Que lor pas e lor vis es manjatz e begutz.
E lo coms de Monfort ques n’es aperceubutz
D’ira e de felnia es en terra assegutz.
En auta votz escria can se fo irascutz :
« Cava[e]r a las armas ! » e fon tan be crezutz
Que per totas las tendas leva lo critz el brutz,
Que no i remas om joves ni valent ni canutz,
Que tuit s’armon ensemble am los destriers crenutz ;
E resonan las trompas e los grailes menutz,
E apres remonteron sus el Poi dels Pendutz.
« Senhors, » so ditz lo coms, « bem tenc per cofondutz,
« Quel meus leos se clama car lh’es falhitz condutz
« Tant que la fams l’engoicha, per que s’es recrezutz.
« Mas, per la Crotz santisma, oi es lo jorn vengutz
« Qu’er de sanc ab cervelas abeuratz e pascutz.
— Bels fraire, » so ditz n’Gui, « be sia aregutz !
« Que si perdem Belcaire lo leos sira mutz,
« El nostre pretz el vostre er totz temp[s] abatutz.
« Cavalguem la batalha tro los aiam vencutz. »
E cil del castel preson, cant los agron veütz,
Los garnimens els armas els capels els escutz
E las apchas aizidas e los brans esmolutz
E los dartz e las massas e los bos arcs tendutz,
E en la bela plassa on es l’ cami batutz
Per ambas las partidas es lo chaples mogutz,
E comensa la guerra.
Can la guerra comensa es lo jorns clars e beus,
- ↑
iaufres los c. ; cf. 4525. — 4520. On préférait : Qu’om valenz no i remas ni joves ni c.