No cuge que fos faita ni c’om la cossentis.
Li gartz per los osdals c’an pris se son assis
Que trobon totz d’aveir e manens e farsis ;
Mas Frances cant o viron per pauc no rabgen vis :
Fors los giatan ab pals com si fossan mastis
E meton els albers les cavals els rocis,
Ca[r] forsa le prat paihs.
Le reis e li arlot cugeren estre gais
Dels avers que an pres e ric per tost temps mais.
Quant sels lor o an tout tug escrian a fais :
« A foc ! a foc ! » escrian li gartz tafur pudnais.
Doncs aporton las falhas tan grandas quom us rais ;
La ciutatz s’en espren e leva se l’esglais.
La vila ars trastota de lonc e de biais.
Aisi ars e ruinet Raols cel del Cambrais
Una rica ciutat que es pres de Doais ;
Poichas l’en blasmet fort sa maire n’Alazais,
Per[o] el lan cujet ferir sus en son cais.
Cant cel sentirol foc cascus areires trais ;
Donc arson las maizos e trastotz los palais.
Mot gonios i ars, mot elme e mot gambais
Que foron faitz a Chartres, a Blaia o a Roais,
E mota bona roba c’om cove que la lais.
E ars totz lo mostiers que fetz maestre Gervais :
Pel mieg loc se fendec per la calor e frais,
En cazeron dos pans.
- ↑ — 513. L’i de biais est gratté. — 514. Le ms. a plutôt rumet, lecture de Fauriel. Raols, ms. Raolf. — 515. pres de, ms. de pres.
— 505. albers, ms. abbers. — 506. Ms. Ca la f.
