Page:La Chanson de la croisade contre les Albigeois, 1875, tome 1.djvu/125

Le texte de cette page a été corrigé et est conforme au fac-similé.
[1212]
113
croisade contre les albigeois.

CXVII.[1]

Li borzes de Moisac viron l’ost alberger
En la riba de Tarn, entorn lor, pel gravier :
Certas no es meravilha sis prezo a esmaier.
2475Volontiers s’acorderon si no fossolh roter ;
Be sabon que a la longa no i poiran pas durer.
Per las vinhas defors pogran ben escaper ;
De so que val lor vis qu’es a vendemier ?
E feran o d’els tres, be sapchatz qu’ieu dig ver,
2480Que ja plus no i perderan que valha .I. denier,
Mas so qu’es a venir no pot om pas muder.
Cels de Castel Sarrazi se saubon delhivrer
Com proome que son, leial e dreiturer,
Que anc om .I. mal mot non poc oncas comter ;
2485Be sabon que sil coms pot sa terra cobrer,
Ni pot am l’apostoli faire nulh acorder,
O sil reis d’Arago lor es tant sobrancer
Que los puesca en camp vencer ni raüzer,
Quels cobrara adoncs sens autre demorer.
2490En aquest mot nos volo far aucir ni tuer.
Dels borguezes d’Agen ques rendero primer
Prezon aicel essemple que vos m’auzetz comter.
Dels dos mals le mens mal deu om tots temps trier.
So ditz B. d’Esgal : « Si vas per un semder
2495« E ves ton companho en la fanga tumber,
« E si passas a gua, not deus metre primer,
« Mas en mieg loc, que sin ves nulh neier

  1. — 2478. Vers obscur : ou un vers a été omis avant celui-ci, ou il faut corriger que val en cui cal. La réd. en pr., ici fort abrégée, ne donne aucun secours. — 2481. pot, ms. pos. — 2497. Après Mas il