E de so que volia apert et amarvit)
Que el fezes un libre que fos pel mon auzit,
Qu’en fos sa savieza e son sen espandit.
Adoncs fe aquest libre es el meteish l’escrit.
Pos que fo comensatz entro que fo fenit
No mes en als sa entensa, neish a penas dormit.
Lo libres fo be faitz e de bos motz complit,
E sil voletz entendre, li gran e li petit
Podon i mot apendre de sen e de bel dit,
Car aisel qui le fe n’al ventre tot farsit,
E sel qui nol conoish ni no l’a resentit
Ja no so cujaria.
Senhors, esta canso es faita d’aital guia
Com sela d’Antiocha et ayssis versifia,
E s’a tot aital so, qui diire lo sabia.
Ben avet tug auzit coment la eretgia
Era tant fort monteia (cui Domni-Dieus maldia !)
Que trastot Albeges avia en sa bailia,
Carcasses, Lauragues tot la major partia.
De Bezers tro a Bordel, si col camis tenia,
- ↑ — 28. facha Rayn. (d’après son fragm. ?).
Al comte Baudoï (cui Jesus gard e guit !)
Vint el, a Brunequel, que mon goy l’aculhit ;
Puis lo fist far canonge, ses negut [l. negun] contradict,
Del borc Sainct Anthoni, qu’i [l. qu’il] l’avoit establit
Ab maestre Tecin que fort o enantit,
E Jaufre de Peitius qui [l. que ?] lui pas non oblit.
— 19. Adonc fit el cest l. Fragm. de Rayn. (l. l. p. 227). — 24. I poires m. Rayn. (p. 229).