Page:La Chanson de la croisade contre les Albigeois, 1875, tome 1.djvu/14

Le texte de cette page a été corrigé et est conforme au fac-similé.
2
croisade contre les albigeois

E de so que volia apert et amarvit)
Que el fezes un libre que fos pel mon auzit,
Qu’en fos sa savieza e son sen espandit.
Adoncs fe aquest libre es el meteish l’escrit.
20Pos que fo comensatz entro que fo fenit
No mes en als sa entensa, neish a penas dormit.
Lo libres fo be faitz e de bos motz complit,
E sil voletz entendre, li gran e li petit
Podon i mot apendre de sen e de bel dit,
25Car aisel qui le fe n’al ventre tot farsit,
E sel qui nol conoish ni no l’a resentit
Ja no so cujaria.

II.[1]

(p. 2)Senhors, esta canso es faita d’aital guia
Com sela d’Antiocha et ayssis versifia,
30E s’a tot aital so, qui diire lo sabia.
Ben avet tug auzit coment la eretgia
Era tant fort monteia (cui Domni-Dieus maldia !)
Que trastot Albeges avia en sa bailia,
Carcasses, Lauragues tot la major partia.
35De Bezers tro a Bordel, si col camis tenia,

    Al comte Baudoï (cui Jesus gard e guit !)
    Vint el, a Brunequel, que mon goy l’aculhit ;
    Puis lo fist far canonge, ses negut [l. negun] contradict,
    Del borc Sainct Anthoni, qu’i [l. qu’il] l’avoit establit
    Ab maestre Tecin que fort o enantit,
    E Jaufre de Peitius qui [l. que ?] lui pas non oblit.

    — 19. Adonc fit el cest l. Fragm. de Rayn. (l. l. p. 227). — 24. I poires m. Rayn. (p. 229).

  1. — 28. facha Rayn. (d’après son fragm. ?).