Page:La Chanson de la croisade contre les Albigeois, 1875, tome 1.djvu/13

Le texte de cette page a été corrigé et est conforme au fac-similé.

CHANSON
DE LA CROISADE
CONTRE LES ALBIGEOIS.
I.[1]

(p. 1)
EL nom del Payre e del Filh et del Sant Esperit
Comensa la cansos que maestre W. fit,
Us clercs qui en Navarra fo a Tudela noirit.
Mot es savis e pros, si cum l’estoria dit ;
5Per clergues e per laycs fo el forment grazit,
Per comtes, per vescomtes amatz e obezit.
Per la destructio que el conosc e vic
En la geomancia, qu’el ac lonc temps legit,
E conoc quel païs er ars e destruzit
10Per la fola crezensa qu’avian cosentit,
E que li ric borzes serian enpaubrezit
De lor grans manentias don eran eriquit,
E que li cavalier s’en irian faizit,
Caitiu, en autras terras, cossiros e marrit,
15Albires e son cor (car era ichernit

  1. — 3. Raynouard, Lex. rom. I, 228 (d’après son fragment !) qui fo en N. — 4-6. Au lieu de ces trois vers le fragment de Raynouard (Lex. rom. I, 226 et 229) porte :

    Pois vint a Montalba, si cum l’hestoria dit :
    S’i estet onze ans, al dotze s’en issit.

    — 9. Ms. quel pa er. — 15-8. Au lieu de ces quatre vers le fragment de Raynouard porte (Lex. rom. I, 227) :

    Per so s’en issit il, cum avez oït :