— Gui, » so ditz lo coms joves, « mot n’ai lo cor joios
« D’aiso qu’en avetz dig, en farei breu respos :
« Si Jhesu Crist me salva lo cors els companhos,
« E quem reda Tholoza don ieu soi desiros,
« Jamais non er Paratges aonitz ni sofrachos ;
« Que non es en est mon nulhs om tan poderos
« Que mi pogues destruire si la Glieza no fos.
« E es tant grans mos dreitz e la mia razos
« Que s’ieu ai enemics ni mals ni orgulhos,
« Si degus m’es laupart eu li seré leos. »
Tant parlan de las armas e d’amors e dels dos
Tro quel vespres s’abaicha els recep Avinhos.
E cant per mei la vila es levatz lo resos,
Non i a vielh ni jove que no i an volontos
Per totas las carreiras e foras las maizos ;
Aquel que mais pot corres te per aventuros ;
Li un cridan Tholosa ! pel paire e pel tos,
E li autre la joia ! « c’oimais er Dieus ab nos ! »
Ab afortiz coratges ez ab los olhs ploros
Trastuit denan lo comte venon da genolhos ;
— 3800. morra, ms. moria. — 3806-7. Ces deux vers sont rapportés sous cette forme par Bertrandi, Opus de Tholosanorum Gestis 1515, fol. xxxiij v° col. 2 :
No hy a home sus terra per grant senhor que fous
Quen getes de ma terra si la Gleysa non fous.
— 3807. farei, ms. faren. — 3812. Note marginale : Ayci intret Avinho. — 3816. corres (= corre s’), telle est la leçon actuelle qui paraît satisfaisante, mais elle est le résultat d’une correction qui ne laisse plus apercevoir la leçon primitive. — 3817. Li un, ms. Lai on.