Page:La Chanson de la croisade contre les Albigeois, 1875, tome 1.djvu/49

Le texte de cette page a été corrigé et est conforme au fac-similé.
[1209]
37
croisade contre les albigeois.

XXXIV.[1]

Carcassona fo preza, si co avetz auzit.
780De trastota la terra s’en son per tot fugit ;
Monreial e Fanjaus an de l’ost establit ;
No i remas del pais hom ni gran ni petit.
Peire [l’]Aragones, .I. mainader ardit,
Aisel n’ac mant diner a sa part, si c’om dit.
785Li abas de Cistel no cujetz que s’omblit :
Messa lor a cantada de Sante Esperit,
E si lor preziquet cum Jhesu Crist nasquit ;
Pois ditz que el pais c’an crozatz comquerit
Vol que aia mantenent .I. bon senhor eslit.
790Lo comte de Nivers en a el somonit,
Mas anc no i volc remandre ni estar ab nulh guit,
Ni lo coms de Sant Pol que an apres cauzit :
Dizon que pro an terra, si cadaüs tan vit,
El regisme de Fransa on lor paire nasquit,
795Per so no an ilh cura de l’autrui dezerit.
No i a sel que no cug del tot estre traït
S’asela honor prent.

XXXV.[2]

Lai en aisel consili e en aicel parlament
A un riche baron qui fu pros e valent,

  1. — 781. Ms. estabblit. Ce vers obscur est ainsi développé dans la réd. en pr. : Et adonc, quand toutas las autras plassas de l’entour an ausit et sabut la presa de ladita Carcassona, s’en son esbahits, et drech aldit legat e senhors sont venguts per s’en rendre e metre en lor subjection, so es Monreal et Fanjaux (p. 18) — 789-90. Il se pourrait qu’il manquât ici deux ou trois vers, car selon la réd. en pr., la terre aurait d’abord été offerte au duc de Bourgogne, notion qui du reste peut avoir été empruntée à Pierre de Vaux-Cernay, ch. XVII.