Cominal, en rima clausa
Cominal, en rima clausa,
on ja no·m respondres, so cug,
farai sirventes aora
e dirai vostra semblansa,
c’ab armas es soven vencutz;
et hom vielhs, pos definella
ni es de totz pretz abatutz,
be·m meravilh com si fenh drutz.
Be·us n’endrues per la rausa,
mas qui torn’a maizo non fug;
mot lai issis en malora,
c’a pauc Apchiers no·us fo Fransa,
on parlen aisi com porcs rutz.
Premiers comtes la novella:
ses colp encaussatz e vencutz,
e fo ben messatgiers crezutz.
Nulhs ordes ab vos non pausa,
pero si·s defendeson tug,
ja negus dans non lur fora;
que las gleisas en cozansa
raubes, e s’anc monges tondutz
preiet Dieu dins sa capella
que·l demostres de vos vertutz,
aras i es ben avengutz.
Nulhs hom c’ab vos an non ausa
far tornas, mas ades se·n fug
pel mal qu’el pobles vos ora.
E cant prendetz vostra lansa
es tres, vos et ill e·l escutz,
e catre ab un’avol sella,
ab no sai cans arquers menutz
ab rossins magres mal pazutz.
Pus fezes la laida causa
on mant home foron destrug,
anc puois Dieus tart ni ab ora
non cre volgues vostr’onransa,
ans n’es de pretz decazegutz;
qu’a Roma ac carta novella
de mil brullatz, part los pendutz,
e de mais dez monges barbutz.
Pos los paubres de Castella
raubes dels motonetz velutz;
ara·us vau als pecaitz menutz!