala prizo e ses mort ichament :
« O que li fassatz dreit, que pendran jutjament
« Ins en sa cort meteisa aisi co lh’er parvent,
« O que laissetz sa terra eus n’anetz solament
5495« De lui sout e delivre ab un sagel pendent.
— Senhors, » ditz l’us a l’autre, « lhivrat em a turment,
« Car aisi perdonam nostra mort a present.
« E cals cors pot pessar tan estranh parlament,
« Ni tant mal ni tant dur ni tal galiament ! »
5500Un d’aicels de la vila lor crida autament :
« Senhor, ieu m’en volh ir, e lais lo remanent ;
« E donatz me guidatge quem men a salvament. »
E ilh li respondero : « Vos l’auretz, e breument ! »
E mezo l’en las carcers, e no l’i mezo gent,
5505Mas dedins unas boias que no foro d’argent,
Tro Dieus e sos bos astres li det delhivrament.
E l’autri cant o viro an tant gran espavent,
Anc pois no demandero plevi ni sagrament :
Iratz, trist e marrit e pessiu e sufrent
5510Son a merce del comte.

CLXXVIII.[178]

En la merce del comte lor creis ira e dol[or]s,
(p. 139)E de la mort maligna e dels mals parladors.
El coms de Montfort manda sos ministres tortors,

Que van per las carreiras a lei de trotadors,
5515Que prendian las armas els garnimens majors ;
E en apres el manda diire als trompadors
Que cavaliers ni dona ni nulhs om valedors
Que sia de paratge ni om sia de valors,
Que iescha de la vila e que s’en fugua alhors.
5520« Senher coms, pos que Dieus vos a montat e sors,
« Co no prendetz venjansa dels enemics pejors ?
« Car anc om a sos obs nols ac plus sordejors ;
« Pero si remania, sia mortz e encors. »
So ditz en Gui de Levi : « So recembla folors :
5525« Metetz per meg la vila vostres detruzedors.
— Pero, » so ditz lo coms, « ans mudarei alhors. »
Apres lor a tramesses sos parlans parladors.
Que tant aver li dono que merme la errors,
E que pagat li aian ans que vengua Martro[r]s.
5530Ez els l’en prometian, c’a lui no fo sabors ;
[E] en apres el manda quels ne tragan de cors.
De la vila issiron totz lo melhs e la flors,
Cavalers e borzes e los cambiadors,
Ab malvolens, garnitz, firens, menassadors,
5535Que menassan lor dizo antas e dezonors ;

E apres los ne menon a lei de trotadors.
Mas lo mals e la ira, la polvera e la calors,
El trebalhs e l’angoicha el perilhs e l’ardors
Que ab lagrimas mescla l’aiga e la suzors,
5540Els fai crebar el ventre e el cor la dolors,
Per que creis la felnia e merma la vigors.
Per mei la vilas leva lo critz el dols el plors
De baros e de donas e dels efans majors,
E de filhs e de paires, de maires ab serors,
5545E d’oncles e de fraires ab motz rics ploradors.
« E Dieus ! » ditz l’us a l’autre, « tant mals governadors !
« Senher, cons avetz meses en mas de raubadors !
« O vos nos datz la mort ons rendetz als senhors ! »
El coms de Montfort manda per totas las honors
5550Que nulhs om no i remanga, ni pala ni fossors
Ni pics ni palagrilhs ni bos cuns brizadors :
Tuit vengan ental comte, e quelh fassan socors
(p. 140)Per destruire Toloza qu’es ses defendedors.
E fa monstrar e diire a sos comandadors
5555Que per tota la vila anon los picadors,
En aisi que la fondan tro c’om n’intre de cors.
Ladoncs viratz abatre los solers e las tors,
E los murs e las salas e los dentelhs majors !
E detrencan li ome els tetz els obradors,
5560Els ambans e las cambras complidas de colors,
Els portals e las voutas e los pilars ausors.
Per totas las partidas es tant grans la rumors,
La polvera el frans el trebalhs e l’ardors,
Mesclal soleilh e l’aire el temps e la brumors,
5565Que sembla terra-tremols, troneires o tambors.

Per totas las carreiras a tans sospiradors
Quel[s] sospirs e l’angoicha remembra la tremors,
Que los cors els coratges destempra la negrors ;
Car Toloza e Paratges so e ma de trachors,
5570E parec ben a l’obra.

CLXXIX.[179]

E parec ben a l’obra e als captenemens,
Als rics palais mirables e als cars bastimens,
E a las tors antiquas e als nous obramens,
Als murs, a las clausuras, als edificamens,
5575Que debrizan e trencan per trastot engalmens,
Que trastot om e bestia i pogra intrar correns ;
Els ostatges qu’enmenan, menasan e dizens
Grans dezonors e ontas e motz descauzimens,
Car per estranhas terras es lor departimens,
5580En grans fers e en boias mal menans e sufrens
Los mals e las engoichas e los perilhamens,
Qu’ilh tenian los mortz els vius mescladamens.
El coms de Montfort manda breument sos parlamens ;
L’ivesques el preboide els baros els parens
5585Ins en la tor antiqua parlan celadamens.
« Senhor, » so ditz lo coms, « lo cor el pessamens
« Me ditz que per la vila an lo barrejamens,
« E en apres lo glazis e la flama ardens.
« Car om no poc vezer tant orgulhozas gens :
5590« Que si no fos l’avesques, qu’es subtils e sabens,
« Que los a deceubutz ab ditz e ab covens,
« Trastota ma mainada era morta e perdens,

« E ma persona aunida e ma valor niens.
(p. 141)« E si non pren venjansa mos cors n’er trist e dolens.
5595— Senher coms, » ditz Tibaus, « datz es lo jutjamens,
« Que totz homs, cals que sia, vas senhor defendens
« Si deu la mort recebre ab glazios turmens.
— Titbaut, » so ditz n’Alas, « aquel razonamens,
« Fara gran mal al comte si Dieus no lh’es guirens.
5600« E donc lo coms mosenher nols juret sobre sens
« Quels fos bos e leials els tengues bonamens ?
« E ilh jureron a lui atresi veramens.
« E pos que d’ambas partz es l’aseguramens,
« Be devria om gardar don ve lo falhimens.
5605« E si ieu so vostre om em captenc leialmens,
« Eus am de bo coratge eus soi obediens,
« E nous ei tort ni colpa ni nous soi malmirens,
« E vos etz mos mal senher em passatz sagramens,
« E quem vengatz destruire ab fers trencans luzens,
5610« Nom deg de mort defendre ? Si dei be veramens !
« Mas tant de senhoria n’a lo senher valens
« Que sos om nol cometa nulhs temps primeiramens.
— Fraire, » so ditz lo coms G. « tant etz pros e valens
« Que la vostra felnia vos deu destruirel sens,
5615« Tant que de lor vos prengua merces e cauzimens,
« Que lor cors ni la vila no prenga dampnamens ;
« Mas aiatz de la vila aver cominalmens.
— Senher coms, » ditz l’avesques, « tant lor siatz punhens
« Que re no lor laichetz mas los cors solamens.
5620« Totz l’avers sia vostre els diners e l’argens :

« .XXX. melia marcs, que res non sia mens,
« Da l’un Martror a l’autre volh que sian rendens ;
« E aquesta primeira er lo comensamens,
« E so quels remandra er non res e niens.
5625« E tenetz los ja sempre coma sers recrezens,
« Que ja monstrar nous poscan iradamen las dens.
— Senher, » ditz en Tibaut, « a m’entendetz breumens :
« Tant es grans lor orgolhs e lor afortimens,
« El malignes coratges e lor naturals sens
5630« Per que vos e nos autri devem esser temens ;
« Car si vos nols tenetz abaichatz e perdens
« Nos e vos e la Gleiza i trobarem contens. »
En aquestas paraulas es faitz l’acordamens.
El coms de Monfort manda sos malignes sirvens
5635(p. 142)Que comenso las talhas e los descauzimens,
Las ontas els dampnatges e los grans aonimens,
E van per meg la vila menassans e firens,
Per totas las partidas demandans e prendens.
Ladoncs viratz las donas e los baros dolens,
5640Marritz e fels e tristz e ploros e suffrens,
Per totas las carreiras ab lagrimas cozens,
Los olhs e los coratges sospirans e planens,
Los defora comprans e los dedins vendens,
Car no lor pot romandre farina ni fromens,
5645Ni cisclato ni polpra ni nulhs bos vestimens.
A ! la gentils Toloza, per las ossas franhens,
Com vos a Deus tramessa e mas de malas gens !
Car lo coms de Montfort i estec longamens
Per destruire Tolosa e per far sos talens ;
5650E pois passec Garona e anec a Sent Gauzens,
Dreitament en Gasconha.

CLXXX.[180]

Lo coms venc en Gasconha complitz d’alegretat
Cant el ac de Tholosa faita sa volontat
On demonstret gran ira e gran malignitat
5655E a destruit Paratge e mort e decassat,
Per que li plus valent n’issiro perilhat,
El baros de la vila so remazut irat.
El coms venc en Bigorra on al filh molherat,
E donec li la terra, mas no tot lo comtat,
5660Que de la part del Gavet li an si escornat
Que del castel de Lorda no receup poestat.
E pois venc a Toloza on a lo mal doblat,
Quel just el pecador an lo seu tort comprat ;
Qu’el demandet las pagas d’els que n’eran anat,
5665E qui no las li dona ilh l’an martiriat
Del cors e de l’aver e de la heretat.
E apres el comensa asemblar son barnat :[1217]
Mont Graner asetia ab fel cor e irat,
E atrobet laïns l’adreit Roger Bernat
5670E mot bon cavaler ben garnit e armat,
E donzels de bon aire e mot sirvent triat.
Mas lo mals nil dampnatges no er mals restaurat,
Car de laïns perdero Baset de Montpezat

Qu’era de ric linatge e de aut parentat
5675E de bela semblansa e complit de bontat.
(p. 143)Tant estel coms el seti tro el son plaidejat,
Que per fraitura d’aiga son ab lui acordat.
E conquerit las terras e en lonc e en lat ;
E anet a Posqueiras on complit so mandat ;
5680E pois destruis Berniz a tort e a pecat
On aucis mot bon ome complit de veritat
Que fazian almoinas e semenavan blat,
E mot bon cavaer que no eran dampnat ;
E pois pres la Bastida e mot donzel triat,
5685Per que ilh e Dragonetz son essems acordat.
E pois a a l’avesque de Viviers enviat,
Car el e n’Azemars se son entremesclat,
Que navei li trameta, belament, a celat,
Sobre l’aigua de Rozer, e son outra passat ;
5690Dont lo valens coms joves a mot lo cor irat,
Quel vinher de Valensa om avia talat,
Car el se combatera, quil ne crezes, de grat.
E intrec al Montelh on Lambert l’a menat ;
Anec al Crest Arnaut e a l’asetiat,
5695On ac per establida mot bon baro prezat :
W. Arnaut de Dia ab fi cor esmerat,

En Berbo de Murel mot be acompanhat.
E l’avesques de Dia fetz gran malignitat,
Quel castel que tenia l’a rendut e livrat ;
5700Per que cel de Proensa eran tuit mescabat,
Tro que Deus i trames .Ia. dossa clartat,
Que venc devas Toloza, que al mon alumnat,
Que restaura Paratge e a Pretz colorat :
Per so quel coms lor senher motas vetz perilhat,
5705Que lo rics apostolis e li autre letrat
A tort e senes colpa tenon deseretat,
Es vengutz en la terra, on trobet lialtat,
D’en Roger de Cumenge.

CLXXXI.[181]

En Rogers de Cumenge es ben pros e senatz,
5710E complitz de largueza e de totas bontatz.
El coms es en sa terra bonament repairatz,
E parla e coselha ab sos amics privatz :
« Senhors, » so ditz lo coms, « ara m’acosselhatz,
« Car be sabetz vos autri qu’es destrics e pecatz
5715« Car eu tant longuament estau deseretatz.
« Mas car orgolhs s’abaissa e creis humilitatz,
(p. 144)« No vulh santa Maria e vera Trinitatz
« Qu’ieu longament estia aunitz e abaichatz ;
« Car ieu ei a Toloza messatges enviatz

5720« Als baros de la vila, als plus rics e ondratz,
« Que me aman de coratge e que ieu ei amatz,
« Sim voldran aculhir o cals er lor pensatz.
« Ez ilh an me tramesses lors bels ditz sagelatz
« Que lo coms de Montfort n’a ostadges menatz ;
5725« Mas entre mi e lor es tals l’amors el gratz
« El bes e la dreitura e la grans lialtatz,
« Que mais los volon perdre no qu’ieu an essilhatz ;
« E redran me la vila si i puesc anar celatz.
« E pos del mieu servizi los trob abandonatz,
5730« Volh saber e entendre cal cosselh mi donatz. »
Ditz lo coms de Cumenge : « Senher, mi escoutatz :
« Si vos cobratz Toloza per so que la tengatz,
« Totz Paratges restaura e reman coloratz,
« E vos e totz nos autres avetz enluminatz,
5735« Que pro aurem tuit terra si vos etz eretatz. »
Apres de l’ondrat comte parlet Rogers Bernatz :
« Senher coms, ben posc diire, si Toloza cobratz,
« De tot vostre linatge tinetz las claus els datz,
« E totz Pretz e Paratges pot esser restauratz,
5740« Que be la defendrian si vos sol i anatz.
« Mais val qu’en siatz senher e que laïns moiratz
« No que anetz pel setgle aunitz ni perilhatz. »
Ditz B. de Cumenge : « Senher, aiso crezat[z] ;
« Bem ditz totz mos coratges, e es ma volontatz,
5745« Que totz temps fassa e diga aiso que vos vulhatz.
« No volh aver ni terra si vos no n’aviatz.
« E si cobratz Toloza, c’aventura n’aiatz,
« Ben es grans obs e coita c’aisi la defendatz
« Que jamais per nulh ome nulh temps no la pergatz.
5750— Bels neps, » so ditz lo coms, « si farem, si Dieu platz. »

Ditz Rogers de Cumenge : « Senher coms, enantatz,
« Car ieu i serai sempre aisi cum i siatz ;
« Qu’establirai ma terra, qu’enemics ai assatz,
« Que de sai no puesca estre deceubutz ni forsatz. »
5755Ditz Rogers de Montaut : « Bos faitz can es parlatz,
« Es destrics e dampnatges can no es acabatz ;
« E pot se melhs atendre can es be comensatz.
(p. 145)— Senher coms, » so ditz l’abas de Montaut, « no tematz ;
« Ja no tornetz areire tro Toloza vejatz :
5760« Que si ja no aviatz mas nos autres de latz
« Ez aquels de la vila en cui tant vos fizatz,
« Ben la poirem defendre sin l’intrar no doptatz. »
So ditz en G. Guiraut : « Senher coms, be sapchatz
« Vos cobraret[z] Toloza e nos las eretatz,
5765« E i metrem tot l’aver e la forsa el bratz,
« Que la puscatz defendre e que estetz en patz. »
So ditz W. Unaut : « Si Frances i trobatz,
« Tant vos ama la vila e tant i etz desiratz,
« Que res nous pot defendre que totz no los prengatz.
5770— Senher, » ditz n’Aimirics, « los messatges triatz
« Que digo e que parlo aquo que vos vulhatz,
« Que dedins en la vilaus trobetz apparelhat[z]
« Cum vos puscan defendre a l’ora que vengatz.
— N’Aimiric, » ditz lo coms, « donc vos m’o delivratz. »

5775Cels qui son per la vila, los melhs emparentatz,
Qui eran ab lo comte, li dizon a .I. clatz :
« Per Dieu, nostre cars senher, a Toloza intratz ;
« Car si vos no i metiatz mas etz baros armatz,
« Ja no i trobaretz ome ab cui dins contendatz ;
5780« Car cel qui pren e cerca e quier los autruis gratz
« Mais li valdria mortz o que ja no fos natz.
— Baro, » so ditz lo coms, « Dieus ne sia lauzatz
« Car totz vostres coratges trob fis e esmeratz.
« De l’intrar de Toloza vos vei entalentatz :
5785« Anem la donc recebre, pos tuit vos i acordatz. »
Aisi fol parlamens empres e autrejatz,
Per que lo focs s’alumna e resplan la clartatz,
Car lo rics coms cavalga bonament e viatz
Dreitament vas Tolosa pels pogs e pels valatz ;
5790E traversa las combas e los grans bos fulhatz
E venc a la Garona e es outra passatz.
Rogers Bernatz cavalga, que s’es aprimairatz,
Ab petita companha dels melhs encavalgatz,
Ab tres Rogers dels autres, gonfainos desplegatz,
5795E va s’en dreitament on es la Salvetatz,
Encontran se ab Joris.

CLXXXII.[182]

A l’encontrar d’en Joris leva lo bruitz el critz,
E ac n’i moutz dels nostres qui foro esbaïtz ;
(p. 146)Mas Rogers de Montaut los a ben adaptitz,

5800Quils defen els contrasta ab lo bran coladitz ;
En Rogers d’Aspel broca, que s’es ben enantitz :
Fer n’Ainart de la Becha sobre l’ausberc trailitz,
Si l’abat el trabuca que lo cors l’es glatitz.
Lai venc Rogers Bernatz si co los ac auzitz,
5805Ben dreitament lo porta lo correns arabitz ;
Ricartz de Cornados fo si per lui feritz
Que l’escut li debriza e l’ausberc l’es mentitz ;
Si l’abat a la terra quel briza las cervitz.
E desobre los autres lo chaples es bastitz
5810Que ilh talhan e trencan lai on son cosseguitz,
Que mans d’els n’i remazo debrizatz e croisitz.
Mas Joris se redopta cant los a resentitz,
Si que s’es de la cocha decebratz e partitz,
E fo be encausatz, mas el es melhs fugitz.
5815Ab tant vec vos lo comte ponhen e esbailitz,
E can vit mortz los autres mot s’en es esbauditz.
Ditz Bernat de Cumenge, qu’es be de sen aibitz :
« Senher, be m’es semblansa que Dieus nos sera guitz,
« Car al passar de l’aigua los avem descofitz.
5820« Ben cobrarem Tholosa, que l’aür nos o ditz.
— Bels nebs, » so ditz lo coms, « non seretz desmentitz. »
Tot lo jorn cavalguero per los camis politz
Tro venc la noit escura, que lo coms a legitz
Sos bos fizels messatges, e breument somonitz
5825Que digan en la vila als seus amics plevitz
Qu’el es vengutz lafora a[b] los autres faizitz,
E sil venhan recebre, que no sia falhitz.
Mas a l’a[l]bor del dia can lo jorn es clarzitz

E cant viro lo jorn lo coms es espauritz,
5830Per so car ac temensa qu’el pogues estre vitz,
E que per lot la terra se leves brutla e critz ;
Mas Dieus li fetz miracles, quel temps es escurzitz,
E per la neula bruna es l’aires esbrunitz,
Quel coms intra el boscatge on es tost esconditz.
5835Primeiramens dels autres es n’Ug Joans issitz,
E en Ramons Berners qu’en este[t] ben formitz ;
E trobero lo comte lai on es escaritz,
E cant ilh se monstrero es lo jois adumplitz.
« Senher, » ditz n’Ugs Joans, « a Dieu sia grazitz !
5840(p. 147)« Venetz cobrar Toloza pos tant be n’etz aizitz,
« Que totz vostre linatges i er be obezitz,
« Que si ja no i metiatz mas etz baros garnitz
« Totz vostres enemics avetz mortz e delitz,
« E vos e totz nos autres per totz temps enriquitz.
5845« E no intrem pels pons, que s’eriam sentitz
« E mot petita d’orals aurian establitz. »
Ditz en Ramons Berniers : « Senher, vertat vos ditz,
« C’aisi etz esperatz coma Sant Esperitz.
« Tant trobaretz nos autres valens e enarditz
5850« Que jamais no seretz nulhs temps dessenhoritz. »
Et ab tant cavalguero mentrels an enqueritz ;
E cant viro la vila non i a tant arditz
Que de l’aiga del cor non aia olhs complitz.
Cascus ditz el coratge : « Virge empera[i]ritz,
5855« Redetz me lo repaire on ai estat noiritz !
« Mais val que laïns viva o i sia sebelhitz
« No que mais an pel mon perilhatz ni aunitz ! »

E can eison de l’aiga son el prat resortitz,
Senheiras desplegadas els gonfanos banditz.
5860E cant ilh de la vila an los senhals cauzitz,
Aisi vengo al comte com si fos resperitz.
E cant lo coms s’en intra per los portals voltitz
Ladoncs i venc lo pobles, lo majer el petitz,
Els baros e las donas, las molers el maritz,
5865Que denan s’adenolha[n] elh baizan los vestitz,
E los pes e las cambas e los braces els ditz.
Ab lagrimas joiozas es ab joi receubutz,
Car lo jois que repaira es granatz e floritz.
E si ditz l’us a l’autre : « Ara avem Jhesu Cristz,
5870« El lugans e la estela que nos es esclarzitz,
« C’aiso es nostre senher que sol estre peritz ;
« Perque Pretz e Paratges qui era sebelhitz
« Es vius e restauratz e sanatz e gueritz,
« E totz nostre linatge per totz temps enriquitz ! »
5875Aisi an lor coratges valens e endurzitz,
Qui pren basto o peira, lansa o dart politz,
E van per las carreiras ab los cotels forbitz,
E detrencan e talhan e fan tal chapladitz
Dels Frances qu’en la vila foro acosseguitz ;
5880Et escridan : « Toloza ! oi es lo jorns complitz
(p. 148)« Que n’issira defora lo senher apostitz,
« E tota sa natura e sa mala razitz ;
« Que Dieus garda dreitura : quel coms qu’era trazitz
« Ab petita companha s’es d’aitant afortitz
5885« [C’]a cobrada Tholosa ! »

CLXXXIII.[183]

Lo coms receubt Tolosa car n’a gran desirier,
Mas no i a tor ni sala ni amban ni soler
Ni aut mur ni bertresca ni dentelh batalhier
Ni portal ni clauzura ni gaita ni portier,
5890Ausberc ni armadura ni garniment entier ;
Pero ilh lo receubro ab tant gran alegrier
Que cascus ins el cors cuja aver Olivier.
E escridan : « Toloza ! oimais siram sobrier,
« Pos Dieus nos a rendut lo senhor dreiturier.
5895« E si nos son falhidas las armas nilh diner,
« Nos cobrarem la terra el lial eretier ;
« Car ardimens e astres e coratges enquier
« Que cascus se defenda del contrast sobrancer. »
Qui pren massa o pica o baston de pomier,
5900E van per las carreiras li crit el senharer,
Que dels Frances que troban fan mazel e chapler,
E li autre s’enfuio al castel volontier,
Que dedins los encausan ab crit e ab chapler.
Mas del castel ichiro mant valent cavaler
5905Complit de totas armas e garnit a dobler ;
E de lor de la vila an tal espaontier
C’us d’els no i esperona ni colp no i pren ni i fier.
Et este[t] la comtessa plena de cossirier
(p. 149)Ins l’arc vont a las estras del ric palai plenier ;
5910E apelan Girvaitz en Lucatz en Garnier
En Tibaut de Nouvila, e breument los enquier :
« Baros, » ditz la comtessa, « cals son aquest rotier

« Que m’an touta la vila, e cel que mal ne mier ?
— Dona, » so ditz n’Girvais, « non pot estre estiers :
5915« So es lo coms Ramons qui Toloza requier,
« En B. de Cumenge que vei venir primer,
« Qu’ieu conosc la senheira el seu gomfanonier ;
« E i es n’Rogers Bernatz filhs d’en Ramon Roger,
« En Ramonet d’Aspel lo filh d’en Fortaner,
5920« Elh cavaler faidit e li dreit eretier ;
« E a n’i tans dels autres que so mais d’u milier.
« E pos Tolozals ama ni los vol nils sofier,
« Trastota l’autra terra metran a desturbier ;
« E car nos los teniam en aital caitivier
5925« Aran recobrarem gazardo e loguier ! »
Cant l’enten la comtessa bat las palmas e fier,
« A ! lassa, » so ditz ela, « tant be m’anava ier !
— Dama, » ditz en Lucatz, « no fassam alonguier :
« Trametam ental comte sagel e messaguier,
5930« Que li sapja retraire lo mortal desturbier ;
« Que am tota Proensa, si pot, fassa acordier,
« E venga nos socorre el e sei companher,
« E no lais per aver sirvent ni soldadier ;
« E si gaires si tarda no es pus recobrer,
5935« Que sai noelament a noel eretier
« Que de tota la terra nolh laiseral cartier. »
La comtessa apela .I. sirvent latiner
Que va, ambla e trota pus de nulh averser :
« Amics, digas al comte .I. cozen reprover :
5940« Que perduda a Tholosa els filhs e la molher ;
« E si gaire si tarda que no pas Montpesler,
« Ja mi ni filh que aia no trobara entier.
« E si sa pert Toloza ni Proensa requer,
« El fa l’obra d’aranha, que no val .I. diner. »

5945Cel recep las paraulas e met se el semder.
El baros de la vila remazo el terrer ;
Ez en la bela plassa, pres del mur bathalher,
Fan lissas e barreiras e ric mur traverser,
Cadafalcs e arqueiras e bocal senestrier,
5950(p. 150)Perques fassan garidas devas la part derer
Pels cairels que lansavan del castel li arquer.
E anc e nulha vila no vis tan ric obrer,
Que lai obran li comte e tuit li cavaler,
E borzes e borzezas e valent marcadier,
5955E lh’home e las femnas els cortes monedier,
E li tos e las tozas el sirvent el troter :
Qui porta pic o pala o palagrilh leugier ;
Cascus a la fazenda a lo cor viacer.
E la noit a la gaita son tuit cominaler ;
5960Estan per las carreiras li lum el candeler,
E las tambors els tempes e grailes fan temper ;
Las tozas e las femnas per lo joi vertader
Fan baladas e dansas ab sonet d’alegrier.
E lo coms s’aconselha e l’autre capdaler ;
5965E an triat Capitol, car i a gran mester,
Per guovernar la vila e pendre milhorer ;
E per sos dreitz defendre an elegit viguer
Bo e valent e savi, adreit e plazentier.
E l’abas el prebosdes cascus ret so moster,
5970E fo ben establida la pena e lo cloquier.

El coms es a Tolosa el sieu loc domenger ;
Mas batalhal cavalgan li seu pejor guerrier,
En Guiotz e en Guis son oncle e l’autre capdalier,
Bo mati, lo divenres, al fer e a l’acer ;
5975E Dieus pes del defendre !

CLXXXIV.[184]

E Dieus pes del defendre ! quel temps es avengutz
Quel coms es a Toloza dousamen receubutz ;
Per que Pretz e Paratges er totz temps ereubutz.
Mas en Guis en Guiot i vengo irascut
5980Am lors belas companhas, e apres lor traütz ;
E n’Alas en Folcautz sobrels cavals crenutz,
Senheras desplegadas els gonfanos tendutz,
Cavalgan a Tolosa per los camis saubutz.
Dels escutz e dels elmes on es li ors batutz
5985I vengon tans ensemble co si fossan plogutz ;
E d’aurers e d’ensenhas tota la plassan lutz.
Al val de Montoliu, on eral murs fondutz,
Guis de Monfort lor crida, e es ben entendutz :
« Franc cavalier, a terra ! » e fon aisi crezutz
5990C’al reso de las trumpas es cascus deschendutz ;
(p. 151)Lors batalhas rengadas, e apres, los brans nutz.
Se son per las carreiras per forsa embatutz
E an totz los passatges debrizat[z] e destruitz ;
Els baros de la vila, los joves els canutz,
5995Cavalers e borzes que los an sostengutz,
E l’adreitz valens pobles, desiratz e volgutz,

Que los an durament combaten defendutz,
El sirvent e l’arquier que an lors arcs tendutz,
Que lor an colps donatz e pres e receubutz !
6000Mas a lor de lafora es ardimens cregutz,
Que de primer lor tolgo las barreiras els futz,
E dedins las carreiras son ab lor combatutz,
Aisi qu’en pauca d’ora es lo focs essendutz ;
Mas els dins l’escantiro que no s’es espandutz.
6005E es per mei la preissa Rogers Bernatz vengutz
Ab tota sa companha que capdela e condutz,
E refermals coratges can i fo conogutz ;
E en P. de Durban de cui es Montagutz
Li portet la senheira, qui los a revengutz ;
6010E deichen a la terra e es enant tengutz,
E es Foig ! e Toloza ! cridatz e mentaugutz ;
E lai on se monstrero es lo chaples maugutz.
E de dartz e de massas e de brans esmolutz,
De peiras, de sagetas e de cairels menutz
6015I vengo tans ensemble co si fosso plaugutz.
E de sus las maizos ab los cairos agutz
Lor debrisan lor elmes els cristals els escutz,
E los poins e las cambas e los braces els brucs.
E mantas de maneiras los an be combatutz.
6020Entre colps e coladas e los ciscles els bruitz
Lor an faitz lor coratges temens ed esperdutz,
Els bocals els passatges an brizatz e tolgutz ;
Defendens e perdens e fugens e vencutz
Los menero ensemble desamparatz e nutz ;
6025E pois lor es creguda tals forsa e tals vertutz
Que defora la vilals gitero rebatutz.
E poichas remontero e son tuit corregutz
Dreit a l’ort de Sent Jagme, on son reire vengutz.

Mas dedins ne remazo de mortz e d’estendutz :
6030De cavals e de corses que ilh an retengutz
Ne romas pois vermelha la terra e la palutz.
(p. 152)En Bernatz de Cumenge s’i es ben captengutz,
Qu’ab sa bona companha valens e aperceubutz
De la part del castel on era lor traütz
6035Als bocals els passatges establitz e tengutz,
Per que l’en deu ben estre lo laus el pretz rendutz.
« Senhors, » so ditz n’Alas, « tot vos vei recrezutz.
« Cavalers, qui pot estre qui nos a deceubutz ?
« Co i es aunida Fransa el nostre pretz perdutz,
6040« Car una gens vencuda nos a mortz e vencutz !
« Mais valgra que degus no fos vius ni nascutz
« Can omes senes armas nos an totz abatutz. »
Li Frances s’en repairan, mas dins n’a romazutz
Que foro per la vila traïnatz e pendutz.
6045E escridan « Tolosa ! venguda es la salutz ! »
Per que lo bes comensa ez es lo mals cregutz
D’entr’ambas las partidas.

CLXXXV.[185]

D’entr’ambas las partidas es crescutz lo mazans ;
Car fora es de Tolosa totz l’orgolhs el bobans,
6050Que lo coms la governa e la te en estans,
Car el e sos linatges i an estat mans ans,
E Dieus a la i renduda, e par be als semblans :
Que ab petita companha e ses omes estrans,
Desgarnitz, senes armas, ab coratges temprans,

6055A gitat de lafora los Frances els Normans.
El Senher que perdonals peccadors perdonans,
Pos que la lh’a renduda e i es sos auribans,
Gart razo e dreitura e los tortz els engans,
E entenda las rancuras dels seus fizels clamans,
6060E defenda Toloza e governels amans !
Qu’en Guis en Guiotz parlan, en Folcautz e n’Alans,
N’Ucs en Guis de Levi e d’autres no sai cans.
En Folcaut se razona e a parlat enans :
« Senhors, ieu no soi Bretz, Engles ni Alamans,
6065« Per qu’ieus dic per entendre que aujatz mo romans :
« Cascus de nos deu esser planhens e sospirans
« Car nos avem perdudas las honors els bobans,
« E tota Fransa aunida els parens els efans,
« Que no pres major onta pois que moric Rotlans.
6070« Car nos avem pro armas e bos cotels e brans,
« Ausbercs e armaduras et elmes flamejans,
« E bos escutz e massas e correns alferans,
(p. 153)« E una gens vencuda, mieg morta, perilhans,
« Desgarnit, senes armas, defendens e cridans,
6075« Ab bastos e ab massas e ab peiras lansans,
« Nos an gitatz deforas si que i morin Joans,
« Qu’en tota ma companha no avia melhs armans.
« Totz temps er mos coratges perilhos e pessans
« Tro qu’en prengua venjansa e mos espeutz trencans.
6080« Totz le mons deu ben estre per dreit meravilhans
« Car vila desgarnida[ns] pot esser contrastans.
— N’Alas, » ditz lo coms Guis, « vos etz be remembrans
« Dels omes de Tolosa cons vengo mercejans ;

« E par que Dieus entenda las rancuras els plans,
6085« Car anc lo coms mos fraire, tant es mals e tirans,
« No lor volc s’amor rendre, per qu’es le lor dreitz grans.
« E sil seus mals coratges se tornes cambians
« No perderam Toloza nins avengra soans,
« Car sel qu[il] seu eis dampna, tant es lo sieus dreitz grans
6090« Que per bona dreitura deu remandre pecans.
« Qu’ieu pas no creiria, neis quim juravals sants,
« Que Dieus viratz nos sia per los nostres engans.
« E par a la semblansa quel mals sia doblans,
« Que lor afars s’enansa el nostre es mermans ;
6095« Que tot cant nos aviam gazanhat en .X. ans,
« Si Dieus no nos ajudas pot perdre en aquest lans. »
E en apres apela sos messatges anans :
« Vos iretz en Guasconha per diire mos comans
« Al senhor arcevesque, ad Aux, que el s’enans,
6100« Que nos vengan socorrer, e que n’amenan tans,
« Per totas las partidas, e del lors e d’estrainhs,
« Que combatam la vila enviro per totz pans.
« Pero si no i venian ja no sian doptans
« Que jamais terra tengan la valensa d’us gans. »
6105E lo coms de Toloza qu’es savis e parlans
A sos baros demonstra los mals traitz els afans.
Las obras e las gaitas e los comus els bans ;
E tramet en Proensa sos sagels e sos mans.
Que vol que sos filhs sapcha las honors el gazans.
6110A la vila socorrer lai venc esperonants

L’ondratz coms de Cumenge ben ondratz e parlans,
En Espargs de la Barta valens e ben estans,
En Rogers de Cumenge qui restaura los dans,
(p. 154)Bertrans Jordas e n’Otz, per lor dreitz demandans,
6115En Guirautz de Gordos de cui es Caramans,
Bernat de Montagut e sos fraire en Bertrans
Ab tota lor mainada, en Gualhartz, en Armans,
N’Esteve Savaleta prendens e ben donans,
Raiamfres e sos fraire qui contrastals demans,
6120En W. Amaneus, tozetz ben comensans,
En Amalvis, en Ucs de la Motal valhans,
N’Bertrans de Pestilhac que milhurals demans,
En W. Arnaudos ab joia e ab bobans,
Ab bona companhia e ab trompas sonans.
6125E comensa la joia dels petitz e dels grans
Per trastota la vila, el brutles el mazans.
Mas estec la comtessa pessiva e cossirans
El castel, a las estras de la tor, als ambans ;
E garda e remira los venens els anans
6130Els baros e las donas defendens e obrans,
E auzic las baladas e las rumors els cans,
E sospira e trembla, e a dit en plorans :
« Be vei quel meus jois baicha e creis lo dols el dans,
« Per qu’ieu ai gran temensa de mi e dels efans. »
6135Pero lo sieus mesatges a pres aitant d’enans
Que ab complidas jornadas e ab viacer enans

Es vengutz ental comte, e dit[z] li en romans.
Denant lui s’agenolha e estec sospirans
Can lo sagel li dona.

CLXXXVI.[186]

6140Can lo sagel li dona comensa a sospirar,
E [lo] coms lo regarda e pres lh’a demandar :
« Amics, digatz me novas, com va de mon afar ?
— Senher, » ditz lo mesatges, « greus so per recomtar.
— Ai perduda la vila ? — Oc senher, ses doptar ;
6145« Mas abans quels laichetz garnir ni adobar,
« Si vos i anatz sempre poiretz la recobrar.
— Amix, qui la m’a touta ? — Senher, assatz mi par
« Que a mi e als autres es leu per aze[s]mar :
« Qu’ieu i vi l’autre comte ab gran joi repairar,
6150« Elh baro de la vila que l’i feiro intrar.
— Amics, a gran companha ? — Senher, nol[s] sai esmar,
« Mas aquels c’ab lui vengo nons fan semblan d’amar,
« Quels Frances que i trobero so sempre a chaplar,
« E l’autri que fugiro sempre a l’encausar.
6155(p. 155)— Que fan cels de la vila ? — Senher, del ben obrar,
« Els vals e las trencadas els cadafalcs dreissar ;
« Segon mon escientre, c’aisi com a mi par,
« Lo castel Narbones volon asetiar.
— Estan dins las comtessas ? — Senher, oc ben, estar,
6160« E tristas e marridas, complidas de plorar ;
« Car paor an e temensa d’aucir e de desfar.
— On eran Gui mos fraire ? — Senher, auzi comtar
« Que ab bona companha que vos soletz menar

« Dreitament vas Tholosa s’en volia tornar
6165« Per la vila combatre e pendre e forsar,
« Mas ges no m’es vejaire que i posca acabar.
— Amix, » so ditz lo coms, « pessa de be celar :
« Que nulhs hom sit vezia mas rire e jogar,
« Ieu te faria ardre, pendre o pecejar.
6170« E quit demanda novas bet sapjas razonar :
« Digas dedins ma terra hom no ausa intrar.
— Senher, » ditz lo mesatges, « no m’en cal castiar. »
E cant lo coms repaira del sagel escoutar,
Evas lui vengrol princeps e trastuit lh’autre par.
6175Mas lo coms es tant savis e[s] sab tan ben gardar,
E totz sos mals rescondre e sos bes enansar,
Ques pres sa boc’a rire el cor a sospirar.
E demandolh novelas, e el pres a gabar :
« Senhors, » so ditz lo coms, « beus posc diire e monstrar
6180« Que ben dei Jhesu Crist temer e mercejar,
« Qu’anc mais tanta aventura no[m] donec, al meu par :
« Mos frairem tramet letras quem devo alegrar,
« Qu’en deguna partida nol pot hom contrastar,
« E que lo coms R. es anatz perilhar
6185« Pel regisme d’Espanha, car no a on estar ;
« E quel faidit s’en fuio per Bordel a la mar,
« Com en tota ma terra non ausa .I. trobar ;

« E quel reis d’Anglaterras vol ab mi acordar,
« E cresser m’a de terra per so quel lais estar.
6190« Ez el es a Toloza intratz per demandar
« E per prendre las pagas que hom mi vol donar ;
« E faram tot l’aver trametre e enviar,
« Qu’ieu aia pro que metre, que tenir e que dar.
« E dit[z] me que no fassa mas de be garrejar,
6195« E conquerir la terra els enemics sobrar.
(p. 156)« Mas pero s’ieu podia bon acorder trobar,
« Can tornes e ma terra, sempre al repairar,
« Lo ric castel de Lorda me faria hom lhivrar,
« E Bearn e Bigorra e la terra bailar,
6200« Per totas las partidas, entro al rei Navar.
« E pos Dieus me vol creicher e aitant milhorar,
« S’ieu bona fi trobava ses perdre e ses mermar,
« Volontiers la pendria per lo dreit governar ;
« E pois iria Lorda e la terra cobrar,
6205« Per totas las partidas tro a riba de mar. »
El baro s’esbaudiron cels quel volon amar,
Mas motz n’i a ques prendo ins el cor a tremblar,
Car ilh agron temensa de lor deseretar.
Es en apres parleron de l’acordament far,
6210En las mas de l’avesque e els sans de l’autar.
Aital acordier fero entr’el e n’Azemar
Del filh e de la filha novelament fermar,

Per que l’us posca l’autre decebre e galiar.
E lo coms s’aparelha e a mandat selar.
6215Tota la cort essembles pres a meravilhar
Car fai tant breu paraula a l’acomiadar.
Mans n’i a quel seguiro can s’en volia anar.
Mas cant vengo las novas que nos pogon celar,
Quel coms es a Toloza intratz per relevar,
6220E per Frances destruire e per Pretz enansar,
Per trastotas las terras an cobrat lo parlar,
E escridan : « Tolosa ! cui Dieus capdel e gar !
« E li valha eilh socora e la gart e l’ampar,
« Eilh do poder e forsa del perdent esmendar,
6225« E de Paratge estorcer e del joi alumpnar ! »
Quel coms Simos cavalga per los tortz demandar,
E per los dreitz abatre e pel mal enansar,
Tota la noit el dia, complit de felenar ;
E a faitz los messatges els sagels enviar
6230Per totas las partidas, quelh vengan ajudar,
Com pusca l’arcevesque el cardenal trobar.
Ab complidas jornadas e ab mant cavalgar
Un dimenge en apres, ad ora d’albergar,
Es vengutz a Vazeja, mas no per sojornar ;
6235E a l’albor del dia, ab lo jorn bel e clar,
Fa garnir sa mainada e las trompas sonar,
(p. 157)E las senheiras derzer e los cavals armar,
Dreitament vas Toloza, complitz de menassar.
« Coms, » ditz lo cardenals, « gran joi vos devetz dar,
6240« C’oi es vengutz lo termes dels enemics sobrar,
« Car vos penretz la vila, e sempre a l’intrar

« Vos faitz los baros pendre[ls], com[te]s martiriar.
« E gardatz que nulhs hom non poscha escapar.
— Senher, » so ditz l’avesques, « la glieza deu salvar
6245« Totz cels que laïns sian ni que vejan l’altar.
— No, » ditz lo cardenals, que pres fo al jutjar.
« Coms, no aiatz temensa, pos ieu los desampar,
« Que Dieus los vos deman nils se vulha esmendar. »
Pero lo cardenals gardec lo sieu esgar,
6250Que lo Reis que governa e garda prim e clar,
E dec sanc preciosa per guarir de pecar,
Vol defendre Tholoza !

CLXXXVII.[187]

Tholosa vol defendre lo reis celestials
Que jutja e governa e gardals bes els mals ;
6255Quel coms Simos cavalga el leos el cristals,
E perpren la ribeira e las combas els vals,
Dreitament vas Toloza, e vengro als pradals.
Sos frairelh venc encontra ab motz d’autres capdals,
E lai on se monstreron ferma l’amors corals.
6260« Fraire Gui, » ditz lo coms, « e vos, co etz aitals,
« Que no avetz fait pendre los prejurs desleials,
« E la vila cofondre e ence[n]drels fogals ?
— Fraire, » ditz lo coms Guis, « anc non poguem far als.
« Nos combatem la vila e intrem dins los vaus,

6265« Aisi que dins carreiras fom ab lor cominals ;
« E trobem cavalers, borzes e menestrals,
« Que ab massas e ab picas, e ab talhans destrals,
« E ab critz e ab ciscles e ab grans colps mortals
« Vos an per nos tramessas vostras rendas cessals.
6270« E pot vos o ben dire en Gui vostre manescals
« Cals marcs d’argent nos davan desobre las canals !
« Per la fe qu’ieu vos dei, non i es tant vassals
« Que, cant ilh nos giteron defora pels portals,
« Cui mais no valgues febre o batalha campals !
6275— Fraire, » so ditz lo coms, « est plaitz es vergonhals
« Cant homes senes armas foron ab vos cabals.
« Que ja Dieus no m’ajut nim vala sant Marsals
(p. 158)« Si saumiers [si] descargua ni arnes ni barraus
« Tro dedins en la vila on es lo mercadaus !
6280— Senher coms, » ditz n’Alas, « vos no siatz aitals !
« Qu’ieu cug sia rosada vostre sagramentals,
« Que, per la fe quieus dei, encar parlarem d’als.
« E si vos vos fiatz a intrar dins los vals,
« Ja nos de[s]cargaran tro que venga Nadals ;
6285« Que, per lo cors sent Peire, s’a nos no fossan fals,
« No vitz milhors per armas negus homes carnals. »
E apres venc la preissa dels rics baros capdals,
Desobres totz los autres lo senher cardenals,
L’arsevesques el bisbes, la mitra el didals,
6290Ab la crotz e la crossa e los libres missals ;
E parla e sermona e a dit scientals :
« Senhors, a totz vos manda lo reis esperitals
« Que dins aquela vila es lo focs enfernals,

« E trastota complida de pecatz criminals,
6295« Car ab lor dins abita lo senhor principals ;
« E cal que la combata sera denant Dieu sals.
« Vos cobraretz la vila e prendretz los osdals :
« No i sia traitz a vida om ni femna carnals,
« Ni no lor valha glieiza ni sans ni ospitals !
6300« Que faitz es lo judicis el decretz Romanals
« Que sobre lor trespassa lo fers trencans mortals.
« E s’ieu soi sans ni dignes ni bos oms ni leials,
« E els dedins malignes ni perjurs ni colpals,
« Sobre totz lor dessenda glazis martirials ! »
6305Cant lo sermos s’afina deschendo del[s] cavals,
E anc gensor companha no vi nulhs hom carnals :
Dels ausbercs e dels elmes on resplandol cristals,
E de las entresenhas vermelhas e corplaus
E de las e[s]quiletas, de l’or en los peitrals,
6310Retendis la campanha el murs sarrazinals ;
E rengan las batalhas belament pels ortals.
Del castel establiron los murs els verials
De balestas tornissas ab puas aceirals.
El baro de la vila el senher naturals
6315Establiro las lhissas e perprendol terrals.
E mantas de maneiras demonstran lors senhals :
Las doas crotz vermelhas e la’nsenha comtals ;
E per mei las corseras, desobrels cadafals,
(p. 159)Estan los valens omes els fortz els segurals
6320Que portan las gazarmas els cairos reversals ;
E jos bas a la terra en a remazut tals
Que tenian las lansas els dartz porcarissals

Per defendre las lissas que hom non venga als pals ;
E per mei las arqueiras e per los fenestrals
6325Los arquiers que defendo los ambans els costals,
Ab arcs de mantas guizas, balestas e manals ;
De cairels ab sagetas son las plenas semals.
Pertot a la redonda lo pobl’es generals
Que tenion las apchas e massas e tinals,
6330Las donas e las femnas que portan els grazals
Las peiras amarvidas, e grandas e punhals.
La vila es establida belament pels frontals ;
Els baros de lafora belament e engals,
Ab foc e ab escalas e ab peiras faichals,
6335E mantas de maneiras perpendo los bocals.
En Guis, en Amaldrix, en Sicart, en Folcaus,
Garnitz de totas armas i van gent primairals,
Ab lor bela companha tro foro prob dels vals.
La batalha s’aprosma el perilhos jornals,
6340E Dieus gart la dreitura !

CLXXXVIII.[188]

E Dieus gart la dreitura, que sab la veritat !
Quel cardenals els bisbes el precios diptat,
E l’abas el prebosdes, l’avesques elh letrat
Pregan santa Maria e vera Trinitat
6345Que defenda la vila segon que son dampnat,
(p. 160)E que gart la dreitura e la lor leialtat,
El comte de Monfort ab son gentil barnat
E la sua senheira el leo entalhat.

Mas la brumor de l’aire el gomfaino frisat,
6350El frim de las esquilhas e li escut daurat
Atempran lor coratges els creis d’alegretat.
El baron de la vila son ben aparelhat
De ferir e d’atendre ab ferma volontat,
E per mei las carreiras van li caval armat ;
6355E el castel lafora, sus el mur dentelhat,
E dedins en las lhissas li arquier atemprat,
Que traon e destendon mant aceri delgat,
D’entr’ambas las partidas an lo mal refrescat.
Mas lo critz e las trompas e li corn remesclat
6360Fan brandir la Garona el castel e lo prat,
E Montfort ! e Narbona ! son auzit e cridat ;
E Francis e Berzis se son tant aprosmat
Que no i a per defendre mas la lissa el valat,
Que mantenent los fero ab peiras al costat.
6365Mas n’Imbertz de la Volp a tant fort enansat
Que del pertrait lor gieta el mei loc del valat.
Mas cant se reire vira al gomfaino frizat,
N’Armans de Montlanart li a tal cop donat
Que mei pe de l’acer li laicha el costat.
6370Dedins, e mei la vila, an tal peirer dressat
Que talha e trenca e briza a travers e en lat.
El rics coms de Cumenge ab fin cor esmerat
Fetz tendre .Ia. balesta que l’aporten de grat,
E mes sus una pua de fin acer talhat,
6375E tira e cossira ez albira membrat,
E fier n’Gui de Montfort que vi aprimairat,
E dona li tal colp sus en l’ausberc safrat
Que per mejas las costas e pel pan del cendat

Que de la part en oltra li a l’acier colat.
6380Aicel cai e trabuca, ez el an l’en levat.
E ditz li .I. reproverbi : « Beus cug aver fissat,
« Pero, car etz mos gendre vos darei lo comtat. »
E escrida[n] Tholoza ! que l’orgolh es bais[s]at ;
E Cumenge ! pel comte, Foig ! per en Roger Bernat,
6385La Barta ! per n’Esparc, e per n’Ot Sant Beat !
Montagut ! e la Islha ! Montant ! e Monpezat !
(p. 161)E a las entresenhas an lo chaple levat ;
Mas li dart e las lansas el cairel empenat,
E peiras amarvidas e espeut nielat,
6390E flecas e sagetas e li basto cairat,
Els trensos de las astas el cairo reversat,
D’entr’ambas las partidas lai vengo afilat,
Coma ploja menuda per tot entremesclat,
C’a penas pogratz veire de blanc cel la clartat.
6395Ladoncs pogratz vezer mant cavaler armat,
E mot bon escut fendre e ubrir mant costat,
E manta camba fraita e mant bratz detrencat,
E mant peitz escoichendre e mant elme brizat,
E manta carn perida e mant cap meitadat,
6400E manta sanc esparsa e mant brazo trencat,
E mant baro combatre e mant afazendat,
Que l’us ne porta l’autre cant lo ve reversat.
E mantas de maneiras son ferit e nafrat,
Qu’entre blanc e vermelh lo camp an colorat.
6405En Guis lo manescalc ditz al comte a celat :

« Senher, mal vitz Tholoza e l’autra eretat,
« Que veus mort vostre fraire e vostre filh nafrat,
« E tans baros dels autres que totz temps er plorat.
— A Dieu ! Gui, » ditz lo coms, « oi er tot acabat !
6410— Coms, » dit n’Ugs de Laici, « nos em tant mescabat
« C’aici pendrem martiri ; oi er tot acabat.
« C’a mi don’a vejaire que del tertz em mermat.
« Laissem aquesta guerra c’oi serem perilhat ;
« Que si gaire nos dura tuit em martiriat. »
6415La batalha fo granda el perilhs abdurat,
Tro li baro defora so li milhor dampnat,
Aissi que las senheiras e lo cap an virat.
E dins cridan : « Toloza ! que los matz a matatz,
« Car la crotz escarida al leo abevrat
6420« De sanc e de cervelas novelament temprat ;
« E lo rays de l’estela a l’escur alumnat,
« Perque Pretz e Paratges cobra sa dignitat. »
E pois dizon al comte : « Pauc avem delhivrat,
« Que la vostra merces es morta e pecatz,
6425« E ab vostre sobresen sabent, otracujat,
« E ab vostre mezers avetz les tan dampnat
« Que negus cambiaire non a pietz cambiat,
(p. 162)« Que per poges de creis son li tolza donat.
« E car bo natural senhor an recobrat
6430« Veus lo camp e la lebre per tot temps azinat. »
E lo coms s’en repaira ab cors trist e irat,

E trembla de felnia sotz son elme embroncat.
Els baros de Gasconha que lai eran mandat,
Que venian al comte iradament, forsat,
6435Cals que plor o que planha, ilh an ris e jogat ;
E si ditz l’us a l’autre : « Nos em tuit restaurat.
« Ai ! la gentils Toloza complida de bontat,
« Cui Paratges merceja e Merces ab bon grat,
« Cum avetz ab dreitura orgolh dezeretat ! »
6440Li Frances s’en repairan trist e fel e irat,
Elh baro de la vila son remazut ondrat
Que Dieus e dreitz governa.

CLXXXIX.[189]

Que Dieus e dreitz governa e faitz e en parvens,
Qu’orgolhs e desmesura, engans e falhimens
6445Son vencutz ab dreitura, car leialtatz los vens.
Per quel coms de Toloza, ab sas petitas gens
E ab bon’ aventura e ab paucs garnimens,
A cobrada Toloza e pres los sagramens ;
El baro ab gran joia obrans e defendens,
6450En leial senhoria son remazut gauzens.
El coms de Montfort manda los metges sapiens
Que fassan los empastres els enguens ichamens,
E que tragan a vida los nafratz els planhens,
El senher cardenals los preveires ligens

6455Que los mortz els fenis metan els monimens.
Tota la noit enteira lor creg lor pessamens,
E can lo jorns s’aprosma ab lo temps resplandens
El castel Narbones es faitz lo parlamens,
Ins e la tor antiqua, desobrels pazimens,
6460Denant Gui de Montfort qu’es nafratz malamens.
Lo coms e la clercia e los baros valens
E ab lor la comtessa parlon privadamens :
« Senhors, » so ditz lo coms, « ben dei estre dolens
« Car en petita d’ora vei nafrat[z] mos parens
6465« E ma gentil companha e mo filh ichamens ;
« E si sai perc mo fraire e i roman solamens,
« Per totz temps a ma vida es doblatz mos turmens,
« Eu captenc santa Glieiza e los seus mandamens,
(p. 163)« Proensa era mia els apertenemens,
6470« E fas mi meravilha de Dieu co n’es cossens,
« Pos eu fas sos servizis elh soi obeziens,
« Cum li platz ni l’agrada ni vol mos aunimens,
« Que m’a laichat destruire als sieus contradizens.
— Coms, » ditz lo cardenals, « nous cal estre temens :
6475« Car lo vostre esperit es santz e paciens,
« Vos cobraretz la vila e la pendret[z] breumens.
« E no lor valha glieiza ni ospitals ni sens,
« Que no prengan martiri laïns cominalmens !
« E si negu dels nostres i moria firens
6480« Ieu e lo sante papa li fam aitals covens
« Que portaran coronas engal dels Ignocens.
— Senhor coms, » ditz n’Alas, « bem paretz conquirens,
« Mas d’aquesta aventura vos en etz malmirens,
« Que Dieus gardals coratges e los captenemens ;

6485« Car orgolhs e felnia e oltracujamens
« Feron tornar los angels en guiza de serpens.
« E car orgolhs vos sobra el coratges punhens,
« E merces nous es cara eus tira cauzimens,
« Eus abelis eus tira tristeza e avols sens,
6490« Per so vos es creguda tant granda sobredens
« Que pro i aurem que roire nos e vos engalmens.
« El Senher qui capdela e dal[s] dreitz jutjamens,
« No li platz ni lh’agrada, nin vol estre cossens,
« Quel pobles de Tholoza sia mortz ni perdens.
6495« El cardenals mosenher nos da tals argumens
« Que nos devriam estre mals e fers e cozens :
« Mas pero, pos nos manda qu’el nos sira guirens,
« Be nos podem combatre oimais seguramens,
« E rendam li merces car nos apela sens ;
6500« E car tant li agrada lo nostre salvamens,
« Cadaüs pot conoiser on li crotla la dens :
« Que dels baros qui moiran li remandra l’argens.
« Per que ja Dieus no[m] valha ni m’ajut sent Vincens,
« Si en aquesta vegada los combat primamens !
6505— Senher coms, » ditz Girvais, « dirai vos en mo sens :

« Mas pero lo combatre de la vila es niens,
« Qu’a lor dins es creguda valensa e ardimens,
« E sai demest nos autres trebalhs e dampnamens.
« Car ges non avem guerra ab homes aprendens,
6510(p. 164)« Que sils anam combatre defendos duramens,
« Ez es mals e salvatges le lors defendemens ;
« E car totz lor coratges lor avem faitz sagnens
« Mais volon mort ondrada que vivre aunidamens.
« E, per la fe quieus dei, fan nos o a parvens
6515« Cal amistat nos portan ni cals es lor talens ;
« E sils avem trobatz iratz e combatens
« Que de nostra mainada n’a .C. .LX. mens
« Que d’esta carantena no tindran garnimens.
— Senher coms, » din Folcaut, « tals es mos eciens
6520« C’anc nous fo majer coita queus abondes pro sens.
« E per so quel dampnatges el grans mals recomens
« E quels puscam destruire e aucire laïnts,
« Ne sian faitz e ditz tant grans afortimens
« Que apres nostras mortz ne parlel remanens,
6525« Fassam novela vila ab novels bastimens,
« Novelament garnida de novels firmamens,
« Ab novelas clausuras de novels talhamens,
« Si qu’els novels estatges estem novelamens.
« E vindra novels pobles e la novela gens,
6530« Ez er Tholosa Nova ab novels sagramens.
« Et anc mais no fo faitz tant rics mercadamentz,
« Car entre carn e glazi e sanc e garnimens
« La lor vila e la nostra sira tant contendens,
« Eu cre que l’una a l’autra portaral foc ardens.
6535« E sela que remanga tindrals eretamens.

« Mas de la nostra part er lo milhoramens,
« Quens vindra de las terras los omes els foments,
« E lo pas e la carns e lo vis el fromens,
« Els deniers e las rendas, els draps els vestimens,
6540« El pertraitz e las vendas els comprans els vendens,
« E, per grat o per forsa, los bels dos els presens,
« El pebres e la cera el girofle el pimens.
« E pessem com estem el seti longamens
« Per destruire la vila e prendrels venjamens,
6545« Que ja nulhs temps per forsa non seriatz tenens ;
« E anc sa no fo faitz tant rics establimens.
« E cerquem los terminis cada dia en correns,
« Per que a lor dins falha el blatz e la semens,
« Els albres e las vinhas els fruitz els echermens,
6550« E la sal e la lenha e l’altre garnimens.
(p. 165)« En aquesta maniera los faretz recrezens.
« E sils podetz destruire, tant er grans l’ondramens.
« Que tot vostre dampnages vos n’ichira de mens.
— Senhors, » [so] ditz lo coms, « est cosselh es plazens,
6555« E bos e rics e savis, e cars e covinens.
— Senher coms, » ditz l’avesques, « ans val .I. petit mens :
« Que si de la Garona estan delhivramens,
« Que no i aia nulh seti nils venga espavens,
« De la part de Gasconhals vindra aitals creicents
6560« Qu’a tota vostra vida los tindria manens.
— Per Dieu, senher n’avesque, » ditz lo coms, « veramens
« Irai mos cors domens e mot d’autres valens,

« E tindrem la ribeira aisi els passamens
« Que de la part de l’aiga no i intrara mas vens ;
6565« E mos filhs e mos fraire de la oltra ichamens. »
En aquesta maneira es pres l’acordamens
Com fassan los dos setis.

CXC.[190]

Cum fassan los dos setis es lo cosselhs donatz,
Entrels baros el comte empres e autrejatz ;
6570E pois lo cardenals, lo pus sabens letratz,
E l’abas e l’avesques el priors el legatz
Que per totas las terras anon prezicar patz
E cassar los eretges e los ensabatatz,
E qu’en aital maneira amenon los crozatz.
6575Ditz l’arsevesques d’Aux : « Senher, mi escoutatz.
« Cant tindretz l’altre seti, verament sapiatz
« Que de part de Gascunha vindra lo vis el blatz,
« E omes e viandas von trametrem asatz.
— Senher, » so ditz lo coms, « .C. merces e .M. gratz ;
6580« Mas no s’es meravilha s’ieu posc esser iratz
« Car en ta pauca d’ora soi aisi mescabatz ;
« Que tant vei de mos homes de mortz e de nafratz
« Que lo sens el coratges el talant m’es camjatz ;
« Car ieu cujava estre en bon port arribatz,
6585« Ez ei ferit en l’onda on estau perilhatz.
« E fas me meravilha en quin pung fui fadatz,
« Car en tant pauca d’ora m’es l’astres cambiatz,
« Que so qu’ieu me cujava es ros e vanitatz.
« Per quem dobla la ira e cug estre encantatz,

6590« Car una gens vencuda nos an totz raüzatz.
— Senher, » so ditz n’Alas, « cuidars es vanitatz,
(p. 166)« E paubreza vergonha, e vergonha bontatz.
« E cel que dampna e peca e es outracujatz
« Ab saber de mespendre es mespres e dampnatz.
6595« E car Merces s’albira que cauzimens nous platz,
« Vol Merces e Dreitura que ab lor contendatz.
« E totz princeps de terra cant es desmezuratz,
« Cant Jhesu Crist l’azira par dezaventuratz,
« E pert lo grat el segle e roma encolpatz.
6600« Car vos am de coratge e soi ab vos dampnatz
« Vos dei monstrar e dire cant falhetz ni pecatz.
« Si tinetz vil Tholoza vostre sen n’er mermatz,
« Que sis pert aventura cobrara lialtatz,
« Es es laïntz Paratges [e] cors e riquetatz,
6605« E fos en senhoria e cab dins d’eretatz.
« Pero eu no diria que vos no la prendatz,
« Qu’en breu er conquerida pos tant be comensatz ;
« E poihs que vos n’ajuda tota crestiandatz
« Jes non es meravilha si vos l’apoderatz.
6610« Mas, per santa Maria on resplan la clartatz,
« Avans que sia vostra ni que vos la tengatz,
« Paradis e eferns er de novel poblatz,
« E mant esperitz orfes e desacosselhatz.
— N’Ala, » so ditz lo coms, « trop me proverbiatz,
6615« E cant ieu pert ni mermi re vos no gazanhatz.
« S’ieu ai perdut Tholoza eu tenc encarals datz ;
« Que per la sancta cresma ab qu’ieu fui batejatz
« Tostemps tant can mais vivals tindrai asetiatz

« Tro que i perda la vida o quels aia sobratz.
6620— Senher coms, » ditz l’avesques benazet e sagratz,
« Lo Senher queus fetz naicher, sin vol estre ondratz,
« Gart la vostra drechura e vejals lors pecatz !
— Ab aitant », ditz lo coms, « m’en tindrai per pagatz. »
E ab aitant el manda als messatges : « Anatz
6625« Per trastotas mas terras, e dizetz e mandatz
« Que cel que a mi no vengan tengan per desfiatz. »
E fetz garnir la vila e bastir per totz latz,
Els pals e las clausuras els terriers els fossatz
Els verials e las portas els cunhs els cadenatz.
6630E dedins en la vila es lo poblamens datz ;
E de totas las terras e dels camis ferratz,
Las vendas e las compras, els conduitz el mercatz,
(p. 167)Els palis e las polpras el vermelh el cendatz
Els cambis e las taulas els diners monedatz ;
6635El castel Narbones ben garnitz e gardatz
An baros de mantas guizas ab cairels empenatz.
E lo coms de Montfort a los sieus maitadatz,
E a passada l’aigua : el e la una meitatz
Es vengutz per la riba tot belament rengatz,
6640E lo bans e las senhas el leo figuratz.
De la clartat dels elmes e del tems colorat,
E dels antresenhs dobles e d’escuilh nielatz,
E de[l]s escutz mirables e de frezels dauratz
Resplandis la ribeira e tota l’aiga el pratz.

6645El coms es en la vila de Sent Subra intratz,
Ab sas belas mainadas per trastot albergatz.
Mas mentre que s’alberga e perpren los terratz,
Us cavaliers s’en intra que s’es aprimairatz
Tant que[s] ferit en l’aiga, mas pois en sembla fatz,
6650C’ans que tornes als autres fo mortz e debrizatz,
Quel baron de la vila, lo borcs e la ciutatz,
Ben complit de las armas e ben aparelhatz
Tenon las barbacanas can an los pons passatz ;
El sirvent e l’arquier establitz e triatz
6655An aisi los dos setis feritz e trebalhatz
Que anc pois noit ni dia no i estero em patz.
Mas can la noit s’aprosma el cels es estelatz,
Intra per mei la vilal coms de Fois en Dalmatz :
Car es pros om e savis e gent acosselhatz,
6660E per lo valent comte s’es l’ardiment doblatz.
Ladoncas pogratz veire mans ciris alumpnatz,
E brandos e candelas on s’espan la clartatz ;
Los tempes e las trompas els tambors atempratz
Fan retendir la vila, e creis l’alegretatz.
6665Ez el seti defora es lo brutles levatz,
E tals critz e tal noiza que sembla tempestatz,
Si que la ost ne trembla, e lo coms s’es armatz,
E [si] a dit als altres : « Segurament estatz ! »

E en apres demanda cals es l’alegretatz
6670Que fan cel de la vila ni cals es repairatz ?
Ditz Robertz de Belmont : « Senher coms, sapiatz
« Quel coms de Fois mi sembla que los a amparatz.
« E podetz be saber cum va acompanhatz,
(p. 168)« Qu’el a mans cavalers Catalas amenatz,
6675« E mant Aragones e del[s] autres assatz.
« E arma s’en la vila l’autra cominaltat[z] ;
« E es per so vengutz novelament celatz
« Que auretz la batalha si aisils esperatz.
— Esperar ! » ditz lo coms, « ben petit me prezatz ! »
6680E car es mals e savis e arditz e senatz
A dit a totz ensemble : « Aquest mot entendatz :
« Oi es vengut lo termes e lo jorns aprosmatz
« Que cobrarei Tholosa e remandre[i] ondratz,
« Que si venia Espanha, totz essems a .I. clatz,
6685« Totz aurian batalha si vos no la doptatz ;
« Que mais me vulh combatre qu’esser deseretatz !
— Senher, » so ditz en Manasses, « de contra, no fas[s]atz,
« Que si m’en voletz creire vos faret[z] que membratz :
« Que lo coms de Toloza es ben aventuratz,
6690« E lo coms de Cumenge bos cavalers triatz,
« E lo coms de Fois bos, el filhs Roger Bernatz,
« En B. de Cumenge e tantas po[e]statz
« A cui vos avetz morts los milhors parentatz,
« Els baros de la vila tuit essems acordatz ;
6695« E cant lor membral glazis on los avetz sagnatz,
« Metran s’en aventura co vos aisi moratz,
« O quel setis la oltra sia desbaratatz ;

« Perque degus nous manda ni vol queus combatatz.
— Senhors, » so ditz lo coms, « en aital punt fui natz
6700« Que sols nom puesc combatre ni retornar nom platz.
« Trastotz lo meus coratges reman trist e glassatz,
« Car poders no m’aonda co i es la volontatz,
« E car astratz ma ira e car me desperatz,
« E car me part del seti aunidamentz forsatz. »
6705E ab tant de la vila issiro remesclatz
Cavalers e borzes, e mans d’autres armatz,
E lo setis se leva aisi desamparatz
Que l’us non aten l’autre, enant li ditz : « Anatz ! »
Cel se te per delivres que mais es enantatz.
6710E lo coms s’en repaira streitament e sarratz,
E fetz la reire garda dels ben encavalgatz.
A la riba de l’aiga es lo naveis acesmatz ;
E can vengo ensemble cadaüs s’es coitatz
Que cel trabuca l’autre que s’es aprimairatz.
6715(p. 169)E lo coms quils reten venc aisi abrivatz
Que trabuquet en l’aiga, c’ab pauc no es negatz ;
Mas aicel lo delivra qui l’estec acesmatz ;
Pero lo seu[s] cavals i neguet cubertatz,

E ac pois las cubertas, la flor el fruit el[s] gratz,
6720Per que lo jois s’esclaira e l’orgolhs es baichatz.
E lo coms de Montfort es a Murel intratz
E venc a l’autre seti, e es meravilhatz
Que vi en cal maneira es dezaventuratz.
E lo coms de Toloza a sos bar os mandatz,
6725E vol son cosselh pendre ab sos amics privatz
Cum defenda la vila.

CXCI.[191]

Per defendre la vila e per contratz de lor
Parlal coms de Toloza e li seu valedor,
E lo coms de Cumenge ab complida lauzor,
6730E lo rics coms de Fois qui al pretz e la flor,
En Rogers de Cumenge, lo filh de sa seror ;
E i es n’Rogers Bernatz ab sen e ab valor,
En Bernatz de Cumenge qui porta l’auriflor
De pretz e de largueza e de gaug e d’onor,
6735En Dalmatz de Creiseilh, .I. valent valvassor
Que fon de Catalonha, d’un gentil parentor,
E mant baro mirable e mant cosselhador,
El baron de la vila li plus ric el milhor,
Cavalier e borzes el Capitol ab lor ;
6740E feirol parlament a Sent Cernil menor.
E lo coms de Tolosa fetz partir la rumor ;

Belament se razona, e en apres ditz lor :
« Senhors, » so ditz lo coms, « Deu Jhesu Crist azor,
« E rendam li merces car nos val nins a cor,
6745« Qu’el nos a traitz de pena, d’ira e de langor,
« Car sai nos atramessa .Ia. gran resplandor
« Que mi e totz vos autres a tornatz en color.
« Car el es sans e dignes e complitz de doussor,
« Entenda ma rancura e auja ma clamor,
6750« E garde la dreitura co del seu pecador,
« Ens do poder e forsa e coratge e vigor
« Co nos aquesta vila defendam ad honor !
« E es grans obs e coita quens garde de dolor.
« E, per santa Maria ni per sant Salvador,
6755«  No i a baro ni comte, cavalier ni comdor,
(p. 170)« Que per sa galhardia ni per autra richor
« Fes mal a maio d’orde ni a cami de santor,
« Que no l’arda o nol penda, o no saut de la tor.
« E pos Dieus m’a rendut lo capdolh de ma honor,
6760« El me prenga, sil platz, oimais a servidor ! »
Ditz lo coms de Cumenge : « Es[t] cosselh m’a sabor,
« Que de Dieu e del setgle n’aurem grat et lauzor ;
« E si la santa Glieiza nils sieus prezicador
« Nos fan mal ni dampnatge, ja non fassam a lor,
6765« Mas preguem Jhesu Crist lo paire redemptor
« Que denant l’apostolins do tal razonador
« Que nos ab santa Gleiza aiam patz e amor ;
« E del mal e del be qu’es entre nos e lor
« Ne metrem Jhesu Crist sabent e jutjador. »
6770Aquest cosselh autrejan li baro pus ausor.
E lo rics coms de Fois ab la fresca color

Parlec apres lo comte, e dossament ditz lor :
« Baros, vos de Toloza, entendetz est auctor :
« Gran gaug devetz aver car tuit vostre ancessor
6775« Foron bo e leial vas Dieu e vas senhor ;
« E vos avetz ondratz vos meteises e lor
« Car avetz espandida novelament tal flor
« Per que l’escurs s’alumpna e pareis la claror,
« Que tot Pretz e Paratge avet[z] trait a lugor
6780« Ques n’anava pel segle e no sabia or.
« E car vos etz proome e n’avet[z] fait mant plor,
« Si a entre vos albre c’aia mala sabor,
« Prendetz ne la razitz e pois gitatz la por.
« E podetz ben conoiser est proverbis on cor :
6785« Que jamais sa no aia mascarat ni trachor.
« E car lo coms Simo nos menassa ens cor,
« Avetz obs cavaliers e qu’en serquetz alhors
« Ab que puscam destruire l’orgolh menassador. »
Ditz Dalmatz de Crissil : « A bo entendedor
6790« Deu hom bos cosselhs dire, e qu’en prengal milhor :
« Pos Dieus nos a rendut nostre capdel major,
« Ben devetz vos nos [autres] amar per bona amor,
« Car oimais d’esta vila nous cal aver paor,
« C’a totz los enemics em ben defendedor.
6795« Eu vengui de ma terra per venjar mo senhor
« E estarai en la vila, que non irai alhor,
(p. 171)« Tro qu’en levetz lo seti o qu’en cobretz milhor. »
So ditz Rogers Bernatz : « Pos tuit em en l’ardor
« D’entr’ambas las partidas a la vera veror,
6800« Degus saïns no tenga taula ni obrador,
« Mas estem tot lo dia lafora al trepador,

« E fassam las trencadas e tal garrejador
« Quel sirvent e l’arquier e li frondejador,
« Cant lor sira gran coita, agen bo intrador ;
6805« Quel baro de lafora son mal envaïdor,
« E cant vindran primer li lor asaltador,
« Li dart e las sagetas el cairel punhedor
« Lor auciran tant cors e tant bo milsoldor
« Per que n’auran gran joia li corp e li voltor.
6810« E si a nos venian amic ni valedor
« Ins en las albergadas nos combatam ab lor ;
« Mas ab tant paucas d’armas no son combatedor. »
Ditz n’Bernat de Cumenge : « Per la nostra paor
« Sibe son bo per armas e mal combatedor,
6815« An li Frances perdut lo tertz de la valor,
« Que levat an lo seti a tant gran desonor
« C’anc lo coms de Montfort non pres nulh temps major. »
Mas entrels valens comtes se levec demes lor
Us bos savis legista, gent parlans e doctor,
6820Lo maestre B. l’apelan li pluzor,
Ez es natz de Tholoza, e respon ab dousor :
« Senhors, merces e gracias del be e de la honor
« Que dizetz de la vila ; e fam a Dieu clamor
« De mosenhor l’avesque quens a dat a pastor,
6825« Car las suas ovelhas a messas en error,
« Que las cuida menar en tal loc perdedor
« Que a cada ovelha eran .M. raubador.
« E pos Dieu Jhesu Crist n’avem amparador,
« Tals nos cuidan aucire ens son envazidor
6830« Quels aucirem ab glazis en murran a dolor ;

« Que per so devem estre valent e sufridor
« Car avem bona vila, e farem la milhor.
« E gaitem ben lo dia e la noit a l’albor,
« E fassam los peiriers els calabres entorn
6835« El trabuquet que brize lo mur Sarrazinor
« El castel Narbones el miracle e la tor.
« E car el son proomes e bon governador,
(p. 172)« Eu qui son de Capitol dic per me e per lor,
« E per tot l’autre poble, dal major tro al menor,
6840« Que la carn e la sanc, la forsa e la vigor,
« E l’aver el poder el sen e la valor
« Metrem en aventura pel comte mo senhor,
« Qu’el retenga Toloza e tota l’autra honor.
« E volem vos retraire per cosselh celador
6845« Quel nostri companhon s’en iran a Ma[r]tror
« Per logar cavaliers, e nos sabem be or. »
N’Arnaut de Montagut lor ditz : « Eu vau ab lor,
« Quels menarai segur tro a Rocamador ;
« En Bernat de Casnac recebra los al tor,
6850« E veiretz nos venir, si Dieu platz, al Pascor ;
« E vos obratz la vila mentre n’avetz lezor. »
Del cosselh se departo ab joi e ab baudor,
E parce ben a l’obra.

CXCII.[192]

E parce ben a l’obra e als autres mestiers,
6855Que dedins e defora ac aitans dels obriers
Que garniron la vila els portals els terriers

Els murs e las bertrescas els cadafalcs dobliers
Els fossatz e las lissas els pons els escaliers.
E laïns en Toloza ac aitans carpentiers
6860Que fan trabuquetz dobles e firens e marvers,
Qu’el castel Narbones que lor es frontaliers
No i remas tor ni sala, dentelh ni murs entiers.
El camp de Montoliu es aisi m[e]itadiers
Per ambas las partidas de s[i]rvens e d’arquiers ;
6865E comensan las guerras els perilhs batalhiers,
Que la partis lo glazis e la sanc e l’aciers,
Per que l’erba vertz sembla vermelha co roziers,
C’om no i es pres a vida ni livratz preizoniers.
Ez ichic de Toloza lo rics coms plazentiers,
6870E anec Fois recebre per creisels milhoriers.
Per restaurar Paratge li rend en Beren[g]iers,
N’Arsius de Montesquiu .I. valens cavalers
Qui fo natz de Gascunha, e es fis e entiers,
Per so car pretz l’abonda e totz bos menesters,
6875Venc amparar Tholosa el comte volontiers.
E lo coms de Montfort, qui es avinens parlers
E mals e rics e savis e subtils fazendiers,
A mandat parlament als majors cosselhiers.
(p. 173)Belament s’arazona denant los capdalers :
6880« Senhors, » so ditz lo coms, « grans es mos cossirers,
« Car creguda m’es ira e mals e desturbiers,

« Car ieu cuidava estre als enemics sobriers
« E conquerir Proensa e devenir paziers :
« Ara m’es obs e coita quem torne glaziers,
6885« Car lo coms R. es vengutz coma tempiers,
« E lo coms de Cumenge el coms R. Rogers,
« Sos filhs n’Rogers B., sos cozis en Rotgers,
« En Bernat de Cumenge e mot d’autres guerriers,
« Els baros de la vila els sirvens els roters,
6890« Que m’an touta la vila e mortz mos companhers,
« Per quem creis la felnia el mals e[l] desiriers.
« E no s’es meravilha sis pert mos alegriers
« Car ieu vei que las lebres an contrast als lebriers.
— Senher coms, » ditz l’avesques, « cals es est reprovers,
6895« Que cel que mais vos ama vos deu estre esquerriers ?
« Car a vos nos tang ira ni nulhs espaonters,
« Car en breu de termini se doblaral taulers :
« Quel cardenals mo[s] senher, qu’es lums e candeliers,
« A trames per las terras clergues e latiniers
6900« Que preziquen los regnes els comtatz els empers,
« E per las abadias los altres mesatgiers
« Que l’aver nos trametan, e aurem mainaders.
« E can vindral terminis que passara geniers,
« Vos veiretz tans venir crozatz e mainaders
6905« Per trastotas partidas, a cens e a milhiers,
« Que si era Toloza tant alta col cloquiers,
« No i remanria clausura ni murs ni traversers
« Que no sia partida o brizada a cartiers ;
« Els homes e las femnas e los efans laitiers
6910« Iran tuit a la espaza si no son els mostiers ;

« E pois per totz terminis sira faitz l’acorders. »
Roberts de Pequeni, us valens soldadiers,
Que es pros om e savis e rics e plazentiers,
E es vengutz de Fransa, l’a dit ecienters :
6915« A ! Dieus, senher n’avesques, mals es est castiers :
« Que pos lo coms R. s’es faitz aventuriers
« A mi don’a vejaire que pus cregal braziers ;
« Que cel qui conquer terra can remal cors entiers,
« Pert l’onor conquerida can vol estre sobriers ;
6920(p. 174)« Que, can franh lo coratges, l’a cobrar [l’]eretiers,
« E Frances per natura deu conquerir primers,
« E conquer tant que puja pus aut c’us esparvers.
« E cant es en la roda, es aisi sobrancers
« Que l’orgolhs franh e brisa e baicha l’escaliers,
6925« Es el cai e trabuca e rema i engaliers,
« E pert so que gazanha car no es bos terriers.
« E per l’orgolh de Fransa e pels fait[z] menudiers
« Foron mort en Espanha Rotlans e Oliviers.
« E lo coms pert la terra car no es bos terriers :
6930« Et a la conquerida e la crot[z] e l’aciers
« Pla del port de la Reula tro la sus a Vivers,
« Que res no n’es a diire mas cant sols Montpesliers ;
« Et el pren ne las rendas e los marcs els diners ;
« En apres el l’a messa en poder d’aversers
6935« Que destruzon los pobles els dampnan volontiers.
« E Dieus, qu’es sants e dignes e clars e vertadiers,
« Enten be las rancuras e los faitz sovendiers,
« Per que nos a trameses aitals novels pariers

« Quens fan .I. sobros naicher que nons agra mestiers.
6940« E car sufri Tholosa mans mortals enugers,
« Ges non es meravilha s’es faitz lo recobriers.
« E car ne fe senhors garsos e pautoniers,
« A nos totz e al comte n’er donatz tals loguiers
« Que totz nostres linatges pecaran els semdiers.
6945« Car cel qui tol e dampna e aucil domen[g]iers
« Deu portar foc e ira e sufrir estremiers ;
« Per qu’es en aventura lo nostre milhorers.
— Coms, » ditz en Gui de Levi, « lo parlar es leugiers,
« Que cant creis lo dampnatges amermal thesauriers.
6950« E l’afars d’aquest seti no es mas alonguiers.
« Ja tant non emprendretz ab vostres ligendiers
« Que no i trobetz contenta d’aquestz .X. ans entiers.
« Mas, si m’en volet[z] creire, faitz er lo delivrers :
« Al mati, pla a l’alba, cant la sonal torriers,
6955« Vos aiatz fait garnir totz vostres chivalers
« E las bonas companhas e vostres escudiers
« E los corns e las trompas e totz los senharers ;
« Et es l’iverns cozens e mais e freitz e niers,
« E li ome jairan els lietz ab lors molhers :
6960« E mentre que demando los vestirs els cauciers,
(p. 175)« Metrem en aventura los corses els destriers,
« E intrem los passatges o passem los semdiers
« Dreitament a la porta per aucirels porters,
« E per tota la vila se relevel chapliers
6965« E lo critz e la noiza e lo focs el carniers
« E la mortz e lo glazis e la sanc el flamiers,
« E de nos o de lor sia lo jorns derriers,

« Que mortz, cant es ondrada, val mais que caitivers !
— Per Dieu ! en Gui, » ditz n’Alas, « car vos etz merceners,
6970« E bos amics del comte vulh que intretz primers,
« E sil coms es segons ieu sirai lo tersiers.
— N’Ala, » so ditz lo coms, « ja no er fait estiers
« Ad aquesta vegada.

CXCIII.[193]

« Ad aicesta vegada er en aisi complit
6975« Que a l’albor del dia nos sirem tuit garnit
« Ab totas nostras armas, e li bo arabit,
« E aurem nostr’engenh celadament bastit ;
« E las melhors mainadas e li pus escarit
« Comensaran la guerra tro qu’els sian ichit.
6980« E cant ilh seran fora per lo camp espandit,
« Nos vindrem tuit ensemble aisi apoderit,
« Ponhen e combaten e firen e aizit,
« Qu’entre l’acier el glazi sirem si departit
« Qu’enans qu’els se remembron ne sian avertit
6985« Nos intrarem ensemble ab lor tant afortit
« Que retendrem la vila o i remandrem fenit.
« Mais val morram ensemble o que siam guarit
« No que tengam lo seti tant longamen aunit !
— Senher, » ditz n’Amaldric, « mot ben o avetz dit,
6990« Ez eu ab ma mainada comensarai l’ardit. »
Can del cosselh partiro an manjat e dormit,

E lor agait bastiron ab lo jorn esclarzit,
E lh’autre esperonan per mei lo camp polit.
E cant cels de la vila o an vist e auzit
6995Entrels critz ela noiza de totas partz tendit ;
Aisi prendo las armas, cant foro resperit,
Que bragas e camizas i mezon en omblit,
E perprendo la plassa e an lo camp sazit
Li corn e las senheiras e las trompas el crit.
7000E li Frances ensemble son ins el camp salhit.
En B. de Cumenge pres lo capdel el guit
(p. 176)Dels omes de la vila qu’els no sian delit,
En apres lor escrida no serian sofrit.
Lo coms, en Amaldric, en Alas amarvit,
7005En Folcaut, en Robertz, en Peire de Vezit,
En Robert de Beumont, Manases de Cortit,
En Ugues de Laici, en Rogers d’Andelit,
Esperonan ensemble, e foro tant seguit
Que lai on se monstreron an tan bel colp ferit
7010Que cels dedins trabucan e cazen escarit,
Que mans d’els en caseran ins en l’aiga vestit.
E li Frances per forsa an tant be envazit
Que lo fossat e l’aiga an passat e envaït.
Et il dedins escridan, li gran e li petit :
7015« Santa Maria, val nos, que no siam delit ! »
En Rogers Bernatz broca e al pas establit,
E defen e restaura ab lo cor afortit ;
E l’ome de la vila ab lo[s] baro[s] fa[i]zit,
Can ilh foron ensemble triat e reculhit,
7020Cavalier e borzes e sirvent enardit,

An lo crit e la noiza el chaplament sofrit.
D’entr’ambas las partidas se son tant referit
Quel castels e la vila e lo camps retendit.
Mas li dart e las lansas e li espieut brandit
7025E la[s] massas furbidas e li escut brunit
E las apchas aizidas e li acer bulhit
E li dart e las peiras e li cairel furbit
Entrels [brans ?] e las flechas, e li caire amarvit,
D’entr’ambas partz lai vengo complidament aizit,
7030Que l’auberc e li elme son brizat e croisit :
Suffren e abaten e vencen adaptit,
Que firen los encausan els ne menan partit
Qu’ins el fossat trabucan abatut e ferit ;
Qu’ab ferir e ab massas e ab chaplament trit
7035Atendent e partent son li baro sortit,
E li caval en l’aiga, ins el glatz, sebelhit.
Entresens e cubertas e li bo arabit
E li garniment doble e li escut florit
E li fre e las selas e li peitral croisit
7040E mantas de maneiras i remaso crostit.
Al partir de la coita se son tant referit
Que no i a cors ni membre que non aia sentit.
(p. 177)E cant dins e defora an lo chaple gequit
En la vila s’en intran joios e esbaldit ;
7045E Frances s’en repairan ab coratge endorzit.

E cant lo coms repaira, e foro desgarnit,
Lo cardenals el bisbes lai vengo revestit,
E saludan lo comte e an lo benazit :
« Senher coms, » ditz l’avesque, « est baro contradit,
7050« Si Jhesu Crist non pensa, greu siran convertit.
— Abesque, » ditz lo coms, « si m’a Dieus enantit
« Que vos e la clercia cuit que m’aiatz t[r]azit :
« Quel capdolh qu’ieu avia ab la crotz conquerit,
« Glazis e aventura m’en a desenhorit.
7055— Coms, » ditz lo cardenals, « preguatz Sant Esperit
« Que la vostra rancura nil mal no aia auzit,
« Car sel c’a la felnia te lo cor endolcit
« E merce e dreitura e bon cen e complit ;
« E lai on merces merma e bes torna en omblit,
7060« Merces e senhoria i pert lo nom el guit.
— Senher, » so ditz lo coms, « merce d’aquest falhit :
« Tant soi iratz e felnes que no sai que m’ai dit.
« Ben dei aver gran ira el cor el sen partit,
« Car una gens perida m’a tant dessenhorit,
7065« Jamais, tant cant ieu viva, non o aurai merit.
« Mas, per santa Maria quel seu bel filh noirit,
« S’ieu no pos cosselh pendre co sian descofit,
« Lo meu afar el vostre vei si afelezit
« Que torna en aventura.

CXCIV.[194]

7070« Er torna en aventura, tant cug[e]i estre fis,
« Que jamais mal ni guerra ni trebalh no sufris,
« Mas cant sol de Proensa, e que la comqueris,
« E totz mos enemics abaiches e delis,
« E governes mas terras, e que tant m’enrequis,
7075« O per grat o per forsa, que cascus m’obezis,
« E ames santa Glieiza e Jhesu Crist servis !
« Ara no sai quem diga ni qui m’a sobrepris,
« Car de las meravilhas que recomta Merlis
« A mi don’a vejaire qu’el ne sia devis.
7080« Anc no cugei vezer que mos sens perteris,
« Car ieu cuidava estre ben certas e ben fis
« Que fos lo coms R. intratz mest Sarrazis
« O en las autras terras, que jamais sa nol vis :
(p. 178)« Ara vei que s’alumna e ques a mant espris,
7085« Qu’ab petita companha s’es el Capdolh asis,
« E defen e contrasta e dampna e [s’]afortis
« Am la gen contradita quem destru e m’aunis.
« Mas, per la santa Verge on Jhesu Crist se mis,
« Quim donava Espanha ab los marabotis
7090« E trastota la terra que tel reis Marroquis,
« Eu d’aici nom partria entro que l’aia pris,
« E la vila destruita e lo comte malmis !
— Coms, » ditz lo cardenals, « a vos m’a Dieus tramis
« Queus capdel eus governe e quem siatz aclis.
7095« Pos ilh non podon estre cofondutz ni comquis,

« Si vos m’en voletz creire, autre cosselhs n’er pris :
« Que trametam lo comte dreitament a Paris
« Al senhor rei de Fransa quelh ne prenga mercis,
« E que ara nos atenda so que nos a promis.
7100« E ira i la comtessa e maestre Guaris,
« E pregara so fraire els parens els cozis
« Que nos vengan socorrer, et er lor Caercis.
« Eu trametrai a Roma aisi co es empris,
« Que trametan pel setgle los prezics els latis.
7105« Si aquesta vegada no pot estre devis,
« Tant farem c’a l’autr’an i vindra Lozoïs
« Per destruire la vila on lo mals se noiris.
« Mas pero, si tant era quel reis nol[s] conqueris,
« Non sai mais cosselh pendre mas qu’en sia la fis,
7110« Que so que Deus governa garda sens Georgis.
— Senher, » so ditz l’avesques, « pos m’en avetz enquis,
« Eu farai lo mesatge tot dreit a Sent Danis ;
« Et a la Pentecosta, cant lo temps reverdis,
« E[u] vos amenarei tans crozatz e pelegris
7115« Que portaran l’aver els marcs els esterlis,
« Alamans e Frances, Bretos e Peitavis,
« Normans e Campanes, Flamencs e Angevis ;
« E aura n’i tans d’autres de rics e de frairis,
« E per aiga e per terra er ta mangs lo setis,
7120« Que la dins en Garona no romandra molis ;
« E ja no nons partrem tro totz los aiam pris,
« Ez er nostra la vila e totz l’autre païs.
— Senhors, no sai quem diga, » so ditz n’Ugs de Lacis,
« Qu’a mi don’a vejaire qu’ab lor es sent Cernis

7125(p. 179)« Quels garda els governa e sembla e lor païs. »
Tant parleron ensemble tro que lo jorn falis,
E a l’albor del dia, cant lo temps abelis,
S’en es ichitz l’avesques en Folcaut de Berzis,
Ez am lor la comtessa en Peire de Vezis ;
7130E passan los boscatges per paor dels faizis.
E remas en la vila lo rics coms palaizis,
En B. de Cumenge, en Bernatz Moltaldis,
El pros Rotgiers Bernatz quem daura e esclarzis,
En Dalmatz de Crissil qui manda e enantis,
7135Bertrans Jordas e n’Otz e l’adreitz n’Amalvis,
Els bos n’Ucs de la Mota a cui pretz es anclis,
En W. Arnaudos qu’es be certas e fis.
En Bernatz de Cumenge a de lor comjat pris,
E vai s’en en Gasconha encontrals enemics,
7140Per refermar la guerra e per cercar en Joris.
Els baros de la vila, ab los cors enteris,
Cavalgan per las terras e cercan los camis,
Els castels e las vilas e los bo[s]cs els traïs,
Don intra cada dia la carns el pas el vis.
7145E el camp de Montoliu es plantatz us jardis
Que tot jorn nais e brolha, [e] es plantatz de lis ;
Mas lo blanc el vermelh qu’i grana e floris
Es carn e sanc e glazis e cervelas geris ;
Entr’esperitz e armas e pecatz e mercis
7150Novelament i pobla iferns e paradis.
Cominalment s’alegra la vila e s’esbaudis,
E si ditz l’us a l’autre : « Ar nos creis jois e ris,
« Per so qu’en Pelfort intra que es pros e savis,
« E mals e bos e savis e nostre cars amis. »

7155E dedins e defora cadaüs s’afortis ;
Mas tals es lo damnatges e lo mals el traïs
Que mans dias estero que degus no[l]s requis
Tro foro a la Pasca.

CXCV.[195]

Cant foro a la Pasca venc la gentils sazos,
7160E es ichitz de l’ost n’Amaldric en Guios,
El coms el cardenals e mot d’autres baros
Cosselhavan ensemble e parlan a rescos.
« Senhors, » so ditz lo coms, « grans es la messios
« Qu’ieu fas en aquest seti e pert mos companhos ;
7165« E estau noit e dia pessius e cossiros,
(p. 180)« Car ieu no posc atendre las promessas els dos.
« E totz crestianesmes deu esser vergonhos
« Car omes senes armas son defendens a nos.
— Coms, » ditz lo cardenals, « no siatz temeros,
7170« Qu’ieu ei trames pel setgle los prezics els sermos ;
« Ez a la Pentecosta, ab lo temp[s] amoros,
« Vindra crestianesmes e predicatios,
« E de terras estranhas tant grans processios
« Que de solas gazarmas e de bels capairos
7175« E de capels de feutre e de gans ab bordos
« Lor omplirem las lissas els fossatz els fondos,
« E nos prendrem la vila e recebret[z] la vos,

« Els omes e las femnas e las gentils maizos
« Passaran per las flamas e devindran carbos. »
7180Tuit li baro l’escoutan, que degus no i respos ;
Mas Robertz de Belmont li es contrarios :
« Per Dieu, nostre car paire, esta salvatios
« Nous cal de nos a dire ni prometre perdos :
« Que, per santa Maria maire del glorios,
7185« Ans que prengam la vila per ditz ni per sermos,
« Entre colps e coladas e plagas e tensos
« Saubra Dieus e Diables cals esperitz es bos. »
E mentre que ilh parlan e mostran lor razos
Vengo permei las plassas, punhen del[s] esperos,
7190Li baro de Tholosa firen e coratjos,
W. Unaut en Guiraut e n’Ucs Bos
E l’adreitz n’Amalvis, en W. Arnaudos,
El pros n’Ucs de la Mota el sieus vermelhs leos,
E las gentils companhas, joves e deleitos ;
7195E portec la senheira l’adreitz n’Ugs de Pontos,
Qu’a la porta del seti li bandejal penos.
Dedins per las albergas es lo critz el resos,
Que tota l’os[t] en trembla e desus e dejos.
En auta votz escridan : « Santa Maria, val nos ! »
7200E coron a las armas e a las garnizos.
Mentrel coms de Montfort se arm[a] ab los sos,
Per los camps de lafora es la chaplatios,
Que detrencan e talhan los Normans els Bretos,

Si qu’en Armans Chabreus remas en partizos ;
7205Mas la carns e lo glazis e los membres els nos,
Elh braci e las cambas elh cabelh els mentos
(p. 181)El pieitz e las coradas el fetge els renhos
Esta[n] permei las plassas a trotz e a cartos.
Ab tant salh per la porta lo valens coms Simos,
7210E n’Ugues de Laici, en Lambertz de Limos,
Robertz de Pequeni, n’Ebratz de Vilapros,
En Peire de Vezis, Rainier de Caudaros,
En Guis lo manescalx, en Gautiers lo bretos,
En Simos Galoers, en Rainaut lo frizos,
7215E per las autras portas venc la poblacios :
« Montfort ! Montfort ! » escridan, « francs cavalers, dem los ! »
De tantas partz lai vengon Frances e Bergonhos
Quels baros de Tholoza s’en torneron coitos,
E los Frances los segon ab coratges felos.
7220En fugen los escrida de la Mota n’Ugos :
« Belament, cavalier ; senhors, defendam nos !
« Que mais val mortz onrada qu[e] aunida preizos. »
E ferit lo primer tant a dreit lo plansos
Si l’abat a la terra qu’en remas polveros.
7225E cant s’areire garda, ferit .I. dels garsos,
Per qu’en remas vermelhs lo sieu blancs gonfainos.
E n’Amalvis escrida : « Cavaliers, tornem nos ! »
E pren e fier e dona grans colps meravilhos,
E defen e contrasta si e sos companhos ;
7230En W. Unaut broca son destrier vigoros
E fier .I., cavalier quelh falsec l’alcotos,
E debriza la lansa e remas il trensos ;
En Robert de Belmont en Guilheumes lo bos

E feric de sa massa, car es cavaliers bos.
7235Ab tant ilh de la vila de l’issir talentos
En auta votz escridan : « Baros, segudam los ! »
Cavalers e sirvens e borzes e peos
Ieison de las trencadas e perprendon l’erbos,
E dedins e defora creis la defensios.
7240Entrels corns e las trompas e los grailes els sos
Trembla l’aiga e la vila e lo castels el tros ;
E lai on s’encontreron levas la contensos,
E fo cridatz Belcaire ! Tholosa ! e Avinhos !
Li bran e las gazarmas, li cairel els brandos,
7245Las lansas e las massas, las peiras els cairos,
E li dart e las apchas, las picas els bastos,
E la[s] sagetas doblas els caireletz dels tos
(p. 182)De tantas partz lai vengon a present e a rescos
Non i es tan malignes que no sia doptos.
7250En Peire de Vezis los fer voluntairos,
E ilh feriron lui que l’abateron jos,
E laichet son caval e repairet als sos ;
E venc Peire, sil pres per las regnas amdos,
E escrida : « Toloza ! baros, atendam los ! »
7255E fer .I. cavaler quel falset los brazos :
Si l’abat el trabuca qu’en fremit lo campos.
Mas Simos Galoers, bels cavalers e pros,
Lo filh del manescalc qu’era valens e pros,
Montfort ! Montfort ! escrida, e durament fer los,
7260E abat e trabuca sirvens e donzelos.
De tantas partz lo feron el ostal glazios
Que remas en la plassa debrizatz a trensos.
Bertran de Pestilhac, de ferir cobeitos,

Si feri un arquier quel partic los renhos,
7265Qu’el cors li mes la’nsenha e la lansa el penos,
Si qu’en remas vermelha la erba el sablos.
E lo coms de Montfort qu’es mals e orgulhos
Feric ins en la preissa si qu’en abatec dos.
En tantas de partidas lo feron pels giros
7270Que sos cavals trabuca e debriza l’arsos,
E el chai a la terra e remas els talos,
E defen e trastorna e remonta el ros.
Ins en la major preissa es W. Arnaudos,
Forsatz e retengutz, mas el es tan ginhos
7275Ques laisec a la terra cazer da genolhos ;
Mas per lor de la vila es aitant ben rescos
Que i perdec son caval e repairec al[s] sos.
Al partir de la guerra n’i a tans d’engoichos,
Car ilh dedins perderon W. P. de Mauros,
7280El Lobs de Fois nafratz e mot d’autres baros,
El camp de Montoliu, el vergier perilhos,
On remas cada dia lo blancs el vermelhos ;
Mas la sanc el cervel e la carn els brazos
E la flors e la folha e lo fruit doloiros,
7285De que mant olhs mirable es remazut ploros.
E lo coms s’en repaira trist e fel ez iros,
E a dit per felnia : « Jhesu Crist glorios,
« Senher, on es mos astres que sol estre tan bos
(p. 183)« E tant cars e tant dignes e tant aventuros,
7290« Que per mar e per terra s’espandial resos ?
« Anc no cudei vezer que fos tant aleitos,
« Que nom valguessan armas ni sant ni orazos.

« E pos la santa Glieza no defen se ni nos,
« Mens ne val sa valensa el sieu nom precios.
7295« Perqu’ieu vos prec, car Senher, planhens e cossiros,
« Qu’aram venga la mortz o tals milhurazos
« Qu’ieu conquera la vila en sia poderos ! »
Ab tant lo coms s’en intra iratz e corrossos.
Els baros de la vila s’en repairan joios,
7300E ditz laüs a l’autre : « Jhesu Crist es am nos,
« Quens garda ens governa.

CXCVI.[196]

« Jhesu Crist nos governa e devem li grazir
« Lo mal el be quens dona e dousament sufrir,
« Car per aital dreitura nos pot ben mantenir
7305« Qu’en la sua crezensa volem vivre e morir,
« Car nos crezem lo Dieu quens garda de falhir,
« E que fetz cel e terra e granar e florir,
« El solelh e la luna per lo mon resplandir,
« E fe ome e femna els esperitz noirir,
7310« E intrec en la Verge per la leg acomplir,
« E pres en carn martiri per pecadors garir,
« E dec sanc preciosa per l’escur esclarzir,
« E anec al seu paire e al Sen Esperit offrir ;
« E pel sant batisteri recebre e complir,
7315« E per la santa Glieiza amar e obezir,
« Devem be Jhesu Crist e s’amor conquerir.
« El senhor apostoli quens devria noirir,
« Els prelat[z] de la Glieiza quens jutjan a morir,
« Don Dieus sen e coratge, escient e albir

7320« Que conoscan dreitura, els ne lais penedir !
« Car per aital nos mandan dampnar ni destruzir
« Que de sa senhoria nos volem departir,
« Per una gent estranha que fal lum escantir ;
« E si Dieus e Toloza o volgues cosentir
7325« Tot Pretz e tot Paratge agran fait sebelhir.
« El Senher qui capdela es gardec de mentir,
« E fe l’orgolh abatre e fels angels salhir,
« Nos do poder e forsa del senhor mantenir !
« Qu’el es d’aital natura c’ab sen e ab albir
7330(p. 184)« Que deu amar la Glieiza e la terra tenir. »
Dins la kalenda maya, cant pres az abelir,
Lo cardenals el coms fan carpenters venir
Per comensar la cata ab quels voldran delir,
Els castels els calabres els peiriers amarvir.
7335Ab tant veos .I. messatge quels a faitz esbaldir ;
Belament ditz al comte : « Anatz tost reculhir
« L’avesque e la comtessa que venon ab desir,
« E en Michel dels Armes que fai la ost brandir,
« Gauter de la Betona, en Wlme Melir.
7340« Oimais nons pot Tholosa defendre ni gandir,
« Que totz vostres dampnatges, lor podetz car merir,
« Que ara ve tals crozada qu’en levara .I. tir,
« Car ilh son be .C. .M. que la faran brandir.
— Oimais, » so ditz lo coms, « nom pot res dan tenir. »
7345E anec los recebre e si eis peroffrir ;
E demenon tal joia can foron al venir :
« Senhor, » so ditz lo coms, « res nous i pot falhir,

« Que si prendet[z] Tholosa, nous o sai pus carzir,
« Beuretz de la fontana que nos pot perterir. »
7350E il li respondero : « Nons podon pus tenir. »
E anero lo seti milhorar e omplir.
Mas en breu de termini venon a l’escremir,
Que tota l’ost ensemble s’es prez’ a esbaudir,
Quel coms vai n’Amaldric de Crio reculhir,
7355En Guilabert de Rocas e n’Albert de Sent Lir,
Ab pus bela companha que nous sabria dir.
Elh baro de Tholosa se son anat garnir,
Que l’us no aten l’autre c’armas posca sufrir,
E aneron las lissas els fossatz establir,
7360Els sirvens els arquiers per las ortas salhir ;
E can la ost repaira, ques pres a revenir,
Ferol pla e la plassa e la terra tremir.
Ladoncas pogratz vezer tant ausberc resplandir,
E tant escut mirable e tant elme luzir,
7365E tanta bela ensenha e tant peno bandir !
Non i a .I. ni autre la vila no remir ;
E pois di l’us a l’autre : « Per ma feus pos ben dir
« Que nom don’a vejaire que s’en volhan fugir. »
E lo coms de Montfort fetz la ost somonir,
7370Que tuit vengan ensemble lo parlament auzir ;
(p. 185)El coms fo bels e savis e fels be enardir,
E deslaset son elme e comenset a dir :
« Senhors, vos etz vengut per la Glieza servir,
« E per la vila pendre e per mi enantir.

7375« En aquesta vegada devetz tant envazir
« Que anetz autre seti novelament bastir
« Jos al fons de la vila per melhs apoderir,
« Que per nulha partida no[ns] poschan sobre issir ;
« Pois farem los laïns jejunar e languir.
7380« E si ieu posc la vila nils baros convertir
« Totz l’avers sera vostre e l’onors a partir,
« Que de re que lai sia no vulh mais retenir,
« Mas cant sola la vila els baros destruzir. »
Tuit li baro l’escoutan e prendo a grondir ;
7385N’Amaldric del Crio li respos al fenir :
« Per Dieu, bel senher coms, fort vos deu hom grazir
« Car en tant pauca d’ora nos voletz enantir ;
« Mas abans c’aiso sia, vos volem als querir :
« Que nons vulhatz decebre ni nons cujetz onir,
7390« Que totz om, cant se coita, tart es al repentir ;
« Car nos el caval nostre em tuit las del venir,
« Per que ja no poiriam lo maltrait sostenir,
« Que totz om can es febles re no sab on se vir.
« Mas que tant nos voletz amar e enantir,
7395« Vos nos laisatz la vila c’avetz faita garnir
« En quens puscam pauzar e manjar e dormir,
« Quels baros de la vila no nos fassan sortir :
« Vos conoisetz la vila e l’intrar e l’issir,
« E en cantas de maneiras los poiram adaptir,
7400« E tinetz aquel seti que nos mandatz tenir.
« E, per santa Maria, ieu aug comtar e dir
« Quel baros de Toloza son greu per adontir ;
« Que sils vol om combatre nils cuja envilanir
« Fort bes sabon combatre e durament ferir.

7405« Per queus pregam, bel senher, quens laichetz revenir,
« E nos e vos ensemble irem los envazir,
« En tantas de maneiras aisi dreit reculhir
« Que lor farem las lissas e los valatz omplir.
« E si podem la vila els baros comquerir,
7410« Tot essems sia vostre, e que non laisetz ir,
« Car en autra maneira nos po[i]ri’ avenir. »
(p. 186)E cant lo coms enten que nols pot sopartir,
El trembla e sospira e pres ad esfelnir,
E cavalgan ensemble, e van se asezir
7415Dins la novela vila.

CXCVII.[197]

Dins la novela vila albergan a prezent
E los traps e las tendas permei lo paziment.
Elh baro de Toloza feiron lor parlament,
E foron al cosselh tuit li plus e[n]tendent.
7420Mas n’Rogers Bernatz parla suau e dousament,
Car es gentils e savis e a valor e sen,
E es filhs del bon comte que te Fois e defent.
Belament se razona e ditz lor en rizent :
« Senhors, no i a cosselh mas del defendement,
7425« Que ja no i trobarem merce ni cauziment.
« E no aiatz temensa ni nous detz espavent,
« Que per so devem estre coratjos e valent
« Car avem bona vila e bo dreit ichament,
« E leial senhoria e Jhesu Crist guirent

7430« Quens guida ens governa, e fa nos a parvent.
« E per so que hom conosca lo nostre afortiment,
« E que la noit el dia lor estem sus la dent,
« Nos creisserem la vila de novel creissement,
« E bastirem per forsa tot lo vielh bastiment,
7435« E farem i tal obra e tal afortiment
« Que nos perdrem temensa, e ilh siran tement. »
Ditz n’Dalmatz de Creissil : « Vos dizet[z] be e gent,
« Que per esta creguda valdrem mais per .I. cent,
« En sirem pus delhivre e milhor combatent.
7440— Senhor, » ditz en Pelfort, « senes tot falhiment,
« Nos e tota la vilan prendrem milhurament,
« E n’estarem trop melhs e pus segurament ;
« E ges no podem far milhor amparament :
« E nom de Jhesu Crist comensem o breument. »
7445Ladoncas van a l’obra aisi cominalment
Quels paires ni las maires ni li filh nilh parent,
L’us no espera l’autre, nil paubres lo manent.
Pero Rotgers Bernartz bastil comensament,
E feron las clausuras el mur el fundament,
7450Els fossatz e las lhissas els dentelhs defendent.
Mas per tota la vila levan l’esbaudiment,
E dizen l’us a l’autre : « Dem nos alegrament !
(p. 187)« Qu’en Arnaut es intratz de Vilamur valent,
« Que a bon cor e forsa, valor e escient ! »
7455E lo coms de Montfort fe ajostar sa gent,
Que foro ben .C. .M., que cadaüs l’entent,
E mostret lor Tholoza e l’apertenement :
— Senhors, » so ditz lo coms, « vec vos la sobredent
« De tot crestianesme e de tot salvament.

7460« Tant so mal e felo e gualhart e metent
« Que totz lo mons i troba batalha e content.
« Tant soi iratz e fels que[l] cors me part em fent :
« Cant ieu creisse de forsa ilh creiso d’ardiment ;
« E per la lor ondransa e pel meu baichament
7465« An creguda la vila aisi novelament.
« S’ieu no posc cosselh prendre al lor cofondement,
« Petit pretz ma valensa el vostre acorrement ;
« Mas, si m’en voletz creire, ilh son al feniment.
« Per destruire la vila e prend[r]el venjament
7470« No[s] farem autre seti outra l’aiga rabent,
« Que negus d’els no i intre ni n’esca solament.
« E tindrem es dos setis aisi tant longament
« Tro quels prendrem per forsa, que sian recrezent. »
Tota la ost essems autrejan est coven,
7475E laichero el seti lo bo[n] establiment,
E li autre passeron a Murel verament,
Et agro pro vianda e adreit compliment.
E lo coms s’en levet a l’alba pareichent,
E fe sonar las trompas e garnir subtilment,
7480E perprendo la plassa e l’autre mandament.
Li ausberc ab cubertas e li bel escut pent,
E la clartat dels elmes e las boclas d’argent
E li caval d’Espanha e li capel luzent
E las senhas de pali e li gonfano tent
7485E li corn e li graile e las trompas el vent
Fan brandir la ribeira, l’aiga e l’element ;
E cavalgan ensems tant ergulhosament
Quels baros de Tholosa los viron a prezent.
E feiron de lors eiches aital meitadament

7490Que lo coms de Cumenge ab bon captenement
En Dalmatz, en Pelfortz, Sicart de Poglaurens,
Am las belas companhas complidas de jovent
Establiro las lissas e lo defendement ;
(p. 188)E li autre s’en eison permiei los pons corrent,
7495Cavalers e borzes, e arquer e sirvent,
E tuit passeron l’aiga, que negus no s’atent.
Mas Rotgers Bernatz manda e capdela e defent,
En Rogers de Montant que venc primeirament,
El pros n’Ot de Tarrida e li ben defendent,
7500E perprendon la grava els ortz el cazament.
E lo coms de Montfort ab totz los sieus batent
Vengron permeg la vila de Sent Subra baten ;
E passan las trencadas tant afortidament
Qu’intreron per la grava e pels ortz dreitament ;
7505Mas en Miquels dels Armes a pres envaziment :
Gantiers de la Betona en Felip d’Aiguilent
Primeirament dels autres brocan en contendent.
N’Arnaut de Vilamur ab fin cor e valent
Los atent els espera aperceubudament,
7510E escrida sa senha e baicha e destent,
E fer .I. cavalier que l’abatec sagnent.
E dedins e defora feron l’acordament,
E escridan Tholosa ! e Montfort ! autament,
E lai on s’encontreron feiron lo chaplament.
7515Mas las lansas polidas e li bran resplandent
E li dart e las picas e li acier razent
E las peiras redondas e li espieut brandent
E las sagetas primas e li cairel punhen

De la part de la vila van tant espessament
7520Que li escut debrizan els elms elh garniment,
El baro de lafora ferol departiment.
Al partir de la guerra e al perilhament
Li Franses s’en repairan envas l’aiga sortent,
Els dedins los persegon encausan e firent,
7525Li omes de la vila milhuran e creichent.
Que per mejas las ondas se feron mantenent ;
El cavaler trabucan e li caval franhent.
E lo coms de Montfort ab lo leo mordent
Aisis revols es vira e fer ardidament
7530Que defen e restaura totz los sens en perdent ;
Mas empero passeron firen e combatent
L’un bratz de la Garona el ribatge engalment ;
E lo coms s’en repaira complitz de mal talent,
E can foron essems ditz lor iradament :
7535(p. 189)« Baros, no sai quem diga ni no sai quim reprent :
« Ges non es meravilha si m’es greu e cozent,
« Car una gens falhida quem feiro sagrament
« Mi crechon trastotz dias d’antas e d’aunimens.
« E per la lor venjansa e pel meu ondrament
7540« Nos n’intrem albergar a Sent Subra laent,
« Que per nulha partida no siran mais fugent. »
Gautiers de la Betona li respon sobdament :
« Per Dieu ! bel senher coms, ilh nos an fait parvent
« Que no vitz milhors homes ni de milhor sement ;
7545« Que mot valo per armas e per afortiment.
« Tant so mal e salvatge e fissan e mordent
« Qu’ins el vostre leo an meza la serpent :
« Si vos non etz Golfers al sieu delhivrament,

« Nos e vos e li autre em vengut al turment.
7550« Per qu’ieu ai gran temensa de prendre dampnament,
« Si tant pres de la vila prendam albergament. »
E li baro essems fan tal acordament
Que lotjas e caudeiras i laiseron ben cent,
E torneron areire mieja lega vertent,
7555E fiqueron las tendas desobrel paziment.
Elh baro de Toloza alegre e jauzent
S’en tornan en la vila.

CXCVIII.[198]

Can tornan en la vila mandan als mesatgiers
Qu’ades Br. Paraire e maestre Garniers
7560Anols trabuquetz tendre e comensel chapliers.
Ez a las cordas tendre ac n’i be .X. milhers,
E mezon en las frondas los bels cairos grossiers,
El castel Narbones els portals frontaliers,
Els murs e las bertrescas els ambans meitadiers,
7565E de la tor Ferranda los verials primers
Abaton e trabucan e brizon a cartiers ;
Ez escridan : « Tholoza ! ara creis lo braziers,
« Qu’es anatz e vengutz lo nostre desiriers,
« Lo rics valens coms joves el sentier dreiturers ! »
7570Mas en breu de termini se mermec l’alegriers,
Que lo vens el troneire e l’aura el tempiers
Tres nogs totas entieiras e tres jorns totz entiers
Fetz deversar e ploure ab los elementiers,
Que tant crec la Garona que perpren los graviers

7575Els camis e las plassas e los ortz els vergers,
(p. 190)Que per meja la vila intrec ins els celiers,
Aisi que sobre l’aiga no remas pons entiers,
Ni molis ni paichera ni pals ni alabers.
E mieja de Garona, on els fils montaners,
7580Ac doas tors garnidas els dentelhs batalhiers
Dels homes de la vila, de bos e de leugiers ;
E cant l’aiga s’amerma e [es] lo flums engaliers,
Lo rics coms de Montfort, qu’es mals e sobranciers,
Ab sa granda crozada e ab sos grans mainaders,
7585El perpren la ribeira e los pratz els gravers,
E mes en l’Ospital los valens soldadiers
E las bonas companhas e los arbalestiers,
E fe bonas clauzuras e los valatz raziers,
Els murs e las arqueiras els covinens solers
7590On el leos malignes el sieus gonfanoniers,
E conduitz e vianda a moitz e a sestiers ;
E trames los mesatjes correns e viacers,
Que per Agenes venga lo bels naveis corsers ;
Ez en la bela plassa on s’espan l’areniers
7595El bastic los calabres e desobrels targers,
Que vol la tor abatre ez aver los torrers.
E laïns en Toloza es grans lo desturbers
El trebalhs e la ira el mals el caitiviers,
E paors e temensa d’omes e de molhers ;
7600E si ditz l’us a l’autre : « Jhesu Crist merceners,
« Vos gardatz las dreituras de vostres dreiturers ! »
E las donas descausas van orar als mostiers,

E portan las ufrendas, els bels pas els diners,
E ciris e candelas per metre els candeliers ;
7605E pregueron la Verge on floric lo rozers
De que nasc lo filhs dignes qu’es clars e vertaders,
Que nols laiche cofondre als enemics sobriers.
Mas empero mandero als majors capdaliers,
En Dalmatz de Creissil qu’es bel e bos parlers,
7610Belament parla e dicta ab plazens castiers :
« Senhors, sil temps es mals ni durs ni aversers,
« Ja no von venga ira nion cresca espaventers,
« Que motas vetz per perdre ave grans milhorers. »
A la vila defendre fon aitals l’acordiers
7615Que lo coms de Cumenge ab los sieus companhers,
En Br. de Montant e l’Abas en Rogers,
(p. 191)En Guirautz en Pelfortz desobre lor destriers,
El pobles de la vila firitz e firendiers,
Tengan be las trencadas els fossatz els portiers ;
7620E sai Rotgers Br. qu’es bos e plazentiers
Mandec tost al Capitol e als cominalers
E als autres prosomes, borzes e marcadiers,
Ques aian los maestres els nautors els brassers
E las bonas cumpanhas els sirvens loguadiers,
7625Ops de las tors socorrer, car i a grans mestiers.
Ez els li respondero : « Farem o volontiers. »
E per meja la vila an triatz los obrers,
E sus al cap del pont an mezes carpenters.
Mas dopterol passatge car es tant esqueriers
7630Car lo pons es en l’aiga abatutz a carters.
Mas en Peron Domingo, us valens escuders

Que fo natz d’Arago, s’es faitz aventuriers,
E passec per la corda grans dos corses pleniers,
Ez anc major perilh no trais nulhs aversers ;
7635E dedins e defora l’esgardan .C. melhiers,
E si ditz l’us a l’autre : « Aquest hom es leugiers. »
Pois feron pons de cordas ab cledas traversers,
Per que a la tor velha es complitz lo sendiers.
Mas a l’autra socorrer es majer l’encombriers,
7640Car no i es lo passatges ni pons ni escaliers :
De l’una tor a l’autra ab loncs filetz dobliers,
Qu’en un vaichel de cesca que recemblec carniers,
I portan la vianda e los cairels d’aciers.
Pero n’Ugs de la Mota, .I. valens cavalers,
7645Ben complitz de las armas e dels autres mestiers,
Ab bona companhias mes en l’aiga primers
Per la tor a defendre ab los capitoliers.
Mas tant son grans las ondas e lo flums rabiners
Ques el no i poc atendre e passec l’i costiers,
7650Aissi c’a l’autre pont fo la guerra el chapliers
De donar e de prendre mot grans colps glaziers.
Mas emperol Capitols valens e fazendiers
Permeg l’aiga prionda foron aventuriers,
C’an la tor establida e tornon a vivers.
7655E lo coms de Montfort qu’es afortitz guerrers.
Car vol la tor abatre els dentelhs batalhiers,
Tota la noit el dia, ab cairos traversers
(p. 192)Ez ab peiras redondas et ab colps sovendiers,
La combat lo calabres e la franh lo peirers,
7660Que tot lo mur debrizan e n’espan lo mortiers,
Els portals e las voutas els cairos estremiers.

E cels dins, cant o viron que no sera estiers,
Ab afortitz coratges e ab mais reproers
Receubro motas plagas e motz colps mortaliers,
7665Que de la sanc vermelha an mulhatz los braguers.
Iradament, per forsa, ab los coratges niers
An la torr desparada, e montal senhariers
Del comte de Montfort e dels seus bordoniers,
Ez escridan la joya.

CXCIX.[199]

7670Escrideren la joya e Montfort ! entre lor,
« Que vengutz es lo termes que cobrarem la onor,
« E cobrarem la vila e vos iretz alhor ! »
Mas aquilh responderon, que son en l’autra tor :
« Ans la partiran lansas e espazas e plor ;
7675« E si vos etz maligne e mal e gabador,
« Nos avem dreit e vila, coratge e senhor. »
Mas non es meravilha sis donero temor,
Car non an rei ni comte ni nulh amparador,
Mas cant Dieu Jhesu Crist quels ama els socor.
7680E lo coms de Montfort e li sieu valedor
En la tor sobre l’aiga an messa l’auriflor.
Pero tant s’aprosmero li nostre e li lor
Que per mejas las ondas li arquer elh nautor
Se combaton essems tota la noit el jor,
7685Que los cavals se nafran ins en l’abevrador.
Ab tant veus per la vila una gran resplandor
Quels defen e restaura els torna en color :
En Br. de Casnac es vengutz al santor,

Ab bona companhia, ab cor defendedor,
7690Per amparar la vila e per defendre lor.
Anc no vis per dreitura segon de sa ricor,
Pus adreit cavalier per complida lauzor,
Qu’el a sen e largueza e cor d’emperador,
E governa paratge e capdela valor.
7695Per restaurar dreitura e per franher dolor
Venc amparar Toloza el comte per amor ;
Ab lui R. de Vals qu’es de son parentor,
Vezias de la Mota, .I. valent valvassor ;
(p. 193)El baron de Capitol qu’eran governador
7700Intreron ab gran joya, el Braimanso ab lor.
El baron de Tholoza ab lo poble menor
Les aneron recebre ab joi e ab baudor.
Li crit e las senheiras el corn el trumpador
Fan retendir la vila e esclarzir la brumor.
7705E lo coms de Monfort cant auzit la rumor
Ab petita companha passec l’aiga ves lor,
E laichec establit l’Ospital e la tor,
E es vengutz al seti e a parlat ab lor :
« Senhors, » so dit lo coms, « vostre ennemic pejor
7710« Perdon l’aiga e la vila els pons e la valor ;
« Ez ai laïns auzida tant granda tenebror,
« Sapchatz c’anar s’en volo, o amics lor socor. »
Ab tant veus .I. mesatge que lh’a dit la veror :
« Senher coms, en Toloza son intrat valedor,
7715« Ab n’Br. de Casnac sinc cens cavalgador
« Que defendran la vila, e vos combatetz lor.
— Amics, » so ditz lo coms, « ilh an faita folor,

« Que per la mia intrada n’ichiran li trachor ;
« Que ja tant cant ieu viva faizit caminador
7720« A mi ni a la Gleiza no faran mais paor. »
Lo coms el cardenals e li cosselhador,
N’Amaldrics e l’ivesque e li autri doctor,
Cosselheron essems a cosselh celador.
« Senhors, » so ditz lo coms, « a totz vos fas clamor
7725« Car tuit mei soldadier s’en volon ir alhor,
« Car ieu non ai quels pague ni no sai dire dor.
« Sapchatz aquesta vila m’a mes en tal error
« Que cascun jorn me baicha lo pretz e la valor.
« D’estas doas partidas me don Dieus la milhor,
7730« Que, per santa Maria qu’es a Rocamador,
« O m’aucira la vila o ieu aucire[i] lor !
— Coms, » ditz lo cardenals, « aquel Dieus qu’ieu azor
« Conoih ben la drechura, cal son li pecador. »
La vespra del dimenge del santisme santor
7735Que Dieus dec als apostols clartat e resplandor,
Lo coms Simos se leva gran mati a l’albor
Ab sa bela companha e li avantador
Per las vinhas destruire e per l’autra labor ;
E perprendon las plassas vas l’olm de l’Orador.
7740(p. 194)Els baros de la vila, li menre el major,
Que so adreit per armas e bon defendedor,
Cel se te per delhivres que denant l’autre cor
Per garnir las trencadas e la vila entor.
Cavaler e borzes e Braiman feridor
7745El valens adreitz pobles firens cumbatedor
Elh sirvent frontalier e li dardejador
Prendols ortz e las vinhas e li frondejador,

Els camis e las plassas el bel garrejador.
D’entr’ambas las partidas s’aprosman entre lor ;
7750Mas li crit e las trompas els corns e la tabor,
E la clartat dels elmes e l’aurs am la blancor
Afortih los coratges e l’ardiment forsor :
Aisi vengon essems coma folhas ab flor
L’orgols e la felnia e lh’esperonador,
7755E lo cels e la terra e l’airs e la brumor
Fremih e braila e mescla l’acers el gran ardor.
Els baros de Tholoza, can viro la tremor,
Per lor mezeis defendre e per contrast de lor
Comenseron la guerra el perilh e l’ardor ;
7760Ez en la bela plassa, denant Sent Salvador,
D’entr’ambas las partidas mesclan la tenebror,
E comensan la guerra.

La guerra recomensa el critz e la tenson,
E vengon per las plassas la mainadan Simon ;
7765D’entr’ambas las partidas punhen a esperon :
Primeiramen dels autres n’Amaldrics de Crion,
En Gautiers de Cambrais, en Tibaut de Blezon,
En Gilabert de Rocas, en Dragos de Merlon,
En Raolf de Niela, n’Albert de Caldairon,
7770En Jaufres de la Trena, en Rainers d’Albusson,
En Johans de Brezi, en Raners de Rancom,
En P. d’Escorralha, en Tibaut d’Orion,
En Girvais lo ventreos, Gilabertz Malbusson,

En Robertz de Belmon, en Robertz de Chalon,
7775En Robertz Penquenis, en Robertz de Chinon,
En Raolf de Peitieus, en Giraus de Lansson,
En Raymbautz de Trias, en Johans de Bollon,
En Guis de Mauretanha, en Rainer lo Frizon,
N’Amaldrics de Luset, en Bertrans de Corsson,
7780E las autras cumpanhas, orgolhos e felon.
(p. 195)Aisi vengon essems Frances e Bergonhon,
[Qu]e debrizon la terra e l’erba el sablon.
Els dedins los receubo ab fin cor e ab bon,
L’adreitz Rogers Br. e li autre baron,
7785Cavaliers e borzes, a la comensazon,
El pobles de la vila el sirvent elh geudon ;
E mezon la barreira e la defension,
E desus la senheira qu’era de Mont Aigon.
N’Alias d’Albaroca, .I. valent Braimanson,
7790El en Br. Navarra e l’autri companhon,
Am lor n’Otz de Tarrida, en Guirautz de Gordon,
El valens n’Amalvis, de la Mota n’Ugon,
En Br. de Sent Marti, R. de Rossilhon,
En Peire de la Isla qui ferit del planson
7795Lo primer que venia sobre la garnizon,
Que debriza la lansa e reten lo trenson,
Cels suffriron la guerra a la comensazon.
Es escridan Tholoza ! e Montfort ! e Crion !
E las trompas els grailes fan retendir lo tron.
7800Lansas e dartz e picas e massas e brandon
E gazarmas e peiras e apchas e bollon
E sagetas e flechas e cairel e pilon
E motas de partidas i vengon d’aviron,

Que l’ausberc e li elme e l’escut e l’arson
7805Els entresens mirable el frezel el boton
E[l] cavals e las tressas e l’aur el cisclaton
Que de sanc e de plagas semblavan vermelhon.
Tant fon granda la noiza e lo critz el reso
Que motz dels de la vila s’en intran a lairo,
7810Ques banheron en l’aiga del fossat lo mento.
E li autres combaton laforas el cambon,
Ciutada e borzes e arquier e pezon ;
Ez an mort en la vinha Guilheume Caudaron,
E li lor e li autre sobre lui contendon ;
7815En Sicartz de Montaut los defen a bandon.
Li cairel e las astas e li reng del penon
E l’escut e li elme el caval el planson
Hi estan plus espes qu’espina d’erison ;
Pero ilh de lafora l’en levan de randon.
7820Mas una gens estranha, Blaventi e Breton,
Vengon permei las plassas desgarnit e felon,
(p. 196)E portan foc e palha e falhas e tizon,
E corron vas la vila, e escridan Crion !
E dedins los receubon sirvent e donzelon
7825Que los feron els brizan pel peh e pel brazon,
E lo coms s’en repaira ab la poblacion.
El jorn de Pentecosta can granan li broton
Lo coms auzic la messa e la profession,
Ez en apres s’en intra dedins .I. pabalhon,
7830El cardenals e l’abas e l’avesque felon,
N’Amaldrics en Bochartz e so frairen Guio,
En Alas, en Folcautz e li autre baron :

« Senhors, » so dit lo coms, « ben ai dreg e razon
« Que mi e totz vos autres meta en ramizon,
7835« Cum ieu cobre Toloza els baros que lai son.
« E prec Dieu que lam renda o que la mort mi don,
« Car m’an ins el cor messa la ira e la tenson,
« Qu’ieu no los posc combatre ni no sai cum eston ;
« E no posc mais suffrir la granda mession,
7840« Car li mieu soldadier m’an dig ara de non,
« E las autras companhas, car ieu non ai quels don.
« Mas, si m’en voletz creire, ieu darei cosselh bon :
« Hieu fas far una gata, anc tan bona non fon
« Formada ni bastida des lo temps Salamon ;
7845« E no tem trabuquet ni peirier ni cairo,
« Quelh soler e las alas el trau el cabiron
« Elh portal e las voutas el fial e l’estaon
« Son de fer e d’acer tuit lassat environ.
« Quatre cens cavalier[s], dels milhors c’ab nos son,
7850« Cent [e] .L. arquiers complitz de garnizon
« Metrai ins en la gata, e nos tug a peon,
« El fossat de la vila la metrem el fondon,
« E can siran essems li filh e li pairon,
« Entrels brans e las massas farem tal chaplazon
7855« Que de sanc ab cervelas banharem mon leon.
« Ez ieu metra[i] Toloza a foc e a carbon,
« O recebrai martiri e mort e passion.
— Coms, » ditz lo cardenals, « santa Gleizaus somon
« Que non aiatz temensa ni mala sospeison,
7860« Qu’ela a poder qu’eus tola e ha poder queus don,
« E poder queus defenda e poder queus perdon ;
« E si be la sirvetz auretz ne gazerdon.

(p. 197)« E combatetz la vila, que ben es de sazon. »
Ab tant veus .I. messatge qui li ditz .I. sermon :
7865« Senhors, vec vos venir lo rie comte Saishon,
« Ab tant bela crozada que vos hi auretz pron.
— Amics, » so ditz lo coms, « aiso m’es bel e bon ;
« Ez anem los recebre.

CCI.[201]

« Ez anem los recebre, car hi ha gran mester. »
7870El coms hi vay ab joya e l’autre cumpanher,
N’Amalrics, en Bochartz, en Guiot, en Rayner ;
E lay on s’encontreron, ab bel dig plazenter
Lo coms de Montfort parla e dousament l’enquier :
« Senher coms de Saisho, vostr’amor volh e quier ;
7875« E podetz ben conoisser cum n’ai gran desirier :
« Mais d’amor vos ai faita ques a nulh cavalier,
« Que pos vi vostras letras e vostre latiner
« Quem vendriatz socorrer ab n’Otes d’Angelier,
« Ai bastida la gata el castel el peirier ;
7880« E per que n’aguessatz lo nom el pretz entier,
« No vulh Toloza prendre tro que i fossatz primer.
« Ez auretz de l’aver lo quint o lo carter,
« Ez apres seran vostre tuit li melhor destrier,
« E vos dar n’etz a cels qui n’auran gran mester ;
7885« E diiran per las terras li estranh messatgier
« Que lo rics coms Saishos pres Tholosa l’autrier. »
El coms se pres a riire e ditz .I. reprover :
« Senher coms de Montfort, cent merces von refer
« Car en tant pauca d’ora m’avet[z] fait thesaurier

7890« De l’aver de Tholoza quem donatz a doblier.
« E si prendetz la vila n’ieu mezeis la comquier,
« Totz l’avers sia vostre, que ja part no von quier.
« E si m’en voletz creire, ans o faretz estiers :
« Que a mi ni als autres non donetz .I. denier
7895« Tro que pagat ne sian tuit vostre soldadier.
« Mas de la perparansa vos darai bo loguier :
« Que si prendetz Tholoza d’aquest .I. an entier,
« Can l’auretz comquerida ieus dare[i] Montpeslier.
« Que, per santa Maria, a mi comtec hom her
7900« Que ilh an dins la vila tot cant que an mester,
« E bon cor e gran forsa e senhor dreiturer.
« E valon tant per armas e son tant bon guerrier
« Que cant vos lor datz glazis ilh vos redon carnier.
(p. 198)« Nos em d’estranha terra, novel penedenser,
7905« E servirem la Glieiza de grat e volentier
« Tota la carantena trol termini derrier,
« E poish tornar nos n’em per aquel eish sender. »
Tant parleron essems tro al loc domengier
On lo coms de Montfort tel seti frontalier.
7910E laïns en Tholoza estan en cossirier
Car de motas partidas son l’enemic guerrier,
Que totz crestianesmes los menassa els fier.
Mas lo filhs de la Verges per donar milhorier
Lor trames una joya ab un ram d’olivier,
7915Una clara estela el luga montaner :
Lo valent comte jove, clartat ez eretier,
Intra permeg la porta ab la crotz e l’acer.
Mas Dieus li fe miracle e signe vertadier
Qu’el metra en cadena lo leo glazier,

7920Que de la tor del pont, del dentelh estremer,
C’avian li Frances conquerida primer,
Cazec la ensenha en l’aiga, el leos el gravier,
Dont tuit cels de la vila n’an complit joi plener ;
Ez aneron recebre lo comtel cavalier,
7925Els baros de la vila els bo[r]zes el viguer
E donas e borguezas, que n’an gran desirier ;
E no i remas piuzela en cambra ni en soler.
El pobles de la vila, li gran el menuzer,
Tuit remiran lo comte coma flor de rozer.
7930De lagremas joiozas, de joy e d’alegrier
Son complidas las plassas els palais elh verger.
E lo coms ab gran joya dechendec al mostier
Del baro sent Cerni, vertudos mercener,
Que anc no volc paria de Frances ni la quier.
7935Las trompas e li graile el corn el senharer
Els senhs e las esquilas, que brandichol cloquier
Fan retendir la vila e l’aigua el graver.
Ez amb aquela joya issiron .V. milher,
E perprendon las plassas sirvent e escudier,
7940Dreitament vas lo seti li corrent el leugier ;
En auta votz escridan : « Sa Robi, sa Gautier !
« A la mort ! a la mort Frances e bordoner !
« Que nos avem doblatz los pungs de l’esquaquier,
« Que Dieus nos a redut lo cap e l’hereter,
7945(p. 199)« Lo valent comte jove qui aportal brazer ! »
E lo coms de Montfort cant au lo reproer
El a passada l’aiga e venc a l’arener,
Ez anerol recebre siei baro domenger.
El coms se pres a riire e demanda et enquier :
7950« Senh’en coms, » ditz en Joris, « ara avetz parier
« Que porta sanc e glazi e flama e tempier,

« Ez er nos a defendre al fer e a l’acier.
— Joris, » so ditz lo coms, « nom detz espaventer :
« Qui no sap cosselh prendre l’ora que l’a mestier
7955« Ja a la cort del Poi no prengua l’esparvier !
« Totz temps m’aura Toloza el coms a frontalier,
« Que ja non aurem trevas ni patz ni acorder
« Entro qu’ieu la comquera o que elam comquer.
« E pel meu avantatge e per lor desturbier
7960« En aquest hospital fare[i] castel entier,
« Ab dentelhs e ab lissas e ab mur batalhier,
« E de la part deforas pal linhat de carter,
« Pertot a la redonda gran fossat traverser,
« E de sa, deves l’aiga, bel mur en aut terrier,
7965« E de lai vas Gascuenha lo pont e l’escalier ;
« Ez aurai la ribeira, lo condug el viver. »
Ab tant vengon per l’aiga borzes e nautonier,
El crit e las senheiras el sirvent e l’arquier.
Ilh escridan Toloza ! et eichon el gravier.
7970Pero silh de [la]fora, sirvent e balestier,
Recomensan la guerra el perilh el chaplier ;
En las tors sobre l’aiga se combatol torrer
Tota la noit el dia.

CCII.[202]

Tota la noit el dia se combaton manes
7975Li baro de lafora, lo coms e li Frances.

Pero cil de la vila son durament defes ;
E lo coms de Montfort qu’es mals en totas res,
Ab mot bela companha s’es ins en l’aiga mes,
Ez ab genh et ab forsa les a tant sobrepres
7980Que l’autra torr a preza e lo pont a malmes,
E mes hi sa senheira el leo els aurfres.
Elh baro de la vila los an molt be comes,
Per aiga e per terra, cavalers e borzes ;
El pobles elh sirvent se son tant entremes
7985Que sus el cap del pont an .I. peirer asses,
(p. 200)Et ab peiras redondas ez am cairels turques
Los nafran els debrizan soendet e espes.
En tantas de maneiras los an aisi repres
Que senes grat, per forsa, son de la tor deches,
7990Et an la desparada ez an laïns foc mes.
E[l] nautor de la vila que son bo e cortes
Corron per tota l’aiga, e en lonc e en tes,
E sercan las ribeiras e perprendol paes,
E meto y las viandas e los conduitz el bes.
7995Ab tant cil de la vila e Braimans e Ties
Prendols brans e las massas e los bos arcs turques,
Ez an passada l’aiga .C. e .LX. e tres.
Cels de l’ost los remiran, cavalers e pages.
Adoncs escridan Joris de las tendas on es :
8000« En P. de Vezis, senher, mal nos es pres,
« Que l’ome de la vila se son contra nos mes ! »
E corro a las armas e als cavals mores,

E veston los ausbercs els elmes pabies,
Ez an passada l’aiga e vengon endemes,
8005E dedins en la grava comensa lo chaples.
Entrels brans e las massas e los fers mortales
D’entr’ambas las partidas se feron demanes ;
Peiras e dartz e flechas hi vengon tant espes
Que las boclas pessian e cristals e orfres
8010Els escutz e las selas e los peitrals els fres.
Pero cels de la vila los an aisi repres
Que firen los en menan e vencutz e malmes,
Qu’ins en l’aiga trabucan dos e dos, tres e tres ;
E laïns ebateron Raülil Campanes ;
8015E qui sap nadar nada, e qui no sap mors es.
Capels e dartz e lansas els gonfainos els fres
S’en dechendon per l’aiga, que la onda los pres.
Al partir de la guerra n’i remazo d’estes.
E li Frances repairan de gran felnia ples,
8020E lo coms de Montfort durament los enques :
« Senhors, beus deu hom dar cavals e palafres.
« Tuit devem aver joya, car tan be vos es pres
« Dels homes de la vila c’avetz vencutz e pres.
« Mas, per santa Maria, tant son pros e cortes
8025« Que laichat lor avetz del pretz e de l’arnes. »
E lo coms passec l’aiga am Lambert de Cales,
(p. 201)E parla e cosselha el castel Narbones ;
E fo y lo cardenals el senher avesques,
E lo coms de Saisho, en Aldrics lo Flames,
8030N’Amaldrics de Crio, en Americs de Bles,
En Gilabertz de Rocas, en Ricartz de Fores,
En Bocartz, en Alas, en Ugo de Lasses.

« Senhors, » so ditz lo coms, « be sabetz que vers es
« Quel senher apostolis m’a lhivrat Carcasses,
8035« Qu’ieu capdele[s] la terra e qu’a dreit la tengues
« En aital covenensa que ja no la pergues,
« Ez ai la conquerida e la crotz e la fes.
« Ara m’es a vejaire qu’ieu sia si repres
« Que s’ieu no preng la vila ans que venga .I. mes
8040« Mais me valdria mort o que ja no nasques.
« Que, per santa Maria, ieu soi tant fort esmes
« Que l’avers no m’aonda nil dos nil pretz nil ces.
« E s’ieu me part del seti entro quels aia pres,
« Mens en valdra la Glieiza ez er morta la fes. »
8045E lo coms de Saisho li respon demanes :
« Senh’en coms de Montfort, si a Jhesu Crist plagues
« Que orgolhs fos drechura e pecatz fos merces,
« Vostra fora la vila e l’avers e l’arnes.
« Mas nom da a vejaire c’ara sia comques,
8050« Per so quel coms R., que es dux e marques,
« La clama per linatge, e sabem que vers es,
« E sos fils lo coms joves qu’es nebs del rei Engles ;
« E i es Roger Bernartz e lo coms Cumenges,
« Els homes de la vila, que fan semblant quels pes
8055« Car vos los avetz mortz e destruitz e malmes.
« Pero, si l’apostolis ni la Glieiza volgues
« Ques entre vos e lor fos acordiers ni bes,
« Per so quelh laichesatz la terra e son heres,
« Mais ne valdria Roma el crestianesmes ;
8060« Ez aguessatz la terra que del vescomte es.
« Pero us frugs i brolha que ditz ben que sieu’es,

« E voldra la cobrar, cui que plassa o pes. »
Ditz lo coms de Montfortz : « Senher, so non es res,
« Car ieu ai conquerit Tolza e Agenes,
8065« Caerci e Bigorra, Cumenge ez Albiges ;
« E s’ieu conquer Tholosa nil senhor que dins es,
« Ieu e la santa Glieiza sirem en contrapes.
(p. 202)« E lo mati a l’alba can resplandral seres
« Nos menarem la gata pel mur sarrazines
8070« Tro dedins en la vila, qu’en aisi es empres,
« E per tota la vila lor metren foc grezes :
« O nos morrem essems o ilh seran comques ;
« Ja no tarzara gaire.

CCIII.[203]

« Ja no tarzara gaire que vos tuit o veiretz
8075« Qu’ieu cobrare[i] Toloza e que vos la tindretz,
« E l’aver e la honor engalment partiretz.
— Senher, » ditz n’Amaldrics de Crio, « no gabetz ;
« Qu’encara n’es a raire tot lo majer peletz.
« Nous pes s’ieu vos deman vos com la cobraretz ?
8080« Car non es en la vila destreitz ni fams ni setz ;
« E ja tantas vegadas lo jorn nols combatretz
« Que fora de las lissas ins el camp nols trobetz ;
« E ja dedins la vila nulh temps nols enclauretz. »
El cardenals respon : « Tant cant los mantindretz,
8085« N’Amaldrics, santa Glieiza ni dreit non amaretz.
« Dau vos per penedensa que dema dejunetz,
« Que re, mas pa et aiga, no bevatz ni mangetz.

« E car ieu vos am tant prec vos que no pequetz,
« Que Jhesu Crist vos manda que er von castietz,
8090« Vos el coms de Saisso que mais nols razonetz.
— Senher, » ditz n’Amaldrics, « ligetz e trobaretz
« Que ja per esta colpa encuzar nom devetz :
« Que no ditz la Escriptura ni demonstra la leitz
« Que nulh princep de terra a tort dezeretetz.
8095« E si lo coms R. pert ara sos heretz
« Leialtat e dreitura lailh rendra autra vetz !
« Ez es grans meravilha car per autres desleitz
« Es abaichatz Paratges e perilhos e fretz.
« S’ieu saubes e ma terra c’aitals fos lo secretz,
8100« Ni ieu ni ma companha no i foram esta vetz.
— N’Amaldrics, » ditz lo coms de Montfort, « falhiretz
« Can ab lo cardenal mo senhor contendretz :
« No es dreitz ni razos que de rel contrastetz.
« Vos amaretz la Glieiza can lui obeziretz. »
8105Tant parlero ensemble tro que lo jorns es quetz ;
E a l’albor del dia, cant lo jorns es claretz,
Lo coms de Monfort manda : « Mei amic, sa vindretz,
« Ez anc en milhor ora nom valguetz nim valdretz :
(p. 203)« Ar empenhetz la gata, que Toloza prendretz,
8110« E totz mos enemics els vostres dampnaretz.
« E si prendetz Tholoza Jhesu Crist ondraretz
« E totz vostres dampnatges el meus restauraretz. »
Ladoncs sonan las trompas e li corn els grailetz,
Ez empenhon la gata ab critz e am ciscletz.
8115Entrel mur el castel ela venc de sautetz :
Aisi com l’esparver que menals auzeletz

I venc tot dreit la peira que menal trabuquetz,
E feric la tal cop els pus autz solaretz
[Qu]e fier e trenca e briza totz los cors els correitz.
8120El com[s] de Montfort crida : « Jhesu Crist, que faretz ?
« Que si gaires me dura la ira ni l’effretz,
« Mi e la santa Glieiza e la crotz abatretz. »
E li baro respondo : « Senher, nous ahiretz ;
« Que si viratz la gata al colp la gandiretz.
8125— Per Dieu ! » so ditz lo coms, « ara doncs o veiretz. »
E cant la gatas vira e complic los passetz,
Lo trabuquetz albira et abriva sos gietz,
E donec li tal colp a la segonda vetz
Que lo fer e l’acier els fustz els claveletz
8130Fer e trenca e briza e lo grutz e la petz,
Que mans dels que la menan n’i laisset mortz e freitz.
De totas partz s’en fugen, el coms remas soletz.
En auta votz escrida : « Per Dieu ! sai remandretz ;
« Tot menaretz la gata o trastotz i morretz. »
8135Ez els li respondero : « Aicels que dins metretz
« Mais lor valdria plaga, febres o malavetz ! »
E lo coms de Tolosa e sos baros secretz
Parlan am lo Capitol aissi cum auziretz :
Trastuit essems dicheron : « Jhesu Crist, esta vetz
8140« Nos es grans obs e coita que vos nos cosselhetz. »
Ditz lo coms de Cumenge : « Senhor, mi entendetz :
« Qui ques perga en la gata vos hi gazanharetz :
« Sapchatz que elaus salva las vinhas els bladetz,
« Que mentre que la gaitan lo talar no lor letz.
8145« E no von donetz ira ni nous n’e[s]paventetz

« Que re no vos pot toldre c’ab ela nous n’intretz.
— Senhor, » dit Rog. Br., « no vos en esmaietz,
« Que ja nulh temps per gata la vila no perdretz ;
« E si aissi la menan aissi la destruiretz,
8150(p. 204)« Car entre nos e lor er aitals lo chapletz
« Dels brans e de las massas, e dels talans ferret[z]
« [Qu]e de sanc ab cervelas ne farem gans als detz. »
Ditz n’Br. de Casnac : « Senhors, aissi faretz,
« De re c’ara veiatz temensa nous donetz :
8155« Vec vos que ve la gata el castells el careitz :
« On mais la menaran on mielhs la lor tolretz ;
« E si ve a la lissa lor e la gata ardretz. »
Ditz n’Estotz de Linars : « Senhors, d’aisom creiretz,
« E si m’en voletz creire de re no i falhiretz :
8160« Dedins aquesta lhissa farem bonas paretz,
« E sian grans e autas et ab grans dentelhetz,
« Aitals que sobrebatan los fossatz els paletz ;
« E pois per totz terminis de lor vos defendretz,
« E negun genh que fassan de re no temeretz ;
8165« E sios venon combatre trastotz los aucirretz. »
Ditz Dalmatz de Creichel : « Aquest cosselh tindretz,
« Car el es bos e savis e ja no i pecaretz ;
« Es es grans obs e coita que tuit essems obretz. »

Ladoncs sonan li graile e li corn a sonetz,
8170E corro a las cordas e tendols trabuquetz.
Els baros de Capitol portan los bastonetz,
E lhivran las viandas els bels dos els larguetz ;
E lo pobles aporta pics, palas e espleitz,
E no i remas nulh autz ni cunhs ni marteletz
8175Ni semal ni caudeira ni cuba ni paletz.
E comensan las obras els portals els guisquetz ;
Cavalers e borzes recebrols caironetz,
E donas e donzelas e tozas e tozetz,
E donzelas piuzelas, li gran els menoretz,
8180Que cantan las baladas e cansos e vercetz.
Mas li peirer defora lor gietan mantas vetz,
E li arc e las frondas, peiras e caireletz,
Que dels caps lor abato orzols e grazaletz,
E lor rompon las manjas e los cabessaletz,
8185E passan per las cambas e pels mas e pels detz ;
Mas tant an los coratges e bos e fortaletz
C’us no s’en espaventa.

CCIV.[204]

Us no s’en espaventa, ans lor agrada els platz
Que fassan las garidas per defendrels fossatz.
8190Ez obret ab gran joya total cominaltatz.
(p. 205)Mas li peirier defora ab los arcs asesmatz
Lor gietan tantas peiras e cairels empenatz
Que cazon e la preicha e lor feron de latz,
E passan per las cambas e pels pieitz e pels bratz,
8195Que bancs e traus e lissas hi hac ameitadatz.

Mas lo filhs de la Verge les te aseguratz,
Que dedins en la vila no n’a gaires dampnatz.
El coms de Montfort a sos cavaliers mandatz,
Los pus valens del seti e los melhs esproatz,
8200E fe bonas garidas ab los frontals cledatz,
E mes hi sas companhas e cavalers armatz
Ben garnitz de las armas, ab los elmes lassatz ;
Ez amenan la gata belament e viatz.
E laïns en la vila son be asabentatz,
8205Ez an los trabuquetz tendutz et atempratz,
E mezon en las frondas los bels cairos talhat[z],
Ez alargan las cordas e venon abrivatz,
E fero si la gata pel pieitz e pels costatz,
Els portals e las voutas els giros entalhatz,
8210Qu’en mantas de maneiras en volon li asclatz,
E de cels que la menan n’i laissa de versatz.
E per tota la vila escridan az un clatz :
« Per Dieu, na falsa gata, jamais no prendretz ratz ! »
E lo coms de Montfort es tan fel e iratz
8215En auta votz escrida : « Dieus, per que m’aziratz ?
« Senhors, » so ditz lo coms, « cavalers, esgardatz
« Esta dezaventura, ni com soi encantatz,
« Quez ara nom val Glieiza ni saber de letratz,
« Ni nom ten pro l’avesques ni nom val lo legatz,
8220« Ni nom te pro valensa ni nom val ma bontatz,
« Ni nom tenon pro armas, ni sens ni larguetatz
« Qu’ieu per fust o per peira no sia rahuzatz ;
« Car ieu cujava estre tant be aventuratz
« Que per aquesta gata fos preza la ciutatz :
8225« Ara no sai quem diga ni re no sai quem fatz.
— Senher [coms], » ditz Folcaus, « en als vos percassatz,
« Que jamais esta gata no valdria tres datz ;

« E ges nous tenc per savi car tan fort la menatz
« Enans que torn areire cug be que la pergatz.
8230— En Folcaut, » ditz lo coms, « d’aiso volh quen crezatz
« Que, per santa Maria don Jhesu Crist fo natz,
(p. 206)« O ieu prendrai Tholosa ans de .VIII. jorns passatz,
« O ieu sirei al prendre mortz e martiriatz. »
So ditz n’Ugs de Levi : « No siretz, si Dieu platz. »
8235E laïns en Tholosa es lo cosselhs triatz
Dels baros de la vila e de las poestatz,
Cavaliers e borzes entendutz e celatz.
Ez a dig l’us a lautre : « Oimais es temps as[s]atz
« Que sia lor o nostra tota la heretatz. »
8240Mas entre las personas, car es gent enparlatz,
Parla, dicta e sermona lo maestre Bernatz,
Es es natz en Tholosa e dels endoctrinatz :
« Senhors franc cavalier, escotatz me sius platz :
« Yeu soi be de Capitol, el nostre cossolatz
8245« Esta la noit el dia garnitz e acesmatz
« De complir e d’atendre las vostras volontatz.
« E car floris e grana l’amors e l’amistatz,
« Que nos e vos el conte e Paratge amparatz,
« Volh vos monstrar e dire, per so qu’o entendatz
8250« Ins el vostre coratge, on ira est dictatz.
« Acra fo asetjada enviro per totz latz,
« E tenc la be a seti nostra crestiandatz ;
« Mas en petita d’ora li falhic vis e blatz.
« E lo reis Saladis, qu’era fort aturatz,

8255« Tenc los baros del seti defora asetiatz.
« E plac al Rei sanctisme, on complit Trinitatz,
« Quel senher reis de Fransa, qu’es mager coronatz,
« Aportec las viandas e i aduis las plantatz,
« Es es al seti d’Acra bonament arribatz.
8260« E per totas las tendas es tals l’alegretatz
« Que i ac mantas candelas e ciris alumnatz ;
« E per mar e per terra es tant grans la c[l]artatz
« [Qu]e Saladis demanda als sieus enlatinatz
« L’ost del crestianesme perque s’es alegratz ?
8265« Ez els li responderon : Senher reis, per vertatz,
« Car lo rics reis de Fransa es al seti intratz.
« E Saladis per forsa s’es tant apropiatz
« Qu’en mens de tersa lega s’es de lor albergatz.
« Apres, no triguet gaire quel bes es restauratz,
8270« E lo reis d’Anglaterra qu’es ples d’alegretatz
« Es ins el seti d’Acra bonament repairatz ;
« E per totas las tendas es lo jois redoblatz.
(p. 207)« E lo reis Saladis s’es tant apropiatz
« C’as un trait de balesta s’es de lor aizinatz,
8275« Que las gaitas entendo lo parlar el solatz.
« Ez a l’albor del dia s’ajostec lo barnatz
« De Fransa e d’Anglaterra e dels autres regnatz ;
« Cadaüs e son cor s’es fort meravilhatz
« Can lo rei Saladi se conogon de latz.
8280« Pero us arsevesques qu’es savis e letratz
« Mostra per escriptura e las divinitatz.
« Robertz de Salventina .I. cavalers prezatz,
« Auzent tot lo barnatge, s’es en votz escridatz :

« Bel senher arsevesque, vostra razo viratz,
8285« E preguem Jhesu Crist que nos garde, silh platz,
« Que autre reis no i venga ni autra poestatz ;
« Car si autre rei y ve, verament sapiatz
« C’ab nos albergara lo reis desbatejatz
« Ab tota sa companha e ab los almiratz. —
8290« Senhors, es[t] reproverbi vos dic que l’entendatz,
« Perque lo setis d’Acra es a nos comparatz :
« On mais avem de forsa plus nos teno sobratz,
« Que cant lo coms mos senher ez en Roger Bernatz
« E lo coms de Cumenge e mos senh’en Dalmatz
8295« Eran dins esta vila ab nos autres privatz,
« Lo rics coms de Montfort que es oltracujatz
« Estava dins las tendas en aisi acerratz
« Que si nos le laissesam el nos laichera em patz.
« Ara cant de Casnac venc mos senh’en Bernatz
8300« Ab sen e ab largueza e be acompanhatz,
« S’es lo coms de Montfort aissi abandonatz
« Que tantas de garidas nos an faitas de latz
« Tota la noit el dia nos te afazendatz ;
« E can venc lo coms joves qu’es la nostra clartatz,
8305« Nos a faita bastida que dins los olhs vos jatz ;
« E pois ab sas garidas s’es tant apropiatz
« C’ab u sautet que prenga pot intrar els fossatz :
« Si autre coms venia sins auria sobratz,
« E ab nos albergarian Simos ab sos crozatz.
8310« Francs cavalers mirables, en aiso vos acordatz :
« Pus que dins e deforas es lo jocs entaulatz,
« Oimais no pot remandre tro l’us sia matatz ;
« Que, per la santa Verge on floric castetatz,

(p. 208)« Ara er lor o nostra la terra el cumtatz,
8315« Car per la crotz sanctisma, sia sens o foldatz,
« Nos irem per la gata si vos o comensatz.
« E si vos non o faitz, lo borcs e la ciutatz
« Son aissi tuit essems d’anar acoratjatz,
« Que desobre la gata i aura tans colps datz
8320« Que de sanc ab cervelas n’er lo camps ejoncatz :
« O tuit morrem essems o remandrem ondratz,
« Car mais val mortz ondrada que vivre laguiatz ! »
E li baro respondon : « Veus nos aparelhat[z] ;
« En grant bonaventura sial faitz comensatz,
8325« Que nos e vos essems, si a Jhesu Crist platz,
« Yrem ardre la gata !

CCV.[205]

« Nos irem per la gata, car be nos a mestiers,
« E nos e vos essems la prendrem engaliers ;
« E Tholoza e Paratges er totz temps pariers. »
8330Tota la noit complida lor creis lor desiriers,
Ez al albor del dia irem pels ostaliers.
N’Arnautz de Vilamur, car es mals e guerriers,
Fe garnir e emprendre los milhors cavaliers
E las bonas cumpanhas els valens soldadiers,
8335E garniro las lhissas els fossatz els solers
De balestas tornissas e de bos arcs maniers,
E cairels e sagetas e puas de liniers.
En Estotz de Linars atendens e obriers
De la part de lafora pels costals senestriers

8340Fe bastir las escalas e bastir los semdiers,
E bocals e passatges e camis traversers.
E can foro essems es aitals l’acordiers
Dels baros de la vila e de los capdaliers
Que de la gata prendre sian cominalers.
8345En Br. de Casnac qu’es bos e bels parlers
Lor mostra els esenha e ditz escienters :
« Baros, vos de Tholosa, veus vostre frontaliers
« Queus an mortz filhs e fraires e datz mans cossiriers ;
« E sils podet[z] aucirre er vostrel milhorers.
8350« Yeu conosc las costumas dels Frances bobanciers :
« Qu’ilh an garnitz los corses finament a dobliers,
« E dejos en las cambas non an mas los cauciers.
« E sils datz a las garras nils firetz soendiers,
« Al partir de la coita i remandral carniers. »
8355(p. 209)Ez el li responderon : « Ben er datz est loguers. »
Ez a dit l’us a l’autre : « Avem pro companhiers ? »
So ditz n’Ucs de la Mota : « Aisi n’a a sobriers,
« Mas als colps dar e pendre er lo comtes entiers. »
Ez ab aitant salhiro fora pels escaliers,
8360Ez intron en las plassas e perprendols terriers,
Ez escridon : « Tholoza ! er alumpnal braziers.
« A la mor[t] ! a la mort ! qu’esser no pot estiers ! »
E de lai los recebo Frances e Berriviers :
« Montfort ! Montfort ! » escridan, « ar seretz mensongiers ! »
8365E lai on s’encontreron es lo chaples pleniers :
Dels brans e de las lansas e dels trencans aciers
Se feron es combaton els elmes de Baiviers.
Mas n’Arnautz de Lomanha lor ditz dos reproers :

« Firetz, doussa mainada, membreus lo delivrers,
8370« Qu’oi issira Paratges del poder d’aversiers. »
Ez els li responderon : « Ben siretz vertadiers. »
E reprima la noiza e lo critz el chaplers
Dels borzes de la vila e dels capitolers.
En R. de las Bordas valens e fazendiers,
8375Bernatz de Sent Marti coitos e viacers,
W. P. de Montlaur combatens batalhiers,
En P. de la Illa suffrens e fazendiers,
En Br. de Cumenge arditz e prezentiers,
E i es W. Br. de Luzenac marviers,
8380En Gaudis, en Ferranz, coratgos e leugers,
Godafres e n’Arbois e n’Enrics Campaners
Els baros de la vila quels feron volunters.
En R. Yzarns crida : « Dem lor, als taverners !
« Cavaler, a las armas ! membreus lo castiers ! »
8385Dels brans e de las lansas e dels cairels grossiers
Recomensa la guerra el trebalhs el chapliers.
Pero ilh de la vila lor son tant sobrancers
Que dedins en las cledas foro contraengalers,
E firen lor abaton los cristals els ormers.
8390Mas aicels de lafora venc aitals desturbiers
Qu’ilh no podon suffrir los perilhs turmenters,
E laichen las gueridas ; mas desobrels destriers
Recomensal martiris ab aitals glaziers
Que pes e punhs e braces hi volan a cartiers,
8395E de sanc ab cervelas es vermelhs lo terriers.
(p. 210)E per l’aigas combaton sirvent e nautoniers.
E fora a Montoliu es lo chaples pleniers,
Qu’en Bartas esperona trol bocal dels porters.

Ab tant venc vas lo comte cridan us escuders :
8400« Senher coms de Montfort, trop paretz tenhs e ners,
« Huei prendretz grand dampnatge car etz tant sentorers,
« Quels omes de Tholoza an mortz los cavalers
« E las vostras mainadas els milhors soldadiers.
« E lai es mortz Wes. e Thomas e Garniers,
8405« En Simonetz del Caire e i es nafratz Gauters.
« En P. de Vezis, en Aymes, en Rayners
« Contraston la baralha e defendols targiers.
« E si gaires nos dura la mortz ni l’encombriers
« Jamais d’aquesta terra no seretz heretiers. »
8410El coms trembla e sospira e devenc trist e ners,
E ditz : « Al sacrifizi ! Jhesu Crist dreiturers,
« Huei me datz mort en terra o que sia sobrers ! »
E en apres el manda diire als mainaders
Ez als baros de Fransa ez als sieus logadiers
8415Que tuit vengan essems els arabitz corsers.
Ab aitant ne repairan ben .LX. milhers,
El coms denant los autres venc abrivatz primers,
En Sicartz de Montaut el sieus gonfanoners,
En Joans de Brezi en Folcautz en Riquers,
8420Ez apres las grans preichas de totz los bordoners.
E lo critz e las trumpas el corns el senharers,
Lo glazis de las frondas el chaples dels peiriers,
Sembla vens o auratge, troneires o tempiers,
Si qu’en trembla la vila e l’aiga el graviers.
8425E a lor de Toloza venc tals espaventers
Que motz en abateron els fossatz vianders ;

Mas en petita d’ora es faitz lo recobriers,
Car ilh salhiron fora entrels ortz els vergers,
E perprendon la plassa sirvens e dardacers.
8430De sagetas menudas e de cairels dobliers,
E de peiras redondas e de grans colps marvers,
D’entr’ambas las partidas es aitals lo flamers
Que sembla vens o ploja o perilhs rabiners.
Mas de l’amban senestre dessara us arquers,
8435E feric Gui lo comte sus el cap del destrier
Que dins la cervela es lo cairels meitaders ;
E can lo cavals vira us autre balestiers
(p. 211)Ab arc de corn garnit l’intrec de costal[er]s,
E feric si en Gui els giros senestriers
8440Que dedins la carn nuda l’es remazutz l’acers,
Que del sanc es vermelhs lo costatz el braguers.
El coms venc a so fraire, que lh’era plazentiers,
E dechen a la terra e ditz motz aversers :
« Bels fraire, » dit lo coms, « mi e mos companhers
8445« Ha Dieus gitatz en ira et amparals roters,
« Que per aquesta plagam farai ospitalers. »
Mentr’en Guis se razona e deve clamaders
Ac dins una peireira que fe us carpenters,
Qu’es de Sent Cerni traita la peira el sorbers,

8450E tiravan la donas e tozas e molhers,
E venc tot dreit la peira lai on era mestiers
E feric si lo comte sobre l’elm qu’es d’acers
Quels olhs e las cervelas els caichals estremiers,
El front e las maichelas li partic a cartiers ;
8455El coms cazec en terra mortz e sagnens e niers.
Cela part esperonan Gaucelis e n’Aimers,
Ez an cubert lo comte coitos e scienters
Ab una capa blava, e crec l’espaventers.
Ladoncs auziratz planher tans baros cavalers,
8460E planher sotz los elmes e direls reproers !
En auta votz escridan : « Dieus, non est dreiturers,
« Car tu la mort del comte nil dampnatge sofers :
« Ben es fols qui t’ampara ni es tos domengers ;
« Quel coms qu’era benignes e ben aventurers
8465« Es mortz ab una peira cum si fos aversers.
« E mas los teus mezeiches deglazias e fers,
« Jamais en esta terra nos non aurem mesters. »
Ab tant po[r]tan lo comte al[s] clergues legendiers ;
El cardenals e l’abas e l’evesques Forquiers
8470Lo receubron ab ira, ab crotz e ab essesiers.
E laïns en Toloza intrec us messatgers
Quels comtec las noelas, es es tals l’alegriers
Que per tota la vila corron ves los mostiers,
Ez alumnan los ciris per totz los candelers,
8475Ez escridan la joy a, car es Dieus merceners,
Car Paratges alumpna es er oimais sobrers,
El coms qu’era malignes e homicidiers
(p. 212)Es mortz ses penedensa, car era glaziers.

Mas li corn e las tro[m]pas el gaug cominalers,
8480Els repics e las mautas els sonetz dels clochiers,
E las tabors els tempes els grailes menuders
Fan retendir la vila e los pazimenters.
Ladoncs se leval setis per trastotz los semdiers
Ques era d’outra l’aiga e tenials graviers.
8485Mas empero laichero los avers els saumers
E los traps e las tendas els arnes els diners,
Els homes de la vila n’agro motz prizoners.
Mas de laïns perdero tal que i era mestiers :
N’Aimeriguet lo jove, cortes e plazentiers,
8490Don fo grans lo dampnatges el mals el desturbiers
A totz cels de la vila.

CCVI.[206]

A totz cels de la vila car en Symos moric
Venc aitals aventura que l’escurs esclarzic,
Car la clartatz alumpna que granec e fluric,
8495E restaurec Paratge e orgolh sebelic.
E las trompas els grayles, e li corn el repic,
E lo joys de la peira que lo comte feric,

Los poders els coratges el talant enardic ;
E cascus en la plassa ab sas armas salhic,
8500E van ardre la gata, que res no la escantic.
Tota la noit el dia la vila s’esbaudic,
E lo setis defora sospirec e fremic.
E cant lo jorn s’esclaira e lo temps abelic,
Lo cardenals de Roma e l’autre baron ric
8505E l’avesques e l’abas que portal crucific
Cosselheron essems el paziment antic.
E lo cardenals parla si que cascus l’auzic :
« Senhors baro de Fransa, entendet[z] que vos dic :
« Gran mal e gran dampnatge, gran ira e gran destric
8510« Nos a fait esta vila el nostre enemic :
« Que per la mort del comte em en aital destric
« Per que perdem la forsa e lo gra e l’espic ;
« E fas m’en meravilhas cum Dieus lo cossentic,
« Car a la santa Glieiza et a nos nol giquic.
8515« E pos lo coms es mortz negus ara nos tric,
« E fassam ades comte de so filh n’Amaldric,
« Qu’el er pros hom e savis ez a bon cor e ric,
« E donem li la terra quel paire comqueric ;
(p. 213)« Ez ano per las terras li sermo el prezic ;
8520« E aissi moram essems car lo coms i moric.
« E trametrem e Fransa al bo rei nostr’amic
« Qu’a l’autr’an nos trameta lo sieu filh Lozoïc
« Per la vila destruire, que res no i edific.
— Senhors, » so ditz l’avesques, « re nous i contradic ;
8525« El senher apostolis que l’amec el legic
« Metra l’el consistori on sant Paul sebelic ;
« E fassal cors santisme, car la Glieiza obezic,
« Car el es sans e martirs, e d’aitant l’escondic
« Quez anc coms en est segle mens de lui non falhic ;

8530« Que pus Dieus pres martiri ni en crotz s’aramic
« Major mort de la sua no volc ni cossentic,
« Ni el ni santa Glieiza no ac milhor amic.
— Senhors, » so ditz lo coms de Saisho, « beus castic :
« Per so que santa Glieiza no n’aia mal repic
8535« No l’apeletz santisme, que anc melhs no mentic
« Nulhs hom que sant l’apela, car descofes moric.
« Mas si la santa Glieiza be amec ni servic,
« Pregatz Dieu Jhesu Crist que l’arma no destric. »
Cascus e son coratge lo mandament grazic
8540E n’Amaldrics la terra trastota possedic ;
El cardenals lalh livra e poih lo benazic.
E lo valens coms joves de Tholosa ichic,
Qu’en Br. Jordas manda, e primers s’afortic,
Que si el comte jove amec ez enantic,
8545Car li rendec la Ilha, e per lui la establic.
E li baro del seti ab fel cor e ab ric
Esteron poih cart dia, que negus no i sortic
Tro foron al dimenge.

CCVII.[207]

Cant foron al dimenge, es torbatz l’elemens ;
8550El vens e la tempesta e l’aura el turmens
S’espandish per las terras e brandish la semens.
Els baros de Tholoza e lo pobles jauzens
Establiron las gaitas per los establimens,
Ez intran per la vila manjar cominalmens.
8555E laforas el seti es faitz lo parlamens,
E cujan be la vila prendre seguramens ;
Ez en petita d’ora es lo comensamens,
Que sobre las carretas meton los ichermens,
E lo foc e la lenha e las falhas ardens,
8560(p. 214)E menan las carretas a la vila correns,
Que al fossat de la vila es lo retenemens,
Que la palha s’alumpna e lo focs espandens.
E las gaitas escridan toi engoichozamens
Que per tota la vila es levatz l’espavens ;
8565E corro a las armas sempre viassamens :
No i remas filhs ni paire ni nulhs hom defendens,
Ni cavalers ni comtes ni cozis ni parens ;
Tuit n’ieicho per las portas a milhers e a cens,
E perprendo las plassas els apertenemens.
8570Las donas e las femnas, las tozas avinens,
Portan l’aiga e la peira, remembrans e dizens :
« Santa Maria dona, hoi nos siatz guirens ! »
E cilh de las carretas s’en tornero fugens.

Pero ilh dins trobero garnitz e combatens
8575Los baros de lafora e Frances atendens.
D’entr’ambas las partidas es bastitz lo contens :
De lansas e d’espazas e de talhans brandens,
E de dartz e de peiras e de cairos batens
Se feron es combaton de lans e mantenens ;
8580E cairels e sagetas van si espessamens
Coma ploja primeta can cai menudamens.
A Montoliu lafora es lo perilhamens,
El trebalhs e la guerra e lo chaples tenens ;
E lo fums e la flama e la polvera el vens,
8585Per totas las batalhas intran mescladamens.
E laforas el seti es faitz l’acordamens
Que li baro s’armeron tuit essems engalmens
De bonas armaduras, e los cavals correns,
E intran en la plassa menassans e punhens ;
8590Ez escridan lor senhas e Montfort ! ichamens ;
Saisunha ! e Bretanha ! i cridon autamens.
E de lor de la vila es tals l’afortimens
Quels abelig la guerra e lor creish ardimens ;
Que negus no s’i crotla, ans estan duramens,
8595E gardan e atendo e esperan sufrens
Los rencs e las batalhas acorrens e vinens ;
E escridan : « Tholosa ! que restaura e vens,
« E Cumenge ! pel comte, car es pros e valens,
« E Casnac ! e Creishel ! e Vilamur ! firens,
8600« Car la sua senheira lor es sus en las dens ! »
(p. 215)Mas la clartat dels elmes e l’aurs fis e l’argens
E lo blans el vermelhs e la colors el tems,

E las senhas del pali clarejans e batens,
Els grailes recisclans e las trompas tindens
8605Afortish los coratges et atemprals talens.
E lai on s’encontreron es faitz lo chaplamens ;
E de faucilhs e d’apchas e de picas razens,
De gazarmas ab flecas e de cairels punhens,
E dels escutz mirables e de coutels luzens,
8610Se feron es combaton tan orgulhosamens
Que detrencan e talan las caras els garnimens ;
E de pes et de cambas e de brasses a tens,
E de sanc ab cervelas es tals lo pazimens
Quels camis e las plassas son vermelhs e sagnens.
8615Tant es grans la batalha, l’ira el mals talens
Que d’ambas las partidas l’us e l’autre prendens
Se turtan ab las armas es prendo ab las dens.
E dedins e defora es tals l’acordamens
Que no i a cors ni membre que no sia temens.
8620Pero ilh de la vila sobrans e comquerens
Entre l’acer el glavi detrencans e franhens
Per trastotz los passatges les ne menan firens ;
Si trencan las batalhas els primers intramens,
C’a las portas del seti es lo defendemens.
8625Aitant durec la guerra el dans el perdemens
Tro venc la nog escura que partic los perdens.
Anc pos Dieus pres martiri no vic nulhs hom vivens
Batalha tant ferida de tant petitas gens.
Al partir de la coita es tals lo partimens
8630Que l’us torna ab ira, l’autre [ab] alegramens.
Ladoncs auziratz planher los nafratz els planhens,

E demandar los metges e cercar los enguens,
E cridar Dieus ajuda ! per las plagas cozens.
Pueih esteron motz dias aissi paziblamens
8635Que negus enves l’autre nos combat ni nos vens.
E poih nos tarza gaire qu’es faitz lo mandamens
Quel cardenals de Roma e l’avesques prezens
E las autras personas estan celadamens.
Mas Guis de Montfort parla e dit privadamens :
8640« Senhors haros, est setis nons es mas dampnamens,
« E nom platz ni m’agrada oimais est salvamens,
(p. 216)« Car nos perdem los corses els cavals els parens,
« E mas es mortz mos fraire quels tenia temens,
« Si nons partem del seti falhir nos i a sens.
8645— Senhors, » ditz n’Amaldrics, « prenda vos cauzimens
« De mi c’avetz fait comte aras novelamens.
« E s’ieu me part del seti aisi aonidamens,
« Mens ne valdra la Glieiza ez ieu serai niens ;
« E diiran per las terras qu’ieu soi vins recrezens,
8650« E que la mortz del paire m’es ichida de mens.
— N’Amaldric, » ditz n’Alas, « araus falh esciens,

« Qu’a tot vostre barnatge es semblans e parvens
« Que si tenetz lo seti creichera l’aunimens ;
« E podetz ben conoicher que cel qu’es vencutz vens,
8655« Car anc mais no vitz vila que gazanhes perdens,
« Qu’ilh ne meton tot dia los blatz e los fromens,
« E la carn e la lenha quels te gais e punhens,
« Ez a nos creih la ira el perilhs el turmens.
« E no m’es a vejaire que siatz tant manens
8660« Que i puscatz tener seti ni estar longamens.
— Senhors, » so ditz l’avesques, « ara soi tant dolens
« Que jamais tant can viva no posc esser jauzens. »
El cardenals ab ira respon felnessamens :
« Senhors, partam del seti, qu’ieu vos fas ben covens
8665« Que per trastot lo segle irai prezicamens,
« Si qu’a la Pentecosta vindra se veramens
« Le filhs del rei de Fransa, ez aurem tantas gens
« Que los frugs e las folhas e las erbas creichens,
« E l’aiga de Garona lor semblara pimens,
8670« E destruirem la vila, e aicels de laens
« Iran tug a la espaza : tals es lo jutjamens. »
Adoncs se leval setis aitant coitadamens
Que lo jorns de sent Jagme, qu’es clars e bos e sens,
Elh mezon foc e flama a totz lor bastimens
8675Ez al castel mirable, mas ades sobtamens

Dels homes de la vila fo faitz l’escantimens.
Li Frances s’en partiro, mas laichero i pens
Mans mortz e mans perdutz, e lor coms que n’es mens ;
Mas lo cors ne porteron en loc d’autres prezens
8680Tot dreit a Carcassona.

CCVIII.[208]

Tot dreit a Carcassona l’en portan sebelhir
El moster S. Nazari celebrar et ufrir,
(p. 217)E ditz el epictafi, cel quil sab ben legir :
Qu’el es sans ez es martirs, e que deu resperir,
8685E dins el gaug mirable heretar e florir,
E portar la corona e el regne sezir ;
Ez ieu ai auzit dire c’aisis deu avenir :
Si per homes aucirre ni per sanc espandir,
Ni per esperitz perdre ni per mortz cosentir,
8690E per mals cosselhs creire, e per focs abrandir,
E per baros destruire, e per Paratge aunir,
E per las terras toldre, e per orgolh suffrir,
E per los mals escendre, e pel[s] bes escantir,
E per donas aucirre e per efans delir,
8695Pot hom en aquest segle Jhesu Crist comquerir,
El deu portar corona e el cel resplandir !
E lo filhs de la Verge que fals dreitz abelir
E dec carn e sanc digna per orgolh destruzir,
Gart razo e dreitura li cal devon perir,

8700Qu’en las doas partidas fassal dreg esclarzir !
Car Montfort e Toloza tornan a escrimir,
Que per la mort del paires vol lo filhs afortir.
Ez a faitas las terras els baros somonir,
E tenc sa cort complida per son dreg devezir,
8705E parla e cosselha, e comensec a dir :
« Senhors, mortz es mos paire queus sol en car tenir,
« E car no posc lo seti de Toloza complir,
« Ajudatz me las terras defendre e mantenir.
— Coms, » ditz lo cardenals, « aujatz queus volh querir :
8710« Que fassatz vostras vilas els castels establir,
« E metetz hi tals gardas c’o sapchan ben tenir.
« E vos, senher n’avesques, anatz tost enquerir
« Lo senhor rei de Fransa que nons laish perterir,
« E a la kalenda maya, no i poscan pas falhir,
8715« Venga en esta terra la Glieiza essenhorir
« Ens fassa la corona e so filh amarvir,
« Am que puscam Toloza cofondre e destruzir
« Que nos a mort lo comte e nos dona cossir.
« Ez ieu trametrai letras e sagel per legir
8720« Al senhor apostoli, c’aras deu enantir
« Per la Glieiza defendre e per se enriquir ;
« C’ara es morta l’estela que solia luzir.
« E diirai de Toloza, per so que melhs l’azir,
(p. 218)« Que no la pot la Gleiza ni nulha res blandir.
8725« Tant es mala e salvatja e greus per convertir
« Que focs ni carns ni glazis no la pot conquerir.
« Ez el fassa las terras prezican somonir,
« Els prelatz de la Gleiza per las guerras formir,
« Los coratges essendre e las lenguas forbir,
8730« Ez ano per lo setgle los prezics espandir,

« E tot crestianesme aflamar e brandir,
« Si que fassam los pobles levar e enardir,
« Que negus no i remanga que si sapja garnir ;
« E porton crotz e glazi per lo rei a seguir.
8735« Ez a la Pentecosta dic vos be ses mentir
« Que veiret[z] tals crozadas e tantas gens venir
« Que pro fara la terra si los pot sostenir,
« Ab que poirem Toloza del tot apoderir ;
« E farem ne tals obras, cant vindra al partir,
8740« Que negus hom nons auze contrastar ni grondir.
— Senher, » so ditz l’avesques, « ieu ai cor e dezir
« Cum an aquest messatge acabar e furmir.
« Ez es mal e salvatge e estranh per auzir,
« E fas me meravilhas Dieus cum pot cossentir
8745« La mort del sieu filh digne quel solia servir.
« Mas pero, per natura e segon qu’ieu m’albir,
« Autre paire s’irascra cant vis so filh morir ;
« Mas Dieus no fa semblansa quel sia greu nil tir,
« Que cant lor degra aucire fa nos dezenantir.
8750« E car nos fa Toloza trebalhar e languir,
« Anem sercar tal metge que nos poscha guerir ;
« E car Dieus so oblida nos pessem del merir,
« Que si en nulha maneira nos podion gandir
« Ni en cel ni en terra escapar ni fugir,
8755« Jamais nos ni la Gleiza no i poirem revenir. »
Ditz lo coms n’Amaldrics : « Senhors, beus dei grazir
« Car la mort de mon paire voletz tant car merir.
— Senhors, » so ditz lo coms de Saischo, « ieu voilhir
« Ab tota ma companha, e pos vos aitant dir,
8760« Si m’en voliatz creire, per lo dreg azumplir,
« Diirai vos cum poiriatz de gran trebalh ichir :
« Si la Gleizas volia ab merce adossir,

« La merces e la vilas podo endevenir ;
« E si Glieiza s’orgolha lai on se deu blandir,
8765(p. 219)« La merces s’en rancura es penet d’obezir.
« E si no faitz la Glieiza ab Toloza avenir,
« Motz esperitz se perdo ques poirian noirir.
— Coms, » ditz lo cardenals, « als er al departir :
« C’abans nos laichariam debrizar e croischir
8770« Que de la mort del comte nols fassam penedir.
« Que, per la fe queus deg, una reus pos plevir :
« No valon tant per armas ni per guerra bastir
« Que nos a Pentecosta non aiam tal .I. tir
« Que no i aura archangel que non giet .I. sospir.
8775— Senhors, » so ditz lo coms, « cels ne lais Dieu gauzir
« Que mantenon dreitura, els autres penedir. »
La crotz es sopartida e torna en azir,
Que vengutz es lo termes del dar e del ferir,
Que Toloza s’enansa, que voldra retenir
8780Tot Pretz e tot Paratge que no poscan perir ;
Car lo valens coms joves quel mon fa reverdir,
E colora e daura so ques sol escurzir
S’en intra per las terras recebre e bandir,
E Condom e Marmanda e Clairac azaptir
8785Ez Agulho combatre e prendre e sazir,
E los Frances confondre [e] destruire e aucir,
En Br. de Cumenge s’a ops a enantir,

Qu’en Joris lo cavalga el manda requerir.
E li gasta sa terra.

CCIX.[209]

8790Joris gasta la terra e s’es essenhoritz,
E serca e cavalga e menassals faizitz,
A Sent Gauzens s’en intra, car n’es essenhoritz,
Ab belas armaduras e ab bos arabitz.
En Br. de Cumenge, bels e bos e grazitz,
8795El castel de Salinas, de mainada escaritz...
E de las entresenhas es lor cors esfelnitz ;
E tramet sos messatges coitos e amarvitz
Als baros de Tholoza e als melhs enarditz,
E al comte son paire qu’es de bos aips garnitz,
8800Que socors li trameta car l’en era aizitz.
En Joris ab gran joya es de la terra ichitz,
E venc per la ribeyra ab sos senhals banditz,
En Br. de Cumenge a los baros legitz,
Los milhors els pus savis e los pus afortitz,
8805Ben complitz de lor armas e belament garnitz ;
(p. 220)E cant lo jorns repaira e lo temps abelitz,
Lors senheiras aussadas els gonfainos banditz
Se son per la ribeira apres lor aculhitz ;
E can vengron a Martras Joris n’era ichitz.
8810E cant no l’atroberon desobre Sent Felitz,
Es en la bella plassa lo parlamens bastitz ;
Ez a dig l’us a l’autre : « Arals avem seguitz ! »
Ab tant n’Inartz de Punhtis qu’es pros e ichernitz
Denant totz se razona e al[s] be enqueritz :
8815« Senh’en Br., bem sembla s’aisils avem giquitz,

« Vos meteis e nos autres avetz vius sebelhitz ;
« Mas, si m’en voletz creire, ja no siretz falhitz :
« Cavalguem tot le dia trols aiam cosseguitz,
« E sins volon atendre er aitals l’escroichitz
8820« Tro de l’una partida sia lo camps gurpitz ;
« E si nols atrobam, si ja nulhs hom lor ditz
« Quels aiatz per batalha encaussatz ni seguitz,
« Totz temps n’auran temensa e auretz nos gueritz.
— Senhors, » ditz Marestanhs, « mos neps sia obezitz. »
8825Ez ab aitant s’acolho per los camis politz.
E cant a Palmers vengo, us hom de la lor ditz :
« Senhors, veus aquin Joris que ades n’es partitz ;
« Si nols anatz socorre tost aura convertitz
« Los omes de Melha e mortz e destruzitz. »
8830Ditz n’Otz de Sent Beat : « Dieus ne sia grazitz !
« Anc sempr[e] gaban Joris que nos ha arramitz,
« E si m’en voletz creire ara n’er dementitz. »
Ditz Ramon At d’Aspel : « Ans quens aian sentitz,
« Nos acordem essems cals sera nostr’arditz,
8835« Que si ilh s’en anavan trols aiam conqueritz,
« Nos e nostre lhinatges n’er totz temps escurzitz.
— Senhors, » ditz n’Espanels, « pos lo faitz er cumplitz
« Cum que sia dels autres Joris sia sazitz,
« Perqu’en Rogers d’Aspel sia soutz e gueritz. »
8840E cant foron essems al parlament aizitz
An Br. de Cumenge los baros somonitz.
Belament se razona ez als totz esbauditz :
« Senhors francs cavaliers, lo vers Dieus Jhesu Cristz
« Nos ama ens governa e nos ha ben aizitz,
8845« Quels nostres enemics quens avian delitz

« Nos ha be totz essems lhivratz e amarvitz.
(p. 221)« Nos aurem la batalha senes totz contraditz
« E sera ben vencuda, quel coratges m’o ditz.
« Senhors, ara vos membre cum nos teno feblitz,
8850« Qu’en totas nostras terras a senhors apostitz,
« Ques ilh an mortz los paires e los efans petitz,
« Ez an mortas las donas e destruitz los maritz,
« Ez an mort tot Paratge e lor eish enriquitz,
« E nos fan ir pel setgle perilhatz e marritz,
8855« E nos cassan tot dia pels boscatges floritz.
« E, per santa Maria vergena emperairitz,
« Mais volh moiram ab armas o ab glazis forbitz
« No que ja semprens tengan abaichatz ni peritz !
« E si bens troban ara firens e afortitz
8860« Totz temps n’er mais Paratges ondratz e obezitz.
« E si m’en voletz creire pos los trobam aizitz
« Lo lor afar el nostre er aisi devezitz
« Qu’iferns e paradis aura dels esperitz,
« Que mais val mortz ondrada c’aissi vivre aunitz !
8865« Pero l’avers que i sia ni pres ni comqueritz
« Er be entre nos autres belament departitz. »
Trastuit essems escridan : « Ben o ditz ! ben o ditz !
« Cavalguem la batalha, que Dieus nos sera guitz ! »
E cavalgan essems trols an vistz e auzitz ;
8870Els castelas en Joris e n’Ancelmes aizitz,
E li Frances essems am bos cors endurzitz
Combatian la vila, lo cap e la cervitz,
Ez ab tant ilh salhiron e commensan los critz ;
E cant li Frances viron los senhals esclarzitz,
8875E la crotz e la penche el taur e la berbitz,
E las autras ensenhas dels baros enarditz,
E las bonas companhas que los an perseguitz,

Ges non es meravilhas sis foron esbaïtz.
Dedins la barbacana son essem[s] aculhitz
8880Ez an be los passatges els bocals establitz.
En Br. de Cumenge qui lor o contraditz
Primeirament dels autres los a ben envazitz
El e n’Inartz de Pungtis durament azaptitz,
E n’Ot de Sent Beat que s’en es enantitz ;
8885E pen Br. de Saisches es si n’Ancelms feritz
Que l’abat el trabuca, mas el s’es erebitz ;
En Rogers de Montaut es a terra salhitz
(p. 222)Que los combat els dona e los fer amarvitz.
Peron W. de Saiches qu’es valens e arditz
8890Les fer els esperona, ez es si referitz
Que sos cavals trabuca, mas el es ressortitz.
En Rogers de Montaut lor crida e lor ditz :
« Firetz ben a delivre sobrels encorrotitz ! »
Ladoncas esperonan los destriers arabitz,
8895Que per totas partidas los an ben requeritz ;
Ez ilh se defenderon ab los brans coladitz.
D’entr’ambas las partidas es lo chaples bastitz :
Peiras e dartz e lansas e los espeutz branditz,
E flecas e sagetas e cairels rebulhitz
8900Les feron e los nafron par los ausbercs trailitz
Que de la sanc vermelhan los costaz els samitz.
Ez aquels de la vila cant los agron cauzitz
Los feron ab las peiras e ab cairels petitz ;
El castelas ab ira es aissi esferzitz
8905Quez aissis vol[v] es vira cum fai singlars feritz,
Que franh e trenca e briza lai on es cosseguitz,
Que de trosses de lansas lor i fai plaischaditz.

E n’Ancelmes en Joris se son tant escrimitz,
En Rogers de Lhineiras, tro foron afeblitz.
8910E n’Inartz lor escrida : « Araus er car meritz
« Totz le mals el dampnatges quens avetz cossentitz,
« E rendetz vos a vida ans queus aiam carpitz. »
Ez els lor responderon : « Cals nos seria guitz ? »
Ab aitant esperonan tuit essem a devitz,
8915Que per totas partidas an los bocalhs umplitz,
Que dins la barbacana son ab lor reculhitz ;
E comensa la noiza e lo chaples el critz
Dels brans e de las massas e dels talhans forbitz,
E debrizan e talhan los vertz elmes brunitz.
8920Mas non es meravilha sils an apoderitz,
Car ilh an tan grans colps receubutz e feritz
Que dins las armaduras an los osses cruischitz.
Peron Joris remonta ez es foras ishitz,
Ez el cazec en terra, tant fort fo referitz.
8925Ez en las autras plassas sels que son cosseguitz
An en motas maneiras debrizatz e partitz,
Que pes e punhs e braces e cervelas e ditz,
E testas e maichelas e cabelhs e cervitz,
(p. 223)E tant dels autres membres n’a el camp espanditz
8930Que lo sols e la terra n’es vermelhs e crostitz.
Adoncas pogratz diire, ans quel camps fos culhitz,
Que be sembla de guerra.

CCX.[210]

Ladoncs resembla guerra can rema lo chaples,
Que de sanc ab cervelas e d’olhs e de membres,
8935E de pes e de cambas e de brasses estes
Lo camis e las plassas ne son complitz e ples.

El castelas en Joris e n’Ancelmes son pres,
E li autre perderon las vidas els arnes,
En Br. de Cumenge en W. de Toges
8940Livrat a gran martire et en loc mortales.
E cant auzic las novas lo rics coms Cumenges
Ges no m’es a vejaire quelh sia greu nilh pes.
Apres venc a Tholoza lo valens coms joves
Per defendre la terra e per cobrar l’eres.
8945E lo coms n’Amaldrics s’en vai en Agenes,
Ez ac en sa cumpanha cavalers e clergues,
Els baros de la terra els crozatz els Frances ;
E fo il senher abas cui Rocamadors es,
Ab lor de Caerci e ab los Clarmontes ;
8950N’Amaneus de Lebret del linh Armanhagues,
Rics e galhartz e coindes, del melhs de Bazades,
E complitz de largueza, e[l] senher de Saishes ;
Ez ab motz baros d’autres e ab cels del paes,
S’es lo coms n’Amaldrics denant Marmanda asses,
8955Mas el s’en penedera si lo reis no i vengues.
Car la vila gardavan Centolh d’Estaragues,
Us rics valens coms joves ben arditz ez apres,
El el pros Amaneus el valens Azamfres,
N’Arnautz de Blanchafort, Vezias Lomanhes,
8960N’Amaneus de Boclo, en Gastos, en Sicres,
En W. Amaneus elh doi Pampalones ;
Els baros de la vila els sirvens el pobles
El donzel e l’arquier el Braiman el Ties,
Establiron la vila els fossatz els torres
8965D’espazas e de lansas e de bos arcs turques.
E lo coms n’Amaldrics les a tant fort comes
Que per aigua e per terra es lo glazis entes ;

El baro de la vila son s’aisi ben defes
Que dedins e defora an tans colps datz e pres
8970(p. 224)Dels brans e de las massas, dels talhans colonhes,
Que sancs e carns e glazis hi rema tant espes
Que pro i romas vianda als auzels e als ches.
Ara laichem lo seti qu’es mals e mortales
E parlem de[l] bon comte senhor de Savartes,
8975Ab lui Rotgers Br. el Lops de Foish, tuit tres,
E i es Br. Amelhs senher de Palhares,
W. Br. d’Asnava e n’Izarns Jordanes,
En Rotbertz de Tinhes ab lor de Carcasses,
Br. A. del Pueh e n’Aimerics que i es,
8980En W. de Niort, Jordas de Cabares,
Ab lo comte de Foish intran en Lauragues,
E prendon bous e vacas e vilas e pages
E venon a Vazeja e an los ostals pres.
Mas n’Folcaut de Merli ab lo sieu parentes,
8985Qu’es mals e pros e savis e fortz et entremes,
En Johans, en Tibautz, el vescoms Lautragues,
En Johans de Bulho, n’Amaldrics de Luces,
En Ebrart de Torletz, n’Albarics, en Jaques,
En Johans de Mozencs, en Johans Lomanhes,
8990Ab bonas armaduras e ab cors leones,
Cavalgan la batalha on lo coms de Foih es.
E cant lo jorns repaira el terminis ceres
Es ichitz de Toloza lo coms joves marques
Del linhatge de Fransa et del bo rei Engles,
8995Ez ac en sa companha motz baros Tolzanes :
N’Arnautz de Vilamur en Bertrans Jordanes,
E i es Guirautz Unautz, Rodrigos e n’Ugues,

En Bertrans de Gordo e l’Abas Montalbes,
E i es W. Unautz en R. Unaudes,
9000En Amalvis, en Ugs de la Mota entremes,
Garcias Sabolera, en P. Navarres,
E de lor de Toloza cavalers e borzes,
Ez ab motz baros d’autres ab los cors enteres,
Son vengutz vas lo comte si cum era empres.
9005E cant foron essems, ans que pus hi cregues,
A lo rics coms de Foish lo comte jove enques :
« Senher coms, aram sembla queus creish honors e bes,
« Que nos aurem batalha verament ab Frances,
« Qu’ieu conosc las senheiras els senhals els aurfres ;

9010« Qu’en Folcautz, en Alas, en Ugues de Lasses,
(p. 225)« En Sicartz de Montaut ab lor de cest paes
« Per nos autres combatre par ques sian empres,
« Ez anc no vi batalha que tant fort me plagues,
« Quez anc pos portei armas no m’albir ni nom pes
9015« Vis tant bona mainada cum cesta c’ab nos es ;
« Que segon mon vejaire, si la batalha es,
« Hoi perdran lor valensa orgolhs e mala fes. »
So ditz Roger Br. qu’es complitz de totz bes :
« Senhors franc cavalier, hoi parra qui pros es.
9020« Trastotz lo cors m’esclaira car vei ques aissi es
« La flors d’aquesta terra e de tot Carcasses. »
El coms se pres a riire e a dig que cortes :
« Si Dieus mi sal ma dona el castel Narbones
« No virarai ma senha trols aia mortz o pres.
9025« Si i era tota Fransa e tug li Montfortes,
« Tug auran la batalha tro l’us sia conques. »
Ez en apres escrida aisi que l’an entes :
« Cavaliers ! a las armas dementre que locs es,
« E fassam o de guiza que no siam repres !
9030« Que, per santa Maria on Jhesu Crist se mes,
« Si nos volon atendre, o lor plassa o lor pes,
« Hoi auran la batalha.

CCXI.[211]

« Hoi auran la batalha veramen, si Dieu platz,
« Ez a la departida veirem cals tendrals datz ;
9035« Quels nostres ennemics vezem si aprosmatz
« Que lor podem car vendre las nostras heretatz ;

« E podetz be conoicher cols a Dieus aziratz :
« A mort e a martiri les nos a amenatz.
— Senher coms, » ditz n’Arnaut de Vilamur, « sius platz,
9040« En aquesta batalha no seriatz hondratz.
« Nos tanh de vostre par c’ab lor vos combatatz,
« Si n’Amaldrics no i era, o coms o pozestatz.
« N’Folcautz es pros e savis, mas no i es la rictatz
« Per qu’en est’ aventura lo vostre cors metatz :
9045« Empero, sil prendetz, gaire no i gazanhatz,
« Que no n’auriatz terra ni acordier ni patz.
« Pero si la batalha vos agrada eus platz
« A destre e a senestre me trobaretz al latz.
— N’Arnaut, » so ditz lo coms, « per que m’en castiatz ?
9050« Hieu fare[i] la batalha eus prec que la vulhatz,
« Que cel que ara m’en falha n’er totz temps encolpatz :
(p. 226)« Que totz hom cals ques sia, si era reis coronatz,
« Deu metre en aventura son cors e sas rictatz
« Per enamics destruire trols aia abaichatz.
9055« E pessem d’est lengatge com sia milhoratz. »
So ditz lo coms de Foish : « Senh’en coms, a mi datz
« La primeira batalha dels pus afazendatz. »
E lo coms li respon : « Vos en Roger Bernatz
« Ab lor de Carcasses, car los sai bos armatz
9060« E firens en batalha e ben aventuratz,
« E cels de vostra terra, en cui melhs vos fizatz,
« Ez ab vostra companha, aital com la aiatz,
« Lor faretz la batalha, e prec que bels firatz.
« Els baros de ma terra qu’ieu ai ben esproatz

9065« Et ab ma companhia e ab los meus privatz
« Ez ab lor de Tholoza on es ma fizaltatz,
« Ez ab Bertran mo fraire qui n’es aparelhatz
« Vos irai si socorre ans que gairels sufratz,
C’al partir de la guerra ne remandrem ondratz.
9070— Senhors, » so ditz lo coms, a per so no temiatz :
« O de mort o de vida, cal que vos la fassatz,
« Mort o viu o delhivre me trobaretz de latz,
« Que d’aquesta batalha soi aisi acordatz
« Qu’ieu i perdre[i] la vida o remandre[i] ondratz.
9075« E lo filhs de la Verge qui fo martirizatz
« Conosca la dreitura e vejals lors pecatz ! »
So ditz lo coms de Foish : « For[t] be e gent parlatz,
« E pessem del dampnatje com sia comensatz,
« E fassam los cometre al melhs encavalgatz. »
9080So ditz Rogers Br. : « Totz los asabentatz.
« Que si negus falhia en aisso que mandatz,
« Per totz temps tan cant viva sia dezeretatz.
— Senhor, » ditz P. Navar, « cavaler, tug gardatz
« Lo cors del comte jove que no i sia nafratz,
9085« Que totz Pretz e Paratges es en lui restauratz,
« Ez es morta valensa si el era mescabatz. »
El Lops de Foish escrida : « Senh’en coms, enansatz :
« Cavalguem la batalha, que lo temps es passatz ! »
N’Arnaut de Vilamur es demest totz triatz,
9090En Guiraus de Gordo, n’Ucs d’Alfar e l’Abatz,
En Bertrans de la Islha, n’Garcias Coradiatz,
En W. en R. Unautz ben assesmatz,
(p. 227)Ramon A. del Pog, el tinhos dels juratz,

Rodrigos e li autre quels an e[s]peronatz ;
9095E li baro cavalgan apres lor assignatz,
Las senheiras baichadas els penos desplegatz.
En Folcaut de Brezi los a ben esgardatz,
E vic las entresenhas dels baros presentatz,
E perpren la ribeira e ditz al sieus : « Estatz ! »
9100Belament los ensenha e a los sermonatz :
« Senhors baros de Fransa el meus rics parentatz,
« Dieus e ieu e la Gleiza vos te asseguratz
« Que paor ni temensa ni regart non aiatz.
« Aiso es lo coms joves que nos a aziratz
9105« E lo pros coms de Foish quez es mals e senatz,
« E veus Roger Br. els baros ajustatz,
« Ez an los capdaliers els faizitz amenatz ;
« E s’il so bo per armas nos valem mais assatz,
« C’aisi es tota Fransa e Monfortz aturatz,
9110« El melhs d’aquesta terra e la flor dels Crozatz ;
« E si negus moria totz nos ha perdonatz
« L’avesques de Tholoza e mosenhel legatz.
— Bels fraire, » ditz Johans, « de be ferir pessatz,
« Que per estas miraclas de nos e dels crozatz
9115« S’aura hoi a combatre la merces el pecatz. »
Ditz lo vescoms de Lautrec : « Senhors, mi escotatz :
« Hieu ai be las personas els baros albiratz
« E semblara folia si aisils esperatz.
— Vescoms, » so ditz Titbaut, « sius voletz, von anatz :

9120« Nos atendrem lo comte e parra la foldatz. »
Entrels ditz els coratges els faitz atermenatz
S’asemblan las batalhas els cavaliers armatz ;
D’entr’ambas las partidas son aissi aprosmatz
Que no i es pons ni planca mas us petitz fossatz.
9125Cant lo coms de Foish passa el seus valens barnatz
D’entr’ambas las partidas fero doas maitatz ;
Mas n’Folcaut de Brezi tot belament rengatz
Los aten els espera ab fermas volontatz.
Lo refrims de las trompas els sonetz acordatz
9130Fan retendir las plassas, la ribeira els pratz,
Ez es Foish ! e Toloza ! mentaugutz e cridatz,
E Montfortz ! e Brezis ! auzitz e reclamatz.
E lai on s’encontreron ab los tens coloratz,
(p. 228)Ez ab las entresenhas alumnec la clartatz,
9135E baicheron las astas els gomfainos frezatz,
E van s’entreferir ab fis cors esmeratz
Que las astas pessian sobrels ausbercs safratz.
A tant vec vos la preischa dels baros ben armatz,
Que cels quels esperonan los an environatz,
9140Que sobre las feridas los an esperonatz
En Peyre W. escrida de Seguret : « Tug datz,
« Baros, al comte jove tot dreg on lo veiatz,
« Que res nom fai temensa mas la sua bontatz
« E sa cavalaria e la sua fertatz ;
9145« Que si no l’abatem ans quens aia sobratz
« Al partir de la guerra nos fara totz iratz. »
Ab tant venc lo coms joves denan totz abrivalz

Com leos o laupartz, can es descadenatz :
Ben dreitament l’en porta lo seus cavals moratz,
9150E venc asta baichada desotz l’elm embroncatz ;
Dedins la major preicha lai on les vi mesclatz
Fer Joan de Brezi qui s’es aprimairatz,
E donec li tal colp sos espieutz nielatz
Que l’ausberc li debriza el perpung el cendatz,
9155Que l’abat el trabuca e es otra passatz ;
E escrida : « Tholoza ! franc cavaler, chaplatz
« Sobre la gent estranha, e firetz e trencatz ! »
E revol[v] e revira e refer vas totz latz,
Ez es per sa mainada defendutz e gardatz,
9160Qu’en Arnautz lor aporta la senheira en la fatz.
(p. 229)En Johans de Brezi es a sos pes levatz,
E fer e trenca e briza lo sieus brans aceiratz,
E venc Peyre W. de Seguret viatz,
E feric si lo comte lai on l’es aizinatz
9165Pla de sobre las rengas on es l’ausbercs sarratz
Que la singla li briza e l’acer es asclatz.
« Montfort ! Montfort ! » escrida, « franc cavaler, bel[s] datz ! »
Mas lo coms no si crotla ni s’es desparelhatz.
Entrels critz e la noiza els baros aturatz
9170Per totas las partidas es lo chaples levatz
Dels brans e de las massas e dels talhans tempratz ;
De colps e de coladas ab los escuelhs dauratz
Se feron es combaton pels peitz e pels costatz,
Que talhan e que trencan los vertz elmes vergatz
9175Els ausbercs e las malhas e los escutz boclatz.
E lo coms de Foish crida : « Arregnatz ! arregnatz ! »
En Folcaut de Brezi : « Franc cavalier, estatz ! »
N’Ebratz en Amaldrics en Tibautz asemblatz,
En Johans de Bolho en Jaques acostatz.

9180El vescoms de Lautrec qu’es en la preicha intratz ;
E li Frances essems son el camp refermatz :
Chatbertz e n’Aimirics el bos Rogers Bernatz,
Lops de Foish en W. de Niort qu’es nafratz,
E i es Br. Amiels el tos W. Bernatz,
9185E n’Amalvis e n’Ucs de la Mota prezatz,
Ez ab lor de Tholoza quels an be aziratz,
E li baro del comte tug essems az un clatz
Si trencan las batalhas ab los aciers colatz
Que per totas partidas los an voutz e viratz,
9190Que los feron els nafran pels peitz e pels costatz ;
E li Frances trabucan dos e dos enversatz.
Ab tant venc la grans preischa dels sirvens acolpatz,
Que dins en la batalha son ab lor encarnatz,
Qu’entre l’acier el glazi abatutz e sobratz
9195Cavaliers e sirvens tug essems remesclatz
Les an mortz e vencutz e destruhs e trencatz,
Que d’olhs e de cervelas e de punhs e de bratz
E cabelhs e maichelas e membres amaitatz,
E fetges e coradas departitz e cebratz,
9200E sancs e carns e glazis espanditz a tot latz ;
Que lai ac tant Frances mortz e deglaziatz
(p. 230)Quel camps e la ribeira n’es vermelhs e juncatz.
Mas lo vescoms de Lautrec en es vius escapatz,
En Folcautz en Johans en Titbautz son triatz
9205E retengutz a vida e rendutz e lhivratz,
E li autri remano el camp martiriatz.
Lai fetz aital miracle la vera Trinitatz
Que de la part del comte non i es hom dampnatz,
Mas cant us escudiers que s’era aprimairatz,

9210La batalha es vencuda el camps desbaratatz,
E lo coms ab gran joya es lo jorn repairatz.
Lai fon Peyre W. de Seguret penjatz.
Cant vengon las novelas el messatgiers coitatz
A n’Amaldric lo comte quelh comta las vertatz
9215Podetz saber que riire no lh’agrada nilh platz,
Al seti de Marmanda.

CCXII.[212]

Al seti de Marmanda es mesatgiers vengutz
Que lo valons coms joves a los Frances vencutz,
En Folcaut en Johan en Tibaut retengutz,
9220E los autres son mortz e dampnatz e destruitz.
E lo coms n’Amaldrics s’en es tant irascutz
Que per aiga e per terra los a ben combatutz ;
Elh baro de la vila[s] son aissi defendutz
Que foras en la plassa es lo chaples tengutz.
9225D’entr’ambas las partidas an tans colps receubutz,
D’espazas e de lansas e dels talhans agutz,
Que dedins e defora n’i a mans remazutz
De cavals e de cors, de mortz e d’estendutz.

Ab afortitz coratges se son si captengutz
9230Que la nog e lo dia son entr’els contendutz ;
Mas en petita d’ora lor es tals mals cregutz
Que jamais lo dampnatges no sira revengutz :
Que l’avesques de Santas que la crozada adutz
En Wmes. de Rocas lo senescalcs temutz,
9235Que menan las cumpanhas els avers els trahutz,
Per tot a la redonda on es lo camis batutz,
An los traps e las tendas els pavalhos tendutz,
E pel meg loc de l’aiga lo naveis espandutz.
Apres no tarzec gaire qu’es lo temps avengutz
9240C’ardimens e folatges los a totz deceubutz,
Quel filhs del rei de Fransa lor es aparegutz,
Ez a en sa companha .XXV. melia escutz

(p. 231)De cavaliers mirables ab los cavals crinutz ;

E foron li .X. melia ilh els cavals vestutz
9245Del ferr e de l’acier qu’es resplandens e lutz,
E de cels c’a pe foron es lo comtes pergutz ;
E menan las carretas els arnes els condutz,
E perprendon las plassas e las ortas els frutz,
E lo reis ab gran joya es al trap dechendutz.
9250Can per lor de la vila es los reis conogutz,
Ges non es meravilha si foron desperdutz :
Cascus ditz el coratge que ja no fos nascutz.
La primeira batalha qu’ilh los an combatutz
Los fossatz e las [l]hissas lor an pres e tolgutz,
9255Els pons e las barreiras debrizatz e fondutz ;
Ez apres la batalha es parlamens tengutz
Per que cels de la vila cujan estre ereubutz,

C’ab volontat saubuda et ab covens saubutz
Lo coms Centolhs e l’autri se son al rei rendutz
9260Dedins lo trap domini on es li or batutz.
Li prelat de la Glieiza son al rei atendutz,
E li baro de Fransa denant lui asegutz.
En .I. coichi de pali s’es lo reis sostengutz,
E pleguet son gant destre que fo ab aur cozutz,
9265E l’us escoutec l’autre ; e lo reis semblec mutz.
Mas l’avesques de Santas qu’es ben aperceubutz
Denant totz se razona e fo ben entendutz :
« Rics reis, arat creih joya e honors e salutz ;
« Del regeime de Franssa est ischitz e mogutz
9270(p. 232)« Per governar la Gleiza e las suas vertutz.
« E pos la santa Gleiza governas e condutz
« Aisit manda la Gleiza, e per re no o mutz,
« Que tu redas lo comte quez a tu s’es rendutz
« Al comte n’Amaldric, car li es covengutz
9275« Que l’arga o quel penda, e tu que l’en ajutz
« E lhivra li la vila per eretges saubutz
« Que la mortz e lo glazis lor es sobrevengutz. »
Ditz lo coms de Sent Pol qui s’en es irascutz :
« Per Dieu, senher n’avesques, non seretz pas crezutz :
9280« Si lo reis ret lo comte, qu’el sia cofondutz,
« Lo barnatges de Fransa n’er totz temps abatutz. »
Ditz lo coms de Bretanha : « Pos qu’el fo receubutz
« Falhira la corona sil coms es deceubutz.
— Senher, » so ditz l’avesques de Bezers, « defendutz
9285« S’en er lo reis de Fransa, si n’era mentaugutz,
« Si ditz que santa Gleizals ha cobratz e volgutz.
— Baros, » so ditz lo reis, « pos la Gleiza m’adutz,

« Ja lo dreitz de la Gleiza no sera contendutz :
« Pos lo coms ab la Gleiza s’era dezavengutz
9290« Glieiza fassa ques volha dels seus encorregutz. »
Mas l’arsevesques d’Augs li es tost respondutz :
« Per Dieu, bel senher reis, si dreitz es conogutz,
« Lo coms ni sa mainada non er mortz ni perdutz,
« Qu’el non es pas eretges ni fals ni descrezutz,
9295« Ans a la crotz seguida els seus dregs mantengutz.
« Sitot s’es vas la Gleiza malament captengutz,
« Car el non es eretges ni de la fe tengutz,
« Glieiza deu be recebre los pecadors vencutz
« Que l’esperitz nos perda ni sia cofondutz.
9300« En Folcautz a Tholoza es pres e retengutz,
« E si lo coms se dampna n’Folcautz sera pendutz.
— Bel senher n’arsevesques, vos ne seretz crezutz, »
Ditz Wlmes de Rocas, « quel coms non er destruitz,
« Ans er n’Folcautz pel comte lhivratz e rezemutz. »
9305En aquesta maneira es lo coms remazutz
Ab .IIII. baros d’autres, e leval critz el brutz,
E corron vas la vila ab los trencans agutz
E comensal martiris el chaplamens temutz,
Quels baros e las donas e los efans menutz
9310Els homes e las femnas totz despulhatz e nutz
(p. 233)Detrencan e detalhan am los brans esmolutz,
E la carns e lo sancs e los cervels els brutz
E membres e personas maitadatz e fendutz
E fetges e coradas decebratz e romputz
9315Estan per meg las plassas co si eran plogutz ;
Car de lo sanc espars qui lai s’es espandutz

Es la terra vermelha el sols e la palutz.
No i remas hom ni femna ni joves ni canutz
Ni nulha creatura si no s’es rescondutz.
9320La vila es destruita e lo focs escendutz.
Apres no tarzec gaire que lo reis es mogutz
Per venir a Tholoza.

CCXIII.[213]

De venir a Tholoza es vengutz deziriers
Al filh del rei de Fransa si quel seus senhariers
9325Se mes denant los autres ez a pro companhers
Que los pogs e las planhas els camis els sendiers
Son complidas e plenas d’omes e de molhers ;
E perprendon las terras Frances e Berriviers,
Flamenc e Angevi, Normans e Campaniers,
9330Bretos e Peitavis, Alamans e Baivers ;
Ez es tant grans la preicha dels homicidiers
Que dins en l’ost complida n’a .XIII. cens milhers ;
E menan las carretas e los muls els saumers,
E los traps e las tendas els conduitz els diners,
9335E feron breus jornadas per atendrels derriers.
El cardenals de Roma els prelatz dels mostiers,
Arsevesques, avesques e abatz e Templiers,
E monges e canonges, que de blancs que de niers,
N’a en la ost .V. melia dictans e legendiers ;

9340E prezican e mandan quel glazis an primers.
E no s’es meravilhas sis venc espaventiers
A totz cels de Tholoza can virols mesatgiers.
Els cossols de la vila, coitos e viassiers,
Trameton los messatges ben coitos e marviers
9345Als baros de las terras e a totz los guerriers,
Que nulhs hom no i remanga, ni sirvens ni arquiers,
Ni cavaliers mirables, ni negus soudaders,
Ni faizitz de boscatge, ni negus hom leugiers.
Qui vol Pretz e Paratge e tornar heretiers,
9350E si meteish defendre e tornar galaubers
Del venir a Tholoza er aitals lo loguiers
(p. 234)Que dels bes que lai sian er totz temps parsoners.
Per la vila socorrer vengron .M. cavalers
Bos e arditz per armas, e .D. dardacers.
9355E can foron essems el parlamens pleniers
Dels homes de la vila e dels lor capdalers,
Pelfortz denant los autres, car es gentils parlers,
Se razona els mostra los faitz els milhoriers,
« Baros, » vos de Toloza, « ara vos ha mestiers
9360« Sabers e conoichensa e sens e milhoriers.
« L’afars del rei de Fransa nos es grans e sobriers,
« El mena gens estranhas e homes glaziers,
« Ez abans qu’el albergue deforas pels vinhers
« Mos senher lo coms joves, car es sos fevaters,
9365« E sos me[l]her parens el melhers parentiers,
« Li trameta mesatges valens e prezentiers,
« Que no l’a tort ni colpa ni es fals ni mesongiers.
« E s’il vol son dreg prendre fara li volontiers
« A lui e a la Glieiza e als seus clamaters ;

9370« O si ve a Tholoza ab petitz companhiers
« De lui prendra sa terra ez er seus domengiers,
« E li rendra la vila e l’i metra torrers.
« E mas el dreg perpara el dregs es capdalers
« Nol devria destruire per dig de lauzengiers.
9375« E s’il aisso soana ni era aversers,
« Jhesu Crist nos defenda qui er gonfanoniers ! »
E li baro respondo : « Est cosselhs es entiers.
— Baros, » ditz lo coms joves qu’es ben aventurers,
« Lo cossels es ben savis, mas nos farem estiers :
9380« Lo reis era mos senher : s’il me fos dreiturers,
« Ez ieu foralh ja sempre leyals e vertaders ;
« Mas car el m’es malignes e fortz e sobrancers
« E m’a comes ab glazis e ab sanc totz primers,
« E m’a touta Marmanda e mort[z] mos cavalers,
9385« Ni sobre mi cavalgua ab aitans bordoners,
« Mentrem membre la ira nil mals nil destorbers
« Noih trametrai mesatges nilh serai plazenters,
« Qu’el a gens orgulhozas e felos cosselhiers.
« E ja pro nom tindria s’ieu l’era graciers,
9390« Ans doblaria l’anta el dans el reproers.
« Mas cant le filhs del rei er aissi frontalers
« E tota noit el dia lo glazis el carners...
(p. 235)« E veirem per las plassas los baros els destriers
« Trabucar e abatre els serem engalhiers
9395« Sil trametem mesatges el nos er merceners.
« E si m’en voletz creire, mas s’abrazal brazers,
« Enans quel reis nos sia senher ni pariers,
« Le lor afars el nostre er aissi engalhiers
« Que veirem de Tholoza ab los trencans aciers

9400« Si tendra vi o aiga o brizaral morters.
« Si la podem defendre espandir s’al rozers,
« E tornara Paratges e gaugs e alegriers. »
En aqu[e]stas paraulas es empres l’acorders.
E li cossol respondo : « Tot cant quels er mestiers,
9405« Als baros de las terras, lor darem volontiers ;
« Ez a las companhias del[s] sirvens logadiers
« Darem bonas viandas e gentils ostalers.
« E mandam per la vila que totz los escudiers
« Vengan lhivrazo prendre largamens, ses diners,
9410« E los pas e las carns e los vis dels celiers,
« E civada e ordi a mueitz e a sestiers
« E pebre e canelas e los frugs dels fruchiers,
« Que re nols calha diire mas can : Boca, que quiers ?
« E si lo reis mos senher vol esser maligners
9415« Be nos poirem defendre d’aquetz .V. ans pleniers. »
Can del cosselh partiren, lo comensars primers
En la sobrana vouta on es l’gentils cloquers
Mezon sant Exuperi e lums e candelers :
Bisbes fo de Tholoza dignes e santorers,
9420E defen e restaura totz loz sieus heretiers.
Ez en apres mandero als milhors carpenters
Que per tota la vila dins los pazimenters
Bastiscan los calabres els engenhs els peirers,
E qu’en Bernatz Paraire e maestre Garners
9425Anols trabuquetz tendre, car ne son costumers.
Per totas las partidas trian cominalhers
Cavalers e borgues els milhors mercaders,
Qu’establiscan las portas e que mandols obriers.
Ez obreron ab joya totz lo pobles grossiers,

9430E donzels e donzelas e donas e molhers,
E tozetz e tozetas e efans menuziers
Que cantan las baladas e los versetz leugiers,
E feiron las clauzuras els fossatz els terriers
(p. 236)Els pons e las barreiras els murs els escaliers
9435Ez ambans e corseiras e portals e solers
E lhissas e arqueiras e dentelhs batalhiers
E bocalhs e gueridas e guisquetz traversers
E trencadas e voutas e camis costeners ;
Totas las barbacanas e celas dels gravers
9440An lhivradas als comtes e als fis capdaliers.
La vila es establida finament a doblers
Contra l’orgolh de Fransa.

CCXIV.[214]

Contra l’orgolh de Fransa es faitz l’emprendemens
Quel coms joves defenda si mezeih e sas gens.
9445E laïns en Tholoza es aitals mandamens
Que per tota la vila essems cominalmens...
E lo valens coms joves si’als comenssamens,
Els baros de las terras acordans e garnens
Las obras e las gaitas partiscan engalmens,
9450E que la nog el dia porton los garnimens.
Els cossols de la vila ab los baros prezens,
Cavalers e borgues ben asesmadamens
Las portas de la vila lhivran als baros dens,
Als milhors, al[s] pus savis ez als melhs entendens.
9455E pueish las barbacanas els novels bastimens
An lhivradas als comtes ez als baros prendens.
Ez en Dorde Barasc on es pretz e jovens,

N’Arnaut de Montagut coratjos e valens,
Br. de Rocafort en Ar. Barasc gens,

9460Ab lors belas cumpanhas complidas d’ardimens
Son de la barbacana de Bazagle establens ;
En W. de Menerba car es ben conoichens,
W. de Belafar on es valors e sens,
Ez ab lor n’Arnautz Feda, essems e bonamens,
9465La comtal barbacana tenon seguramens ;
E l’adreitz n’Frotars P. ben e gent captenens
El en Br. de Pena francs e larcs e metens
W. Froters en Bertrans de Monester jauzens
Retengon la Baussana barbacana firens ;
9470El bos Rogers Br. que restaurals perdens
On es sens e valensa, sabers e esciens,
El en Br. Amelhs qui venc primeiramens,
Jordas de Cabaretz en Chatbertz defendens,
En Aimerics de Roca negada gentilmens,
9475(p. 237)Son de la barbacana de las Crozas tenens.
N’Arnautz de Vilamur la forsa e l’ardimens,
Rics e galhartz e savis e dans e prometens,
Sos neps W. Unautz qu’es ab lui veramens,

W. Br. d’Asnava car i es ichamens,
9480En W. Arnaudos ben e delhivramens,
Que fe genhs e brocidas els primers faizimens,
Tenon la barbacana n’Arnaut Br. formens ;
En Espas de Lomanha, que lai intrec correns
Ab sas belas companhas amics e bevolens,
9485Retenc la barbacana on venial turmens ;
Ez apres n’Amalvis donans e combatens,
El bos n’Ucs de la Mota firens e refirens,
Bertrans de Pestilhac fort be ardidamens
Tenon la barbacana Pozamila, suffrens
9490Los trebalhs e las guerras e los perilhamens.
Pelfortz, qu’es pros e savis e adreitz e plazens,
En Raters de Caussada mals e bos e punhens,
El en Rainiers de Bosna, Johans Martis fazens,
Tenon la barbacana Matabou finamens.
9495E la porta Galharda on eral chaplamens,
Don ichien tot dia cavaliers e sirvens,
Li baron de Tholoza aperceubudamens,
Que comensan las guerras els trebalhs els contens,
Per quels camps e las plassas en remano sagnens,
9500Tenon, cels de la vila, els anans els vinens,
Per gardar e defendre los intrans els ichens.
E mos senhel coms joves on es valors valens,
Que restaura Paratge e los orgulhos vens,
E colora e daura los perdutz els perdens,
9505En Bertrans de Tholoza, en Ucs d’Alfar garnens,
Son de la barbacana Vilanova establens ;
En Ar. de Cumenge qu’es bels e bos e gens

E pros e savis e dans e comquerens,
En Br. de Cumenge sos cozis ichamens
9510N’Arnaut R. d’Aspel ben afortidamens,
Ez ab los cavaliers de Montaigo prezens
Tenon la barbacana faita novelamens ;
El bos n’Inartz de Puntis car es pros e valens,
En Marestanhs sos oncles qu’es de bon pretz manens,
9515En Rogers de Mon[t]aut mandans e defendens,
(p. 238)En Rogers de Noer, car es ben avinens,
Tenon la barbacana del Pertus belamens.
Guirautz Unautz qu’es savis e bos e paciens,
El en R. Unautz qu’es adreitz e plazens,
9520En Jordas de Lantar ab afortitz talens,
Son de la barbacana Sent Estefe tenens ;
En Sicartz lo delhivres, senher de Poglaurens,
El e n’Ucs de Montelh, en Paderns ichamens,
Tenon la barbacana de Montoliu leumens ;
9525Apres Br. Meuder ab los seus solamens,
De mainada escarida, percassans e prendens,
Retenc la barbacana de Montgalhart formens ;
E lo vescoms Bertrans tozetz e aprendens,
El en Bartas essems aperceubudamens
9530Tenon la barbacana del Castel fermamens ;
En Br. de Montaut ab afortitz talens,
En Guilabertz de Labas, en Frezols mantenens,
Ab lor belas cumpanhas d’amics e de parens
Tenon la barbacana del Pont vielh duramens.
9535El senher de la Islha, Br. Jordas valens,
El en Bertrans Jordas, en Otz qu’es conoichens.
En Guirautz de Gordo ben acordadamens,

El en Br. Bainac car es francs e metens,
En Escotz que governa las garidas els genhs,
9540Ab lor belas companhas sobrans e atendens
Tenon la barbacana del Pont nou finamens.
Sus lo pon[t] del Bazagle qu’es faitz novelamens
Son li arquier mirable que tiron primamens,
Que defendol ribatge e los abevramens,
9545Que lunha naus no i venga ni negus malvolens.
Li baro tuit essems an jurat sobre sens
Que per lunha temensa ni per envazimens,
Ni per colps ni per plagas ni per nulhs espavens,
Ni per mort ni per glazis, mentre sian vivens,
9550Negus de lor nos parca de lors establimens ;
Els baros de Tholoza ben acordadamens
Retengo cavaliers e borzes e sirvens
Dels milhors de la vila e dels melhs combatens,
Que sus la major coita sia l’acordamens.
9555La vila es establida dels baros finamens,
E de lor de Tholoza ab els mescladamens,
(p. 239)E del glorios martir e dels autres cors sens ;
Car lo Filhs de la Verge qu’es clars e resplandens,
E dec sanc preciosa perque la merces vens,
9560Gart razo e dreitura, elh prenga cauzimens
Que los tortz e las colpas sian dels mals mirens !
Quel filhs del rei de Fransa ve orgulhozamens
Ab .XXXIIII. comtes et ab aitantas gens
Que non es en est setgle negus hom tant sabens
9565Que puesca azesmar los milhers ni los cens,
Quel cardenal de Roma prezicans e ligens
Que la mortz e lo glazis an tot primeiramens,

Aissi que dins Tholoza nils apertenemens
Negus hom no i remanga ni nulha res vivens,
9570Ni dona ni donzela ni nulha femna prens,
Ni autra creatura ni nulhs efans laitens,
Que tuit prengan martiri en las flamas ardens.
Mas la verges Maria lor en sira guirens,
Que segon la dreitura repren los falhimens,
9575Perque sa sanc benigna nos sia espandens ;
Car sent Cernis los guida que non sian temens
Que Dieus e dreitz e forza el coms joves e sens
Lor defendra Tholoza ! Amen.


  1. — 3. Raynouard, Lex. rom. I, 228 (d’après son fragment !) qui fo en N. — 4-6. Au lieu de ces trois vers le fragment de Raynouard (Lex. rom. I, 226 et 229) porte :

    Pois vint a Montalba, si cum l’hestoria dit :
    S’i estet onze ans, al dotze s’en issit.

    — 9. Ms. quel pa er. — 15-8. Au lieu de ces quatre vers le fragment de Raynouard porte (Lex. rom. I, 227) :

    Per so s’en issit il, cum avez oït :

    Al comte Baudoï (cui Jesus gard e guit !)
    Vint el, a Brunequel, que mon goy l’aculhit ;
    Puis lo fist far canonge, ses negut [l. negun] contradict,
    Del borc Sainct Anthoni, qu’i [l. qu’il] l’avoit establit
    Ab maestre Tecin que fort o enantit,
    E Jaufre de Peitius qui [l. que ?] lui pas non oblit.

    — 19. Adonc fit el cest l. Fragm. de Rayn. (l. l. p. 227). — 24. I poires m. Rayn. (p. 229).

  2. — 28. facha Rayn. (d’après son fragm. ?). — 38 et suiv. Tout autre chose dans la rédaction en prose : ... de la quala heresia era grand pietat. Et lo S. Payre de Roma ne fouc advertit et certificat ; et per y donar ordre et recapte, mandet touta la gleysa militanta, couma son cardinals, evesques, archevesques, et autres prelats generalemen, per venir devers els a Roma, per tener son conseilh sur aquest cas, per veser com s’en devia gouvernar ny proceder ; et aysso per abatre e cassar ladita heresia. Er lo qual conseil se troberen touts losdits prelats, ainsi que mandat lor era per lodit S. Payre, per anar contra los eretges. Et dis l’historia et libre que en la deliberation del conseilh tengut per lodit S. Payre et per losdits prelats, et aysso a Roma, fouc dit et apountat que lodit abat de Cisteaux, que dessus es facha mention, loqual era un grand clerc, seria trames en aquestas partidas, etc. (Hist. anon. de la Guerre des Albigeois, nouv. édit. ... par un indigène, Toulouse, 1863, p. 2). — 48. Ms. a don. — 54. Ms. convertit. — 71. On pourrait corriger qu’el, et faire alors du v. 72 non plus une apposition de los (qui est compris dans quels), mais le complément de decaia.
  3. — 73. Il manque sans doute au commencement de cette laisse quelques vers dans lesquels l’auteur devait mentionner l’adjonction de Peire de Castelnau à l’abbé de Citeaux. En effet les verbes des vv. 75 et 77 (anavan, van) sont au plur. bien qu’il n’y ait qu’un seul sujet exprimé, et d’autre part Peire de Castelnau apparaît au v. 79 sans avoir été annoncé. La rédaction en prose, bien qu’ici assez libre, conduit à la même conclusion : lo dit abat se partit de Roma an una bela compania que lo dit S. Payre ly baylet de prelats per le accompania en tout et per tout : so es l’archevesque de Narbona et l’evesque de Magalona et lo de Barsalona et aquel de Lerida et lo de Tolosa et autres plusieurs, losquals son partits de Roma an ledit legat ; et aussi ly baylet lodit S. Payre per lo servir un tas d’autres gens, tant de gentilshomes que autres, entre losquals era un grand et noble home apelat Peyre de Castelnau, loqual era son mestre d’ostal ; et an tant fait per lor jornados, que de neits que de jours, que a S. Gely en Provensa son arribats, la ont lo comte Ramon se tenia per aquela hora (p. 2). La mention des évêques a été tirée d’un autre endroit du poème (vv. 149-54), mais ce qui concerne P. de Castelnau doit s’être trouvé au commencement de la présente laisse dans un texte plus complet. — 78. Mas, ms. Mans. — 91. Qu’el, ms. Qlh. — 90-1. La réd. en pr. est muette sur cette circonstance, mais après avoir mentionné la fuite du meurtrier à Beaucaire, elle ajoute : Car se lo C. Ramon l’aguessa pogut ave ne prendre, n’aguera fait far tala justitia e punition que losdits legat et sa gen ne forent estats contents ; car lodit C. Ramon era tant corrossat et marrit deldit. murtre comes et perpetrat per sondit home que james fouc de causa del monde (p. 3). — 96. Manque le petit vers qui devrait finir la laisse.
  4. — 108-9. Il se peut qu’entre ces deux vers il en manque un, car le sens ne se suit pas bien. — 116. Ms. Miramamelis ; dans le même vers Frances est inadmissible, comme Fauriel l’a déjà remarqué ; corr. paias ?
  5. — 126. ieu, ms. iau.
  6. 145. los, ms. lor. — 149-54. Voy. ci-dessus la note sur le v. 73.
  7. — 170-2. La rédaction en prose a transporté ici une énumération empruntée aux vers 266-70 du poëme : Et adonc entre los autres que se crosaron, s’es crosat lo duc de Burgonya que per aleras era, an toutas sas gens ; et aytamben se croset lo comte de Nevers et lo comte de S. Pol, lo comte d’Auxerra, lo comte de Geneva, lo comte de Poytiers et lo comte de Fores, et d’autres grands senhors (p. 3). — 173. Il doit manquer ici un vers ou deux, car la phrase ne finit pas. — 177. Qu’anc, ms. Quant.
  8. — 184. crozon, il y avait d’abord crozan. — 188. La réd. en pr. développe dans un sens favorable au comte de Toulouse :... et com el era innossen en tout et per tout ; et que touchant so dessus, lodit legat s’en devia informa davant tot’obra, et inquirir avant que ly far alcun despect, hayses, ny oltrage ; et qu’el era e se tenia vray servidor de la Gleysa, etc. (p. 3-4). — 195. La réd. en pr. intervertit les rôles du comte de Toulouse et du vicomte de Béziers : Et adonc lo viscomte de Besiers, son dit nebot, loqual era anat amb el al dit Albenas, se comenset a dire aldit comte Ramon son oncle.... qu’el era d’opinion qu’els mandessen lors amics, parents e subjets.... alqual viscomte de Beziers lo dit comte Raimon diset totalemen de non de sa demanda (p. 4). C’est dans le même sens que Fauriel a traduit le v. 195 : Il s’en va au vicomte son neveu qui le prie. Le sens n’est cependant pas douteux, cf. 221-3. — 206. lai, ms. lan.
  9. — 223. enemieg, ms. en esmieg. — 224. tarzaran, ms. tarzara. — 230. Réd. en pr. : ... et aytamben al senhor de Rabastens en Bigorra, ..... loqual senhor de Rabastens se nomava Bernat de Rabastens (p. 4). — 232. La réd. en pr. place ici dans la bouche de Raimon VI une longue apologie de sa conduite, sous la forme d’un discours adressé par lui à ses envoyés.
  10. — 244. Milos, ms. Michols, cf. v. 1324, il y a Milo dans la réd. en prose. — 248. Il doit y avoir une lacune entre ce vers et le suivant, car la série des idées n’est pas complète. De plus, il y a à l’endroit correspondant de la réd. en pr. (p. 6-7), tout un développement qui manque ici, et qui peut se résumer ainsi : le vicomte de Béziers se rend à Montpellier auprès du légat Milon, et demande merci, protestant de son dévouement à l’Église. Le légat le repousse sans vouloir rien entendre, et c’est alors que le vicomte se détermine pour la résistance. La réponse du légat étant très-vague dans la réd. en pr. pourrait bien avoir été imaginée par l’auteur de ce remaniement ; mais la mention d’une conférence à Montpellier entre le vicomte de Béziers et le légat est trop précise pour n’avoir pas été tirée d’un texte de G. de Tudela plus complet que le nôtre. — 253. La mention de Béziers a conduit l’auteur de la réd. en pr. à transporter ici le récit des faits qui précédèrent le sac de cette ville (v. 380-420).
  11. — 266. senheir’, ms. senhen. — 266-70. Voir la note sur 170-2. — 269. terra, corr. guerra ? — 270. soen n’est pas d’une lecture certaine ; ques so al, lecture de Fauriel, n’offre aucun sens. — 275. amasada l’s a été gratté et surchargé ; on pourrait presque lire amacada.
  12. — 279-99. Cette énumération manque dans la réd. en prose. 296. Il est évident qu’arnes s’est introduit à la place d’un autre mot, soit ici, soit au v. suivant. — 300. Réd. en pr. en lo pais d’Agades, erreur évidente. — 304. Ms. entremetz. — 308. ab cels, ms. e cel, répétition fautive des mêmes mots qui se trouvent au vers précédent. La rédaction en prose, présentant justement à cet endroit une lacune d’un mot ou deux, ne peut être d’un grand secours : de laquala armada eran caps et principals governados lo comte Gui d’Alvarnhi et lo viscomte de Torena, l’evesque de Limoges, l’evesque de Basades, l’archevesque de Bordeaux et l’evesque de Caours, et l’evesque de Agades, et aussi Bertran de Cardalhac, et.... de Gordo, senhor de Castelnau de Montratier, loqual menava touts los de Quercy an el (p. 8). Dans Vaissète (et dans Bouquet, p. 120), il y a entre les points qui marquent la lacune et de Gordo le mot filh, qui ne paraît présenter aucun sens ici. — 309. Comme on le voit par le passage qui vient d’être rapporté, le texte suivi par la réd. en pr. doit avoir été ici différent du nôtre.
  13. — 316. l’, ms. lo ; e, corr. c’ ? — 317. Réd. en pr. Segui de Bolonha. — 318. Pour rétablir ce vers, trop long d’une syllabe, Faur. réduit le à l’, correction inadmissible. Même cas au v. 529, où Faur. use d’une autre correction non moins mauvaise. Il faut, ou supprimer si dans les deux cas, ou apostropher no. — 319. car el n’ac gran aver est une circonstance que ne mentionne pas la réd. en pr. — 326. La réd. en pr. développe ce vers, ou peut-être suivait-elle un texte plus complet : La quala armada venguet per sas journadas ferir et frapar a Causada et al borc Sant Antony, dont lo dit evesque aguet grand soma d’argent de ranso, per que los laissesso esta ; so que fec, dont ne fouc fort blasmat (p. 9). — 336. aicesta, ms. aicestatz. — 338-80. Manque dans la réd. en pr.
  14. — 349. Mas, ms. Mans. — 366. e, corr. que ?
  15. — 378. Ms. zuzieu ; le, corr. l’en. — 380. La réd. en pr. (voir ci-dessus, note, sur le v. 253) dit expressément que l’évêque, se trouvant près du légat, obtint de lui la permission de faire auprès des habitants de Béziers la démarche dont il s’agit. Cette assertion peut être tirée d’un texte plus complet que le nôtre, comme elle peut aussi avoir été déduite du v. 416 du poème. — 386. La phrase reste suspendue ; il est à croire qu’il manque ici un vers ou deux. La réd. en pr. ne serre pas le texte : per que el lor donava per conseilh que al dit legat baillessen et arredessen la dita vila, los asseguran de no perdre res que aguen, non pas tant solament la valor d’un denier ; et que de la perda que els farian el lor promet de los en relevar et satisfar (p. 8). Ces derniers mots sont utiles pour l’intelligence du v. 387. Cependant la leçon du poème s’entendrait si on lisait à ce vers pendran au lieu de perdran.
  16. — 391. Corr. Q. li avesques ac ? — 396. Réd. en pr. : que plus leu manjarian lors effans (p. 8). — 409. Ms. C. c. li e. que. — 414. Corr. l’an mot cara ?
  17. — 421. Dessin : La dextruxio de Bezers. —428. que, ms. ques —431. Qui lor, ms. Q’illor ; dioneza, mot évidemment corrompu. P.-ê. manque-t-il un vers.
  18. — 442. un, ms. au. Dans la réd. en pr., où il n’est pas question du roi des ribauds, ce vers est ainsi développé : An rencontrat un delsdits crosats, loqual era vengut corre jusques sur lo pont de Besiers, loqual fouc talament rencontrat delsdits de Besiers, que del pont en l’ayga l’an gitat tout mort (p. 10).
  19. — 470. los, corr. o ? — 473. Le copiste s’est repris et a corrigé plazir en plazer, en dépit de la rime. — 474. Corr. n’an. — 480. La réd. en pr. a modifié sur divers points le récit de la prise de Béziers. Elle ne fait aucune mention des ribauds. Elle spécifie que le massacre eut lieu dans l’église Saint-Nazaire, là où Guill. de Tudela dit simplement « le moûtier général » (466). Enfin elle termine ainsi son récit : ... meteguen lo foc per tota la vila, talamen que touta es pilhada et arsa, ainsin que encaras de presen acpart (sic, l. apar), et que non y demoret causa viventa al monde ; que fouc una cruela venjansa, vist que lodit viscomte non era eretge ny de lor secte » (p. 10). Suit la liste des principaux chefs croisés donnée par le poème aux vers 265-72, et déjà reproduite en partie par la réd. en pr. (voy. la note sur 170-2).
  20. — 485. entro que, corr. tro ou supprimez que. — 489. Ques, corr. Es ? an, ms. en. On pourrait à la rigueur lire Que s’en. — 505. albers, ms. abbers. — 506. Ms. Ca la f.
  21. — 513. L’i de biais est gratté. — 514. Le ms. a plutôt rumet, lecture de Fauriel. Raols, ms. Raolf. — 515. pres de, ms. de pres.
  22. — 529. Faur. corrige Si no fossols a. ; cf. v. 318. — 535. desturbans, corr. desrubans ? — 548. Dessin : Cant Carcasona fon preza.
  23. — 562-7. C’est plus bas, à l’occasion de l’assaut donné à Carcassonne par les croisés (voir la note sur 693), que la réd. en pr. mentionne cette légende : Car ainsin que se trova, Charlemagne y tenguet, per avant que aysso forsa, lo sety sept ans sans y poder res far, ains ly fouc forsa de levar lodit sety et s’en anar : mais Dieu monstrec aqui sa poissansa, que una de las tors s’inclinet devers Charlemagne, ainsin que de presen se pot veser ; et adonc fouc ladita cieutat presa » (p. 15). Les sept ans de la réd. en pr. sont traditionnels, cf. Froissart, édit. de la Société, IV, 167 ; les mots ainsin que de presen se p. v. sont une addition du remanieur qui avait sans doute en vue la tour légèrement inclinée connue sous le nom de tour du Vieulas. — 563. les et assetjatz et los au v. 564 font supposer avant ce vers l’omission d’un court passage où il aurait été question des remparts de Carcassonne. ans, ms. mes, cf. la note précédente. ivers, ms. inuhers. — 565*. Je laisse subsister l’erreur de chiffre commise par Fauriel.
  24. — 576-82. Ces traits sont conservés dans la réd. en pr., très-arrangée pour toute cette partie : l’auteur, après avoir supposé que les croisés avaient éprouvé un premier échec, continue ainsi : Et adonc es estat deliberat entre els que, vist lo grant mal et domage qu’els avian pres per los de la cieutat, que per prendre venjansa del dit mal, qu’els yrian l’endema destruire tout lo borc deldit Carcassona et metre lo fuoc pertout, et cramar jusques al pe de la dita cieutat, et an aquo lor ostar l’aygua ; laquala causa fouc faita ainsin que fouc devisada ne dicta, que fouc un grant doumatge et destruction, et aldit borc, loqual fouc tout ars et demolit .... Adonc an fait dressar peyries e calabres... (p. 12). Puis l’auteur passe immédiatement à la venue du roi d’Aragon (ci-après 597 ss.). — 591. Corr. d’un d. ? — 592. Ms. e aqui el an. — 593. aqui paraît être répété d’après le vers précédent, corr. aisi ?
  25. — 609. Peut-être manque-t-il ici quelques vers, car il est singulier qu’il ne soit fait mention d’aucun entretien entre le roi d’Aragon et le comte de Toulouse. Quoi qu’il en soit, la réd. en pr. place à cet endroit le récit visiblement arrangé, s’il n’est pas entièrement inventé, d’une conférence entre le roi et les chefs de la croisade : Et adonc lodit rey lor a comensat a dire et demonstrar com el non era pas vengut aqui per intention de menar guerra contra los uns ni los autres, et que son intention era solament de veser si poiria metre pax et bon acord entre els : de la quala causa preguet et supliquet grandement losdits legat et senhoria assistenta que lodit vescomte volguessan prendre a marce et a bon aponctament ; car ben los devia suffir lo grand doumatge que ly avian fait aldit Besiers, amay aldit Carcassona, vista sa joventut el joynessa. Et quand lo dit rey aguet dit tout so que volia dire ny prepausar, et losdits legat et senhors que an els eran an ausit et entendut tout son parlar et voler, an ly fayta responsa : si el avia parlat an lodit viscomte, ny si el ly avia donada carga de dire so que el avia dict ny prepausat aqui davant els ? Loqual rey lor a respondut que, al regard d’el, non avia pont vist ni parlat encaras an lodit viscomte, car premierament volia saber lor corage et voler. Et adenc ly es estat respondut que premierament que els li fassen responsa, car que els sapian lo voler del dit viscomte et sas gens ; et que ane parlar an el en la dita cieutat ; et que per amor del rey els farian en partidas so que el volria. Et adonc lodit rey s’es partit deldit legat et sas gens, et devers lodit viscomte en la dita cieutat es anat (p. 12-3). — 618. Il paraît manquer ici un vers dont le sens serait que le roi n’est pas venu « pour les défendre contre les croisés. » Dans la réd. en pr. ce passage est arrangé de façon à se trouver en accord avec le récit fait plus haut (cf. note sur le v. 609), de la première entrevue du roi d’Aragon avec les croisés. — 627. somonutz, ms. somonitz.
  26. — 635. Corr. [Domni-]Dieu ? — 642. Ms. sogon. — 646. vos, corr. nous (no vos) ? — 647. D’après le sens il paraît manquer la valeur d’un vers après lo vescoms. — 648. a, ms. an.
  27. — 670-1. Corr. c’ans se laichara i ‖ Trastot viu ; réd. en pr. : que plus leu se laissara tot vieu scorgiar (p. 14).
  28. — 680. D’après la réd. en pr. le roi d’Aragon serait une fois de plus revenu auprès des croisés pour lor rendre la resposte del viscomte, tala que faita ly avia (p. 15) ; circonstance vraisemblablement imaginée par l’auteur de cette rédaction. — 693. C’est ici que la réd. en pr. rapporte la légende des tours qui s’inclinèrent devant Charlemagne (voir plus haut 562-7). Il se peut que la même disposition ait existé dans le ms. d’après lequel a été exécutée cette rédaction, car les vers 562-7 rimant en atz pourraient également prendre place ici. — 700. La phrase reste suspendue : un vers a été omis ou c’est une phrase mal faite. — 704. Quel est certainement pour Que li, et li ne peut se rapporter qu’au vicomte dont il n’est pas question dans les vers précédents. P.-ê. manque-t-il un vers ou deux entre les vv. 702 et 703. La réd. en pr. est ici très-délayée : Et adonc vesent lo dit legat que per assault ny autramen no podia prendre la dita villa, va se pensar et imaginar (et granda cautela se fouc) de trametre un de ses gens devers ledit viscomte a la dita cieutat... (p. 15).
  29. — 708. « Trois cents » selon la réd. en pr. — 731-7. Répétition, peut-être fautive, des sept premiers vers de la tirade précédente.
  30. — 732. entorn répété n’est guère admissible, cf. le v. 708. — 739. son, corr. fon ? — Dans la réd. en pr. il n’est point question à cet endroit du comte de Nevers : c’est dans la tente du légat que le Vicomte est introduit.
  31. — 747. Ms. Entron. — 749-52. Ces vers sont manifestement la fin d’une phrase dont nous n’avons pas le commencement. D’ailleurs il serait bien peu probable que l’auteur n’eût rien dit de l’entretien qui dut prendre place entre le Vicomte et les Croisés. La réd. en pr. est trop libre et trop arrangée pour être d’un grand secours. Après un discours indirect dans lequel le Vicomte proteste de son attachement à l’Église, on lit ceci : Et quand lodit viscomte aguet finida sa paraula, et tot so que dire a voulgut, adonc lodit legat tiret a part an losdits princes e senhors, losquals eran innossens et non sabens de ladita trahison. Et adonc es estat dich et aponctat que lodit viscomte demoraria prisonier jusques a quand que la dita cieutat sera baylada et renduda entre lor mas, dont lodit viscomte e sas gens que an el eran son estats grandement marrits, e non sensa causa : loqual viscomte es estat baylat en garda a un tas de gens del duc de Borgonia per lo gardar ben e segurament, so que fouc faich. Et adonc, quand en ladita cieutat an ausidas las nouvelas que lor senhor era pres et detengut entre las mas deldit legat et princes, no cal pas demanda si alcun es estat esbahit ny aguet paour ; per la quala causa an cascun deliberat de s’en anar et laissar la dita villa e cieutat, so que an fait. Quand s’es vengut sus la neyt, qui may a pousgut fugir a fugit, les uns vers Tolosa..... (p. 17). Le même texte ajoute que les assiégés s’étaient enfuis par un souterrain qui venait aboutir à Cabardès, « à trois lieues de Carcassonne. » Ce qui a pu donner lieu à cette légende, c’est qu’il existait autrefois une communication souterraine entre la Cité et l’Aude ; voir Viollet Le Duc, Cité de Carcassonne, in-fol., p. 38. — 760. molon, ms. mõton.
  32. — 781. Ms. estabblit. Ce vers obscur est ainsi développé dans la réd. en pr. : Et adonc, quand toutas las autras plassas de l’entour an ausit et sabut la presa de ladita Carcassona, s’en son esbahits, et drech aldit legat e senhors sont venguts per s’en rendre e metre en lor subjection, so es Monreal et Fanjaux (p. 18) — 789-90. Il se pourrait qu’il manquât ici deux ou trois vers, car selon la réd. en pr., la terre aurait d’abord été offerte au duc de Bourgogne, notion qui du reste peut avoir été empruntée à Pierre de Vaux-Cernay, ch. XVII.
  33. — 804. Ms. A za era (la première lettre du vers étant toujours isolée) ; Fauriel Aza era, ce qui n’a pas de sens. L’auteur fait allusion au séjour de Simon de Montfort à Zara (lat. Zadera), mais il y a évidemment une lacune après contrals ; il est à supposer que le v. 804 est composé du premier hémistiche d’un vers et du second d’un autre. La réd. en prose n’est d’aucun secours : Adonc l’a presentada (la terra) a ung que era senhor dit comte de Montfort, loqual avia estat d’autres vegadas contra les Turcs — 815. Ms. so dit lo c., puis trois lettres indistinctes en interligne au-dessus de dit ; ces trois lettres et so dit sont d’une écriture peut-être plus récente et tiennent la place de quelques lettres grattées. Fauriel so ditz lcoms.
  34. — 829. La réd. en pr. laisse supposer une leçon assez différente : .... e cascun tornats en son pays et terra, sinon alcus gentilhomes et autra gens, jusques al nombre de .IIII. mila .Vc., tant Borgoinons que Alamans et autra gens de par dela, que demoreguen angatjats an lodit comte de Montfort (p. 19).
  35. — 848. Verles d’Encontre, ici et ailleurs dans la réd. en pr. C’est une mauvaise lecture de l’abréviation du ms. Il y a Guilhenmes au v. 1134. — 861. Il faut supposer ici l’omission d’un vers où devait se trouver le régime de garda. La réd. en pr. est à cet endroit trop libre pour apporter aucun secours.
  36. — 869-85. Cette tirade manque absolument dans la réd. en pr.
  37. — 890. Le sujet de dizo est bien certainement, non pas les chevaliers envoyés à Toulouse, mais les habitants de cette ville, dont il n’est cependant pas question dans ce qui précède. On pourrait donc supposer qu’il manque un ou deux vers avant celui-ci. La leçon de la réd. en pr., quoique évidemment développée dans un sens favorable à Toulouse, semble conduire à la même conclusion : Et de feit, per lo conseilh deldit legat, [lo coms de M.] mandet sas letras e message al comte Ramon a Tolosa, et aussi als habitants d’aquela, et aysso per vezer et saber si an el se volian acordar ; car autramen avia deliberat de ly corre dessus el et sa terra. Adonc quand lodit comte Ramond aguet ausit los messagers deldit C. de M., et vistas sas letras, a lor faita responsa que al regard d’el et sas gens ny terra, non a res a far an lo dit C. de M., ny tant pauc an lo dit legat ; car el a, aussi que dit es, aguda sa provision del S. Payre, ainsin que saben, et a vist lodit legat, et qu’el n’enten point de far autre apontament an lodit legat que aquel que avia faich per avant an lodit S. Payre ; et que per ainsin s’en poden ben tornar sur aquela responsa a lor senhor et legat, car el a deliberat de s’en tornar a Roma devers ledit S. Payre, peisque losdits legat et comte de Montfort le volen, ainsi que mandat ly an, vexar et prendre sa terra. Car souvent se dich que [de] bon gasardo malvat servici, ainsi que fouc aldit comte Ramon, que apres que aguet presa pro pena et trabalh per el et lodit host ny armada, car aquo fouc la responsa que aguet a fin de causa (p. 20-1). — 893. Mas, ms. Mos.
  38. — 918 ss. Dans la rédaction en prose ce récit de la mort du vicomte de Béziers est rapproché de ce qui a déjà été dit plus haut sur le même événement (862 ss.). — 929. processio, ms. professio, faute de copie pour prosessio, qui se reproduit encore plus loin, v. 1433 et 1581.
  39. — 936. Ms. ostatges. — 938. Ms. couens san. — 940. La réd. en pr. ajoute, p.-ê. d’après un texte plus complet, p.-ê. simplement par conjecture, que ce Giraud était l’homme du comte de Toulouse, et spécifie même que celui-ci ne voulut pas soutenir sa querelle (p. 21). — 949. Corr. s’es al c.? — 951. pres, ms. pretz. — 954. Ce début est bien brusque, le récit est mieux introduit dans la réd. en pr., qui avait p.-ê. ici un texte plus complet : Or dis l’historia que lodit C. de M. avia una plassa forta, en laquala avia metuda grossa et granda garniso de sas gens, de laqual era capitany un nomat Bocard. Aquest Bocard avia en garda et comanda la dita plassa apelada Sayssac... (p. 22). La suite du récit est plus développée que dans le poème. Le nom du seigneur de Cabaret (Peire Rogier) est donné, ayant probablement été emprunté à une autre partie du poème (v. 1447 et suiv.). Le même texte ajoute cette circonstance, probablement inventée, qu’un seul des hommes de Bochart serait parvenu à s’échapper, et aurait porté la nouvelle du désastre à Simon de Montfort. — 963. Ms. Canc.
  40. — 983. Mant, corr. mot ? Après ce vers prend place dans la réd. en pr. (p. 23) un développement d’une douzaine de lignes, où il est dit que chacun des seigneurs visités par le comte, et le roi de France lui-même, écrivirent en sa faveur au pape. Il n’y a pas de doute que ce supplément d’information est de l’invention de l’auteur du remaniement.
  41. — 993. Sic, leçon corrompue.
  42. — 995. Cette laisse est développée très-longuement et dans un tout autre esprit par la réd. en pr. (p. 23-5). — 999-1000. Ce passage du comte de Toulouse par Paris (le second, cf. 976) est omis dans la réd. en pr. — 1007. Ms. faita. — 1012. Ms. batlia. — 1013. Ms. El e livesques. — 1014. Cette laisse et la suivante sont développées par la réd. en pr. (p. 24-5) très-librement et dans un sens aussi favorable au comte de Toulouse que défavorable à l’évêque Folquet, « lo qual era ung tresque malvat home », est-il dit, en complète opposition avec le v. 1027.
  43. — 1021. Corr. entro a. — 1022. de vas, correction proposée dans les notes par Fauriel ; ms. done (et non donc, Faur.). Réd. en pr. : venguet lo rey d’Arago per deça al loc de Portel (p. 25) ; c’est Portet, entre Toulouse et Muret.
  44. — 1030. autres, ms. austres.
  45. — 1038. Il n’y a pas trace de cette tirade dans la réd. en pr. — 1041. poria, une lettre (i ou r) a été grattée entre l’o et l’r. — 1048. Peut-être manque-t-il un vers après celui-ci.
  46. — 1057. Ms. revenc, mais le c a été ajouté en interligne après coup. — 1065. Ms. masmudona. — 1066. Fauriel lit Marces, qu’il traduit par Murcie (!), mais le ms. donne aussi bien Marocs. — 1067. Ms. E estes. — 1069. gent, ms. gens.
  47. — 1076. Réd. en pr. : Guiral de Menerva, mais P. de V.-C. : Guillelmus. Après avoir raconté d’après le poème les préparatifs du siége, la réd. en pr. ajoute : ont los deldit castel se son defenduts ben et valentament toujours sans perdre res, mais fasian un grand domatge alsdits legat et C. de M., en lor tuan et blessan lors gens touts lors (l. los) jorns. Mais a fin de causa les an tant streicts que deldit castel no podian salhir ny aver causa que lor fessa mestier. Et adonc l’aygua lor es manquada dedins ladita plassa, a causa de las grands calors que fasia, que de grand set que avian morian touts lors (l. los) jorns en la dita plassa (p. 25). Il est vraisemblable que les deux premières de ces phrases, qui ne contiennent aucun fait précis, sont une pure addition, mais la dernière, où la reddition de la place est attribuée à la privation d’eau (deficientibus etiam victualibus, dans P. de V.-C.), peut avoir été empruntée à un texte plus complet du poème. Il est en effet à remarquer que cette tirade est fort courte.
  48. — 1091. venc, ms. vent. — 1098. Il faut pour la mesure mervilhos, selon la prononciation française, et partout de même ; cf. v. 279, 2344, etc. — 1102. trop, ms. trot.
  49. — 1105. Toute la scène qui suit, la remise du gouvernement de Carcassonne à Guillaume d’Encontre, est réduite à quelques lignes dans la réd. en pr. (p. 26). — 1122. Creissi, le premier i a été gratté. — 1034. Guilhenmes, sic ; le mot est en toutes lettres. P.-ê. G. [cel] d’E. ? — 1042. La phrase demeure suspendue ; manque-t-il ici un vers ? ou faut-il corriger que en tuit ?
  50. — 1152. Mas n’est pas satisfaisant ; corr. va s’ ?
  51. — 1165. Ms. trastotz ; c’est ici un adverbe. — 1168. e los, ms. esios ou eños. — 1169. Manganels, ms. peireiras, mot féminin qui ne peut s’accorder avec dels qui précède, ni avec les du vers 1171.
  52. — 1078. Réd. en pr. : Et adonc, dementre que aquest Verles fasia cargar lasditas carretas, couma dit es, una spia laqual era per lo capitani de Cabaret... (p. 26). — 1184. Il faut retrancher En ou P. ; de même v. 1200. — 1186. Ms. CCC. cens. — 1200. sieus, ms. siaus.
  53. — 1211. Il faut probablement Es van, « ils vont se lancer ». — 1220. preicha, l’i est gratté. — 1229. de via, entendu par Faur. au sens du latin via, n’a guère de sens ici ; vita ne serait pas plus satisfaisant ; corr. d’aïa (fr. aïe) ?
  54. — 1247. Ms. Qu’iau. — 1253. Réd. en pr. : Et quant s’es vengut al bout de quatre o cinq jours apres tout so dessus, lodit Verles a faict armar et metre en point una bona compania de gens valenta, laquala a bailada a conduire et gouvernar a ung valen home que per aleras era an el dins ladita cieutat ; et lor a bailada ladita artilheria per la menar aldit Termes, losquals se sont metuts a camy, e dreit aldit Termes son anats, e ladita artilheria an menada ben e seguramen sans trobar desturbi et encontre. Adonc, quand lodit gentilhome es estat arribat aldit Termes, davant son senhor lo comte de Montfort es vengut, et ladita artilheria ly a presentada. Adonc lo C. de M. ly a pres a dire et demandar que ara la causa que avia tant apunhat de la ly transmetre ; loqual gentilhome a dit la causa com era estada de mot a mot, com lo dit Peyre Rogier les era vengut assalhir sur lo camy, et com lodit Verles venguet devers la cieutat, et les avian desconfits et mes en fuita ; de la quala causa lodit comte n’es estat mas joyos que qui ly aguessa donada la melhor plassa del monde. (p. 27.) — 1267. vont, ms. vaont ; le copiste pensait évidemment écrire van. — 1268. Ms. Mas n R. — 1274. fon, ms. son. — 1278. ens el ?
  55. — 1303. Les mots que hom l’atendes paraissent anticiper ici sur le vers suivant où ils sont à leur place. Il y a peut-être une lacune après ce vers. Réd. en pr. : Et quand son estats deforas ladita plassa, coma dit es, a sovengut al capitani d’aquela, apelat per son nom Ramon de Termes, de qualquas baguas que ly eran demoradas dedins ladita plassa, las qualas volguet tornar serquar : mais degun home de sens no li volguet accompania, dont feguen sajamen, et lodit capitani grand folia de y tornar, car ly costet lo corps et may la vida. (p. 28.) — 1311. La réd. en pr. développe avec assez de liberté la fin de cette tirade et ajoute ceci à propos de R. de Termes : E faict que aguet tout so dessus, fec metre lodit capitani Ramon de Termes dins le fons d’una tor an grands fers a las cambas, et strectamen gardar et pensar (p. 28-9). Il se peut que ce passage réponde à qq. vers manquant dans l’unique ms. du poème ; il se pourrait aussi qu’il eût été rédigé d’après ces lignes de P. de V.-C. (chap. 42) : « .... comes ... non quidem eum (Raimundum) occidit, sed in fundo turris Carcassonensis retrudi fecit, ubi per plures annos dignas pro meritis pœnas et miserias sustinuit... »
  56. — 1320. lo a, corr. li a ou lo lh’a. — 1330. traicheran, corr. traichera ? à moins qu’on veuille entendre traichera ne. — 1343. Toute cette laisse est développée très-librement par la réd. en pr. et dans un sens favorable au comte de Toulouse. Par ex. le rédacteur suppose que l’entrevue de Saint-Gilles eut lieu à l’instigation de l’évêque Folquet : instigan lodit evesque de Tolosa, loqual no cessava jamais de sercar mal (p. 29). La laisse LIX est tout aussi librement traitée dans la réd. en pr.
  57. — 1348. Sic, corr. P. ne feiro .j. autre ? — 1366. Réd. en pr. : « E quand an agut sejornat ung jour ou dos [le comte de Toulouse et le roi d’Aragon], aldit legat s’en son anats presentar et monstrar ; loqual legat lor a comandat que no se aian a moure ne bojar deldit Arles sans le congiet d’el o de son conseilh, tant aldit rey que aldit comte Raimon ; et en lor logis les an faict retraire et retirar, jusquas que om les manda venir. Et adonc es estat tant procedat aldit conseilh, loqual era tout per lodit comte Raimon, que per apontamen deldit conseilh es estat dich et apontat ayssi dejous, loqual apontamen fouc pourtat et trametur per un deputat per lodit conseilh aldit comte Raimon, car non avian ausat dire ny declarar lodit apontamen en audiensa public[a], per paour et commotion del poble ; car vesian ben que lodit apontamen era contra Dieu et conciensa, loqual apontamen contenia ainsin, so es assaber... (p. 30) ; Suit le texte des délibérations du concile, disposé par articles commençant chacun par Item. Puis le récit reprend avec ces mots (cf. v. 1359-65) : Quand lodit comte Raimon aguet vist et entendut lodit apontamen, el s’es pres a rire de grand joi que n’aguet, et a son cunhat ledit rey d’Arago l’a monstrat, loqual rey a dit aldit comte Raimon : « Pla vous l’an pagat » (p. 31). — 1367. punh, ms. pinh.
  58. — 1371. Le fragment conservé par Guion de Malleville commence ici et s’étend jusqu’au v. 1410. Fragm. Li conte de. — 1373. Fragm. a Agen. — 1375. Ms. e pois m., fragm. e prestre m. — 1376. Fragm. en cel m. — 1378. Fragm. E gita los roẽts la noi o lendeman. — 1379. Ms. R. los, Fragm. E r. lors. — 1380. Au lieu de que li (que lui) on pourrait couper qu’eli (qu’ils). Fragm. De toto aicelo ren que lor d. — 1381. Fragm. J. trostan. — 1382. Fragm. aqui on els seran. — 1383. Fragm. Que los lor rendan tots e so era a dan. — 1384. Fragm. plasir e so que il v. — 1385. Fragm. E mos cant de dos c. nuls tems no. — 1386. Fragm. E ja de d. d. p. gia plus. — 1388. Fragm. totas d. — 1389. Fragm. chivaler no estaran. — 1390. Fragm. Mor deforas a las cabanas. — 1392. Fragm. Mos c. — 1393. Fragm. diners tornes. — 1395. Fragm. lor renou. — 1398. Fragm. come prob home f. La réd. en pr. semble avoir lu à la fin du vers efan, d’où tant petit que grand (p. 31). — 1399. Fragm. E prendiran ... nols o d. — 1400. Fragm. Per lau... del t. — 1401. Fragm. El c. passa ; ms. vas flum ; fragm. ves lo fom. — 1402. Fragm. E que estra l. t. col m. — 1403. Fragm. Ols cardenals d. R. o cels qu’els. — 1404. Fragm. al T. a S. J. — 1405. Fragm. C. aiso auro f. — 1406. Fragm. del plus lo c. — 1407. Fragm. E n. remandro.
  59. — 1408. Ms. Li cavaler ; fragm. Li cavaler de la t. li home el. — 1410. Fragm. tut esser m. — 1412. Corr. Dont ? — 1418. Tout ce passage, depuis le v. 1408, est très-développé et accentué dans la réd. en pr. ; ainsi : Et adonc, quand lodit apontamen an ausit, cascun d’els aldit comte Raimon a dit et declarat que plus leu qu’els fassen aquo, que lors enfants menjarian (cf. ci-dessus la note du v. 396) ; et si lodit legat venia, que n’era questieu que de se defendre et gardar ; dont lodit comte Raimon, quand a ausit lor voler, es estat ben joyos, et lor n’a saubut un tresque grand grat (p. 31). — 1421. Réd. en pr. : ... son vengut a son mandamen et ajuda los Bascas et los de Bearn et de Cumenge (p. 32).
  60. — 1431. Ms. L’avesques. — Il n’y a rien dans la réd. en pr. qui corresponde aux v. 1431-6. — 1433. procecio, ms. profecio ; cf. ci-dessus, v. 929 et ci-après, v. 1581.
  61. — 1441. Réd. en pr. l’evesques de Paris. — 1444. Corr. E[r] ? — 1452. ieu, ms. iau.
  62. — 1469. Corr. Li det ? — 1478. Ms. tindr’a. (Faur. tindria).
  63. — 1505. La réd. en pr. suppose que Simon et le légat annoncèrent à P. Rogier, par lettres scellées, leur prochaine arrivée (p. 33). — 1506. Cabaretz, ms. Carcassona ; la correction est manifestement indiquée par le sens : les croisés n’avaient pas lieu de se rendre à Carcassonne, puisqu’ils y étaient (cf. 1443).
  64. — 1538. La réd. en pr. n’a presque rien qui corresponde à cette tirade : mais c’est une omission volontaire de l’auteur, qui se sera sans doute aperçu que la plupart des faits ici rapportés reparaissent plus loin (tirade LXXI) presque dans les mêmes termes. — 1542. Réd. en pr. ... na Guirauda, laquala avia un fraire home valent et ardit apelat Aymerigat, senhor de Montreal e de Laurac lo grand (p. 33). — 1552. Corr. ab t. homes ? — 1566. Ms. fo lo faita, ce qui n’a aucun sens, Faur. corrige (comme toujours sans en avertir) fo laor, ce qui fausse le vers et forme avec ladoncas un double emploi. — 1569. Supprimez le second e, et lisez trop son m. ?
  65. — 1577. Il doit manquer quelque chose après ce vers, car les vv. 1578-9 ont l’air d’une fin de phrase. La réd. en pr. ne fournit à cet égard aucun indice bien sûr, parce qu’elle s’écarte à dessein du texte, afin de placer (ce qui est conforme au récit de Pierre de V.-C.) l’attaque des Allemands par le comte de Foix, non après, mais pendant le siége de Lavaur : Or dis l’historia que dementres que lodit sety era davant Lavaur, que una granda armada e compania de Alamans, losquals eran bien seys mila, venian dona secours alsdits legat et C. de M., losquals se aneran logear al loc de Monjoyre, ou a l’entorn per aqui, les ungs pres dels autres ; car anaven serradamen, per so que eran en la terra dels enemics. Et adonc qualcun que avia vistes et spiats losdits Alamans s’en venguet a Tolosa, la ont era per aleras lodit comte Ramon, a grand corps de senhoria de gens, la ont era le comte de Foix, home valent et entreprenen, ainsin que monstret ; alqual comte de Foix lodit spia s’es adressat per ly dire com el avia vist losdits Alamans, losquals s’eran alotjats al dit Montjoyre. Et adonc, quand lodit comte de Foix a ausit ledit spia, incontinen et sans far autre dilay, a fait a sas gens anar de bela neit aldit Montjoyre ; et las gens deldit pays, quand an saubut le faict, se son metuts an lodit comte de Foix per anar deffar losdits Alamans. Et adonc s’en sont anats emboscar dins la forest, per on qualia que losdits Alamans passassen per anar aldit Lavaur, et aqui les an attenduts entre (l. entro) l’endema matin al solelh levant, que losdits Alamans se sont desalotjats, et drech aldit Lavaur s’en son tirats en passant a la dita forest (p. 34). Il y a dans ce récit des particularités qui ne se trouvent pas dans Pierre V.-C., qui ne paraissent point imaginées, et que l’on peut conséquemment supposer tirées d’un texte plus complet de la chanson. — 1579. Dessin : Lo camp de Mont Joy. — 1581. Ms. profession ; cf. v. 1433.
  66. — 1602. Réd. en pr. Laquala causa ausida per losdits legat et C. de M., incontinent an faict armar et mettre en poinct ben .xiiii.m homes, et drect aldit Monjoyre an tirat ; et qui may a pongut es anat, que ung no attendia l’autre, per secorre lors gens. Mais tard son arribats, car ja lodit comte de Foix s’en era anat, coma dit es, et las gens del pays retirats, et non trobet lodit C. de M., loqual y era en persona, home a qui parlar, sinon que los morts et los blessats, que era una grand pietat de veser ung tal murtre de gens ; dont lodit C. de M. es estat miech desesperat, quand a vist losdits faicts que lodit comte de Foix avia faict. Adonc a fait cargar sus forsa carretas los qu’eran blessats et que no eran point morts, et aldit sety les a fait portar, per los far pensar et guerir, dont belcop ne son morts d’aquels ; et lodit C. de M. es demorat aldit Monjoyre per far enterrar los que y erant morts, afin que las bestias no les mangessan (p. 34). — 1610. Il y avait probablement de la ost, l’a a été gratté ; trober, ms. treber.
  67. — 1617. e, ms. en. — 1627. Corr. la cubriron (cf. 1558) ou la cargueron ; trop, ms. trops. — 1628-9. Ces deux vers ont reçu dans la réd. en pr. (p. 35) un développement de huit à dix lignes.
  68. — 1634. La phrase commence d’une façon bien abrupte. Peut-être manque-t-il un vers. Réd. en pr. : Adonc avia en la compania deldit C. de M. ung grand et riche home, loqual s’apelava de son nom Ramon de Salvanhac, loqual era de Cahours, loqual merchant avia fournit et fornisia grand sumas d’argen... (p. 35). — 1636. deu (debet) n’est guère satisfaisant ; corr. det (dedit) ? — 1640. an, ms. ant. — 1644. Corr. d’autre prince.
  69. — 1658. estros, ms. estrois. — 1663. A, corr. De ?
  70. — 1664. et suiv. Le récit de la prise de Montferrand est fort développé et arrangé dans la réd. en pr. Il n’y est point question de l’intervention du comte de Chalon (v. 1680) ; Simon de Montfort fait demander un rendez-vous à Baudouin et traite directement avec lui.
  71. — 1700. Sent Chantoni, pour Sent Antoni, comme Saint-Chamant (S. Amantius), Saint-Chinian (S. Anianus), Saint-Chély (S. Electus), etc. ; cf. Mabille, Bibl. de l’Éc. des Ch., 6, III, 492 ; Bréal, Romania, II, 329. — 1703. comquezut, ms. comquerit. — 1704. Réd. en pr. : de la quala reduction de pays l’evesque d’Alby es estat causa, car avia trabalhat fort et grandamen per lodit Montfort (p. 37). — 1707. On ne voit pas à quoi se rapporte lor ; manque-t-il une fin et un commencement de vers entre les deux hémistiches du v. 1707 ? Fauriel traduit : « ... défendit Bruniquel et le préserva de ceux qui voulaient le brûler... » Mais lor ne peut guère être considéré comme l’antécédent de que. Quoi qu’il en soit, lor se rapporte probablement aux habitants de Bruniquel qui, par crainte, voulaient prendre la fuite, cf. v. 1714. La réd. en pr. n’est ici d’aucun secours, voir la note sur le v. 1738.
  72. — 1718. aquel mot, ms. alquel mos.
  73. — 1738. Cette phrase, fort mal rédigée, est obscure. La succession des événements, telle qu’elle est exposée à partir du v. 1696, est difficile à saisir. Elle est présentée plus clairement dans la réd. en pr., soit que le rédacteur ait eu sous les yeux un texte meilleur, soit, plutôt, qu’il ait remis les faits en un meilleur ordre. Il a malheureusement beaucoup abrégé ce qui concerne les négociations de Baudouin avec les habitants de Bruniquel. Après avoir exposé les conditions de la capitulation de Montferrand, il continue ainsi : Et adonc lodit comte Baudoy a baylada et delivrada la dita plassa aldit de Montfort, et devers son fraire le comte Ramon es vengut an toutas sas gens, et tout le faict ainsin qu’era ly a contat et dich. Laquala causa quand lo dit comte Ramon a ausit, es estat tant corrossat que si aguessa perduda touta sa terra non ne fora estat tant marrit et corrossat. Et adonc a lor donnat congiet que s’en anassen ou vouldrian, et que devant el se ostan, [et a dit] a son dit fraire que jamais plus devant el no se trobe ny venga, vist qu’an son ennemic mortal s’era ainsin aliat et acordat, et que pira no ly podia aver faict sagramen de fidelitat. Lasqualas causas vistas et dictas per lodit comte Ramon a sondit fraire, se es ostat d’aqui tout corrossat et malcontent, que no era home que se auses trobar davant el. Et adonc lodit comte Baudoy s’en es anat et tirat dins lo loc de Brouniquel, loqual era de sondit fraire. Adonc lo C. de M. es tirat vers Rabastens, Galhac, Montagut, losquals se son renduts et donats aldit de Montfort ; et tamben aldit comte se son donats La Garda, Puech-Selsis, la Guipia, et S. Antony, et trestout lo pays s’es metut en las mas e subjection deldit C. de M. ; de la quala reduction de pays l’evesque d’Alby es estet causa, car avia trabalhat fort et grandamen per lodit Montfort (cf. v. 1696-1705) ; car lodit pays era tout plein d’heretges ; et d’aqui lodit Montfort es voulgut anar metre lo sety a Bruniquel per lo prendre, mais lodit comte Baudoy es vengut devers lodit C. de M. et armada, et aldit de Montfort ladita plassa a demandada, car autre loc ny plassa no avia per se retirar et demorar, laquala ly a dada et octrojada per ne far a son plaser et comandamen (p. 37). — 1755. D, ms. DC, mais le C a été ajouté, et la réd. en pr. porte cinq cens. — 1756. Réd. en pr. et aysso ses las autras gens a pe, tant de foras que de la communa deldit Tolosa (p. 38).
  74. — 1772. xxiij. dans la réd. en pr., qui attribue cette perte aux croisés, et du reste arrange tout ce passage.
  75. — 1786. Corr. Com es ?
  76. — 1798. La réd. en pr. paraît avoir suivi un texte un peu différent ; il n’y est pas question en cet endroit du comte de Comminges, mais de celui de Foix, qui aurait eu un cheval tué sous lui : ... et adonc fouc tuat le chaval del comte de Foix entre sas cambas, et aussi ly fouc tuat ung valen et ardit home... (p. 39). — 1800. R. at, sic ; Fauriel traduit Raymond, ce qui ne peut se tirer de cette abréviation ; réd. en pr. Ramonat, qui est trop long pour la mesure.
  77. — 1814. Agron, ms. Angon — 1819. dal Far, réd. en pr. del Far. — 1820. Arces, réd. en pr. Arcis. — 1823. Réd. en pr. ... s’es pres a corrossar ... car paour abia d’estre trahit (p. 39).
  78. — 1846-7. Réd. en pr. Et adonc an comensat de cridar los que lo comte de Bar avia menats, quand an vista ladita desconfitura, tant que cridar an pogut : A Bar ! a Bar ! (p. 39).
  79. — 1848. Estaci de Caus, réd. en pr. Stachi de Canhitz. — 1860. cel, ms. cels. — 1869. Il y a peut-être ici une omission ; réd. en pr. ung petit pa valia dos sols, desquals ung home n’aguera ben minjat a ung repas ben cinq ou sies, desquals no fora pas estat trop sadol ne assasiat (p. 40).
  80. — 1878. d’Alo, réd. en pr. de Chalon. Ce vers ne se relie pas d’une façon naturelle aux précédents ; p.-ê. y a-t-il une lacune ou faut-il El au lieu de Quel ? Réd. en pr. : ..... et drech aldit comtat de Foix son anats, per so que lo comte de Foix era dins la vila de Tolosa an lodit comte Ramon, loqual lor avia faict grand cop de mal, tant aldit sety que a Monjoyre. Et adonc que son estat levats, coma dit es, lo comte de Chalon a pres congiet deldit legat, etc. (p. 40). — 1886. La réd. en pr., suivant selon toute apparence un texte plus complet, nous apprend ce qui fut fait des hérétiques de Cassers. Le passage qui les concerne ne se trouve pas à la même place que dans le poème, mais un peu plus loin, après le récit des ravages exercés par les Croisés dans le pays de Foix ; les faits y sont autrement présentés : Et adonc se son retirats, coma dit es, so es que lodit legat s’es retirat devers Rocamado an una partida de la dita armada, et le C. de M. s’es retirat vers la cieutat de Carcassona an una partida de ladita host et armada. Ainsin que lodit legat s’en anava aldit Rocamado, es passat a travers pays ent als Casses, costa S. Félix de Caramang*, ont es estat advertit per aucuns que alsdits Casses y avia dins una tor ben .IIIIXX. ou .C. heretges, losquals los de Roquavila y avian metuts per gardar et

    * Canton de Revel, arr. de Villefranche (Haute-Garonne).

    salvar. Et adonc ledit legat an sas gens es anat donar l’assault a ladita tour, laqual a presa amay les que eran dedins ; losquals an fait touts brulhar et cremar, et ladita tour a faita abatre et arasar, amay tout le loc deldit Casses sans y laissar res que fossa. Et quand an agut fait ainsin, s’es retirat vers lodit Rocamado (p. 40-1).

  81. — 1940. Sic. Suppr. de avant Lombardia ? cf. v. 50.
  82. — 1951. Cette évaluation a été singulièrement restreinte, probablement par conjecture, dans la réd. en pr. Talamen que quant touts sont estats ajustats ensemble, son estats plus de detz mila ben en point e ben armats (p. 51). — 1961. Ms. conq’ran.
  83. — 1971. aitant, ms. aitans.
  84. — 1991. lem, ms. lẽ.
  85. — 1997. aldres pour al res. — 2001. La réd. en pr. a mal compris le texte en prêtant à Hugues de Lacy le conseil de diriger l’armée des croisés sur Fanjeaux : la fores vers Fanjau les ires attendre et demora, an toutas vostras gens, et aysso al plus simple et plus feible castel et plassa que vous aias en aquel cartier (p. 42).
  86. — 2019. Il est évident qu’entre ce vers et le suivant le ms. omet un passage où devait être rapportée l’arrivée du comte de Toulouse et de son armée. C’est ce que rend manifeste la réd. en pr. : et aqui a attendut sos ennemics entro que son venguts an totas sas gens. Et adonc es arribat aldit castel lodit comte Ramon an touta son armada ; car era advertit que lodit C. de M. le attendia aldit Castelnau, an touta sa gen. Et quand lodit comte Ramon es estat arribat aldit Castelnau, la ont per aquela hora s’es desplegat et tendut maint pabalho et tenda, talamen que semblava que tot le monde fossa aqui ajustat..... (p. 42).
  87. — 2040. Ce vers ne se relie ni au précédent ni au suivant ; on ne voit pas non plus quel est le châtelain dont il est ici question. Il doit donc y avoir une lacune entre les v. 2039 et 2040, ce que montre aussi la réd. en pr. : Adonc lodit C. de M. a trametut serquar lodit senhor Bocard, loqual avia laissat a Lavaur per la guardar et ne estre gouvernado. Et adonc quand lodit Bocard a ausit lo mandament de so senhor, prestamen s’es metut en point, et aysso per venir devers el, an dos cens homes que a amenats an el, entre losquals y era un fìlh del castela deldit Lavaur, home valen et ardit, se ne avia en tot lo monde ung autre (p. 42). — 2044-5. Réd. en pr. : ... so es l’evesque de Cahours et lo de Castras, erreur manifeste, l’évêché de Castres n’ayant été fondé qu’en 1317. — 2048. Le second hémistiche ne donne pas un sens net ; p.-ê. a cels, c.-à-d. : pour les assiégés ? — 2058. La fin de ce vers depuis lo comte semble la répétition fautive du v. 2056. — 2063. que, corr. quex ? — 2071. Espanha est évidemment fautif ; corr. En la cort ? M. G. Paris propose pour ce vers et pour le précédent une correction qui s’éloigne trop du texte (Hist. poétique de Charlemagne, p. 232). Il vaut mieux admettre que l’auteur ne se rappelait qu’imparfaitement. la légende à laquelle il fait allusion.
  88. — 2075. lo, ms. la. — 2082. d’A., ms. en A.
  89. — 2092. Mieux vaudrait tot o no p. — 2097. Dessin représentant un combat de cavalerie.
  90. — 2103. el, ms. els. — 2105. Corr. baichar ? — 2107. e Saissos, corr. li Saissos ? cf. v. 1261. — 2109. Corr. del m. ? — 2111. Ms. companhs.
  91. — 2125. via, ms. vila. — 2127. Corr. De las t. e. ?
  92. — 2140. Ce vers manque de verbe ; il se peut qu’il soit sous-entendu, mais il n’est pas impossible non plus qu’un vers contenant la fin de la phrase ait été omis par le copiste. — 2143. anar en parlant de lances gisant à terre, est à tout le moins insolite. Peut-être y a-t-il eu un bouleversement dans le texte. On pourrait proposer :

    E tanta asta fronia la terra n’es junquia
    E tant bon caval sout, que nulhs om nol tenia,
    Lai anar entrepres e meig la pradaria.

    entrepres aurait bien le sens, qu’il a fréquemment, d’« embarrassé ». — 2154. Réd. en pr. Et adonc, quand las gens deldit comte de Foix an vist que los enemics s’en eran fugits, son volguts anar fourregiar los que eran morts et blessats sur la plassa, et de fait y sont anats a lor grand dam et malaventura (p. 44). Tout ce qui suit, jusqu’à la tirade CX, est très-remanié dans la réd. en pr. et présenté d’une manière défavorable aux Croisés.

  93. — 2177. Eih, lecture douteuse, p.-ê. esh ?
  94. — 2183. Il faut supposer que le s’apostrophait.
  95. — 2206. en, corr. an ? — 2206-7. Réd. en pr. e Sycard de Pech-Laurent, et un autre apelat la Grua (p. 46).
  96. — 2217. Ms. sos le C. — 2220. mova, ms. mava.
  97. — 2241. vencua, sic, Fauriel corrige venquia. — 2245. Ms. estornia. — 2247. per tot, corr. trestot ?
  98. — 2261. Corr. traps ?
  99. — 2275. ss. Tout autre chose dans la réd. en pr. : ... l’avis et conseilh es estat que tout incontinen on plegue tendas et pavalhos, et que tota ladita armada anet tout drech aldit Pech-Laurens et autras vilas per las recobrar ; car si aras no las recobran, no las recobreran jamais ; et adonc estat faict ainsin que es estat dict ny comencat. Et adonc quand tout lo pays a ausit que lodit comte Ramon era dedins lodit Pech-Laurens, se son venguts rendre a el, so es Galhac, Rabastens, la Guypia, Sanct Antony, La Guarda, Pech-Selsis, e toutas las autras plassas et vilas d’alentorn. En aquesta forma fouc renduc et reduit tout lo pays aldit comte Ramon, exceptat Bruniquel, car no volguet anar lodit comte Ramon aldit Rruniquel (cf. v. 2320), per so que son fraire lo tenia, loqual era del partit del comte de Montfort, ainsin que dit es dessus (p. 45). — 2278. segon, ms. segor.
  100. — 2293. Corr. D. feron il selar ?
  101. — 2302. Corr. Martin Algais ?
  102. — 2313. Corr. En venc ? — 2322. era, faut-il supposer la forme française eit ? cf. 2403.
  103. — 2336-7. Ms. vegea, replenea. — 2343-7. Ces vers ne sont pas rendus dans la réd. en pr. — 2349. Ms. E van s’en enves. — 2351. Plus, ms. Puis. — 2354. Ms. declarvonia.
  104. — 2358. Ms. auzitz. — 2365. Ms. trastotz.
  105. — 2379. ss. Réd. en pr. et en intrant dedins, an tuats e murtrits ben trente homes des plus apparens de la dita vila, et trastota la vila an pilhada e raubada... (p. 46).
  106. — 2388. Ms. E un põc ; réd. en pr. Et lo capitani deld. S. Antony, apelat Azemar Jourda, n’an menat prisonier amay lo viscomte Pons, e belcop d’autres an el. — 2391. Ms. profession. — 2404. Ms. no an f. — 2413. Uc del Far, réd. en pr., comme aussi le poëme v. 2425. — 2414. Réd. en pr. ung apelat Dansas le maynadier, et Bernard Bour, et Geraud de Monsabes, et d’autres belcops (p. 46).
  107. — 2433. Réd. en pr. Foucault de Bressas. — 2437-8. Réd. en pr. per las qualas causas fouc forsa aldit del Far, capitani, et autres que an el eran, de rendre ladita plassa et castel ; car no avian degunas novellas del comte Ramon, autant coma si fossa estat mort ou intrat per abisme, et aysso feguen la vida salva et may lor bagues, per s’en anar de la ont lor plaira (p. 47). — 2448-56. Réd. en pr. del qual castel era capitani ung nomat Peyre Alguay, loqual Alguay s’era virat vers lodit comte Ramon, et avia laissat son senhor lo C. de M., loqual castel a la fin de causa fonc pres per forsa, amay lodit Alguay, loqual lodit C. de M. fec prendre et stranglar a ung gibet... (p. 47).
  108. — 2465. Corr. on er l’ost ? Plus claire, mais probablement remaniée, est la leçon de la réd. en pr. : ... losquals eran ben quinze mila, losquals menava et conduisia lo comte Baudoy fraire deldit comte Ramon (p. 47). — 2466. nostra, ms. nostro.
  109. — 2478. Vers obscur : ou un vers a été omis avant celui-ci, ou il faut corriger que val en cui cal. La réd. en pr., ici fort abrégée, ne donne aucun secours. — 2481. pot, ms. pos. — 2497. Après Mas il faut sans doute suppléer met te, ou quelque chose d’analogue. — 2502. Il est clair que c’est de Castel- Sarrazin et non pas de Moissac, comme l’a cru Fauriel, que Guiraut de Pépieux se retira, mais les vers 2504-5 donnent un sens impossible, si on les rapporte à ce personnage. Manque-t-il quelque chose avant le v. 2504 ? Rien dans la réd. en pr. — 2504. cels, ms. aicels.
  110. — 2520. a, corr. en. — 2522. Ici un dessin représentant une ville assiégée ; la rubrique a été coupée par le couteau du relieur.
  111. — 2537. La réd. en pr. ajoute, p.-ê. d’après un texte plus complet, à propos de ce « donzel » : lo qual fouc fort plangut (p. 47).
  112. — 2549. Réd. en pr. e talamen an faict que grandamen les an faict recular, e losdits engins an arses e bruslats, que ung solet no ne an laissat que tots ne sian estats arses et bruslats (p. 48). — 2554. Ms. perpugnt e suout de s. — 2567. Ms. en ol t.
  113. — 2573. E l’a., ms. Le a. — 2576. ss. La réd. en pr. fait intervenir ici le comte de Foix et donne de plus grandes proportions à l’engagement : Et quand lo comte de Foix, loqual era dins Montalba, a ausit dire que ledit secours venia, es salhit deforas, et es anat a l’endevan an ung tas de gens ben armats ; et es lor anat corre dessus, e talamen les a comensats de frapar, que forsa es estat que se sian retirats en qualque loc fort, et al C. de M. an mandat lor affar aldit Moyssac. Et adonc que a ausit lodit affar d’els que ly venian donar secours, prestamen a faict armar ung tas de gens, et al comte Baudoy les a baylats per conduire et anar donar secours als autres. Et quand lodit comte de Foix a saubut e vist que tant grand secours venia devers ledit Moyssac, s’es retirat devers Montalba (p. 48). — 2584. Ms. Que bos .VIII.
  114. — 2612. La réd. en pr. ajoute : que fouc grand domatge de far mourir tala gen valenta : mais aquo fouc en odit de so que avian tuat lodit nebot de l’archevesque, apres que l’agueran fec prisonnier (p. 49). — 2617. Montog, réd. en pr. Montault. — 2618. a l’abat, corr. an lo dat ? Réd. en pr. et a Peyre de Saysi a donat Verdu sus Garonna (p. 49).
  115. — 2622. La comparaison avec la réd. en pr. montre qu’il y a eu ici omission de quelques vers où était racontée l’arrivée de Simon devant Montauban. Il est même probable que c’est le retour à peu d’intervalle du mot Montalban qui a causé un bourdon. La réd. en pr., après avoir mentionné l’arrivée de Roger Bernart, le fils du comte de Foix, à Montauban, poursuit ainsi : car adonc lo comte de Foix s’en era anat a Tolosa an lo comte Ramon et aquel de Cumenge, et d’aqui s’en era anat an ung tast de gens ental comtat de Foix, loqual recubret tout sur las gens deldit C. de M., losquals y avia laissats en garniso, laquala garniso et gent d’aquela foguen tuats e murtrits, tant per lodit comte de Foix que per la gent del pays que se rebellavan, quand sabian que lor senhor natural era dins lodit pays ; talamen que no y demoret ny plassa ny castel que tout non fosse recobrat per lodit comte de Foix. Et adonc s’es metut dins lo castel de Saverdu (v. 2641), la ont s’es tengut jusques que lodit C. de M. es vengut, ainsin que sera dit apres. — Or dis l’historia que lodit C. de M. anet metre le sety aldit Montalba per le prendre, ainsin que pensava ; mais no ly era pas possible de ho far, car la dita vila era ben forta (v. 2623) e tornejada de valats e fortas muralhas (p. 49). — 2628-34. Cette circonstance n’est pas mentionnée dans la réd. en pr.
  116. — 2639-57. Tirade fort abrégée dans la réd. en pr. — 2652. Corr. sojornec ?
  117. — 2668. netz, ms. notz. — 2672. Au lieu des routiers, ici et v. 2697, la réd. en pr. met en scène le fils du comte de Foix (p. 50). — 2687. preza ou priza ? l’abréviation est incertaine.
  118. — 2697. Ici encore dans la réd. en pr. le fils du comte de Foix tient la place des routiers.
  119. — 2714. La réd. en pr. confond cette nouvelle affaire avec la précédente. — 2728. Ms. malmes.
  120. — 2739. nos serait pour no vos, mais on peut lire aussi bien vos. — 2745. Rien dans la réd. en pr, qui corresponde aux v. 2745-85.
  121. — 2756. s’en vait, on préférerait s’en ven. — 2765. La mesure exige sor comme au v. suivant. — 2768. Ici, entre les deux tirades, de la même écriture que le texte, ces mots qui ont été raturés : Pons escriva.
  122. —  2771. nol, ms. nols. — 2799. Senher, ms. Senhors. — 2800. Supprimez Que ?
  123. — 2814. Corr. Cavalier e borzes ? — 2815. Ce discours n’est pas rendu dans la réd. en pr. — 2826. Ms. vostres ... nos. — 2838. Corr. lors l’o.
  124. — 2852. dous, ms. doncs. — 2853. Ms. gitam. — 2861. Réd. en pr. per losquals cops an deroquat ung grand cartier de muralha, et aladonc an donat lodit assault, louqual es estat fort aspre et dur ; et talamen an faict que dedins son intrats (p. 51). — 2870. La réd. en pr. ajoute que le comte de Toulouse fit raser la ville, talamen que peyra sobre peyra no y es demorada que tot non sia anat per terra (p. 51).
  125. — 2886. La réd. en pr. ajoute : dont totas sas gens se sont fort esbayts quand ainsin l’an vist plorar (p. 51). — 2890. Dessin représentant le siége de Muret. — 2899. quelh, corr. quel, et supprimez la virgule à la fin du vers ? — 2905. El, ms. Els.
  126. — 2912. arcs, ms. arcts.
  127. — 2932. Paratges, ms. paradis ; cf. 2962. — 2942. Réd. en pr. ... Et aladonc se son venguts les deldit sety donar l’assault a l’una de las portas ; la ont les de dedins se defendian ben et valentamen : mais, nonobstant tota defensa, son intrats dins ladita vila, la ont an comensat de frapar et tuar tot so que podian rencontrar. Adonc se son retirats los que se son poguts salvar dedins lo castel, loqual era fort et defensible, ainsi que on pot veser de presen (p. 52). — 2950-1. Il manque peut-être ici un ou deux vers. En effet la suite montre (voy. vv. 2969-70) que le roi ne se rendit pas lui-même auprès des consuls de Toulouse, mais leur envoya un message ; de la sua part, au v. 2952, conduit à la même conclusion. — 2954. foldatz, ms. fosdatz. — 2959. E, corr. Er ? — 2962. Paratges, ms. paradis. — 2964. Ms. N Simos. — 2969. Réd. en pr. La causa per que fec laissar lodit assault fouc per so que calcun ly venguet dire que lo C. de M. venia an ung grand secours secorre los deldit Muret, et que aqui poirian aver lo C. de M. amay toutas sas gens, vist lo grand nombre qu’els eran aldit sety ; mais el anet tout autremen que so que lodit rey pensava far, car si aguessa laissat far so que era comensat, agueran pres lodit Muret, amay los que eran dedins ; so que peys no poguet far, dont fouc tard a repentir ; mais sovent se dict que « molt resta de so que fol pensa » (p. 52-3). Sur ce proverbe cf. Le Roux de Lincy, Livre des Prov. II,  490.
  128. — 2973. Mas, ms. Mans. — 2974. cabal, corr. osdal ou vas son fogal (cf. v. 2979) ? — 2976. corr. avespral ? — 2979. fogal, d’abord osdal, qui a été exponctué.
  129. — 3005-21. Rien de cet épisode dans la réd. en pr. — 3013. podem, corr. poirem — 3018. laichatz, ms. lanchatz. — 3032. Réd. en pr. ... et se son metuts a manjar et beure sans far degun gait et sans se doubtar de re (p. 53). — 3037. fan, corr. fai ? — 3039. sai, ms. sei. — 3046. Il doit manquer un vers après celui-ci, car le sens reste suspendu. — 3054. Et avia (le comte de Montfort) faictas tres bandas de sas gens, dont era capitani de la premiera Verles d’Encontre, et de la seconda Boucard, et de la tersa era capitani et gouvernado lodit C. de M. (p. 53).
  130. — 3067. La réd. en pr., très-libre pour tout le récit de la bataille de Muret, suppose que le roi poussait son cri de guerre : Aragon ! — 3075. Car cel, corr. C’aicel ? — 3080. En face de ce vers un lecteur du XIVe siècle a écrit dans la marge : Ayshi lo reys de Arago morit. — 3087. sera ou s’era ? — 3090. Don, corr. Don[cs] ?
  131. — 3110. La réd. en pr. porte que la ville de Toulouse envoya à Simon une ambassade pour conclure un accord avec lui ; que ce dernier retint à Muret les envoyés, tandis qu’il informait le fils du roi de France de la situation, le priant de venir et de recevoir la reddition de la ville (p. 54-5). — 3111. Ms. ab en S. — 3123. Ms. N Simos. — 3130. e, corr. que ? — 3133. La réd. en pr. ajoute : exceptat lo castel Narbones, en loqual lodit C. de M. se tendra e demorara (p. 56).
  132. — 3141. paire, ms. peire. — 3145. La réd. en pr. accentue le mécontentement du roi de France, et place dans sa bouche l’idée exprimée aux vers 3146-7 : Et quand lo rey de Fransa aguet ausit ainsin parlar son filh, et ladita demolition et destruction que lodit C. de M. avia faicta dins lodit Tolosa, et que le comte Ramon s’en era ainsin anat, grandamen n’es estat marrit, dole ne corrossat de so que sondit filh a dict et contat, et majormen quand sondit filh se era trobat en lodit faict, ainsin que dict avia davant los princes et baros, losquals la pluspart d’aquels eran parens o aliats deldit comte Ramon. Et adonc lodit rey s’es partit d’aqui, et en son logis s’es retirat sans far semblant de res, mas tan solamen a dict a sos baros et princes : « Senhors, ieu ay encoras esperansa que no tardara gayre que lodit C. de M. et son fraire le comte Guy y morirana la poursuita ... (p. 56). — 3146. terra, corr. guerra ? — 3147. Ms. N Simo. — 3160. Le bas de la page a été laissé blanc. Le haut de la page suivante est occupé par un dessin représentant le concile.
  133. — 3168. Qu’es, ms. Qu’etz. — 3170. l’amenet, leçon douteuse : Fauriel a lu, et on peut lire en effet, li menet. Ce vers n’est pas rendu dans la réd. en pr. — 3179. La réd. en pr. suppose que le fils du comte de Toulouse était porteur d’une lettre de recommandation écrite par le roi d’Angleterre (p. 57 et 58), idée qui peut avoir été suggérée par les vv. 3575-9. Toute la scène qui suit est très-remaniée dans la même rédaction. — 3196. era, ms. eral ; on pourrait corriger faitz no l’en eral d.
  134. — 3248. Vers trop long ; suppr. son ?
  135. — 3250. Il n’est guère possible de faire entrer ce vers dans le discours du cardinal ; il est probable au contraire qu’il manque ici quelques vers dont le sens était que l’abbé de Saint-Tibéry prit la parole pour confirmer le dire du cardinal. Les vers 3251-2 seraient donc la fin du discours de l’abbé. C’est ce qui résulte aussi de la réd. en pr. : Et quand lodit cardinal aguet finida la paraula, aqui es estat l’abat de S. Ubery, loqual a dict e demonstrat aldit s. payre com tot so que losdits princis et senhors avian dict et demonstrat ny lo cardinal avia dict, era tot vertat... (p. 58). — 3260-3. Passage dénaturé dans la réd. en pr. : lo Pech de Montsegur ne es estat pres e abatut et arrasat, et los habitans d’aquel art e bruslats : plus era, la sor deldit comte de Foix avia faict morir son marit de mala mort a causa delsdits hereges (p. 58). — 3263. Suppr. Es ? — 3275-81. Ces vers ne sont pas rendus dans la réd. en pr. — 3295. Ms. locs. — 3323. Réd. en pr. plus de dex mila personas a faictas morir de mala mort (p. 59). Cf. la note sur 3453.
  136. — 3332. tendria, corr. tenia ? — 3337. Au lieu du pape, la réd. en pr. fait parler ici un certain seigneur « dict de Vilamur » (p. 59). Les paroles qu’elle lui prête n’ont aucun rapport avec le discours d’A. de Villemur, ci-dessus v. 3275-81. — 3340. aurei, il y avait d’abord auras. — 3344. perdut, corr. pentent ? — 3348. que ai, ms. cai. — 3361. Ms. crozatz. — 3363-4. Le sens serait plus satisfaisant si on intervertissait l’ordre de ces deux vers, et corrigeait pren en pres : « Et lorsqu’il prit martyre... alors Parage baissa... » — 3367. pois es, ms. por as.
  137. — 3396. Ais peut être corrigé à peu près certainement aisi ; je suppose que cofort est une altération de confront produite en vue de la rime ; la correction proposée par Fauriel (car eis l’ac com fort) ne peut être prise en considération. — 3398. La réd. en prose fait parler le pape d’une façon beaucoup plus nette en faveur du comte de Toulouse : per la quala causa ieu lor doni conget e licensa de recobrar lor terras et senhorias sus aquels que las lor retenen injustamen (p. 59).
  138. — 3405. La réd. en pr. ne fait point mention des discours de Folquet et de l’archevêque d’Auch. — 3428. ses, ms. ces. — 3436. Il doit manquer ici un vers où l’archevêque d’Auch priait le pape de prendre en considération « ce que dit l’évêque. » — 3441. Ms. retrahit. — 3444-5. Réd. en pr. lo chantre de Lyon. — 3453. Réd. en pr. Per que ieu dis que vos, senhor evesque de Tolosa, aves un grand tort ; et monstras ben per vostras paraulas com vos no amas pas lodit comte Ramon, ni may lo poble dont es pastor ; car vos aves alucat ung tal foc en Tolosa que jamay no se escantira ; car vos es cap et causa de aver fait morir plus de dets mila homes (cf. v. 3321-3, et la note), et fares encaras autant ... (p. 60). — 3461. Ms. Senher. — 3463-4. sabens est probablement fautif dans l’un des deux cas ; corr. sufrens au v. 3464 ? — 3466. On pourrait proposer Q. lo coms R. fos [ni] d. — 3472. La réd. en pr. fait parler l’archevêque de Narbonne assez longuement, et dans un sens favorable au comte de Toulouse (p. 60-1). — 3475. Corr. Deu perdre ? desperdre ne peut guère s’employer sans régime. Raynouard (IV, 518) n’en cite pas d’autre ex. que celui-ci. Perdre Dieu est employé comme locut. proverb. dans Flamenca v. 1040, et p.-ê. v. 527 (cf. Mussafia, Jahrb. f. rom. lit., VIII, 113).
  139. — 3487. paes, ms. pays. — 3490. pres, ms. ppres, les deux p barrés. — 3495. veno, ms. vene. — 3498. pois, ms. poig. — 3502. Valdes, ms. valdres. — 3506. Ms. fortz ; — que i, corr. quel ? — 3527. La mention de Béziers a amené l’auteur de la réd. en pr. à attribuer ces paroles au pape : e d’autra part el s’es ben enformat que lodit C. de M. a faict morir a tort et sans causa le viscomte de Besiers, et aysso per aver sa terra ; car, ainsin que ieu trobi, jamay lodit viscomte ne fouc causa de ladita heresia, car era per aquel tems trop jove (p. 61). Mais il s’agit dans le poëme du fils du comte de Toulouse, et non du vicomte de Béziers. — 3539. pergua sic ; leçon fautive ? Faur. corrige prengua. — 3545. li, corr. lor ?
  140. — 3550. l’en, ms. les. — 3552. Réd. en pr. l’evesque d’Osma (p. 62). — 3560. on, ms. or. — 3563. es, ms. est.
  141. — 3632. cor, corr. cors — 3635. Ms. laissasa. — 3639. Ms. E si tu as ton dreit p. ; les mots ton dreit étant exponctués. — 3655-65. Le récit contenu dans ces vers est reproduit deux fois consécutivement dans la réd. en pr., la seconde fois avec plus de développement que la première. Voici la fin depuis 3661 : Et quand lodit comte de Foix es estat despachat, el s’es partit deldit Roma, e drect aldit Biterba es tirat devers lodit comte Ramon, et tot son cas ly a contat, com avia aguda son absolution, et ausi com lodit S. Payre ly avia relaxada sa terra e senhoria, et sasditas letras ly monstret ; don lodit comte Ramon fouc grandamen joyos et alegre ; et adonc se son partits deldit Biterba, et drect a Gena son venguts, la ont an demorat lodit filh deldit comte Ramon (p. 62). — 3657. el, ms. els. — 3659. Note marginale (XIVe s.) : Ayci ichic de Roma le coms....
  142. — 3678. La réd. en pr. ne fait ici aucune mention de P. R. de Rabastens ni de W. Porcelencs. — 3712. lo, ms. la. — 3721. Corr. Q. la m. de la t. lo f. ? ou encore Q. la mort o la t. li farai ? — 3730. Note marginale : Ayci pres comiatz del papa e ysih de Roma le comte jove. — 3731-5. La réd. en pr. ajoute : et adonc ly a donada sa benediction e sas cartas de donation de ladita comtat de Venecy, et autras terras ly a bailladas, et congiet ly a donat. — Et adonc lodit enfant a pres congiet deldit S. Payre, e devers sondit payre s’en es anat e tirat, loqual ly atendia a Gena. Et quand es estat arribat, a ly dict e contat tot so que an lodit S. Payre an besonhat, et com lodit S. Payre ly a donat a son partamen la comtat de Venecy et autres sanhorias, ainsi que per ladita carta aparia ; a monstrat ladita carta a sondit payre et senhors que an el eran per aquela hora, don lodit comte Ramon et autres son estats grandamen joyoses (p. 63).
  143. — 3739. Ici, et plus loin à propos d’Avignon, la réd. en pr. ajoute que les habitants présentent les clefs de la ville au comte de Toulouse. — 3749. de[l] bo, ms. de lo. — 3752. Réd. en pr. Arnaut d’Anguyers. Le discours de ce personnage est dans la réd. en pr. très-abrégé et affaibli. — 3759. Corr. [d]e la v. ? — 3764. Lacune avant ce vers ? — 3768. Corr. Hom non ?
  144. 3785. Épisode qui dans la réd. en pr. n’est pas à cette place : voy. la note sur le v. 3838. — 3786. Ms. s’espandig. — 3790. Corr. A dig ? ou manque-t-il quelque chose avant ce vers ? — 3798. ja, ms. lo. — 3798. vos, corr. jos — 3799. etz, ms. es. — 3800. morra, ms. moria. — 3806-7. Ces deux vers sont rapportés sous cette forme par Bertrandi, Opus de Tholosanorum Gestis 1515, fol. xxxiij v° col. 2 :

    No hy a home sus terra per grant senhor que fous
    Quen getes de ma terra si la Gleysa non fous.

    — 3807. farei, ms. faren. — 3812. Note marginale : Ayci intret Avinho. — 3816. corres (= corre s’), telle est la leçon actuelle qui paraît satisfaisante, mais elle est le résultat d’une correction qui ne laisse plus apercevoir la leçon primitive. — 3817. Li un, ms. Lai on. — 3823. Ms. professios ; cf. la note du v. 1433. — 3832. a, corr. e ? — 3838. Selon la réd. en pr. le comte Raimon, ayant reçu le serment des habitants d’Avignon, se rendit à Marseille, laissant son fils à Avignon. Pendant son absence ung valent home apelat Pey de Cabalho vient encourager le jeune comte à se montrer homme de cœur, épisode doute emprunté aux vv. 3789 et suiv. Puis Raimon VI revient à Avignon sans que le motif de son voyage à Marseille soit expliqué. Le texte poursuit ainsi : Et adonc que lodit comte Ramon aguet sejornat un tems dins lodit Avinhon, a assemblat son conseilh, tant de sas gens privadas que deldit Avinhon, et aysso per donar ordre et recapte a sos affaires, et per saber et veser com se deu gouvernar sus aquels. (p. 64.) Ces détails sur le conseil tenu à Avignon paraissent empruntés à un texte plus complet que le nôtre, d’autant plus que le v. 3838 est certainement incorrect. On pourrait corriger ab li ou e ac, mais on peut aussi supposer une lacune entre les deux hémistiches. — 3843. Ms. Palernas. — 3844. Note au haut de la page : Ayci entrec en pocecio del comtat de Veneici. — 3845. er, ms. es. — 3847. Il manque sans doute quelque chose après ce vers, ou corr. le second que en li. —3849-51. Contre-sens de la part de la réd. en pr., qui range ces personnages au nombre des partisans du comte de Toulouse. — 3850. Réd. en pr. Jehan de Senini. — 3854. Gui, ms. Ucs. Réd. en pr. E d’autra part son venguts devers Marselha, Deliba, Peyralada, una granda armada et compania ben en point. Item, d’autre cartier son venguts una autra granda compania de gens ben armats, la ont era ung apelat Guy de Cabalhos, et Guilhem Arnaut d’Andie, loqual era un grand ric home et valen ; et Bernard de Murens et Guiraud Azemard, Ramon de Montalba et en Dragonet le pros, et Malvernod de Fesc, et Bertrand Porcelet, et Pons de Mondrago, et Rigault de Cayro, et Pons de S. Just ; tots aquestes son venguts per donar secors aldit comte Ramon et a son filh lo comte jove (p. 65).

  145. — 3868-9. Y a-t-il une lacune entre ces deux vers et après le vers 3869 ? Réd. en pr. Or dit l’historia que dementre que lodit comte Ramon besonhava ainsin que dit es dessus, lo C. de M. no dormia pas de son cartié, mas prenia vilas et castels, plassas tantas que li venian davan ny trobava : las unas metia per terra, las autras ransonava, que grant pietat era de ho veser (p. 65). — 3870. lo coms, leçon qui paraît fautive en regard du v. 3872. — 3878. Réd. en pr. Quand lodit comte Ramon aguet ainsin parlat a toas sas gens, a sonat et tirat son filh apart, et li a dict... (p. 65). — 3883. l’amor, corr. l’onor ? — 3915. La réd. en pr. motive ainsi qu’il suit le mouvement du jeune comte sur Beaucaire : Et quand lodit comte Ramon s’en es estat anat, es vengut ung messatgié aldit comte jove en Avinho, la ont era per aleras, an tota sa gen, loqual messatgié era trametut per los habitans de Belcaire, per ly dire et demonstra com la dita vila de Belcaire era deliberada de se dona a el, si ly plasia de los prendre et recebre, a venir devers els, o de y trametre home per el venir prendre possession d’ela, nonobstant que las gens del C. de M. tenguesson lo castel d’aquela, et ly rendrian la vila..... (p. 65-6).
  146. — 3916. Note marginale : Ayci intret a Belcayre le comte. — 3919. Li, ms. Le. — 3923. caus, corr. claus ? ou vaus, cf. 3933. — 3928. Ms. lo j. — 3934. Mettre venon, à la place du second intran ? — 3935. Ms. parlarom.
  147. — 3968. Ms. E en a. — 3971. Corr. la cendre ? — 3972. Le premier hémistiche est trop court (corr. tant [fort] ?) et le second inintelligible. — 3974. Ms. laissemmespendre. — 3976. Il doit y avoir ici une lacune de plusieurs vers, car la réponse à la proposition de la garnison manque. On peut remarquer aussi que cette tirade est relativement très-courte. Réd. en pr. Adonc lodit capitani ( il n’est pas nommé) es salhit en les carnels deldit castel, et senhal a faict alsdits del sety que volia parlar a calcun deldit sety. Adonc se son metuts a l’avan alscuns deldit sety, an lodit capitani an parlat, alsquals lodit capitani a dict que si lo comte jove an ses baros les ne volian laissar anar a vidas salvas, que els ly baylarian et delieurarian ladita plassa et castel ; alsquals los deldit sety, que an parlat an lo comte jove ny a sos baros, an faicta responsa que d’aquo no lor calia parlar ; car ung sol tant solamen a vida salva no ne seria pres, mais que se defenden lo melhor que poyran ny saubran. Et adonc, quand lodit capitani et sos companhos an ausida ladita responsa, se son deliberats de se defendre, et vendre los vidas al trinquan de l’espasa ; car mais amavan morir valentamen que se laissar ainsin lachament a lors ennemics, vista lor responsa et furor, car gen de coratge eran ; et adonc se son fortificats dins lodit castel et plassa fort grandament (p. 67). — 3979. nons, ms. nous. — 3980. fo, ms. fos. — 3981. Nos, ms. Vos.
  148. — 3988-90. Réd. en pr. grands escadafals a double solier (p. 67). La réd. en pr. a compris que ces fortifications et les pierriers qui les armaient étaient dirigés contre le château. — 3996. Aisi o, corr. Aiso ? — 3998. Ms. comten somo. — 4017. bosso, ms. bofo. — 4020. a lor, corr. als ? — 4026. E aucas, ms. E uacas ; perditz, ms. perlitz. — 4033. Sus, corr. Son, ou suppr. la ponctuation à la fin du v. 4031 ? — 4035. Ms. morc. — 4038. Corr. el en ilh, ou so en fo ; si on adopte la seconde correction, qui est la plus probable, il faudra au v. 4039 corriger ilh en el. — 4041. Levi, ms. Leut. Note marginale : Ayci venc le coms de Montfort a Belcaire.
  149. — 4058. Ms. a l’albergada ; mais il y a Belagarda au v. 4057. Réd. en pr. : Et adonc lodit C. de M. s’es tirat a Belagarda (p. 68). — 4071. Corr. an dels ou an los ? — 4092. d’orans es, ms. d’ora les. — 4108. Corr. cabalers ? ou parsoners (cf. 4619) ? — 4119. Corr. Amalrics ?
  150. — 4433. dreiturers, corr. eretiers — 4138. Corr. o. e d. ? — 4143. Ms. dezerestz. — 4170. de, ms. do. — 4174. Réd. en pr. car senhor, tu sabes ben que nebot es del rey de Fransa, d’aquel d’Anglaterra, et aussi es cosin de Ricard de Normandia, de Rolland et autres que no lo laisseran pas deseretar (p. 70). — 4180. Ms. Si aran. — 4181. Ms. els d. els d. — 4187. teus, corr. seus ? — 4197. Corr. ni dormens ni v. ?
  151. — 4202. Dans la réd. en pr. cette tirade est réduite à quelques lignes ; ou il n’est rien conservé des discours. — 4202-3. Ms. afortitz, amarvitz ; mais les z paraissent ajoutés après coup. — 4212. chauzit, ms. jauzit. — 4217. a mi servit, sic ; servit est abrégé (f’uit, Faur. amiyvit !) ; servit a probablement été écrit par anticipation sur le v. suivant ; corr. ai enantit ? — 4219. Ms. despoestedit. — 4224. Corr. monstra ? — 4237. L’us, ms. Le. — 4244. fassam, ms. fassin. — 4256. Ms. podem. — 4260. Ici un dessin ayant pour rubrique : La batalha del comte de Monfort ab Belcayre. — 4268. penas, corr. peiras ? — 4279. ab lor semble se rapporter à des personnages (le jeune comte, etc.) qui ne sont pas nommés dans la phrase qui précède. Il y aurait donc une lacune avant ce vers. — 4280. Corr. que o n’aia s. ? — 4287. Ce Que semble indiquer un vers omis avant celui-ci. Réd. en pr. Guilhaume de Bolic. — 4289. part, ms. pren.
  152. — 4295. tendas, ms. tendatz. — 4299. Ms. Senher. — 4320. beus, ms. bens. — 4321. el, ms. els. — 4327. Le ms. paraît donner Beizi. — 4342. Nos pour No se, ou corr. Non ? — 4365. La fin de cette tirade est remaniée dans la réd. en pr. : Et quand s’es vengut l’endema, lodit comte jove a faict dressar ses peyrieras drech al sety deldit C. de M., et sur lodit sety a faict frapar losdits engins, que abaten et rompen totas las barrieras et lissas, dont lodit C. de M. es fort esbayt ; mais non fa degun semblant a sas gens ; et es talamen esbayt que no sap que fassa ne que diga, vist que sas gens se embaissan de ladita guerra, et que entre els no sou point d’accord. Et quand lodit C. de M. a vist abissar et rompre sos pabalhos et tendas, incontinen a faict venir los melhors fustiers et mestres que fossan en aquel païs, et una gata lor a divisada et faict far, per tirar contra los de ladita vila. Et quand los de ladita vila an vist far ladita gata, incontinen an tirat de las peyrieras contra los que la fasian, talamen que tot ho pessigan o tuan, talamen que [de] tots los que la fasian, que non es home que ose se trobar en aquel endrech (p. 71). — 4369. Ms. Rozer els. — 4391. Ms. En Iscartz ; réd. en pr. Et Sicard daydia. — 4392. Ms. aceimatz. — 4395. Réd. en pr. Guido de Galabert.
  153. — 4398. aital, ms. li tal. — 4399. Ms. agradra. — 4403. Ms. oaus. — 4407. Corr. sermos, à cause de torno du v. suiv. ? — 4453. Les discours qui précèdent, depuis le v. 4402, sont omis dans la réd. en pr. — 4468. Corr. mescl’am ? — 4474. Ms. q. recebra.
  154. — 4477. Corr. s’esbaud[e]ja ? — 4484. La réd. en pr. entend que cet engin était dirigé par le comte de Monfort contre la ville : Et quand lodit C. de M. a vist venir tanta de gen al secors deldit comte jove, no cal pas demandar si es estat marrit et esbayt. Adonc a faict far ung boso, so es ung engin, loqual a faict apropiar de la muralha de la vila, an loqual an derroquat et metut per terra un grand cartier de muralha ; mais ja per tant no se son esbayts los de ladita vila, mais incontinen an faict ung certain engin, an que an pres lodit boso, et dins ladita vila l’an tirat (cf. v. 1493) bon grat o mal grat que lodit C. de M, n’aia agut (p. 72). — 4500. leus, corr. los — 4510. auzitz, sic, corr. entendutz, et suppr. que ? — 4513. Ms. que iaufres los c. ; cf. 4525. — 4520. On préférait : Qu’om valenz no i remas ni joves ni c.
  155. — 4549. Balasta, ms. babalasta. — 4569. Ms. el lausberc. — 4576. Ms. brodeus avec un r suscrit entre l’o et le d. — 4579. Ms. escruichit. Dans le même vers il semble qu’on ait voulu corriger cruichir en cruichit. — 4594. Selon la réd. en pr. les assiégés du château auraient projeté une sortie pour venir en aide à Simon : Et adonc quand los del castel an vist venir lor senhor, an tengut prepaus de donar l’assault ; se son armats et metuts en point, et entre els se son metuts en conseilh que ainsin que lors gens donarian lodit assault, que adonc els poyrian salhir foras lodit castel et a lors gens iran donar secors..... Et adonc, quand los deldit castel que dessus es dit an vistes lor gens se combatre, son venguts salhir ainsin que avian empres, et ainsin que son volguts salhir, an les cujats prendre tots, car los que tenian assetiat lodit castel no se eran point botgiats per lodit assault ne escarmussa que per lara era, car se dotavan de lo que fouc ; et adonc los deldit castel, quand an vistes ainsin lors ennemics, se son retirats dins lodit castel (p. 72-3).
  156. — 4616. Dans la réd. en pr. cet entretien entre Lambert de Limoux et les siens devient un dialogue (peu vraisemblable, vu la distance) entre les assiégés du château et les croisés : Et quand lodit capitani (le capitaine du château) a vist so que los de la vila lor fasian, a cridat als del sety del C. de M. que no era plus remedi de tenir, car no an res plus per vieure, et an minjat deja la plus granda partida de lors chevals. Et quand los deldit sety an ausit planie et cridar los del castel, a ly respondut ung apelat d’Albert, ly disen que no y a remedi de lor donar secors, car los de la vila lo donavan tan d’affas que no saben que far..... Et ausida ladita responsa, ung apelat Ramon de Roquamaura (cf. v. 4644) : « Helas ! ben me aperte a my aysso, car ay laissat mon mestre per venir ayssi... » (p. 73). — 4625. E, corr. Que ?— 4631. del, ms. al. — 4635. la fans, ms. lefans. — 4647. pos, ms. por. — 4653. Ms. .I. sol pa e pa e vi.
  157. — 4688. Ms. abonteg. — 4689. Réd. en pr. Geraut de Belafar. — 4694. i, ms. ij. — 4704. Ms. Paratges — 4707. Ms. ditz .np. R., mais le p est exponctué. Réd. en pr. Et adonc es intrat en la batalha ung valen cavalier an totas sas gens, apelat Ramon de Rabastenx, loqual a comensat de cridar : Tolosa ! Provensa ! Tarasco ! Avinho ! e Belcaire ! (p. 74). — 4709. Ms. nostres. — 4717. La phrase semble inachevée. — 4719. fier, ms. feir. — 4722. la n., ms. lo n.
  158. — 4728. liratz, ms. triatz ; le vers reste trop long, corr. tirec s’a ? — 4740. Ms. escostan. — 4751. Corr. Qui .... e ab ? — 4753. cols, corr. los ? — 4768. Plus clair dans la réd. en pr. : « Per mon conseilh nos estaren quatre o cinq jorns ben serrats et membrats, sans nos botjar ny far semblan do res, com si n’ausavan plus nos moure ny botjar. Et quand auren estats coma dit es uug jorn, qu’els no se dobteran de res, nos faren metre cent homes, que l’on poyra triar ny causir, entre lo castel et lo portal, et peis, quand se vendra sus que lo jorn s’esclairara, nos les irem assalhir et donar l’assault per lo portal de las lissas ; et adonc cascun d’els voldran anar aldit portal per lo gardar et defendre, et no se gardaran point de la embosca ; et quand auren combatut un pauc an els, nos faren semblan de recular per los atirar enta a nos, et ainsi que els saran salhits per frapar subre nos, ladita embosca sortira de son loc, et per darre dins ladita vila se metran ; et en aquesta faisso nos los enclauren et ladita vila gasanharem » (p. 74-5). — 4772. Ms. so d. lo c. — Dans la réd. en pr. ce discours est attribué au frère du comte de Montfort, et vient après que l’opération conseillée par Foucaut a été tentée et a échoué.
  159. — 4803. Corr. la g. ? — 4823. mermaretz, corr. creisseretz ? — 4828. Lerm, corr. Levi. — 4841. Ms. E en P. — 4860. naval, corr. en aval ? — 4871. Corr. De l’agait cil ? — 4875. Ms. Mas nugos. Laens, nom corrompu ? — 4876. Ms. E nugos. — 4886. Corr. son sobrel f., ou y a-t-il une lacune après ce vers ? — 4900. los fres, corr. l’orfres ? — 4910. e s., ms. el s.
  160. — 4922. Ms. trastotz. — 4937. Réd. en pr. Et ainsi que tenian conseilh, es vengut et arribat ung d’aquels que eran dedins lodit castel embarrats, loqual era scapat per qualque maniera, loqual a dict e demonstrat aldit C. de M. com los que eran dins lodit castel te manden qu’els no poden plus tenir ny emparar ; car tres jorns a que no an manjat causa que sia (cf. v. 4947) ; car no an pa ny carn, car an manjat tots lors chevals, car ung sol no ne an laissat que no lo agen manjat (ce qui est en contradiction avec le v. 4962).... (p. 76). — 4945. E, corr. Que ? — 4749. Ms. sẽmanas. — 4952. L’exposé de cette transaction est fort développé dans la réd. en pr. (p. 77).
  161. — 5002. que vos, l. queus ; de même v. 5011, mius — 5006. Corr. qui i es ? — 5025. etz, ms. es. — 5026. Ms. Canc anc — 5027. ni, ms. no. — 5033. La réd. en pr. ajoute : « car vos sabes be, senhor, que quand vos aurias perduda tota la terra autra, an ladita villa serian bastant de la recobrar ; et d’autra part vos veses ben com losdits habitants vos son venguts reculhir a l’andevan, que no es pas sinhal que vos velhan mal ; perque, senhor, vos los deves gardar et preservar de tot mal et dangier envers tots et contra tots » (p. 78).
  162. — 5054. La réd. en pr. ne fait aucune mention de cette réponse de Simon, non plus que de Maître Robert (vv. 5060 ss.), et suppose que la ruse de l’évêque Folquet (vv. 5070 ss.) avait été concertée entre lui et le comte de Montfort. — 5071. Corr. Intra ? — 5075. processio, ms. professio. — 5088. Réd. en pr. Et adonc, ainsin que lodit pople salia per anar a l’andevan deldit comte, sas gens intravan fila a fila, et ainsin que lodit poble venia ny arribava devers lodit comte, les fasia prendre et liar, ainsi que enpres era entre lodit comte et evesque. (p. 79). — 5091. von semble mieux convenir au sens que non, leçon de Fauriel. Le ms. permet l’une et l’autre lecture. — 5092. Ms. Quels. — 5097. Réd. en pr. Et adonc quand lodit poble es estat retirat dins la vila, an trobat que lodit evesque, an las gens que intrats eran del comte, avian deja pilhada et raubada la plus grand partida de ladita vila, violadas famas e filhas tantas que grand pietat era de ho veser lo mal que lodit evesque fec far en pauca hora dins lodit Tolosa (p. 79). — 5113. de, corr. o ou ab ? — 5123. Ms. retendre. — 5128. Ce mas paraît bien rapproché de celui qui commence le v. 5126. Il se pourrait qu’il y eût une lacune entre 5127 et 5128. La réd. en pr. contient en effet quelque chose de plus que le poëme. Elle suppose que les Français avaient dû se retirer dans le château Narbonnais, lorsque Gui de Montfort tenta de leur porter secours : ... et talamen an frapat sur los enemics, que tuan et blessan les an faict recular ; car no era possible als de Montfort de suportar las grandas armas que lodit poble fasia ; et talamen an faict que en fuita les an metuts vers lo castel Narbones, ont se sont retirats. Adonc es arribat dins lodit Tolosa lo comte Gui, fraire del C. de M., an una granda compania per prendre lotgis. Ainsi que es estat intrat a vista ladita escarmussa, a volgut ajudar et secorre sas gens o de son fraire ; mais a el es estat forsa de fugir coma les autres davandits, ont ne son pro demorats aqui, que morts que nafrats, d’aquels del comte et de son dit fraire ; et talamen les an cassats que no saben que far ny ont se retirar, aital les tuavan que pauques ne escapavan ; et y fossa demorat lodit evesque, se no fos que se retiret dins lodit castel Narbones (p. 80). — 5131. barreiras, corr. baneiras ? — 5138 ss. Ici encore la réd. en pr. s’écarte de notre texte. Elle fait intervenir très-tardivement le comte de Montfort, et semble s’être attachée à mettre de la clarté dans le récit de l’incendie. Le morceau rapporté à la page précédente se poursuit ainsi : Et dementre que tout so dessus se fasia, lodit C. de M, es arribat et repausat dins ladita vila an tots los prisoniers que preses avia, et dins lodit castel s’es retirat, et losdits prisoniers y a metuts et tenguts. Adonc ly es estat dict et contat tot so dessus, et com los de la vila se son rebellats, et grands cops de sas gens tuats et blessats, talamen an faict que n’y a home que se ause trobar per la vila ny anar. Et quand lodit comte ausit tot so dessus, es pensat enratgiar de despiech que n’a agut. Et adonc a mandat a sas gens que cascun se arme tot prestamen, que on ane metre le foc per tota la vila, talamen que tot sia mes a foc et a sang, que no y demore res que sia, que tot ne sia tuat o brulat. Et adonc quand lasditas gens del C. de M. an ausit lo mandamen deldit senhor, tot incontinen les ungs son anats metre le fuoc a S. Remesy, les autres a Jots-aiguas (v. 5141), les autres a la plassa de S. Estephe, la ont a aguda granda bataria entre las gens de ladita vila et las gens del comte, talamen que les an faict retirar dins la gleysa de S. Estephe, et a la tor de Mascaro (v. 5143) et dins la mayso deldit evesque ; et aldit fuoc an donat orde de l’escantir et amolir. Et quand lodit fuoc es estat escantit, adonc los de la vila an faictas grandas trincadas et barradas per contrastar a lors ennemics (v. 5147), et talament se son affortits et reforsats et pres coratge que una partida de lors ennemics an faict retirar dins la mayson del comte de Cumenge (v. 5156), la ont los de la vila les sont anats sercar et gitar de ladita mayso mal a lor profich. Et adonc, quand lodit comte a vist et ausit que en tala forma los de la vila ly tractavan sas gens, es salhit de lo castel Narbones an ung tas de gens, et drech al long de Santas Carbas (v. 5162), es vengut, la ont son venguts al secors deldit comte les que eran dins ladita gleysa de S. Estephe et tor de Mascaro et dins la mayso deldit evesque (p. 80-1). — 5141. on so, corr. en so ? — 5143. Ms. e la tor en M.
  163. — 5162. a l’olm, il y a al long dans la réd, en pr. ; voir la page précédente. — 5169. Ms. crotz nbaranho. — 5187. ieu les, prononcez ieuls. — 5195. Ms. tro se p. — 5198. cui, ms. cuit. — 5203. e, corr. o ? Selon la réd. en pr. Simon aurait mis la reddition de la ville comme alternative à l’exécution de ses menaces. Aussi les otages grandamen se son esbayts entre els, car no era pas en lor poissansa de far so que lodit comte volia ; car la vila era tan malida que no era hom que ne posques estre mestre ny senhor ; car lodit comte les avia tan et terriblamen enmalits, que autan volian morir en se defendre que vieure ainsi que lodit C. de M. les tractava ny avia tractats (p. 81). — 5206. Les faits qui suivent sont racontés d’une façon assez différente dans la réd. en pr. L’évêque et l’abbé de Saint-Cernin parcourent la ville, répandant le bruit que le comte de Montfort est disposé à l’indulgence et rendra les otages pourvu que les habitants rendent leurs armes ; sinon les otages, au nombre de 180, seront mis à mort. Les habitants se consultent entre eux et se décident à suivre l’avis de l’évêque, étant bien entendu que les otages seront relâchés. L’évêque rapporte cette résolution à Simon, et, après s’être concerté avec lui, revient inviter les habitants à se trouver le lendemain à la maison commune, où l’accord sera conclu entre eux et le comte de Montfort. [Dans tout cela il n’est question ni de Maître Robert (vv. 5222, 5265), ni de Villeneuve (vv. 5213, 5279).] Les habitants étant venus au rendez-vous, l’abbé de Saint-Cernin leur demande de déclarer qu’ils acceptent les conditions de l’accord proposé, promettant toute sécurité à ceux qui voudront rester et sauf-conduit à ceux qui voudront s’éloigner. Un seul des habitants (cf. v. 5270) se retire. Les autres restent, et lorsqu’ils ont livré leurs armes et les tours de la ville, Simon les fait jeter en prison (p. 81-3).
  164. — 5242. baissamen, le sens s’accommoderait mieux de creissemen. — 5255. Ms. aguetz. — 5264. comte, ms. coms. — 5268. Réd. en pr. « ... exceptat ung que n’y a, qu’es grand aparentat, loqual a faict alcunas causas contra lodit comte ; aquel exceptat deldit apontamen : mas se s’en vol anar, aura son sauf-conduict per s’enanar la ont bon ly semblara ny voldra. » Et adonc a respondut ung apelat n’Aymeric : « Senhors, ieu vesi ben que son aquel que es exceptat. Totavets m’en amy may anar que demorar ayssi. » Et adonc ly a dict ung de las gens deldit comte (cf. v. 5274) que fara que sage de s’en anar... (p. 83). — 5278-364. résumés en quelques lignes dans la réd. en pr. — 5281. Ms. n’ajuda.
  165. — 5390. Corr. asemble ? — 5424. Corr. E g. e a. — 5427-74. La réd. en pr. ne contient rien qui corresponde à ces vers.
  166. — 5434. Ms. ꝑdre verament. — 5454. E, corr. E[r] ? — 5458-9. Corr. Tan cum veirei la osca no s. b. ‖ Ni tu v. lo bers... p.-ê. la bersa ? ms. la forsa et non la fossa, leçon de Fauriel. vauc, ms. vas. Cf. Marie de France, fable 63, éd. Roquefort. — 5471. tost, ms. tostz. — 5478. Suppr. del comte, et corr. .XX. en .IIII. ?
  167. — 5511-2. Une lacune entre ces deux vers, qui se suivent mal, est d’autant plus probable qu’il y a changement de feuillet au v. 5512. 5519-20. Il paraît évident qu’il y a une lacune entre ces deux vers. La réd. en pr. n’est d’aucun secours. — 5523. si, corr. s’us ? e, corr. o. — 5530. lui, corr. lunh ? Selon la réd. en pr. cette amende aurait été imposée lors de la réunion mentionnée au v. 5483 : Et quand aysso es estat faict, lodit C. de M. a mandat ung autre conseilh a S. Peyre de Cosinas, la ont lodit comte a dict et declarat que si los habitants que son demorats no volen tots morir, que es forsa que una granda soma, que lodit comte declaret, ly baylen et ly finen d’aqui a la festa de Tots Saints, la quala era ben propdana ; so que fouc forsa alsdits habitants de far, afin de aver pax et bon acord (p. 84). Suit immédiatement le récit du voyage de Simon en Gascogne (vv. 5650 ss.). — 5540. Ms. e ins el c. — 5544. Ms. e. de m. — 5569. so, ms. fo.
  168. — 5586. el, ms. els. — 5594. n’er, ms. n’es. Le vers est trop long. On pourrait proposer ieu au lieu de mos cors. — 5598-9. aquel .... Fara, ms. aquels .... Faran. — 5602. Mieux vaudrait E ilh a lui j. — 5613. Suppr. so, ou corr. F. so ditz en G. ? — 5614. Ms. destruire el. — 5625. sers, ms. cers.
  169. — 5660. Corr. Gave. Réd. en pr. et drech a Lourda es tirat, la ont avia ung filh maridat, alqual avia donat tot lo pays de Bigorra, exceptat lodit castel de Lourda, delqual no poguet jamay joïr ny intrar dedins ; car los que tenian lodit castel lo defendeguen ben, talamen que jamais lodit comte no ne poguet aver la senhoria ny domination, don grandamen era corrossat (p. 85). — 5667-78. Rien qui corresponde à ces vers dans la réd. en pr. — 5672. nil, ms. nils. — 5674. de aut, ms. denaut. — 5684-5. Réd. en pr. et peis anet prendre La Bastida et trastot lo pays, loqual tenia ung apelat Dragonet, loqual es desus nomat (cf. vv. 3859, 4954) loqual es ung de la compania et principal del comte jove ; mais el se caraviret et fouc traydo, et fouc de la compania del partit del C. de M. (p. 85). — 5686. Réd. en pr. Or dis l’historia que dementre que tot aysso se fasia, l’evesque de Nevers (!) trametet ung grand secours al C. de M., et aysso per lo Rose ; loqual secors menava et conduisia ung apelat Azemar (p. 85). — 5691. om, ms. on. — 5694. Ms. al crest. a. (sic), réd. en pr. Crest Arnaud. — 5704. Réd. en pr. Et dementre que lodit C. de M. fasia tot so dessus, lo comte Ramon arribet devers son nebot le comte de Cumenge, loqual comte Ramon era arribat an una bella et granda compania de gens que menava d’Espanha, et aysso a causa que les habitans de Tolosa l’avian trametut sercar per certains messatgiers en Espanha, la ont lodit comte era per l’ara, despeis son partimen deldit Tolosa (p. 85). — 5707. Ms. E es.
  170. — 5709. En, ms. Na. — 5759. Ms. Tolaza. — 5770. Ms. naimerics, mais l’e a été fait par surcharge à une époque récente. Réd. en pr. Adonc lodit n’Aymeric, que dessus es nomat, loqual era salhit deldit Tolosa quand lodit C. de M. precipitava lodit Tolosa (cf. v. 5270), a dict : « Senhor, ieu soy d’opinion que vos trametes qualcun devers lodit Tolosa ... » Mais les messagers Toulousains (voir l’extrait rapporté dans la note sur le v. 5704) disent qu’il n’est besoin d’envoyer aucun messager, et insistent pour que l’armée se mette promptement en marche (p. 85). — 5772. Pour vilals ? — 5778. Suppr. vos. — 5792. C’est au comte de Comminge que la réd. en pr. attribue le fait d’armes dont il va être question (p. 86).
  171. — 5798. Ms. mõtz. — 5799. Ms. M. en R. — 5802. Réd. en pr. Artaut de la Brua. — 5806. Réd. en pr. Sicard de Tornados. — 5812. Mas, ms. Mans. — 5827. Ms. E aisil. — 5831. Corr. E per tota ? — 5835-6. Réd. en pr. so es Jehan et Ramon Belenguyer et d’autres dels plus apparens ... (p. 86). — 5847. Ms. veritat. — 5865. elh, ms. els. — 5885. Ici un dessin représentant d’une part l’entrée du comte Raimon dans Toulouse, et de l’autre le massacre des Français restés dans la ville.
  172. — 5893. Ms. siran. — 5960. Estan, corr. E van ? — 5967. Réd. en pr. et tant an parlementat que, per deliberation deldit conseilh fouc arrestat que en ladita villa se faria et crearia ung viguyer, et aysso per aver la gouvernation de ladita villa, et donar ordre en so que calria far ; so que fouc fait, et creat lo premier viguyer que jamais foguessa en Tolosa (p. 87-8). — 5973. Lisez N’Guiotz en Guis, ou suppr. son oncle.
  173. — 5987. Réd. en pr. al pla de Montoliu (p. 88). — 5991. Ms. bathalas. — 6033. Au lieu de bona companha, restitution de Fauriel, ms. bonha.
  174. — 6055. lafora, corr. laïns ? — 6064. Ms. Encles. — 6088. Ms. avengram. — 6095. Suppr. nos. — 6099. Ms. senher (abrégé). Il y a ici une brève omission. Réd. en pr. que el mande a l’archevesque d’Aux et a Gairaud d’Armanhac et a Salto que prestamen et sans dilay que cascun d’els ly vengan donar secors an totas lors gens (p. 88). — 6110. Ms. eꝑenants, le second e ajouté. — 6111. L’un des deux ondratz est suspect ; corr. Lo rics ? — 6112. Réd. en pr. Gaspard de la Bartha. — 6116. Réd. en pr. Arnaud de Montagut et son fraire Gailhard Bertrand et en Guilhalt de Marmant, et Estefe de la Valeta, n’Azemar son fraire et Guiraud de la Mota et Bertrand d’Espestilhac et Guiraud Arnaudos (p. 89). — 6128. El, ms. al. — 6136. Ms. uiacet. Pour enans on pourrait proposer anant ?
  175. — 6146. Ms. recrobar. — 6151. esmar, ms. aimar. — 6169. Corr. Ieu a. te f. o p. ? — 6171. Dans la réd. en pr. les instructions du comte de Montfort reproduisent en substance ce qui est dit plus loin vv. 6183-9. — 6173. Réd. en pr. Et adonc que las gens deldit C. de M. an saubut que lo messagier era vengut devers Tolosa, et que avia portadas qualquas novellas, car cascun desira ne saber alcuna causa, et devers lodit C. de M. se son retirats per saber lasditas novellas (p. 89). — 6177. Ms. riri. — 6187. trobar, corr. trevar ? ou C’om .... non en sab .I. t. ? — 6206. Réd. en pr. Et adonc, quand lodit comte aguet dit tot so dessus a sas gens, uns de ses baros a dict a tots los autres : « Senhors, ieu soi en dobte que tot ane ben autramen que lo comte no dis, car a son semblan el fa chera per forsa. » Et adonc lodit C. de M. a trobat moyen et maniera de aver trevas an lodit comte jove (contre-sens, cf. v. 6211), afin de s’en venir vers Tolosa donar secors a sas gens (p. 90). — 6210. els, ms. dels. — 6213. Corr. Que l’us no p. ? — 6223. eilh, ms. el. — 6230-1. Intervertir l’ordre de ces deux vers ? — 6338. Lacune ? — 6242. Les paroles du cardinal et de l’évêque sont remplacées dans la réd. en pr. par ceci : Et adonc a dict lodit C. de M. a sasditas gens : « Senhors, grand gauch vos deves donar ; car aras es venguda l’hora que de nostres ennemics nos deven venjar, et lo comte Ramon prendre et escorgiar » (p. 90). — 6249. gardec, corr. perdet ?
  176. — 6271. Ms. dosobre. — 6306. homes pourrait être pour hom. — 6294. Corr. E trastot’ es c. ? — 6300. decretz, ms. sacretz. — 6301. Ms. trespassan los. — 6309. los, ms. lor. — 6310. Ms. retendes. — 6314. Ce vers commence dans le ms. par une capitale ornée. — 6327. Corr. p. las s. ? — 6340. Dessin représentant un combat de cavalerie.
  177. — 6347. Ms. E lo coms. — 6369. el, ms. es. — 6374. talhat, ms. calhat. — 6378. Réd. en pr. et a lo attench per lo miech de las doas queyssas, talamen que totas doas las ly a traversadas de part en part (p. 91). — 6379. Que, corr. E ? — 6380. En marge : Aici fo ferit Gui le frayre del comte. — 6387. a, corr. ab ? — 6395. L’idée ne semble pas complète : p.-ê. manque-t-il un vers ? — 6400. Ms. brezo. — 6409. La fin du vers peut bien être fautive, ici ou v. 6411. — 6416. Corr. T. dels baros ? — 6422. La suite des idées semble présenter une lacune ; p.-ê. manque-t-il un vers après celui-ci. — 6425. Corr. C’ab ? — 6426. les tan, ms. lestam. vostre mezers, corr. vostres mespres ? — 6430. Corr. V. lo can a la l. ... afinat ? cf. v. 6893. — 6433. Ms. erant. La réd. en pr. exagère : Et adonc arribava lo secors que lo comte Guy avia trametut cercar devers l’archevesque d’Aux et los autres (cf. v. 6098) ; et quand son estat alpres de Toloza, an ausit dire com lo C. de M. era estat desconfit amay lo comte Guy son fraire grandamen blessat, dont son estats grandamen joyoses ; et de faict se son retornats de la ont eran venguts. (p. 91).
  178. — 6456. lor p., corr. lo ? — 6488. nous, ms. uos ; et plutôt ens que eus. — 6489. tira, corr. platz ? — 6503. no[m] valha, ms. no volha — 6504. Corr. s’ieu ? — 6505. Le sens paraît demander quelque chose de plus après ce vers. Dans la réd. en pr. il n’y a rien qui corresponde à 6505-6622, sinon ce discours de Gervais : « Senhor, lo cardenal et ses consors parlan ainsin que lor plats ; car ben podes cognoisse que per combatre los de la villa, res ne podes gasanhar ny profitar, car a els lor creys lor coratge et secors, et a vos se baissa (cf. vv. 6507-8), car nos perden de jorn en jorn nostras gens ; et per ainsi ieu soy d’opinion que on no los ane plus assalhir, mais que on meta ung autre sety devers Gasconha (cf. v. 6559), et aysso afin que res que sia, vieures ny secors, no lor puesca ad venir de part del monde » (p. 92). — 6516. Ms. E asils. — 6523. Ne, corr. E ou Ni ? — 6546. sa pour sai, ou faut-il ancse ? P.-ê. Que ancse, en rapportant l’establimens à Toulouse. — 6550. Ms. sals. — 6553. Ms. von nichira. — 6559. Ms. pars. Le copiste avait d’abord écrit de Garona ; il s’est corrigé en marge. — 6560. Ms. tindrian. — 6562. e, corr. ab ?
  179. — 6586. quin, ms. q’n. — 6588-9. Intervertir ces deux vers ? — 6599. Ms. elcolpatz. — 6603. Ms. cobrara la l. On pourrait aussi proposer cobrar l’a (cf. v. 6920) ? — 6605. Corr. E fo ja s. e capdolhs d’e. ? — 6609. es, corr. er ? — 6616. ai, ms. ait. — 6626. Ms. sel ; corr. tengan[s] ? — 6634. Il y a peut-être ici omission d’un vers où se trouverait le verbe qui manque à la phrase. — 6635-6. Sic. La correction de Fauriel au v. 6636 (Ab bars) étant inadmissible, on pourrait proposer cette restitution : ... El c. N. an garnit e gardat || Baro ... — 6641. tems, corr. tenh ? — 6642. antresenhs, ms. autres sens. — 6649. Corr. semblet ? — 6655. Ainsi développé dans la réd. en pr. : Et quand es estat tombat, adonc son salhits los de la villa per dessus lo pont, sus lodit sety, et talamen an frapat que deldit sety les an faict recular ; et no fouc despies jour, d’aquela hora en avan, que no se batessan et tuessan (p. 92). — 6658. Réd. en pr. Et dementre que tot so dessus se fasia, es arribat lo comte de Foix an una granda compania de gens, tant Navarros que Catalas et autras gens. (p. 92). Il n’est pas question de Navarrais, ni ici ni ailleurs, dans la seconde partie du poëme. — 6663. Ms. tembors. — 6671. coms, ms. cans. — 6683. e, ms. o. — 6685. Totz, corr. Tost. — 6710. et suiv. Réd. en pr. Et adonc lodit C. de M., loqual era en aquel sety per aquela hora, es estat tot esbahit, que no sabia que far ny que dire, mais que s’es metut a fugir coma les autres, et drect a Muret es tirat, la ont avia laissatz tots sos vaissels quand avia passada l’aygua per venir metre ledit sety ; et talamen se coytavan per intrar dins los vaissels que l’un bouta l’autre dins l’ayga, dont pro s’en son negats per aquela hora ; car lodit comte de Foix an los de la villa los perseguen de tan pres que lodit C. de M. es donat tot armat, home e chaval, dins l’ayga, ont fora negat, si no fossen sas gens què prestamen lo tireguen. Totas vets son chaval y demoret e se neguet (p. 93). — 6712. Corr. aigal n. es ? — 6717. acesmatz, corr. acostatz. — 6719. Ce vers se lie mal à ce qui précède et à ce qui suit. Y a-t-il une faute ou une omission ? — 6721. Réd. en pr. Et quand lodit C. de M. a aguda passada l’ayga, an les que se eran poguts salvar, es s’en anat et retirat a l’autre sety, loqual era al pla de Montoulieu (p. 93). — 6723. Que, ms. Perque.
  180. — 6727. Ms. constratz. — 6731. lo, ms. el ; cf. 6887. — 6736. Ms. Quin. — 6750. la, corr. ma ? — 6796. estarai, corr. estar ? — 6812. son, corr. es ? — 6824. Ms. mo senher. — 6827. eran, corr. [s]eran, ou au v. précédent, cuidet. — 6833. a, corr. tro, ou la n. e lo d. a l’a. ? — 6836. Lacune après ce vers ? — 6839. Ms. maier.
  181. — 6863. Réd. en pr. et talamen lo baton (le château) que lodit C. de M. s’es pres a esbayr, car no sap ont tirar ny se tenir dins lodit castel. Et adonc s’en es salhit et al sety del pla de Montoulieu es anat, la ont a assemblat son conseilh (cf. v. 6878) al qual a dict et demonstrat la grand destruction que lodit comte Ramon ly a faicta... (p. 94). — 6871. Corr. li venc ? — 6872. Corr. N’Arnal ? — 6879. s’ar., corr. se r... ? — 6881. Ms. des turbriers. — 6890. el, ms. els. — 6895. cel, ms. sel. — 6904. Ms. veiratz. — 6912. Un valen home apelat Robert de Pipin, dans la réd. en pr., qui prête à ce personnage un discours fort différent de celui qui se lit ici. — 6946. Ms. estreners. — 6948. Erreur de personne dans la réd. en pr. : Adonc a parlat lo comte Guy et a dict : « Senhor mon fraire.... (p. 95). — 6972. Contre-sens dans la réd. en pr. : Adonc lo C. de M. a dict.... qu’el no se faria pas ainsin qu’els disen, car el bol que dema... (p. 95).
  182. — 6978. Melhors, ms. memors. — 6983. Corr. seran ? — 6984. Ms. siam. — 7000. Fauriel transporte ce vers entre 7003 et 7004, où il serait en effet mieux placé. — 7005. Peire, ms. ꝑe ; en toutes lettres aux vers 7129 et 7212. — 7009. an, corr. ac ? — 7017. Ms. cors. — 7024, 7027. dart fautif dans l’un des deux cas ? — 7028. Ms. Entrels e laf. (sic) fl. — 7031. e vencen, corr. los an si ? cf. 5799. — 7032. Ms. menen. — 7034. Ms. ferit. — 7045. La réd. en pr. ajoute : Or dis l’historia que ansin que tout so dessus se fasia es arribat dins Tolosa un grand secours d’envers Gasconia, loqual menava un valen home et grand senior, per son nom n’Arcis de Montesquieu (cf. v. 6872), de que fogon ben joiouses les de la vila, e lo C. de M. al contrari fort marrit, car en los de Gasconia toutjours podia (corr. se fiava ?). Et adonc es vengut devers lo C. de M. lo cardinal que dessus es dit amay l’evesque de Tolosa (v. 7047), loqual a dict al C. de M. : « Senhor, a nous autres sembla que de long tems no prendres la vila ny may los que son dedins, car touts les jours lor arriba secours o d’une part o d’autre » (p. 95-6). — 7052. Réd. en pr. « e cresi fermamen que vous autres me aiats trahits » (p. 96). — 7058. e complit, corr. a gequit ? — 7060. Corr. M. i p. lo n. la s. el g. ? — 7068. Corr. afeblezit ?
  183. — 7081. On pourrait corriger C. i. e. c. — 7084. ques a mant, ms. que sa ma mespres. On pourrait à la rigueur proposer ques avia mespris. — 7085. Ms. ases. — 7088. Ms. mes. — 7097. lo comte, corr. l’avesque ? cf. v. 7111. — 7114. Suppr. e ou lis. Eus a. — 7118. Ms. fraizis. — 7125. Corr. so sembla ? — 7134. manda, corr. monta ? — 7149. Mieux vaudrait pecat. — 7155. Réd. en pr. Et quand lodit C. de M. a vist que per lora no podia fa res plus, de consentimen de toutas sas gens ledit sety an levat, et cascun s’es retirat lo melhor que a pogut a causa de l’iver, et a passat lodit hiver de cascun cartier sens fa aucuna causa, sinon que los de la vila an faitas qualques petitas fortaressas (p. 96). — 7173. Ms. E de las t. e.
  184. — 7183. nos, ms. plutôt uos. — 7188. Réd. en pr. Or dis le conte que quand lo bon temps es vengut, lo C. de M. a fait autre cop metre le sety aldit pla de Montolieu devant Tolosa, vesen loqual los de la vila son salits, et sus lodit sety son venguts frapar de tala poissansa que no laissaven res que tout no ho metessen a mort (p. 96). — 7191. Sic, un nom a sans doute été oublié. — 7193. el, ms. els. — 7203. Ms. detrengan. — 7205. nos, corr. os ? — 7214. Ms. Galoens ; cf. v. 7257. — 7233-4. Lacune entre ces deux vers ? — 7250 et 7255. Ms. feri. — 7279. Réd. en pr. Guiraud de Moros. — 7282. remas, corr. renais ? — 7285. La phrase semble incomplète, ou faut-il au v. 7284 corriger E en Es ? cf. v. 7148.
  185. — 7308. Ms. solhel. — 7317. Ms. senher. — 7319. Ms. Dont. — 7330. Que, corr. El ? — 7338. Ms. Michels. Corr. de Harnes ? Ce nom, qui reparaît au v. 7505, manque, de même que les deux du vers 7339, à la réd. en pr. — 7339. Ms. Wlmes. — 7343. Ms. .C. o .M. — 7353. Que, corr. E ? — 7354. Quel, ms. Quels. Crio, ms. trio. — 7370. lo, ms. la. — 7373. Réd. en pr. ... als quals a dict et demonstrat com els son vengut per ly dona secors et prendre venjansa del comte Ramon, loqual te les iretges dins Tolosa, contra le voler de touta la Gleysa... (p. 97). — 7385. del Crio, ms. deloria ; réd. en pr. n’Amalric de Crio (p. 97). — 7410. non pour nos ne.
  186. — 7417. Ce vers se construit mal ; il y a peut-être une lacune entre les deux hémistiches ; cf. v. 7555. — 7420. Mas n’, ms. Mans. — 7436. Ms. perdram. — 7454. Ms. f. e v. — 7473. que, corr. o ? — 7478. levet, ms. leva. — 7501-2. La répétition de batent à la rime est probablement fautive. — 7505. Cf. la note du v. 7338. — 7512. acordament, corr. acorament ? — 7541. siran, corr. serem.
  187. — 7559. Bernatz en toutes lettres au v. 9424. — 7564. Ms. vertrescas. — 7568. Corr. Ques aras es v. ? — 7579-80. Réd. en pr. et al pont de S. Subra no demourego que las duas tours, en lasqualas avia bona garniso de los de la vila (p. 98). — 7582. Corr. el f. es e. ? — 7590. Ms. On el n leo. — 7601. Ms. gardartz. — 7608. als, corr. los, ou y a-t-il une lacune après ce vers ? — 7612. nion, pour ni vos ne. — 7613. Lacune après ce vers ? — 7618. Corr. firens e fazendier ? — 7646. Ms. companhia. smes. — 7661. s’era ?
  188. — 7688. Réd. en pr. Bernard de Cahusac. — 6697. Réd. en pr. Ramon del Valz. — 7698. Corr. de Lomanha ; cf. v. 8959 Vezias Lomanhes. Manque dans la réd. en pr. — 7721. el, ms. els. — 7751. e l’, ms. els.
  189. — 7763. Dragos, corr. Drogos. — 7794-5. Ms. quel f. || Lo primers. — 7801. bollon, corr. bolzon ? — 7813. Ms. Guilheumes. — 7825. brazon, ms. brizon. Lacune après ce vers ? La réd, en pr., ici très-sommaire, n’est d’aucun secours. — 7835. lai, ms. laïns. — 7847. Sic. — 7857. e ... e, ms. o ... o. — 7864. li. corr. lor, ou Senhor au v. suivant. — 7865. Réd. en pr. le comte de Saicho.
  190. — 7880. Ms. E p. so q. — 7918. En marge : Aisi intra lo comte jove a Toloza.
  191. — 7974. Ici, par exception, la réd. en pr. est plus développée que le poëme, p.-ê. d’après un texte plus complet : Estan passat et ajustat an sasditas gens, son prestamen anats frapar sur los de ladita vila, et talamen an frapat que touts les an meses en fuita ; mais premier n’y son pro demorats de morts et la pluspart de los vaissels. Et quand se son estats fugits, lo C. de M. an los vaissels es anat dona l’assault a l’autre tour de S. Subra, laquala tenian los de la vila, coma dessus es dit, et talamen an fait que les n’an faits salir ; et els son intrats dedins, et an metut a bas le reste del pont que anava vers la vila (p. 99). — 7981. mes, ms. mel. — 8025. Corr. dels pres ? — 8030. Amaldrics, ms. Aimerics. — 8034. Quel, ms. Quels. — 8055. avetz, ms. anres ; cf. v. 8092. — 8058. quelh, ms. que li. — 8066. Ms. senher (abrégé). — 8067. Réd. en pr. E si podi recouvra Tolosa, la Gleisa et ieu seren egals et pariers (p. 100). — 8068. seres, ms. tetes, cf. v. 4981.
  192. — 8080. setz, ms. cetz. — 8092. devetz, ms. denretz ou deuretz, cf. v. 8055. — 8096. Ms. autras. — 8097. Corr. autri ? — 8099. Ms. socretz. — 8116. Corr. q. cassals ? — 8130. grutz, corr. glutz ? — 8138. Ms. Parlen. — 8141 et 8147. Ms. Senher, en abrégé. — 8142. la gata, le copiste avait d’abord mis l’aiga, mais il s’est corrigé. — 8153. Ms. aissi o f. — 8155. Ms. Ve v. q. vec. — 8158. Réd. en pr. Adonc lo C. Ramon a ajustat son conseilh on eran les capitols de la vila, et aussi la pluspart dels habitans, alqual a dit un saige et valent home apelat n’Astorg del Mas : « Senhors, ieu soy d’opinieu que nous fasquan prestamen dins aquestas lissas grandas parets an los dentils, talas que serraren los valats ; et d’aqui estant nous defendan ; et per tant d’assauts que nous donen no les creindren de res, ains los tendren en subjectieu (p. 101). À cela se réduit dans la réd. en pr. la scène qui occupe ici les vers 8137-68. — 8186. fortaletz, corr. fortz e letz ?
  193. — 8190. Ms. tota la. — 8233. Ms. m. o m. — 8240. Rien de ce discours dans la réd. en pr. — 8241. En marge : Asi feron cosel a Toloza quan mastre (sic) Bernat capitol va parlar. — 8249. so, ms. se ; Fauriel re. — 8270. En marge : Assi intrec lo rex de Fransa el rex d’Anclatera al seti d’Acra, quan vengoront de Fransa he d’Anclatera. — 8281. Lacune après ce vers ? — 8297. Corr. enserratz ? — 8322. Ms. ordrada. — 8326. gata, ms. terra.
  194. — 8331. irem, corr. van s’en ? ou intervertir les vers 8330 et 8331 ? — 8333. Ms. E fe g. — 8338. Ms. Escotz ; cf. v. 8158. — 8340. e bastir, corr. establir ? — 8349. aucirre, ms. aucerre. — 8380. Ferranz, ms. Ferrandos. — 8396. Ms. aigals. — 8400. tenhs e ners, ms. talieners. — 8407. Ms. baralhas. — 8419. en F., ms. el. — 8427. Ms. petida. — 8435. Ms. dels destriers. — 8436. Ms. Q. dedins. — 8437. Au haut de la page on lit ces mots écrits de la main du copiste : Aysi moric le comte de Montfort. — 8438. Ms. torn garait l’i. de costals ; le mot de est exponctué. — 8439. Réd. en pr. un d’aquels de la vila a tirat un cop de trait aldit comte, et a ly donat per la queyssa esquerra (p. 102). — 8447. Réd. en pr. Or dis l’historia que dementre que ledit comte parlava an sondit fraire, une dona anet destendre un peirier loqual era tendut, no lo pensan destendre, talamen que una peira, partent deldit peirier, anet frapa lodit C. de M., que le cap lin portet de desus las espallas, e tombet lo cors a terra (p. 102). — 8449. el sorbers, corr. el sobrier ou el solier ? — 8456. Aimer ne convient pas à la rime ; corr. Rainer ? — 8459. Ms. tant. — 8460. Corr. E plorar ? — 8483. Réd. en pr. Et quand tot so dessus es estat faict, coma dit es, los de la vila an agut per conseilh que prestamen cascun se ane armar, et que anen frapar sur lodit sety que era dela l’ayga aldit hospital de S. Subra. Et adonc que son estats armats et acotrats, son salits et an passada l’ayga, et sus lodit sety son anats frapar, et talamen an faict que lodit sety lor an faict laissar et desamparar, sens ne porta causa que fossa en lodit sety, car cascu avia grand gauch de se salvar, qui may podia ; la ont demoret grand richessa tant de pabalhos, tendas, que autras causas ; dont los de la vila se emendeguen grandamen de la pilharia que lor avia faita lodit C. de M., et aussi y demoret maint ung prisonier dont agueran mainta raenso et finansa (p. 103).
  195. — 8493-4. Corr. escur.... clartat ? — 8534. repic, corr. respit ? — 8539-42. La réd. en pr. développe considérablement, p.-ê. d’après un texte plus complet, ces quatre vers, mais n’a rien qui réponde aux vv. 8542-54 : Et adonc qu’es estat metut al loc de sondit paire, cascun desdits senhors ly an prestat sagramen et omatge, los que tenian d’el ; et adonc que lodit n’Amalric es estat per lodit cardenal benisit en comte, adonc a mandat son conseilh, car sage cavalier et valen era. E quand son estats ajustats aldit conseilh, lodit n’Amalric comte novel a dict et demonstrat com los de la vila ly an tuat sondit payre, et aussi de sas gens una gran legion ; per laquala causa a deliberat de prendre et d’aver venjansa de losdits de la vila, ses plus atendre ni prolongar : per laquala causa vol que on ane dona l’assault a ladita vila, o que lots y moriscan, o que el prenga ladita vila amay los que son dedins (p. 103).
  196. — 8549. Ms. trobatz. — 8558. Réd. en pr. et tot incontinen an faict venir una grand quantitat de carretas, et an las cargadas de palha, yssirmen et autre bagatge (p. 103). — 8575. e, corr. els ? — 8596. acorrens, corr. de Fauriel, ms. acordans. — 8611. Ms. talen. — 8613. Ms. pozimens. — 8616. prendens, corr. perdens ? — 8631. planhens, corr. dolens ? — 8634. Ms. Pueilh. — 8651. Développé dans la réd. en pr. : « Senhor comte, vos veses ben que nos no fasen que perdre de jorn en jorn de nostras gens et nostres bes ; car si ieu vesia bonamen que nos poguessan tene lodit sety, plus contens serian nos tots de lo tenir que non pas de lo levar ny nos anar ; car coma vos podes ben veser, nos sen ayssi al vent et a la pleja, et nostres enemics son en la vila al couvert repaire, et an pro pa, vi, carn, et autras causas necessarias a lor beson ; d’autra part que tots les jorns lor ve secors d’una part o d’autra. Et per ainsi a my me sembla que per aras no saran de bon conquerir ny aver ; per que ieu soy d’opinion que nos leven lodit sety, ainsi que per lo comte Guy es estat dict, et aysso jusquas que lo printems et novel sia vengut » (p. 104). — 8664. partam, ms. parcam. — 8669. La comparaison du piment ( boisson épicée) est admissible pour l’eau de la Garonne, mais ne l’est guère pour les fruits, les feuilles et les herbes du v. 8668. Il se peut donc qu’il manque entre 8668 et 8669 un vers contenant le verbe dont les compléments sont au v. 8668 : le sens pouvant être que l’armée des Croisés sera si considérable quelle détruira toute végétation, et que les assiégés seront réduits à l’eau de la Garonne. — 8673. sent, ms. cent. — 8674-5. Réd. en pr. ... e metut lo foc als bastimens que avian faict aldit sety, et aytamben aldit castel Narbones (p. 104). — 8676. escantimens, correction de Fauriel, ms. escarnimens. — 8677. Réd. en pr. mais el a laissat bon gatge avant que s’en sian anats (p. 105). — 8678. e lor coms, corr. el comte ?
  197. — 8684. Ms. cebelhir. — 8763. vilas, ms. vila se. — 8766. no (correction de Fauriel), ms. uos. — 8769. Réd. en pr. que plus leu se laissarian escorgiar tots vieux (p. 105). — 8781. Réd. en pr. Adonc se son rendudas al comte jove Agulho et autras plassas, que deffunt lo C. de M. avia presas (p. 105). L’épisode du combat avec Joris, qui occupe la tirade CCIX, est résumé dans la réd. en pr. en cinq lignes.
  198. — 8795. Lacune après ce vers ? — 8803. a, ms. ab. — 8839. Ms. Alpel. — 8883. Ms. El enainartz. — 8924. Ez, corr. Mas ?
  199. — 8939. en W., corr. an. — 8997. Rodrigros, ms. Lodrigos. — 9006. A (correction de Fauriel), ms. E. — La jonction du jeune comte de Toulouse avec le comte de Foix n’est pas exprimée ici aussi clairement que dans la réd. en pr. : et ainsin que lodit comte jove y volguet partir (pour aller au secours de Marmande), es vengut un messatge, que prestamen et sans delay ane donar secors al comte de Foix loqual era intrat al Lauragues an petita compania, loqual avia faicta la plus bela presa de bestial et de gens, que jamais home aguessa faicta en aquel temps ; car tot lo bestial deldit Lauragues avia pres et assemblat, tant buous que vacas, jumentas et ovelhas, que autre bestial, loqual menava dins lodit Tolosa. Et adonc, quand los que n’Amaldric avia laissats en garniso, tant per lodit pays del Lauragues que de Carcasses, se son ajustats et al davant deldit comte de Foix son venguts, per ly ostar ladita presa. Et adonc, quand lodit comte de Foix a vist lo grand monde que contra el venia, es se retirat dedins Vassiega, en attenden lo secors deldit comte jove, ainsi que mandat ly avia, loqual comte jove es arribat an totas sas gens, dont lodit comte de Foix n’es estat fort joyos. Et apres se son metuts a conseilh que era de far, vist que lors ennemics lor eran aqui dessus. Et adonc lodit comte jove a dict al comte de Foix (contre-sens, cf. v. 9006) « Senhor, aras veyren o qui sera valen o coard ; car ayssi aven la flor de tots nostres ennemics, ainsin que podes veser a lors ensenhas desplegadas ; car Folcauts et Valats (9010) y son... » (p. 105-6). — 9014. pos, ms. por.
  200. — 9033. Hoi, ms. Tot. — 9047. eus, corr. e vos. — 9069. La réd. en pr. ajoute : et lo comte de Cumenge an l’autra gen faran la batalha (p. 106) ; cf. la note sur le v. 9105. — 9087. Réd. en pr. ung valent home apellat le Lop de Foix (p. 106). — 9093. Sic. — 9094. Ms. Lodrigos. — 9097. En, ms. El. — 9105. Réd. en pr. « Senhors, aissi aven lo comte jove et lo comte de Foix, amay son filh Rogier Bernard, et aytamben lo comte de Cumenge que mena la batalha » (p. 107). — 9119. Réd. en pr. Et adonc a respondut lodit Folcaud : « Senhor vicomte, si vos aves paour, ieu vos conseilhi que vos enfugiscas, car nos atenden aissi nostres ennemics, o per vieure o per morir » (p. 107). — 9135. Dessin : La batalha del comte de Foyhs ab en Folcaut de Brezi. — 9141. Réd. en pr. Peyre Guirault de Seguret (p. 107). — 9180. El, ms. E lo. — 9186. aziratz, corr. ajudatz ? — 9192. Corr. acoplatz, ou acorsatz ? —9213. el, ms. els ; cf. v. 9217. — 9214. comta, ms. comte.
  201. — 9219. Ms. Johans. — 9222-30. Réd. en pr. Et adonc de grand ira et corros que a agut, tot incontinen a faict donar l’assault aldi Marmanda, mais los deldit Marmanda no le presen gaire, mais son yssits de la dita vila, et sos enemics son venguts frapar, dels quals era capitani ung valen home apellat Guiraut de Sametan, et talamen que on non sabia qui en avia del melhor ; et an continuat aysso (l. ayssi) plusors jors de se combatre, que jamais on no sabia qui avia del melhor (p. 108). Il n’est pas question dans le poème, p.-ê. par suite d’une omission, de ce Guiraut de Sametan, qui dans la réd. en pr. se substitue plus loin au Centolh du v. 9259. — 9242. a, ms. al. — 9243. Ms. mirabbles. — 9248. Dessin représentant une ville assiégée ; rubrique : Le seti de Marmanda cant le filh del rey de Fransa la pres. — 9258. saubuda est visiblement fautif ; corr. certana ? — 9264. aur, ms. our. — 9293. La réd. en pr. n’a pas compris de quel comte il s’agissait : « ben vos premeti ieu et vos jure que lo comte jove et sas gens no sont point d’iretges... » (p. 109). — 9320. La réd. en pr. ajoute : dont lodit filh del rey ne fouc grandamen corossat et malcontent, quand ho a saubut, et aisso contra lodit n’Amalric ; et del grand corros que n’a agut s’es partit et drech a Tolosa (cf. v. 9321-2) a pres son camy an totas sas gens, et lodit capitani et sas gens n’a laissats anar la ont lor a plagut de anar (p. 109).
  202. — 9341. sis, corr. sin ? — 9357. Réd. en pr. Peyre Fors (p. 109). — 9392. Lacune après ce vers, ou corr. E[r] ? — 9408. Ms. mandan. — 9412. canelas, ms. candelas.
  203. — 9446. Lacune après ce vers ? — 9457. en, ms. an. — 9457-545. Voici le texte de la réd. en pr., qui, pour ces 88 vers, suit de près l’original :

    Et premieramen an metut a la barbacana et porta del Basagle (9461) en Daudie de Barasc (9457) Arnaut de Montagut, Bernard de Roquafort, Guilhen de Barasc (9459), an totas lor gens.

    Item, a la porta et barbacana de S. Subra (9465) Guyraud de Minerva (9462) et Guyraud de Belafar, Arnaud Feda (9464), an totas lors gens.

    Item, Bernard de Pena, Bernard (Bertrand ms. de Toulouse) de Monesties (9468), an totas lors gens, an aguda la charge de la tor Bausagna (9469).

    Item, Rogier Bernard, filh del comte de Foix, et Bernard Jorda (9473) et n’Emeric de Roquanegada (9474), an totas lors gens, a la porta et barbacana de las Crosas (9475).

    Item, Arnaud de Villamur et son nebot Guiraud Mante (Hunautz ms. de T.) (9478) et Guiraud Bernard (9479) et Guiraud Arnault (9480), valenta gen, an totas lors gens, a la porta et barbacana de Arnaut Bernard (9482).

    Item, n’Aspes de Lomanha (9483) an totas sas gens, a la porta de Posamvilla (9489).

    Item, n’Amabis (9486) et n’Hue de la Mota, et Bertrand (Bernard ms. de T.) de Pestilhac (9488), aquestes an aguda la chargia, an lors gens, a (de ms. de T.) la porta et barbacana ont venia tot lo bruit et turment (9485).

    Item, Peyre Forts (9491) et en Ratier de Caussada et en Raynier de Bona (9493), et Johan Marty, an totas lors gens, an (son estatz ms. de T.) metuts a la porta et barbacana de Matabuou (9494).

    Item, los baros de Tolosa, an lo comte jove (9502), an aguda charga de la porta et barbacana de Villanova (9506).

    Item, Arnauld de Cumenge (9507) et son cosi Arnauld Ramon d’Aspeilh (9510), ambe los cavaliers de Montagut, an aguda la charga de la porta et barbacana faicta novelamen (9512).

    Item, Arnaud de Ponctis (9513), qu’es pros et valen, et Marestanh son oncle, et Rogier de Noe (9516), tots aquestes an lors gens tenen la porta et barbacana de Partus (9517).

    Item, Giraud Maulx (9518) et son fraire Guiraud (Ramon ms. de T.) Maulx (9519), et Jorda de Lantar, de la porta et barbacana de S. Estephe (9521).

    Item, Sicard de Pech Laurens (9522) et Amic de Montels a la porta et barbacana de Montolieu (9524).

    Item, Bernard Mercié (Menc ms. de T.) (9525), an sas gens, a la porta et barbacana de Montgailhard (9527).

    Item, le viscomte Bertrand (Bernard ms. de T.), fraire del comte jove (9528) et en Artus (9529) son companhon, a la porta et barbacana del castel Narbones (9530).

    Item, Bernard de Montaut (9531) et en Guilhabert de Labat et Fresol (9532), a la porta et barbacana del Pont vielh (9534).

    Item Bernard Jorda, senhor de la Ylla (9535), et Guirault de Gordo, senhor de Caramang (9537, cf. 6115) et Bernard Boyssa (de Boisso ms. de T.) (9538), an totas lors gens, an la charga del Pont nau del Basagle, loqual era estat faict novelamen (9541-2), et aysso per defendre l’abeurado et rivage, que deguna nau ni vayssel no y venga, ny los ennemics (9545).

    — 9466. P., ms. ꝓ. — 9481. brocidas, corr. garidas ? cf. 9539. — 9493. Rainers, ms. Ratiers ; cf. le texte de la réd. en pr. — 9507. Ar., ms. Br. ; cf. la réd. en pr. et 9509. — 9508. Sic : il manque une épithète. — 9566. Il paraît manquer ici un vers. — 9578. La rédaction en prose de la chanson se termine ainsi : Or dis l’historia que dementre que tot so dessus se fasia, que lodit filh del rey venia devers Tolosa, acompanhat de trente tres comtes (9562), et d’autra part lo legat de Roma, losquals an jurat que en tot lodit Tolosa no demorara home ne fema ne enfan ne filha que tot ne sia metut a mort, sans sparnhar alcun, tant sia vieilh ni jove, ne en tota la dita vilha no demorara peyra subre peyra, que tot no sia demolit et deroquat. Et quand los de la villa an saubut lor volé, se son melhor encaras garnits et reforsats dins ladita villa, et lors ennemics an atenduts, en bon coratge que an de les y recebre, ainsin que aparte. Et adonc es arribat lodit filh del rey davant lodit Tolosa, la ont a metut lo sety ; mais los de la villa no los presen gayre, ainsin que be lor an monstrat, ny crenhen res, car els son fornits de tot so que mestier lor es.

    Adonc, quand lodit sety es estat pausat et volian pausar, maint ung cop de peyrier et autres engins lor an tirat de la villa estant, talamen que no se ausavan troba aldit sety. Et adonc lor son venguts donar l’assault, ou fait semblant de lo donar, mais los de la dita villa los an reculits an tala forma et maniera, que grand gauch an agut de s’en retorna. Et talamen se son defenduts d’aquela hora en la que a fin de causa es estat forsa de levar lodit sety, et de s’en anar ainsin que son venguts, a lor grand confusion et domatge ; la ont se portet fort valentamen lodit comte jove, filh deldit comte Ramon, apelat aussi per son nom Ramon, coma son payre, et aussi tots les autres senhors et baros que dins la dita villa eran an lodit comte jove.