Page:La Chanson de la croisade contre les Albigeois, 1875, tome 1.djvu/113

Le texte de cette page a été corrigé et est conforme au fac-similé.
[1211]
101
croisade contre les albigeois.

CI.[1]

2185(p. 56)Lo coms cel de Montfort e cels qu’el castel erent
Lor senhas deplegadas a la batalha anerent.
E cels que sont dedins las portas be fe[r]merent,
E si mestiers lor fos mot be se defenderent ;
Can cels de l’ost los viron fortmen s’en esmai[e]rent :
2190Be sabon tuit lo plus que ladonc vencut erent.
So an fait li rotier que lo camp desrauberent.
Nostri baro frances tuit Monfort ! escrierent,
Santa Maria ajuda !

CII.[2]

Lo coms sel de Monfort de ben ferir s’a[r]gua
2195E venc esperonan el ponh sa espeia nua,
E intra en la batalha per la via batua,
Seguentre lui sa gent qui fortment lo segua ;
Trastot can pot trobar auci e pren e tua.
Li rotier malastruc e la gent mescrezua
2200Cant los viro venir es aisi esperdua
Que ilhs nos saubo pas donar nulha ajua,
Mas cant lo comte de Foiss c’ot la targa fendua ;
De mots colps c’a donatz es l’espea crussua.
Rotgiers Bernartz sos filhs n’a la preissa rompua,
2205El cavaer n’Porada que porta gran massua,
N’Isarts de Pui Laurens ; cest en la forsa agua ;
Elh e l’autre faidit que i son pelan la grua
Tans colps i an donat que motz om i trabua.

  1. — 2206. en, corr. an ? — 2206-7. Réd. en pr. e Sycard de Pech-Laurent, et un autre apelat la Grua (p. 46).