Page:La Chanson de la croisade contre les Albigeois, 1875, tome 1.djvu/211

Le texte de cette page a été corrigé et est conforme au fac-similé.
[1216]
199
croisade contre les albigeois.

CLXVI.[1]

4595D’entr’ambas las partidas so aisi meitader
Que l’us rema ab ira e l’autre amb alegrer.
E lo coms se desarma desotz .I. oliver,
Sos garnimens li prendo donzel e escuder ;
Mas n’Alas de Roci li ditz .I. reprovier :
4600« Per Dieu, bel sire coms, far poiriam carner.
« Tant avem gazanhat al trencant de l’acier
« Que cors, obs de la cata, nons costaran denier,
« Que trops n’avem mais oi que non aviam er. »
Mas lo coms ac son cor tan orgulhos e ner
4605Que el mot non li sona ni el plus no l’enquier.
Tot aquel jorn esteron en aital demorer,
E pois feiro las gaitas tuit li milhor guerrier,
E comensan las guerras li sirvent e l’arquier,
El castel e la gata atempran li obrer,
4610(p. 117)E denant .I. calabre que trenca e briza e fier
Lo portal de la Vinha e lo mur batalhier.
E dedins fan barreiras ab cautz e ab mortier
Dont foron li passatge elh bocal traverser,
E i n’amasson per forsa li milhor cavaer.
4615E laïns el capdolh ac tant gran cossirier
Qu’en Lambertz de Limos monta en .I. soler

    vistes lor gens se combatre, son venguts salhir ainsin que avian empres, et ainsin que son volguts salhir, an les cujats prendre tots, car los que tenian assetiat lodit castel no se eran point botgiats per lodit assault ne escarmussa que per lara era, car se dotavan de lo que fouc ; et adonc los deldit castel, quand an vistes ainsin lors ennemics, se son retirats dins lodit castel (p. 72-3).

  1. — 4616. Dans la réd. en pr. cet entretien entre Lambert de Limoux et les siens devient un dialogue (peu vraisemblable, vu la distance)