Que d’u mes tot entier no l’aguessan forsea.
Per so dig Salamos ad Austria la seneia :
« Que d’aiso que fols pessa falh trop a la vegea. »
Cant conosc li evesques la crozada es mesclea
Ni prezan son prezic una poma peleia,
En la mula es montetz que el ag amenea,
E vai s’en vas la ost que s’es acaminea.
Cels que ab lui s’en ichiro an la vida salveia,
E cilh que dins remazo lan an mot car comprea.
Si co el oncas pog, ses autra demorea,
A l’abat de Cistel a sa razo comtea
E als autres baros que l’an ben escoutea,
Quels tenon totz per nescis e per gent forsenea.
Be sabon que la mortz lor es aparelhea
El trebalhs e la pena.
So fo a una festa c’om ditz la Magdalena
Que l’abas de Cistel sa granda ost amena ;
Trastota entorn Bezers alberga sus l’arena.
Er cuh que aquels de dins cresca trebalhs e pena,
C’anc la ost Menalau cui Paris tolc Elena
No fiqueron tant trap els portz desotz Miscena
Ni tan ric pavalho, de nuits, a la serena,
Com cela dels Frances : que, fors del comte de Brena,
Non ac baro en Fransa no i fes sa carantena.
Als baros de la vila fo donc malvada estrena
Qui lor dec per coselh c’aicela dioneza.
- ↑ — 421. Dessin : La dextruxio de Bezers. —428. que, ms. ques —431. Qui
— 409. Ms. C. c. li e. que. — 414. Corr. l’an mot cara ?
