E n’Ancelmes en Joris se son tant escrimitz,
En Rogers de Lhineiras, tro foron afeblitz.
E n’Inartz lor escrida : « Araus er car meritz
« Totz le mals el dampnatges quens avetz cossentitz,
« E rendetz vos a vida ans queus aiam carpitz. »
Ez els lor responderon : « Cals nos seria guitz ? »
Ab aitant esperonan tuit essem a devitz,
Que per totas partidas an los bocalhs umplitz,
Que dins la barbacana son ab lor reculhitz ;
E comensa la noiza e lo chaples el critz
Dels brans e de las massas e dels talhans forbitz,
E debrizan e talhan los vertz elmes brunitz.
Mas non es meravilha sils an apoderitz,
Car ilh an tan grans colps receubutz e feritz
Que dins las armaduras an los osses cruischitz.
Peron Joris remonta ez es foras ishitz,
Ez el cazec en terra, tant fort fo referitz.
Ez en las autras plassas sels que son cosseguitz
An en motas maneiras debrizatz e partitz,
Que pes e punhs e braces e cervelas e ditz,
E testas e maichelas e cabelhs e cervitz,
E tant dels autres membres n’a el camp espanditz
Que lo sols e la terra n’es vermelhs e crostitz.
Adoncas pogratz diire, ans quel camps fos culhitz,
Que be sembla de guerra.
Ladoncs resembla guerra can rema lo chaples,
Que de sanc ab cervelas e d’olhs e de membres,
E de pes e de cambas e de brasses estes
Lo camis e las plassas ne son complitz e ples.
- ↑
— 8924. Ez, corr. Mas ?