Oi Dieus ! glorios paire, daima santa Maria,
Qui vi anc si fort gent ni si be fort garnia
Co aicels de Tolosa, ni tal cavalaria !
Tuit aicel de Mila, de Roma e de Lombardia
Diseratz ben que i eran, e aicels de Pabia,
Cant so foras el plan.
Senhors, mot fo la ost meravilhosa e gran
Del comte de Tolosa e d’aicels de Tolzan.
Tholoza e Moysac i son e Montalban,
E Castel Sarrazi e la Isla en Jordan,
E trastotz Agenes, que degus no i reman ;
Tuit aicels de Cumenge e cels de Fois i van ;
Savarics de Malleo de que gran joia fan,
E Gascos de Gasconha, e de vas Pog Serdan.
Plus so de .CC. melia can son rengatz el camp ;
Las carrugas cargadas e del vi e del pan
E d’autres garnimens tocan fort li vilan.
Le trabuquet porteron li brufol el bou gran.
Lo comte fort menassan e cels c’ab lui seran :
Li plus de lor l’apelan trachor, filh de putan.
Lai dedins Carcassona per fort l’asetjaran ;
Si els lo podon penre tot viu l’escortgaran.
Monreial e Fanjaus dizon ilh que pendran ;
Entro a Montpeslier per fort cavalgaran,
- ↑ — 1951. Cette évaluation a été singulièrement restreinte, probablement par conjecture, dans la réd. en pr. Talamen que quant touts sont estats ajustats ensemble, son estats plus de detz mila ben en point e ben armats (p. 51).
— 1940. Sic. Suppr. de avant Lombardia ? cf. v. 50.