Page:Thresor de la langue francoyse, 1606, 1, Masset, Aegidius, Nomenclator.djvu/192

Cette page n’a pas encore été corrigée
DE PARTIBVS H0MINIS. CAP.LVI. 129

ἕλιχεϛ, ὂστλιγγεϛ Callim. & Herodiano Gram. παρατίϛ. AL. Krauszhaar B. Cruys oft ghecrolt hayr GAL. Passe fillon, cheueul entortille ITAL. Cincinno, o crespura de e capilli H. Crispadura de los cabellos

Circuli, cannæ pulmois χρότωνεϛ Hippocr. βρόγxια, σήραγγεϛ.

Cirrus quasi in circum totus capillus, πλόχοϛ, πλέχοϛ Aristoph. βότρυϛ Colutho, βόστρυxοϛ, πλεχτάνη, ἕλικ, πλόχαμοϛ, πλοχάϛ Pherecrati, πλοχίον Menand. χόρυμβοϛ in feminis, σχόρπιοϛ in pueris, tecte Thucyd. Scholiast. AL. Zopff B. Tuyte vel tute, voce antiquitatem spirante : quando ex Varrone & Festo conctat Tutulos priscis dictos fuisse matronarum capillos ad verticem capitis conuolutos, & in altum aggestos. quod πύργον πλοχάμων cum Nazianzeno, & Suggestum comæ cum Statio dicere possimus. GAL. Vne touffe de cheueux ITAL. Chioma crespa, capello crispato H. Guedeja de cabellos

Clauicula iugulus Cels. Compages colli cum trunco. χλείϛ, χληῖ/ϛ Hom. χληῖ/θρον Galeno. AL. Das trosselbein B. Het cropbeen GAL. L'os du gauion ITAL. L'osso della strozza H. El huesso de la garganta

Collum τράxηλοϛ, λοφία, δέρη Hom. AL. Hals B. Hals GAL. Col ITAL. Collo H. Cuello

Coma crinis, capillus, capillitium, cæsaries, pilus. θρἰκ, τρίxωμα, χόμη, ἔθειρα, χόρση, χέραϛ, φόβη, ποχάϛ, xαίτη, σμήριγκ, λάxνη. AL. Haar am haupt B. Hayr, 'thayr vanden hoofde GAL. Cheuenx, perruque, cheuelure, poil ITAL. Pelo, capello, cauello, chioma, capillatura, peluzzo H. Cabello, cabelladura

Coma adoptiua adscititia, galericulum, sutile capillamentum Tertull. πηνίχη, φενάχη, προχόμιον, ἔντριxον. περίθετον, περίθετοϛ θρίκ Dioni. πρόσθετοϛ χόμη. AL. Falsch, odet toden haar B. Ghemæckt oft vreemt hayr GAL. Fausse cheuelure, ou perruque ITAL. Zazzera tolta in presto H. Cabelladura agena

Commissuræ cranij suturæ Celso, ῥαφαἰ, συμβολαἰ, γραμμαί. Arat. AL. Die fuge der hirnschaalen B. De naden van de panne Sunt autem tres : Coronalis, quod ibi loci serta imponantur capiti. στεφανίτιϛ, στεφαναῖα. ITAL. La commissura coronale o arcuata, o quella de la poppa Lambdoides. λαμβδοειδήϛ, a sigura literæ *δ. sic dicta, occiput circumscribens. ITAL. Lambdoide, o quella de la proda, o la ypsiloide Sagittalis vel veruculata, ὀβελιαῖα, quæ in viris superiores veru instar contingit. ITAL. Sagittale Deinde sunt & Squammeæ : quæ squammarum modo vtrinque ad aures obiacent. λεπιδοειδεῖϛ & λεπιδοειδῆ προσχολλήματα. ITAL. Squagliose, o mendose, o quelle delle tempia H. Las costuras de la calauerna, in genere

Compago Quod inter dentes solidum est. άρμὀϛ.

Concha Cauum auriculæ. χόγxη Rufu. ἀσταχόϛ Poll.

Cor χῆρ, χαρδία. AL. Hertz B. Dat herte GAL. Coeur ITAL. Corde, o cuore H. Coraacon

Corona capitis Extimus crinium circulus. στεφάνη, περίδρομοϛ. AL. Haarkrantz B. Den rinck van het hayr GAL. Le bout des cheueux ITAL. Il cerchio a la ghirlanda de e capelli H. cubre de los cabellos

Corpus σῶμα, δέμαϛ, quasi vinculum animæ quo alligetur, ω(ϛ δεσμόϛ, σῶμα, velut σῆμα, quasi animæ sepulcrum. σχῆνοϛ, quod sit velutiscena & tabernaculum animæ. Item xιτὼν & φρουρά metaphorice apud Gregorium Palamam. AL. Leib B. Lichæm, lijf GAL. Corps ITAL. Corpo H. Cuerpo

Corpus integrum Cels. sanum εἰλιχρινὶϛ, ὑγιέϛ. salubre Martiali. AL. Ein frischer vnnd gesunder leib B. Een gesont lichæm GAL. Corps sain & dispost ITAL. Corpo sano & gagliardo H. Cuerpo sano

Corpus mali habitus Celso, affectum Liuio, morbosum, morbidum Plin. νοσερόν, νοσάχερον Aristot. νοσηματῶδεϛ, νουσαλέον Nonno, νοσηλεύον, ἀσθενὶϛ, ἐπίνοσον. AL. Ein krancker oder schwacher vnnd vngesunder leib B. Sieck, cranck, onghesont, swack lichæm GAL. Corps mal saim, malade ITAL. Corpo debole, ammalato, mal disposto H. Cuerpo que esta malo y no es sano

Corpus quadratum Cels. iusto temperamento aptaque compositione decorum, nec gracile nec obesum. σῶμα εὐσαρχον Galen τετράγωνον. AL. Eins helden leib, oder ein wolgestalter corper B. Een viercant en geproportioneert lijf GAL. Corps quarre & bien dispose, ou proportionne ITAL. Corpo d'Orlando, ben fatto H. Cuerpo lindo, direcho, de Rey, y de hijo dalgo

Coryphe Digitorum extremitas interior iuxta vngues χορυφή. AL. Das zipfflin oder eusserste der finger B. Het tippeken van de vingheren GAL. Le bout du doigt ITAL. La cima della dita H. La ponta de los dedos

Costa πλευρά σπάθη Rufo. AL. Ripp B. Ribbe GAL. Coste ITAL. Costa H. Cuesta, costilla

Costæ nothæ νόθοι πλευραἰ, μαλθαχαἰ πλευραἰ, xονδ ρώδειϛ ἂχανθαι, χτένεϛ. hesychio. AL. Kurtze ribben B. Corte ribben GAL. Les petites costes ITAL. Le coste del fianco H. Las cuestas de la yjada


Costarum pars latior Palmula dicitur, πλάτη Polluci. anguctior, quæ spinæ vertebras attingit. Remulus : χώπιον Polluci.

Cotyla χοτύλη, γλούτον Theocriti interp. Sinus concauitasque coxæ, in quo femoris caput vertitur.

Coxendix Varroni. coxa Celso. ἰxίον, χόxωνον Hesych. AL. Die huff B. De huepe GAL. La hanche ITAL. Anca H. Anca

Cremasteres Nerui vnde tectes dependent, per quos genitale semen procedit. χρεμαστῆρεϛ Galeno. παραστάται Paulo. qui etiam ὁλχοἰ dici possunt.. AL. Die adern an welchen die hoden hanghen B. De zenuen oft aderen dær die clootkens æn hanghen GAL. Les nerfs des couillons ITAL. Inerui di cui dependono le ballottone H. Nieruos de los cojones

Crimium præsegmina χουραἰ, χυνάδεϛ Theocrito, lingua Dorica.

Cruor sanguis ater e vulnere manans, quasi e corde ruens. αἱ=μα, ἰxώρ. AL. Schwartz heszlich blut B. Swartbloet ITAL. Sangue bruto H. Sangre vellaca

Crus Virg. σχέλοϛ Pars infra genua ad pedes vsque, conctans tibia ac sura. AL. Die schenckel B. De schenckel GAL. Iambe ITAL. Gamba H. Pierna

CubitusPlauto, Gibber brachij. ω)λέχρανον Atheniensibus. ἀγχών Rufo, χύβιτον, χύβωλον. AL. Ellenbogen B. Elleboghe GAL. Coude ITAL. Il gomito H. Codo del braaco

Cuticula ἐπιδερμἰϛ. AL. Vehlin B. Cleyn velleken GAL. Petite peau ITAL. Pellicciuola H. Pequenna pelleja

Cuticulatis meatus Plin. pori, inuisibilia foramina Cels. caulæ Lucr. πόροι. AL. Schwaiszlocher B. Sweetgætkens GAL. Les petits pertuis de la peau ITAL. Spiragli de la pelle H. Aquella horadura de la pelleja

Cutis in viuo homine est. nam Pellis est a carne iam deducta, quæ & Exuuiæ. Illa xρόϛ, hæc vero δέρμα, παρά τό δέρειν, & δορά, & στέρφοϛ Lycoph. παρά τό στέφειν τό σῶμα ἀμφιεννύγενον, & ῤίνοϛ Homero, ἀνθρωπηίη Herodoto, δερβιστήρ. Cutis. AL. Vehl B. Velleken GAL. Peau ITAL. Pelle H. Pelleja. Pellis AL. Die haut B. Huyt GAL. Peau ITAL. Pelle H. Cuero, o pelleja sotil

Dens ὀδοὐϛ. AL. Ein zahn B. Een tant GAL. Dent ITAL. Dente H. Diente

Dentes canini Plinius, columellares. χύνοδοντεϛ. AL. Augzahnt B. Scharpe oft ooghetanden GAL. Les dents fort agues, ou des yeux ITAL. I denti del l'occhio H. Colmillos

Dentes exerti Plaut xαυλιόδοντεϛ. AL. Schifferzahnd B. Slachtanden GAL. Dents qui sortent hors la bouche, limes ou armes du sanglier ITAL. Denti de cinghiale Boccatio H. Dientes del puerco iaualo

Dentes genuini Cicer. intimi Eid. χραντῆρεϛ, ὀyίγονοι, σωφρονιστῆρεϛ. AL. Die letzten oder inneristen zahnd B. De leste tanden GAL. Dents maschelieres ITAL. Denti masciellari H. Dientes que estan iuntos a la maxilla

Dentes molares, maxillares, μύλοι, γομφίοι. AL. Back oder stockzahnd B. Bæcktanden GAL. Dents maschoires H. La muela para mascar

Dentes primores incisores Isidoro, tomici Celso, τομεῖϛ, διγαστῆρεϛ, χτένεϛ, τομῆται, γελασινοί. AL. Die furdersten breite zahn B. Botertanden GAL. Les dents de deuant ITAL. I dente grossi H. Dientes de lanteros

Digiti pectinatim inter se amplexi Plin. pectine iuncti Ouid. palmæ in alternas digito rum vicissitudines connexæ Apule. AL. In einander geflochtene vnd verhaffte finger B. Gheuouwen ende in malcander ghevlochte vinghers GAL. Doigts entrelassez ITAL. Diti l'vno tra l'altro congionti, & vniti ensieme H. Los dedos de ambas manos enclauiados

Digitus δάχτυλοϛ. AL. Finger B. Vingher GAL. Doigt ITAL. Digito o dito H. Dedo

Digitus annularis Agellio, medicus, ita dictus quod prisci Medici miscerent eo pharmaca. παράμεσοϛ, ἐπιβάτηϛ. AL. Hertz oder prangfinger B. Hert-vingher GAL. Le doigt de l'anneau ITAL. Il dito del annello H. El dedo del anillo

Digitus auricularis minimus Plin. μιχρόϛ, ω)τίτηϛ, μύωy. AL. Klein oder orenfingerlin B. Tcleyn vingherken, pinckpinckoy GAL. Petit doigt ITAL. Dito picciolo H. El dedo menor de todos

Digitus index salutaris Suet. demonstratorius Isidoro. λειxανόϛ. a lingendo dictus Boethio teste. δειχτιχόϛ. AL. Der futderst finger, der zeyger B. De voorste vinger, oft der wyser H. El dedo con que sennalamos

Digitus medius Martiali, infamis Persio, impudicus Isidoro, verpus, famosus. μέσοϛ, χαταπύγων Atticis, σφάχελοϛ. AL. Der grosz oder middelst finger B. De middel-vingher GAL. Le plus long doigr ITAL. Il dito longo, o maggiore H. el dedo de medio

Discrimen capillorum æquamentum. λύσωμα & λύσωσιϛ Arist. AL. Scheytel B. Scheydel, oft scheel GAL. La creste des cheueux ITAL. Separacion de e capelli H. La patidura de los cabellos

Dorsum tergum, νῶτον, μετάφρενον, λοφία. AL. Der ruken B. De