Senhors, tot en aisi com denant vos ai dit
Lo senhor de Cabaretz no[s] mes pas en oblit :
Un maestre apela, dels fers gitar lo fist,
E de mot richa rauba noblament lo vestit.
Un palafre amblan, c’anc om gensor non vit,
Li donè a chivager ; e can fo be vestit
Tres donzels per solatz a chivau li amarvig,
E el anè ab lui tro a deforas per guit ;
Mas ans que s’en anesson nis fossan departit
De lhui e del castel l’a del tot revestit
E lh’en fist omenatge senes tot contradit.
En Bochartz li promist elh jurè elh plevit
Que de las soas partz no sera ja traït,
Ni, can venra a la fin, quel plaitz er devezitz,
Nol tindra om per fol nin sera escarnitz.
E el no i falhit doncas, que ben lo atendit
So que promes l’avia.
Cant lo coms de Montfort e l’autra baronia
E li un e li autre an la noela auzia
Que mesira Bochartz es souts e que venia,
No vos cal demandar s’ilh agron alegria.
Tuit van encontra lui a aicela vegia.
Can so [s’]entrebaizé, pregan lo que lor dia
Si el s’es ostatgetz, e el ditz que no mia,
« Ans avem lo castel e la nostra bailia,
