Bartsch, Koschwitz - Chrestomathie provençale (Xe-XVe siècles)/L’autrier jost’ una sebissa


II


L’autrier jost’una sebissa
trobei pastora mestissa,
de joi e de sen massissa.
E fon filha de vilana,
cap’e gonel’e pelissa
vest e camiza treslissa,
sotlars e caussas de lana.
Ves leis vinc per la planissa :
« Toza, » fi’m eu, « res faitissa,
dol ai gran del ven que us fissa. »[1]
« Senher, » so dis la vilana,
« merce Deu e ma noirissa,
pauc m’o pretz si’l vens m’erissa,
qu’alegreta sui e sana. »
« Toza, » fi’m eu, « cauza pia
destoutz me sui de la via,
per far a vos companhia ;
quar aitals toza vilana
no pot ses parelh paria
pastorgar tanta bestia
en aital loc tan soldana.[2] »
« Don, » fetz ela, « qui que’m sia[3],
ben conosc sen o folia.
La vostra parelharia,
senher, » so dis la vilana,
« lai on se tanh si s’estia,
que tals la cui’en bailia
tener, no’n a mas l’ufans. »
« Toza de gentil afaire,
cavaliers fon vostre paire
que’us engenret en la maire,
car fon corteza vilana.
Con plus vos gart, m’es belaire,
e per vostre joi m’esclaire,
si fossetz un pauc humana. »
« Don, tot mon linh e mon aire
vei revertir e retraire
al vezoig et a l’araire,
senher, » so dis la vilana ;
« mas tals se fai cavalgaire
qu’atrestal deuria faire
los seis jorns de la setmana. »
« Toza, » fi’m eu, « gentils fada
vos adastret, quan fos nada,
d’una beutat esmerada
sobre tot’autra vilana :
e seria’us ben doblada
si’m vezi’una vegada
sobeira e vos sotrana. »
« Senher, tan m’avetz lauzada,
que tota’n sui enoiada[4].
Pos en pretz m’avetz levada,
senher, » so dis la vilana,
« per so’n auretz per soudada
al partir’bada, fol, bada !’
e la muz’a meliana. »
« Toza, fel cor e salvatge[5]
adomesg’om per uzatge.
Ben conosc al trespassatge
qu’ab aital toza vilana

pot hom far ric companhatge
ab amistat de coratge,
quan l’us l’autre non engana »
« Don, hom coitatz de folatge
jur’e pliu e promet gatge.
Si’m fariatz homenatge,
senher, » so dis la vilana ;
« mas ges per un pauc d’intratge
no volh de mon piuzelatge[6]
camjar per nom de putana. »
« Toza, tota creatura
revertis a sa natura.
Parelhar parelhadura
devem eu e vos, vilana,
a l’abric lonc la pastura :
que melhs n’estaretz segura
per far la cauza doussana. »
« Don, oc ; mas segon dreitura
cerca fols sa folatura,
cortes cortez’aventura,
e’l vilas ab la[7] vilana.
En tal loc[8] fai sens fraitura
on hom non garda mezura,
se ditz la gens anciana. »
« Toza[9], de vostra figura
non vi autra plus tafura
ni de son cor plus trefana. »
« Don, lonh anetz ;…[10]
que tals bad’en la peintura
qu’autre n’espera la mana. »

  1. d. ai del freg que vos Ap. d. ai del ven R. car lo freitz AIK. Pisa IK.
  2. loc tan] luec tan CR, forest A, terra Ap. IKT.
  3. fon Ap. ACRT] es Ba.IK.
  4. tota’n seri’enveiada Ap. T., CR manquent.
  5. fel CR] estranh Ap. AIK. Bella musa me lia elestragn cor e salvatge T.
  6. n. v. mon despiuzelatge Ba. Ap. ACIKR. n. v. nom de piuzelatge ? Levy.
  7. la] sa Ba. AIK.
  8. tal loc] Ap. AIKT. mans locs Ba. CR.
  9. Toza] AIK. Belha Ap. CRT.
  10. Don l. a. non s’atura Ba. = C (sarura), lo chauuecs uos ahura A, locauecs (-aues I) nos aura IK. loniauetz nossatura R, lo cannetans aiura T.