Page:La Chanson de la croisade contre les Albigeois, 1875, tome 1.djvu/129

Le texte de cette page a été corrigé et est conforme au fac-similé.
[1212]
117
croisade contre les albigeois.

Que fo .I. pauc blessetz dereire en lo tendon.
Lo nebot l’arsevesque preson .IIII. garson
E ausizol mantenent.

CXXII.[1]

2570Senhors, mot fo l’estorns meravilhos e grant,
Cant vengro li Frances, li Breto el Normant.
Li roter s’en fugiron e s’en intro ab tant,
E l’arsevesques fo de son nebot dolant.
A l’endema mati, avans tercia sonant,
2575Venian deves Caortz de crozatz no sai cant ;
E cils de Montalba quels camis van gardant
Lor salho a l’encontre [e] dereire e denant.
Las noelas en vengon al seti mantenant ;
Lo coms Baudoïs vest mot tost son garnimant
2580(p. 66)E tuit sei companhon s’arman isnelamant.
Armans de Monlanart qu’a bon caval corrant
El filh d’en Ug del Brolh que son pros e valhant
Entorn e enviro los casseron aitant
Que .VIII. bos cavals n’agro, e ag n’i .I. ferran
2585Que ac us balestiers.

    — 2567. Ms. en ol t.

  1. — 2573. E l’a., ms. Le a. — 2576. ss. La réd. en pr. fait intervenir ici le comte de Foix et donne de plus grandes proportions à l’engagement : Et quand lo comte de Foix, loqual era dins Montalba, a ausit dire que ledit secours venia, es salhit deforas, et es anat a l’endevan an ung tas de gens ben armats ; et es lor anat corre dessus, e talamen les a comensats de frapar, que forsa es estat que se sian retirats en qualque loc fort, et al C. de M. an mandat lor affar aldit Moyssac. Et adonc que a ausit lodit affar d’els que ly venian donar secours, prestamen a faict armar ung tas de gens, et al comte Baudoy les a baylats per conduire et anar donar secours als autres. Et quand lodit comte de Foix a saubut e vist que tant grand secours venia devers ledit Moyssac, s’es retirat devers Montalba (p. 48). — 2584. Ms. Que bos .VIII.