Page:La Chanson de la croisade contre les Albigeois, 1875, tome 1.djvu/43

Le texte de cette page a été corrigé et est conforme au fac-similé.
[1209]
31
croisade contre les albigeois.

645« Per l’amor qu’ieu vos port ni per la conoisansa
« Non es res qu’ieu vos fes senes gran malestansa. »
Lo vescoms que mot val la sua acordansa
E dels baros qu’el a.

XXIX.[1]

« Senher, » ditz lo vescoms, « aisi co vos plaira
650« Podetz far de la vila e de tot cant i a,
« Car nos em trastuit vostre es eram estat ja,
« E del rei vostre paire que fortment nos ama. »
Ab aquestas paraulas el palafre monta
E retorne en l’ost : am los Frances parla
655(p. 18)E ab l’abat de Cistel que hom i apela,
Que senes son cosselh ja re fait no i aura.
Lo reis lor a retrait aiso que parlat a
Lai dins ab lo vescomte, e for[t] los ne preia
De lui aitant co pot e del[s] baros que i a.
660Anc tant nos n’entremes ni anet sa e la,
Cant venc a la perfi, re als no i acaba,
Mas per amor de lui la ost aitant fara :
Lo vescoms si dotzes d’aicels que il voldra
Ne laicharan ichir ab l’arnes que i aura,
665E tot le sobreplus a lor voler sera.
Lo reis ditz entre dens : « Aiso s’acabara
« Aisi tost co us azes sus el cel volara. »
Felos e corrossos en la ciutat torna,
Al vescomte e al[s] seus la causa deviza.
670E el cant o auzi ditz c’ans les laichara

    — 646. vos, corr. nous (no vos) ? — 647. D’après le sens il paraît manquer la valeur d’un vers après lo vescoms. — 648. a, ms. an.

  1. — 670-1. Corr. c’ans se laichara i ‖ Trastot viu ; réd. en pr. : que plus leu se